Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ens colgarem sense entretenir-nos a la jaça, que demà ens hem de llevar a	punta	de dia. Entretant, escolta, amb el cor adormit, com pasturen enllà les
superbiosa i agra disputa, dos dards d'efectes contraris, l'un d'or, de	punta	molt afilada, l'altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços.
d'efectes contraris, l'un d'or, de punta molt afilada, l'altre de plom, de	punta	roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que
una roca amb una sorprenent, envejable comoditat. I nosaltres sortim de	puntetes	, per no desvetllar-la abans d'hora i perquè entenem que la nostra comesa
plantat a la proa, mentre la barca tallava les ones rabent, agafat a la	punta	del travesser de la vela, donant el rostre al vent, amb les pupil·les
i insegur, com un malfactor. S'endinsa per l'obscur passadís, i ho fa de	puntetes	per no despertar la mare; escolta un moment la seva respiració; comprova
estona, i després, a poc a poc, amb temor, palpà el rostre d'ella amb la	punta	dels dits, amb gest lent i suau... —Sileta... I s'aixecà, com impel·lit
assíduament. Hi veiem el vell ambiciós, excitat, somrient amb una	punta	de bogeria als ulls, en el racó més llòbrec de casa seva, que compta i
Junyer és un primitiu, un oceànic. 3 març. Ha nevat a	punta	de dia, però quan obro la finestra només queda una mica de neu a
castanyers (moltes de les fulles tendres tenen un to vermellenc cap a la	punta	). Cantava un merlot, com una tonada tendra i apagadissa de Rameau, i un
A la tarda, anem a Borderiol. Arreu es drecen falgueres tendres. Tenen la	punta	de les fulles encongida com les urpes dels dracs xinesos, com l'escuma
les constel·lacions espesses de llurs flors, grogues estrelles de cinc	puntes	. 18 juny. Plou. La boira espessa embolcalla el Montseny.
de 5 del matí (quarts de 3, hora solar), "matinet, a	punta	d'alba"... La plaça del poble, silenciosa, gairebé deserta, sembla una
és bo. —És bo? L'home no contesta, aquest cop, i ell es posa de	puntetes	. S'hi posen tots dos; ara hi ha tanta gent, al quiròfan, que tota una
esquitxa els badocs més immediats abans que el metge no l'aturi amb la	punta	del dit. Al cap tot progressa satisfactòriament, també. Un ajudant
en cirurgia cranial, toca els vasos sanguinis de la dona amb la	punta	arrodonida de l'electrode de l'aparell diatèrmic que regula amb el peu.
satisfet, encén una pipa. Ara ja fuma molta gent, arreu brillen les	puntes	de les cigarretes, però l'atmosfera no sembla pas enterbolir-se, és ja
a volar camises i samarretes, gecs i pantalons, unes bragues blaves amb	puntes	daurades que reclama la infermera del mamellam, les bates esparracades
amb una pala i comença a amuntegar cap a la porta l'escampada de	puntes	de cigarreta, trossos de gasa i enfilalls de cotó que cobreixen el terra
El fosser major és al tercer pis baixos. Agafeu l'ascensor de l'altra	punta	. Li ho indica amb la mà i ell recorre tota la renglera de nínxols, sense
en un gest atent, enartat. L'individu del cigar, nerviós, mastega la	punta	amb unes dents llargues i grogues i, tot seguit, de puntetes, avança una
mastega la punta amb unes dents llargues i grogues i, tot seguit, de	puntetes	, avança una mica cap a l'interior, on es queda darrera la paret de
en direcció a l'interior del pis, surt de nou al corredor, avança de	puntetes	en sentit oposat, cap a l'altre rebedor, es precipita al cancell. Forceja
senyals de soles més amples i els menuts clots que ha deixat un bastó de	punta	gruixuda, de goma. La noia salta al seu davant i s'enfila pels tres
però aleshores, sobtadament, redreça una mica les espatlles i de	puntetes	, però ràpidament, es mou en direcció al cancell. Escolta el silenci de la
veu escanyada. —Què deu passar? —xiuxiueja la mestressa. Ell avança de	puntetes	fins a la porta, treu precauciosament el nas. Ara tots estan asseguts,
primera vegada des que són a la sala, dóna tot de copets al vidre amb les	puntes	dels dits impacients, llambrega cap a la porta que continua tancada. —Què
de l'orella partida s'ha tret una llibreta de la butxaca i, amb una	punta	de llapis que li deixa el seu company, escriu quelcom molt complicat que
no hi hauria manera d'entendre-s'hi. Ell s'aixeca de la butaca, llença la	punta	de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la sabata i avança cap als dos
la muntanya de paper on deixa una mena de dent, i ell es va esmunyint de	puntetes	per reduir el volum del seu cos. Aleshores respira a fons i se submergeix
diu: —Ens hem hagut d'alleugerir una mica... Fa molta calor —i es toca la	punta	de la combinació, amb la falsa pretensió d'estirar-se-la sobre les
deixa sentir una altra rialleta, però després s'aixeca, s'asseu a la	punta	mateix, fa jugar una mica les molles. —Sí... —diu. Allarga la mà cap a
de nou al menjador. L'home somriu, satisfet, es gronxa una mica sobre les	puntes	de les sabates, els polzes clavats a les costures de l'armilla. —Ah! —fa—
ella. I, definitiva—: Tercera taula. Hi seu un homenet que fa	punta	curosament a un llapis ja prou punxegut i que, indiferent, diu:
el vaivé esborniat de libèl·lula de la seva madrastra, i segueix amb la	punta	del peu el cop sec que la batuta del mestre de dansa marca sobre
rera les cadires pintades. Porta pantalons i casaca de seda i camisa de	puntes	, i el cabell amb ruf i tirat endavant sobre la cara llarga i ben feta,
El cabell negre, llustrós, havia crescut massa, i es buclava a les	puntes	. L'hauria pogut nuar, si hagués volgut, amb una cueta al clatell, com
Pupil·latge de Mestre Frigola, i exhibir les seves camises d'autèntiques	puntes	de Venècia, i el seu fals títol de Cavaller i les seves facultats de
una cama més curta que l'altra, i el peu d'aquesta torçat, allargat en	punta	, com per suplir el que li mancava de cama, però ja rígid en aquesta
comencen els camps d'oliveres i garrofers. En un temps llunyà, sobre la	punta	avançada del roquissar, fou aixecada la torre de la Carrova; era una alta
encongit a la barqueta. La nit anterior no havia acudit a la barraca; a	punta	de sol, els nois d'una masia propera havien sortit amb els gossos a
de garbes, com de punts negres, surant sense ordre sobre les aigües. A	punta	de sol baixaven els plantadors; venien en amples colles, s'endinsaven per
i començà a pujar feixugament, aturant-se i tornant a avançar. La	punta	d'una rama seca el ferí al front obrint-li-hi un esquinç. Reculà adolorit
encara hi cerqués la seva empremta. I, dins la butxaca de l'abric, les	puntes	dels dits acaronaven bocins de pell on aquell contacte havia estat
Com ja saps, vam trobar l'amagatall on tenien guardada la clau. I de	puntetes	, a les fosques, sense fer renou, obríem l'armari i després el calaix,
Tantes emocions et sobrepassaven. Concentrares els teus records en la	punta	del peu dret, sobre els teus dits nus que cobrien malament les sandàlies
que toc aigo se m'estenen per tot es cos encara que només me banyi ses	puntes	de ses ungles, me cregui. I no li xerr per xerrar: es metges no se'n poden
i llogar-me a qualsevol casa. Me vaig aixecar abans de trenc d'alba i, de	puntes	per por que em sentissin, vaig davallar fins en es portal, vaig llevar es
està esmolant aquí moltes dentadures. Sobre aquest Port Vell, i en les	puntes	de la barba de la Cannebière —una barba plena de molses i d'ocells de
la lluna era mestressa de tota la foscor de l'espai— ja veia jo des de la	punta	de proa la infinita llenca de la costa africana tota martiritzada de

Pàgina 1 (de 173)

50 següents