Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la mort de l'home que ella sempre va estimar, una mort que tots dos	pressentien	propera. La dona ha creuat els braços damunt el pit, inclina amb
i alhora que descobrí els tresors de tendresa i de comprensió que havia	pressentit	en la seva ànima així que el veié, descobria també noves virtuts en la
vegades. Li costà molt d'adormir-se aquella nit; semblava com si	pressentís	allò que jo ja tenia resolt dintre meu. Per fi s'adormí; va quedar en una
vista a la porta aquella tarda memorable. Era ja tard. En l'atmosfera es	pressentia	la tempestat, i, de sobte, enmig de l'ansietat que l'abrusava, va
anys, inundat en una benaurança tan plena com només en somnis havia pogut	pressentir	. Era un sentiment tan poderós, que en la seva ànima es resolia en un
no hagués deixat darrera. Corria el mes de març. La primavera semblava	pressentir	-se ja en el matís delicat del cel en les clares matinades, quan a la part
l'horitzó damunt la mar, i l'aire s'impregnava d'una nova fragància: es	pressentia	en la quietud dels arbres aixecant llurs branques al sol, sobre la qual
d'un ésser conegut i estimat; ell, en efecte, baldament no ho hagués	pressentit	ningú, havia sentit per aquell desgraciat un tendre sentiment d'afecte.
després—; hi ha una llarga jornada de camí. Sortirà de nit, quan es	pressenteixi	a penes l'alba, i arribarà a Argona abans de la nova nit, potser ja una
pels camps s'estengui el silenci, quan a través de la seva finestra es	pressenteixi	a penes a l'horitzó la primera besllum de l'alba, Mila se n'anirà. No vol
de la seva ànima, buidar-la en ella. Però no podrà: Tino Costa comença a	pressentir	-ho. Ja molt d'hora s'havia posat a treballar, i des del primer moment ho
ell en aquesta espantosa solitud, es sentiria assossegat tot d'una: ho	pressent	. Podria cridar-la, per què no? Podria dir-li que surti; podria asseure's
amb la veu. El seu vell enemic es presentava també allí, com havia	pressentit	, per rendir-li comptes a l'últim moment. Sentí una momentània tristesa a
pugnava per esclatar a la seva gorja, davant aquell nou horror que	pressentia	. Ella havia sortit amb la vaga idea de córrer cap al camp, d'aconseguir
li havia dit, a consolar-se. Era dissabte, i l'alegria del diumenge es	pressentia	ja a l'atmosfera saturada d'efluvis de primavera. AL matí Mila havia
semblen abandonades, ho semblarien si al fons de l'obscuritat no es	pressentís	la presència d'altres éssers immòbils, probablement emmordassats i
gossa el mirava també; fixava en ell els seus ulls clars, tristos, com si	pressentís	que alguna cosa passava i que aquesta cosa es relacionava amb ella;
com s'allunyava seguit de l'animal. Canela anava un tros darrera, com si	pressentís	el perill, com si veiés alguna cosa d'estrany en l'actitud de l'amo.
ells dos, una mica ressagada, com amb temor, com si en l'actitud d'ell	pressentís	el que s'acostava. Jaume s'internà per l'horta; de tant en tant, de reüll,
m'emportaven per les amples avingudes i m'empenyien entre la gent.	Pressentia	plena de llum la tarda, plena de nins als parcs, plena de vianants
bategà i es posà a marxar amb delit. Des de 1840 a Catalunya es	pressent	el redreç de l'Església. Però aquest no es durà a terme sense el
a fer sonets als ametllers en flor. El marquès de Collera, com si	pressentís	les futures aficions de la poetessa, va ser el primer a comparar-la amb
però Aina Cohen ho veia perquè era molt menys ximple del que semblava i	pressentia	que havia d'arribar el moment en què sols el clan de /Bé hem
històricament insensible, hi afegia els tributs i la guerra. Tot feia	pressentir	una escena d'humà melodrama... La velleta, fràgil i antiga, avançà amb
segueix la conversa.)] Quan tu vares entrar en aquesta casa jo vaig	pressentir	un canvi. La il·lusió no ha durat pas gaire. Víctor. He fet el
rígida i amb les fesomies esblaimades. En Víctor plega d'escriure,	pressentint	la tempestat espiritual de la donzella. Ernestina, poc a poc, va perdent
va, ni s'afigura. Enguany ha renillat més fort que mai que ja	pressent	la fi que li arriba dels camins sense terme de l'espai:
Palau? Antoni Mates, des de la segona meitat d'aquest diàleg, anava	pressentint	una catàstrofe. El llampec de pànic inicial, s'havia reproduït en dues o
perquè havia begut més de l'habitual, sigui per un mal humor que li feia	pressentir	la seva mort pròxima, el xicot que ja aleshores es trobava bastant
per establir el contacte. No s'ha trobat encara la dona, però se'n	pressent	el perfum; en la claror, en les músiques, en les mirades de totes, en la
persona que admirava una mica, i Bobby, amb l'ai al cor cada matí,	pressentia	la catàstrofe, olorava que d'un moment a l'altre els pulmons d'aquella
no se li escapava ni una síl·laba de tot el que deia la seva mare.	Pressentia	que aquella música reumàtica i fatigada de la conversa de Pilar, era com
al moment patològic. Hauria volgut que es presentés d'un cop allò que	pressentia	, perquè el dubte i l'amenaça li semblaven encara pitjors. Per una
¿Com no voldria aidar-te, oh cavaller galant, si la teva vinguda	pressentia	el meu cant? Has d'obeir-me sempre p'al Castell arribar. Mes encara que
sense por ni desig, a Déu sotmesa, les antorxes	pressent	i l'escomesa d'uns missatgers que arribaran d'enfora.
com una rosa, a perfumar l'hort del Senyor! I cada jorn, al	pressentir	que mor la llum enamorada, a dins l'església desolada
lluminosa, i calla el mar, com si l'august misteri	pressentís	en el fons de ses entranyes. La multitud la catedral emplena, i
dona equívoca com era la muller de l'amo Muntanyola. Però Laura, com si	pressentís	els enraonaments, va negar-se molt suau, però ferma, d'assistir a la
no sols perdo el de la pròpia imatge de l'obra escoltada, sinó el que hi	pressento	i no hi trobo d'una "significació" o d'un "sentit" intel·lectualment
de superioritat, m'ho recalqués, que no és per a mi, i que jo només ho puc	pressentir	, perquè la "cosa" inefable que diu és alguna "cosa" que, ni que me la
meu ésser temporal, sinó "saber" dintre d'una altra norma més ampla que	pressento	en mi, i "saber" com a resultat d'aquesta altra norma que és la que m'ha
sé que penso que tot allò que és bell en la vida, i la plenitud que hi	pressento	, bé ho deuré trobar un cop passada la porta. I que, aleshores,
la pintura... (I diria que la Isabel si un camí té, és aquest, perquè el	pressent	. Si el podrà seguir jo no ho sé, és clar.) Després l'Emília se'n va
imprevistos. Rousseau (2, cap. VIII) ho havia	pressentit	amb la seva clarividència habitual: "Quan es volen estudiar els homes,
a mig descloure's. Sovint li entrava un pessimisme horrible, d'home que	pressent	el seu fracàs. Però aviat es refeia. Era un miracle de fe i de voluntat.
material no ve, l'ànima pot desvetllar-se furiosament a mil vides, que no	pressentíem	abans, com en un Dostoievski. Una cosa semblant m'ocorregué a mi. Després
que estigui malalta, però que alguna cosa ja pateix dintre l'home com	pressentint	aquella malaltia que vindrà. El meu pressentiment s'havia fet en un
obligacions al col·legi. Sospito que en veure'm com me li acostava no va	pressentir	res de bo. Vam tirar Passeig de Sant Joan amunt. Anàvem silenciosos. De
que exagerava la seva humilitat, la seva submissió adolorida, potser	pressentint	allò que jo li anava a dir i amb la intenció de guanyar la meva pietat.
recança, tímidament. Començava a sentir-me inquiet vora d'aquell home.	Pressentia	que faria un trist paper davant les dues dones, al costat d'aquell tipus

Pàgina 1 (de 21)

50 següents