×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb proposició |
Freqüència total: 3246 |
CTILC1 |
| mort no agostarà o malmetrà l'extrema perfecció del meu art?" Aquestes | proposicions | et burxaven tant, que no les vares poder suportar. Molt a prop de la boca | | Mila, de primer antuvi i a causa de la novetat, acollí amb entusiasme la | proposició | . Munda del Roso la mirà aterrida com es preparava a partir; la mirava als | | ser substància i mòbil de reajustaments col·lectius. En general, mai una | proposició | teòrica no està desproveïda de possibilitat de convertir-se en causa | | amb el seu mal exemple, amb les seves merles abundants o amb les seves | proposicions | deshonestes? Ell pensa que deixant una mica de moneda —que a ell no li ve | | res d'esportiu, estic segur que, ni per remei, no intentaré fer semblants | proposicions | a un natural del país. M'acontentaré com tothom, contemplant la corona | | desmesura, la desmesura de l'utilitari, però tampoc es decantarà vers la | proposició | contrària, tampoc preferirà a cent ocells en mà l'únic que vola. El seu | | devotes la senyora Mates, li dirigí un seguit d'invitacions, li féu unes | proposicions | de preus impossibles, la visità diferents vegades; i per fi Conxa la va | | no permet escriure. Guillem de Lloberola es pot dir que va acceptar les | proposicions | de la Baronessa per assegurar-se una situació. Guillem no era capaç | | de fàstic. Molt de tant en tant, Guillem es sentia Lloberola, i davant la | proposició | de Conxa li semblava que el seu matrimoni era una vilesa imperdonable. A | | més a la vora de l'equilibri amb mi mateix al qual aspiro, que no pas la | proposició | prodigiosa i pertorbadora de la perfecció inaconseguible que em fa | | troba amb més freqüència que en cap altra llengua de les que conec." La | proposició | : l'home dolent ha mort el pobre infant, es dóna en chinook per: la | | relacions entre termes que res no destina a complir aquesta funció? Les | proposicions | no es poden encadenar de manera rigorosa més que si llurs termes han | | (íd., pàg. 70.) L'error de judici que apareix a la darrera | proposició | explica per què Comte s'equivocà de mig a mig sobre l'aspecte sintètic: | | amb una tal convicció que el totemisme era anterior a l'exogàmia — | proposició | mancada de sentit, a parer nostre—, és perquè el primer els semblava | | em tornava el delit al cos, l'alegria a l'ànima. Vaig fer les meves | proposicions | a un senyor que semblava el capità del navili. Entenia el castellà i el | | menys vitalitat, reben de les altres un impuls director. Admesa aquesta | proposició | te d'admetres necesariament l'importancia capital que per a l'avenir de | | que en els experiments reals totes les observacions vénen expressades per | proposicions | inequívoques, que es refereixen, per exemple, al registre del punt | | el vell adagi de les dues classes de veritat. A una classe pertanyen les | proposicions | tan clares i tan simples que les proposicions contràries són òbviament | | A una classe pertanyen les proposicions tan clares i tan simples que les | proposicions | contràries són òbviament indefensables. A l'altra classe, la de les que | | són d'aquest parer, d'altres l'en dissuadeixen. Una tercera | proposició | , suggerida abans per Satan, és la que preval: escatir la | | molt l'atenció una observació, publicada per Mr. Waterhouse, sobre la | proposició | esmentada. Dedueixo també, per una observació respecte a la llargada dels | | semblant. És inútil d'intentar de convèncer algú de la veritat d'aquesta | proposició | sense donar la llarga llista de fets que he recollit i que no m'és | | la quantitat de diferència entre llurs femelles, i la veritat d'aquesta | proposició | serà atorgada. La causa de la variabilitat original dels caràcters | | afí o retira a alguns dels caràcters d'un progenitor remot. Aquestes | proposicions | seran enteses molt fàcilment en fixar-nos en les nostres races | | curs de les edats geològiques; i seria difícil de provar la veritat de la | proposició | , car de tant en tant hom descobreix que fins i tot un animal viu, com el | | o com un mitjà artificial per a enunciar, de la manera més breu possible, | proposicions | generals, és a dir, donar amb una frase, posem per cas, els caràcters | | pla desconegut de creació, o bé és simplement un esquema per a enunciar | proposicions | generals i per a col·locar plegades les formes més semblants entre si. | | inconscientment no és algun pla de creació desconegut ni l'enunciació de | proposicions | generals amb el mer aplegament o la mera separació dels objectes més o | | com a insuperablement gran, no pot ésser considerada real si admetem les | proposicions | següents; a saber: que podem considerar bona en la seva pròpia mena | | o d'instint. Penso que no pot ésser controvertida la veritat d'aquestes | proposicions | . Hi ha sens dubte una dificultat extrema fins i tot a conjecturar per | | d'entendre que les velles. Fins i tot crec que és molt més entenedora la | proposició | "Zeus està emprenyat", que una explicació científica d'una tempesta. I | | de fet, l'analogia substancial implica la formal, si bé no es compleix la | proposició | inversa. Una analogia, basada en 1. i 2., és una | | d'un llenguatge que, un cop desxifrat mitjançant un codi, ens dóna la | proposició | 19 d'Euclides, i la prova d'aquesta proposició, serà raonable de | | codi, ens dóna la proposició 19 d'Euclides, i la prova d'aquesta | proposició | , serà raonable de preguntar-nos si el centpeus és realment un "animal". | | la seva estructura "lingüística". Per bé que les tres classes de | proposicions | corresponents als tres llenguatges al·ludits es poden trobar en gairebé | | ser presa pels turcs l'any 1453. Es remarcarà que totes aquestes | proposicions | parlen d'alguna entitat particular o d'algun esdeveniment particular, o | | particular, o d'ambdós alhora. No poden equiparar-se, doncs, a | proposicions | com: La tonyina és negra blavenca per damunt i grisa platejada per | | entitats per mitjà de noms de classes. No es poden equiparar tampoc a | proposicions | com: La distància entre la Terra i la Lluna en el moment | | aquest esdeveniment juga un paper diferent dels descrits en les | proposicions | historiogràfiques del Llenguatge I: el de ser una condició | | I: el de ser una condició inicial dins d'un sistema. Les | proposicions | del Llenguatge I no descriuen condicions inicials, ni són tampoc | | cosa que està molt lluny de ser òbvia. Més aviat es podrien equiparar les | proposicions | del Llenguatge I a d'altres com les següents: En Pere Picapedra | | Catalana, però aleshores caldria esbrinar no solament si es tracta de | proposicions | lògicament equiparables a les del Llenguatge I, sinó també, i | | que aquestes analogies o diferències respecte a d'altres tipus de | proposicions | , és el fet que les del Llenguatge I —quan són, o arriben a ser, | | tal altre dia si, efectivament, es va fer públic tal o tal altre dia. Les | proposicions | del Llenguatge I es refereixen a esdeveniments que són | | esdeveniments. En un sentit molt ampli del mot, podem qualificar aquestes | proposicions | de "descriptives". Formular la proposició corresponent pot, i sol, | | podem qualificar aquestes proposicions de "descriptives". Formular la | proposició | corresponent pot, i sol, implicar un coneixement històric força complex. | | històric força complex. Per començar, l'esdeveniment del qual parla la | proposició | és històric només en tant que es troba inserit dins d'algun complex | | de trencar aquest cercle. En tot cas, és dins del cercle que les nostres | proposicions | poden referir-se a esdeveniments "directament" verificables: Bismarck | | presa pels turcs el mateix any que va caure. És temptador qualificar les | proposicions | del Llenguatge I d'"atòmiques", però si es cau en la temptació | | s'entén el fet que dins d'un complex històric determinat, aquestes | proposicions | no poden ja analitzar-se i descompondre's en d'altres. No són |
|