×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ratxa |
Freqüència total: 403 |
CTILC1 |
blancs. Silenciosament, en el misteri, venia covant-se la tempestat. Una | ratxa | de vent sotraguejà de sobte els arbres de la placeta i s'allunyà tot | amb la modèstia que ens escau, podríem dir: ara, aquí, comença tot." Una | ratxa | d'aplaudiments acompanya la seva acció quan, permetent-se una pausa, | cap a la porta que el cap obre. Fora, un mormol de fulles anuncia una | ratxa | de vent que després passa per llur damunt, sense tocar-los, discreta i | llur damunt, sense tocar-los, discreta i continguda, prolongada per una | ratxa | novella, una mica més forta, que espetega entre les branques, llaminera | combatent la barca on brega el marit. La mateixa | ratxa | del vent que ressona fa estremir d'angúnia el cor de la dona, | saco y coda fadrina per ara es queda. Yo soc de vent una | racha | , cara alegre y galta ròcha, ella pareix una fòcha, per | conducte meravellós: talment com, en un orgue, a una | ratxa | de vent, per tots els rengles de tubs va respirant tota la | d'una llurs presons de bronze i armats amb gel i neu i pedra i | ratxes | , i alhora amb remolins tempestuosos, el Bòreas, el | ¿Inexacta? No, sens dubte. Però tampoc no és massa clara. Ja d'entrada, la | ratxa | de revoltes i d'arrogàncies abraça sectors "menys que joves": gairebé | revolta quan ni tan sols té intenció de ser-ho. Tot es combina en la | ratxa | : la moda superficial i les militàncies més rigoroses, la música i | i la obrí de bat a bat a la maltempsada. L'impetuosa furia de la | ratxa | va aixecar-nos gairebé de sobre'ls nostres peus. Era, en veritat, una nit | lentament els llurs feixucs queixos d'èbenus. Era l'obra d'una | ratxa | de vent furiosa —però darrera aquesta porta estava l'alta figura | com un llum que fa pampallugues, que no podia aguantar més. Aquella | ratxa | el desesperava. Per a apuntar una pesseta, la rebotia a la taula, com si | "La Economia" els era un vici, tenia el que els jogadors en diuen la | ratxa | , la bona, la potra, l'arrencada. No podia tocar res que no ho | matemàtic francès, viatger infatigable, amic íntim de Prosper Merimée, a | ratxes | estudiós del xinès i del sànscrit, desxifrador d'escriptures | apesarats que'l gran silenci glassava y per què sacudí tot el meu cor una | ratxa | de tristesa que tenía molt d'anyorament." "Moix y malmirós vaig | de valent. En Pellini, al cap de dues hores de caminar, sacsejat per les | ratxes | , mort de fred, espeuat i esmaperdut, aconseguí un hostal solitari. Trucà | al bescoll, i els pares i mares espiant la davallada del sol i la primera | ratxa | basardosa del capvespre: la pleuresia. Oh! el sol del Pla de Girona és | i maca. Va obrir-se la porta del carrer, i, al mateix temps que una | ratxa | de fred, va entrar un jove ben plantat, que tot seriós va espolsar-se la | de la meva audició. Era que el pare acabava de despertar-se amb una | ratxa | de tos. Com tossia! I després se va moure amb una fressa tal, que vaig | I allà, en la ratlla divisòria d'un gatosar sec, semblava com si una | ratxa | d'oratjol hagués mogut unes fulles de llacsó. Contra sol, impensadament, | despòtica de més tard, la qual, a voltes, és temperada per alguna | ratxa | de garbí que fa delitoses les ombres. Innocenci partia a nou hores, una | desemparades de tot redós, tocaven soles. Per la plana, el furor de les | ratxes | arrossegaven el solitari vianant i l'obligaven a caminar decantat per a | i arbredes i boscos semblaven capgirats i atuïts per aquelles | ratxes | impetuoses i ardents. Els caçadors no tenien pas pressa. Els més | un toc de clarí. —Eeeep! Ja és nostre ací dalt! I vosaltres què feu? Una | ratxa | de ponentada, més forta que les anteriors, s'emportà la resposta. | blat de moro mort d'eixut a l'estiu, les quals canoques, mogudes per una | ratxa | tramuntanal, feien una remor aspra, desagradable, sinistra. Les fulles de | una remor monòtona. De vegades el vent arremolinava la pluja, queien | ratxes | obliqües a terra i les gotes feien unes grosses bombolles. Vaig tornar | moda el catolicisme entre els artistes i escriptors i es produí aquella | ratxa | més artificial que sincera de conversions, fou un dels primers a | més curta que per a contar-ho. Part de fora, començava a ploure. Les | ratxes | empenyien les gotes, feixugues i disperses com els trets de mil fones | era d'un color de sembrat primerenc. El vent es bolcava sobre l'aigua a | ratxes | que feien corbes graciosament errívoles que s'enfosquien i aclarien d'una | , és a la vista. Plou, amb més o menys força, durant tot el dia. Les | ratxes | de vent bufen, carregades d'humitat, alternant la duresa amb el desmai | que el vent de la terra ha inflat com un cor. El vent ratllava l'aigua de | ratxes | negrenques, xiuxejava en els bossells, a les drisses. A l'horitzó, ple de | a sobre i sembla un monstre engabiat i ensopit. Vent de garbí fresc. Les | ratxes | passaven sobre les aigües del port i les enfosquien fugisserament. Dues | direcció més caòtica i impensada, començà a ploure a bots i barrals. Una | ratxa | de vent portà fins als vidres de la finestra un garbot d'aigua que féu | el rostre de somriures. Semblava que pel damunt de la seva faç passés una | ratxa | d'alegria que animava la seva cara adusta i feréstega. Diria's una ràfega | pujava pel corriol devers l'ermita, com un damnat sense esperança. Una | ratxa | de vent amb esperit d'artista féu una ratlla de blau damunt de l'aigua i | al crim vindicador. Després sentia que el vèrtex s'esmussava amb una | ratxa | de paüra. Reculava com una banya de cargol, bufava i tornava a sortir | com una banya de cargol, bufava i tornava a sortir quan havia passat la | ratxa | . Sempre la mateixa idea arrapada al pensament; sempre la mateixa intenció | es solcà d'arrugues com el mar tempestuós s'omple d'onades a la primera | ratxa | del temperi. Un tremolor senil se li escampà pels músculs, i els ulls | glaçada dins de la boca oberta que s'ompliria de borrallons amb les | ratxes | de vent que entraven dins de la tomba. Quina llàstima li feia pensar que | és que quan hi torni ho trobi tot igual. Fa una nit freda, amb les | ratxes | d'aire tan pròpies de la vall de Mèxic. A les deu de la nit, l'avinguda de | Quants d'obsequis! I el seu somrís era franc i esplendorós: una | ratxa | de vera alegria. El pare Armengol va respondre a l'afalac, però amb certa | antonomàsticament el catarro. Però, quin catarro! Quan li venia la | ratxa | , el pobre ninet es debatia, ara inflant-se, ara esllanguint-se, com una | Durant la tarda de la feliç visita no havia tingut més que dues curtes | ratxes | de tos i, l'endemà, de bon matí, que alegre s'havia despertat! Quines | No hi tinc cap culpa. Ah! No! —protestà la Vicenta, afermant-ho amb una | ratxa | d'espeternecs—. És ella, la mestressa, la que s'ha equivocat. És ella, puc | Una gran cortina circular de boirines engolia els paisatges. Una | ratxa | sobtada i violenta va fuetejar-li el rostre i els cabells; commogué la | de prou fúria per a tombar alguna petita construcció poc segura, i amb | ratxes | que segons els anemogrames de l'Observatori Fabra han assolit els | és sempre greu, perquè de totes les afraus i corregades baixen les | ratxes | en forma impressionant. No cal pas que la tramuntana sigui molt violenta | en tota la part del trajecte on se la sent, però molt ratxosa, amb | ratxes | separades per períodes de 2 fins a 5 minuts i que en | fins a 5 minuts i que en mar aixequen abundós ruixim; són | ratxes | que en minvar el vent augmenten de període, i les darreres són les més |
|