Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

t'hi. Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre de la meva	raó	, que la intel·ligència i la veu acaten i emmudeixen. Només t'afegiré, i
Galatea. Posseïm un retrat exacte de Cronos, pintat, des del somni de la	raó	, per don Francisco de Goya y Lucientes. En ell, Cronos endrapa a trossos
i tètriques escenes negres, després de somniar-los, implacable, la seva	raó	. Els Curetes Pel que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més
Curetes, fins a l'embull de Iò i d'Èpafos i la gelosia, permanent i sense	raó	, d'Hera, germana i esposa legítima de Zeus. La deessa va manar als
cirrosi et malmetés l'entranya d'un cop." La víctima li donava la	raó	i proferia sense pausa orgulloses jactàncies contra l'amo del llamp. De
Et senties culpable de la desgràcia. Sabies, gegant delicat, que sense	raó	no es té mai força. Ara som a l'hivern, i una espessor de núvols esborra
Els antics ja se n'havien adonat, i ara ens comencem a anguniejar amb	raó	, en veure els efectes de la seva lluita, cada dia més i més victoriosa,
va ser de debò terrible. Ara, rodolant rodolant, ha anat a parar, per	raons	que no esmentaré, al meu repertori, i la meva comesa consistirà a fer-vos
lúcids egoistes, freds calculadors, no hi consentien, amb irrefutables	raons	, cal que amb objectivitat ho reconegui. Em veia perdut sense remissió,
homes i, amb ella, potser tota la vida, que detesta? Escometia, sense més	raó	que la seva fúria, els uns i els altres. Estima el combat i la lluita
sàtirs i silens. Un silè Si un autor abans esmentat per nosaltres tenia	raó	, ets massa jove per ser un silè. Però unes altres tradicions més
Alguns em qualificaran de simple tossuda, i crec que aquests tindran més	raó	que els qui triïn l'agraït expedient d'extasiar-se, els ulls en blanc.
rialleta de conill, a aquesta veritat elemental. "I coneix vostè les	raons	dels seus maldecaps?", va preguntar la senyora Magdalena Blasi. "Molt
gent, conec els meus sotmesos, i el que desitjo és sempre la meva suprema	raó	. Entretant, anem-nos-en al palau i descansem, que la nit m'hi convida.
poc a poc —des d'avui de pressa, de seguida— cap a la mort. Per una	raó	o una altra, li convé la meva mort, ara exigeix la meva mort. Bé,
el no gens madur pensament del gambaire. "L'he odiada sempre, i per	raons	de pes, em sembla. Hauria ara de caure, com un catxap, en aquest parany
—preguntà el més jove al més vell dels pastors. —Dic que sí, que teniu	raó	. Ella és bona com el seu pare. Quin home, aquell! Seriós, de poques
com més aviat millor. Tots dos tenen ja l'edat, és cert, i no hi ha cap	raó	per a allargar-la més. Que parli Manuel amb ella, i si ella hi està
ja a preguntar-se si la mare i el padrí, si tot el poble no tindrien	raó	en contra d'ell, i àdhuc havia arribat a pensar si no faria millor
Déu mana que... —Vés, vés, i deixa estar Déu. I no tornis. Ja té	raó	el teu germà. Aquesta nit, doncs, reunits a taula havien estat enraonant
durar. Candaina el mirava en silenci. La cunyada parlà: —El teu oncle té	raó	, Tiago; el millor és esperar. —Res. No t'amoïnis, Tiago, nebot. En
mostrava sempre inhàbil; poc brillant: tant com sentia amb força la seva	raó	, tant més difícil li era defensar-la davant els altres. Altrament, res no
crueltat de la vida, que per a ell continuava incomprensible. Per aquesta	raó	, quan més tard sentí sa mare que pujava l'escala, de tornada de casa de
sobretot, a punt de casar-se? No; això, Quim no ho podia concebre. Tenien	raó	els propis pares; tenien raó els parents d'ella; tots tenien raó, i ell
No; això, Quim no ho podia concebre. Tenien raó els propis pares; tenien	raó	els parents d'ella; tots tenien raó, i ell aquesta nit li ho diria. Tino
Tenien raó els propis pares; tenien raó els parents d'ella; tots tenien	raó	, i ell aquesta nit li ho diria. Tino Costa s'aixecà. —Obrirem una mica,
el poble, contra la vida, contra ell mateix. I, això no obstant, les	raons	de Quim Bisa no caigueren en va dins la seva ànima; allà al fons del seu
la seva existència. Sí, sí; mil vegades ho havia sentit. Quim Bisa tenia	raó	. Perquè, què el lligava ell amb Mila del Santo? Tino Costa la veia ara
ella llavors, sense aturar-se a considerar si l'infant tenia o no tenia	raó	(ara estava certa que en tenia), a despit de la indignada tristesa que
Mila, contra la seva voluntat, es deia que tal vegada Tino Costa tenia	raó	en la seva incredulitat; que era cert que el miracle no havia existit
es veia obligat a desviar contínuament la mirada. Per la mateixa	raó	no volgué parlar-li de l'estàtua ni volgué tampoc interrogar-la sobre la
l'enfonsava en una confusió tan gran, que a voltes sentia gairebé que la	raó	se li escapava i que, incapaç de dominar els seus pensaments, es
fillola la coneixes tan bé com jo". I el padrí acotà el cap, donant la	raó	a mossèn Anselm. "De totes maneres —afegí encara— si podíem treure-la
resaria per tu. Tino Costa somrigué amb un somriure forçat. —Potser té	raó	. Precisament ara necessito com mai la protecció divina: m'assetgen
la mira dissimuladament. El pare s'adona que Mila no és la mateixa —té	raó	el seu germà—, s'adona encara que la mateixa idea alena en el seu pit, i
arribar... A voltes, Mila, en aquest camí inacabable, sent gairebé que la	raó	se li extravia; a voltes va quasi corrent, coixejant, caient i
rancor contra ell. Després Tino Costa s'entristia: es deia que tenien	raó	, i suplicava novament la seva mare que apressés el trasllat de la noia.
Les heroïnes literàries de l'Antiguitat no són "heroïnes" per	raó	d'una mena qualsevol d'amor: Fedra, Antígona, Medea, són figures que
adulteris—, en la inquietud d'una facció, en els odis patriòtics: són	raons	d'un altre tipus les que hi serien adduïdes. Antagonismes de classes,
d'aquest valor. I sens dubte tenia —"tenia": en passat— una part de	raó	, ja que l'or i la plata, al capdavall, han estat durant segles un valor
Ai, Mare de Déu, quin problema! B Bellesa No crec que tingués	raó	aquell respectable doctrinari antic, quan deia que no hi ha res tan
Només. Covardia Si volem —i ho hauríem de voler—, sempre trobarem una	raó	per a excusar les accions del covard: la seva covardia. Perquè, ¿qui és
persones raonables: enraonades. Es posen cautelosament al costat de la	raó	, i per això solen tenir raó. O dit d'una altra manera: dubten, i encerten.
Es posen cautelosament al costat de la raó, i per això solen tenir	raó	. O dit d'una altra manera: dubten, i encerten. 2) Aspecte
què philosophes i Aufklärer se situaven —el nivell de "la	Raó	"— les morals anteriors apareixien com assaigs, alhora frustrats i
alhora frustrats i encoratjadors; a partir d'ara, però, quan "la	Raó	" estabilitza l'home en la seva condició justa, el camí de la virtut
seva importància és tènue i caducada— del "progrés moral" per una sola	raó	: ens posa sobre la pista del veritable fons del problema. No és pas per
Les podrien dir tots i cada un dels que hi eren. I tothom tindria	raó	. El concepte de "gent" només se'ns fa evident quan, ni que sigui
en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte bèl·lic, en	raó	de la progressiva efectivitat deletèria de les armes posades a
mot "ira" ve tarat per un multisecular sentit negatiu. Hi ha una altra	raó	: les arrels semàntiques del vocable "indignació" —jo no entenc gaire en

Pàgina 1 (de 676)

50 següents