Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sense confessió. Era una peça rectangular, a penes de vint metres en	quadre	, i el lloc era solitari: sense arbres ni ocells, quasi sense records.
occidental del XX, "barbàrie" és tot el que posa en perill el	quadre	de condicions dins el qual es produeix l'operació intel·lectual tal
seva. Fóra curiós d'establir, en uns novel·listes de primera fila, un	quadre	de paral·lelismes entre l'edat dels personatges —l'edat que es diu que
que, quan fan escorcolls, cremen o destrueixen rosaris, estampes,	quadres	i imatges religioses). Diu que un milicià dels conspicus de la Torrassa
vist l'alegre galeria on treballava, amb els llibres, les cortinetes de	quadres	blaus, la banderola catalana en un vas, un gravat del XVIII
homes per banda), però els franquistes disposen de millors	quadres	de comandament. Creu que guanyarà la guerra qui tingui la iniciativa
terrible bombardeig del 30 de gener. Es veuen els mobles, els	quadres	penjats (un bust de dona, estil Cases), un lavabo romput. És una
rosa que sembla menar en una altra dependència. D'un dels murs pengen dos	quadres	vagament poètics, amb pastors i pastores massa vestits que es
ens hem de tornar a reunir. —Com l'identificaré? —pregunta ell. —Camisa a	quadres	i la butxaca superior de l'americana al costat dret. De les dotze a dos
el germà més menut —el més endimoniat—, Joanet, mentre treballàvem en el	quadre	d'arròs, li tiràvem terrossos de fang i sortíem corrents pel camí, amb
molt poc—, llogava la petita per donar les garbes als plantadors. Els	quadres	d'arrossers s'estenien per totes bandes, coberts d'aigua i amb el fang
tirandes a la mà, anava sembrant-les a dret i esquerra, de manera que els	quadres	quedaven després coberts de garbes, com de punts negres, surant sense
de les vainés coronades de flors ni les mentides de nacre dels	quadres	del paradís sensual de la Polinèsia. Amb Poroi, amb la seva dona i els
la tensió social i ideològica. Dominar la Història, promoure dirigents i	quadres	, anar a poc a poc; això és el que ens convindria. Si no sabem o no podem
econòmiques, socials i humanes d'extrema indignitat. No cal refer un	quadre	de la servitud en què caigueren llavors els homes del camp transformats
visió de les necessitats essencials del país establiren de bell nou els	quadres	rectors de la societat catalana. Des dels primers instants foren homes
dels catalans durant l'època pactista. Incapaços de fer-se un nou	quadre	mental, esporuguits davant l'Estat llunyà, però satisfets amb les
muntat tot un taller per repintar-les recomponent-les:	quadre	d'una amb rodes d'una altra, i tubulars d'una altra encara. No
i sabata negra. Anava molt neta. I li agradava molt el cafè. Tenia un	quadre	penjat amb un cordill groc i vermell, que figurava tot de llagostes amb
meu, i jo vaig pensar què diria mossèn Joan si un dia podia veure el	quadre	de les llagostes amb el cap tan barrejat, que mataven a cops de cua...
les molles. Volia que el descalcés i que li posés les sabatilles, de	quadrets	, de dos colors, de cafè amb llet. Després d'haver reposat una estona
m'explicava això, ells estaven enfilats damunt d'una cadira, davant del	quadre	de les llagostes amb cap de persona, que sortien d'aquell pou tan ple de
que ja es pentinava per ficar-se al llit. Vaig posar els nens davant el	quadre	de les llagostes i els vaig dir que les miressin i amb la senyora
l'Antoni. La senyora Enriqueta que es feia vella de pressa va regalar el	quadre	de les llagostes a la Rita, perquè sempre te'l miraves quan eres
per vici. Vaig obrir el calaix de la tauleta de fusta blanca amb hule de	quadrets	al damunt i en vaig treure el ganivet de pelar patates que tenia la punxa
peça insuficient, doblegant-se com els contorsionistes per fer espai als	quadrets	, a les estampes, als documents amb signatura règia o als retrats
innocents, Frederic s'oblidava del ploriqueig agre de la seva dona i del	quadre	familiar. Moltes nits Frederic les passava fora de casa sense donar cap
en unes cadires rústegues pintades de verd de regadora. Entre els altres	quadres	hi havia falsos Grecos, falsos Goyas, falsos Riberas. No és que en
i del Comte. Danses de follets i vermadores.] Escena Acte I.	Quadre	I. [Interior del palau dels Comtes.] Quadre II. [Ermita
Acte I. Quadre I. [Interior del palau dels Comtes.]	Quadre	II. [Ermita de muntanya.] Acte II. Quadre únic. [Camp
dels Comtes.] Quadre II. [Ermita de muntanya.] Acte II.	Quadre	únic. [Camp erm a la vora del mar.] Acte III. Quadre I.
Quadre únic. [Camp erm a la vora del mar.] Acte III.	Quadre	I. [Interior del Castell.] Quadre II. [Explanada del
del mar.] Acte III. Quadre I. [Interior del Castell.]	Quadre	II. [Explanada del Castell, dominant el mar.] [Època i país
Castell, dominant el mar.] [Època i país imaginaris.] Acte primer	Quadre	I Argument. [Mentre se celebra una festa al palau dels Comtes,
exposa la idea del càstig; (4) contesta En Bernat amb decisió.]	Quadre	II Argument. [És de nit. A una ermita solitària damunt un puig
l'orquestra el tema de l'àguila (9) en temps lent i majestuós.]	Quadre	I Escena I [Interior del palau dels Comtes. Comte,
i la Comtessa lluita per deturar-lo, caient esmortida).] [Teló ràpid]	Quadre	II Escena II [(A la dreta, interior d'una ermita. A
el tonell de vi.] [Teló lent] [Final del Segon Acte] Acte tercer	Quadre	I Argument. [En Bernat es presenta davant el Rei, Reina, filles
amb ondulant i suau arpegiat d'arpa primer, i piano després. Acaba el	quadre	amb la presència del xilofon que mig amagat fa el disseny d'Estel d'Or
14), com a indicant que serà ella qui a la fi trobarà la copa d'or.]	Quadre	II Argument. [En Bernat està tot sol davant la mar deserta i se
damunt el tutti el tema del castell (3) en el metall.]	Quadre	I Escena I [(Interior del "Castell d'Iràs i no
a En Bernat que se'n vagi. Aquest fuig desoladament).] [Teló ràpid]	Quadre	II Escena II [(Esplanada, dominant la mar, amb unes
la ficció ambicionada. Sobre un sol pla, sobre la superfície del	quadre	, es fixaven l'aire i el moviment de les tres dimensions. La il·lusió dels
per l'esclat visual de la naturalesa, s'aboca a repetir-la sobre el	quadre	fins en els detalls més petits, i hi reïx. Els mateixos italians
rafaelina, o la "cosa mentale" de Leonardo, penetrarà en el	quadre	per tal de conferir-li un destí de conjunt. Si, en un principi, podríem
altra repercussió estètica, no menys important que la de l'ordenació del	quadre	. De la conjunció del sensual i l'intel·lectual naix, per a l'art europeu,
exigències que un concepte de bellesa, estrictament plàstic, imposa al	quadre	: açò, i d'una forma franca, no ho faran sinó els pintors abstractes del
la raó, amb l'optimisme, amb la bellesa, amb la serenitat que hi ha als	quadres	de Leonardo? L'inexhaurible tríptic del Bosco mescla l'admonició bíblica
digna de pintar-se. El pintor del Renaixement ha trobat unes lleis per al	quadre	—simetria, proporció, harmonia—: aquestes regiran per als seus
déu de la mitologia erudita, que no té existència sinó com a motiu d'un	quadre	, havia de representar-se amb uns trets de perfecció sensual que no tenien

Pàgina 1 (de 153)

50 següents