Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mort no agostarà o malmetrà l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes	proposicions	et burxaven tant, que no les vares poder suportar. Molt a prop de la boca
Mila, de primer antuvi i a causa de la novetat, acollí amb entusiasme la	proposició	. Munda del Roso la mirà aterrida com es preparava a partir; la mirava als
ser substància i mòbil de reajustaments col·lectius. En general, mai una	proposició	teòrica no està desproveïda de possibilitat de convertir-se en causa
amb el seu mal exemple, amb les seves merles abundants o amb les seves	proposicions	deshonestes? Ell pensa que deixant una mica de moneda —que a ell no li ve
res d'esportiu, estic segur que, ni per remei, no intentaré fer semblants	proposicions	a un natural del país. M'acontentaré com tothom, contemplant la corona
desmesura, la desmesura de l'utilitari, però tampoc es decantarà vers la	proposició	contrària, tampoc preferirà a cent ocells en mà l'únic que vola. El seu
devotes la senyora Mates, li dirigí un seguit d'invitacions, li féu unes	proposicions	de preus impossibles, la visità diferents vegades; i per fi Conxa la va
no permet escriure. Guillem de Lloberola es pot dir que va acceptar les	proposicions	de la Baronessa per assegurar-se una situació. Guillem no era capaç
de fàstic. Molt de tant en tant, Guillem es sentia Lloberola, i davant la	proposició	de Conxa li semblava que el seu matrimoni era una vilesa imperdonable. A
més a la vora de l'equilibri amb mi mateix al qual aspiro, que no pas la	proposició	prodigiosa i pertorbadora de la perfecció inaconseguible que em fa
troba amb més freqüència que en cap altra llengua de les que conec." La	proposició	: l'home dolent ha mort el pobre infant, es dóna en chinook per: la
relacions entre termes que res no destina a complir aquesta funció? Les	proposicions	no es poden encadenar de manera rigorosa més que si llurs termes han
(íd., pàg. 70.) L'error de judici que apareix a la darrera	proposició	explica per què Comte s'equivocà de mig a mig sobre l'aspecte sintètic:
amb una tal convicció que el totemisme era anterior a l'exogàmia —	proposició	mancada de sentit, a parer nostre—, és perquè el primer els semblava
em tornava el delit al cos, l'alegria a l'ànima. Vaig fer les meves	proposicions	a un senyor que semblava el capità del navili. Entenia el castellà i el
menys vitalitat, reben de les altres un impuls director. Admesa aquesta	proposició	te d'admetres necesariament l'importancia capital que per a l'avenir de
que en els experiments reals totes les observacions vénen expressades per	proposicions	inequívoques, que es refereixen, per exemple, al registre del punt
el vell adagi de les dues classes de veritat. A una classe pertanyen les	proposicions	tan clares i tan simples que les proposicions contràries són òbviament
A una classe pertanyen les proposicions tan clares i tan simples que les	proposicions	contràries són òbviament indefensables. A l'altra classe, la de les que
són d'aquest parer, d'altres l'en dissuadeixen. Una tercera	proposició	, suggerida abans per Satan, és la que preval: escatir la
molt l'atenció una observació, publicada per Mr. Waterhouse, sobre la	proposició	esmentada. Dedueixo també, per una observació respecte a la llargada dels
semblant. És inútil d'intentar de convèncer algú de la veritat d'aquesta	proposició	sense donar la llarga llista de fets que he recollit i que no m'és
la quantitat de diferència entre llurs femelles, i la veritat d'aquesta	proposició	serà atorgada. La causa de la variabilitat original dels caràcters
afí o retira a alguns dels caràcters d'un progenitor remot. Aquestes	proposicions	seran enteses molt fàcilment en fixar-nos en les nostres races
curs de les edats geològiques; i seria difícil de provar la veritat de la	proposició	, car de tant en tant hom descobreix que fins i tot un animal viu, com el
o com un mitjà artificial per a enunciar, de la manera més breu possible,	proposicions	generals, és a dir, donar amb una frase, posem per cas, els caràcters
pla desconegut de creació, o bé és simplement un esquema per a enunciar	proposicions	generals i per a col·locar plegades les formes més semblants entre si.
inconscientment no és algun pla de creació desconegut ni l'enunciació de	proposicions	generals amb el mer aplegament o la mera separació dels objectes més o
com a insuperablement gran, no pot ésser considerada real si admetem les	proposicions	següents; a saber: que podem considerar bona en la seva pròpia mena
o d'instint. Penso que no pot ésser controvertida la veritat d'aquestes	proposicions	. Hi ha sens dubte una dificultat extrema fins i tot a conjecturar per
d'entendre que les velles. Fins i tot crec que és molt més entenedora la	proposició	"Zeus està emprenyat", que una explicació científica d'una tempesta. I
de fet, l'analogia substancial implica la formal, si bé no es compleix la	proposició	inversa. Una analogia, basada en 1. i 2., és una
d'un llenguatge que, un cop desxifrat mitjançant un codi, ens dóna la	proposició	19 d'Euclides, i la prova d'aquesta proposició, serà raonable de
codi, ens dóna la proposició 19 d'Euclides, i la prova d'aquesta	proposició	, serà raonable de preguntar-nos si el centpeus és realment un "animal".
la seva estructura "lingüística". Per bé que les tres classes de	proposicions	corresponents als tres llenguatges al·ludits es poden trobar en gairebé
ser presa pels turcs l'any 1453. Es remarcarà que totes aquestes	proposicions	parlen d'alguna entitat particular o d'algun esdeveniment particular, o
particular, o d'ambdós alhora. No poden equiparar-se, doncs, a	proposicions	com: La tonyina és negra blavenca per damunt i grisa platejada per
entitats per mitjà de noms de classes. No es poden equiparar tampoc a	proposicions	com: La distància entre la Terra i la Lluna en el moment
aquest esdeveniment juga un paper diferent dels descrits en les	proposicions	historiogràfiques del Llenguatge I: el de ser una condició
I: el de ser una condició inicial dins d'un sistema. Les	proposicions	del Llenguatge I no descriuen condicions inicials, ni són tampoc
cosa que està molt lluny de ser òbvia. Més aviat es podrien equiparar les	proposicions	del Llenguatge I a d'altres com les següents: En Pere Picapedra
Catalana, però aleshores caldria esbrinar no solament si es tracta de	proposicions	lògicament equiparables a les del Llenguatge I, sinó també, i
que aquestes analogies o diferències respecte a d'altres tipus de	proposicions	, és el fet que les del Llenguatge I —quan són, o arriben a ser,
tal altre dia si, efectivament, es va fer públic tal o tal altre dia. Les	proposicions	del Llenguatge I es refereixen a esdeveniments que són
esdeveniments. En un sentit molt ampli del mot, podem qualificar aquestes	proposicions	de "descriptives". Formular la proposició corresponent pot, i sol,
podem qualificar aquestes proposicions de "descriptives". Formular la	proposició	corresponent pot, i sol, implicar un coneixement històric força complex.
històric força complex. Per començar, l'esdeveniment del qual parla la	proposició	és històric només en tant que es troba inserit dins d'algun complex
de trencar aquest cercle. En tot cas, és dins del cercle que les nostres	proposicions	poden referir-se a esdeveniments "directament" verificables: Bismarck
presa pels turcs el mateix any que va caure. És temptador qualificar les	proposicions	del Llenguatge I d'"atòmiques", però si es cau en la temptació
s'entén el fet que dins d'un complex històric determinat, aquestes	proposicions	no poden ja analitzar-se i descompondre's en d'altres. No són

Pàgina 1 (de 65)

50 següents