Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de penediment esborrava totas sas culpas. Y la Toneta cridá ab sa má de	redoltas	á la dida y presentá lo fruyt ignocent de sas entranyas, adormidet com un
amb molta pausa i gran cura hom feia la verema d'uns ceps pujats amb les	redoltes	fent arcades sostingudes per canyes posades apropiadament. No collien,
vi riquíssim havia estat el primer suc que donaren els fruits d'aquelles	redoltes	que Jofre portà de Grècia, quan d'aquells verals tornà. Ell era, a la
de la sarment, procurant d'arribar amb el ganivet al centre de la	redolta	mateixa. En enretirar l'eina, s'apreta en direcció cap al centre, fent
les arrels al segon any de ser fil·loxerades, que és quan les fulles i	redoltes	fan senyals d'estar malaltes, per a cremar-les sense compassió i amb
després fetas pols, es un remey bó per estroncar la sang. Lo such de las	redoltas	tendras serveix pera curar las inflamacions dels ulls. Lo rahim quan es
Sastre, de Vich, amb les caracteristiques forquetes de branques de	redolta	vidauda ha aná resseguint atentament el terrer i en determinats moments
ceps rebrotaren aquí, i avui dia, qui sàpiga llegir entre pàmpols, brots,	redoltes	i raïms, veurà com els peus més selectes d'aquelles terres, els ceps
compradors devent estos podar la dita porció de Terra lo ultim any, y las	redoltas	â son favor. Item ab pacte; Que pasadas las dos cullitas, podrán los
que porta en los corns ficats de la sarria, de	redoltas	ó sarments dos feixos grans, molt embolicats ab palla
sigut lo ví aquell lo primer ví que donaren las	redoltas	ó sarments, que Jofre portá de Grecia, quan d'
l' Olaguer ab las mans encreuhadas al darrera, estrenyent un grapat de	redoltas	. Lo camí estava solitari, cobert d' un fanch roig y envidriat que cruixía
tercera vegada á la vinya del costat y n' eixí arreu ab nou grapat de	redoltas	. —Aquesta afició á la rapinya! —esclamá 'l notari, somrisent. —Res d'
qu' ell, arribá á un pedrís de prop del poble, y tot lligant en garbó las	redoltas	cullidas, sentí ab sorpresa la següent pregunta del notari: —Per qué no
en uns pals de fusta que es claven a terra cada 4 o 5 metres, i les	redoltes	es lliguen a 30, 50, 75 centímetres, i a un metre de terra. El cep es
o bé amb una sola soca de mig metre, i a partir d'aquí es van lligant les	redoltes	als cables, o també hi ha plantacions en què obren els ceps a dalt de la
més quantitat de raïm, però s'ha de vigilar que no hi hagi massa	redoltes	i pàmpols que els tapin l'aire i el sol, ja que això seria contraproduent
es collien en veremar. En aquest portaempelt s'hi posava un empelt d'una	redolta	de cep europeu, de manera que feia la producció de la mateixa classe de
de la mateixa classe de raïm que la del cep d'on s'havia agafat la	redolta	. El pagès anava triant la varietat de raïm que volia segons el tipus de
en els passos que s'expliquen a continuació. Primer se seleccionaven	redoltes	de cep en producció i es colgaven dins d'una rasa perquè es conservessin
i es tallava arran de l'altura de la terra. A continuació, s'agafava la	redolta	que hi havia dins de les rases, se'n tallava un tros on hi hagués un nus
un tros on hi hagués un nus i amb el ganivet, en un cap del tros de la	redolta	, es feia un tall en diagonal a cada costat, de manera que quedés en forma
mig de la soca del portaempelt i, tot seguit, se li encaixava el tros de	redolta	. Aquesta unió s'anava prement amb la mà fins que es veia que el contacte
una aixada ampla es tapava el cep empeltat per cobrir de terra el tros de	redolta	, com a màxim un centímetre per damunt. Aquesta operació es feia amb molt
a més profunditat, es netejava manualment, i després s'hi colgaven les	redoltes	, brossa o fems. Abans els fems eren molt apreciats, perquè eren els adobs
poda es feia amb tisores de podar manuals. Es tallava arran de la primera	redolta	de la brocada i es deixava la segona redolta que es tallava a un o dos
tallava arran de la primera redolta de la brocada i es deixava la segona	redolta	que es tallava a un o dos nusos, segons creia convenient el pagès, la
cosa depenia de si volia esgotar més ràpidament el cep. Aquesta segona	redolta	s'anomena cap mallol. Posteriorment, van sortir unes tisores que
hi ha unes tisores pneumàtiques que, en desbrocar-les, tallen les	redoltes	. En la mateixa parada, hi poden treballar dos, tres o sis pagesos en
de brot, se l'esporgava, és a dir, se li treien els brots de sota la	redolta	mare i tots els pàmpols fins a l'altura del raïm. Aquesta operació es
els pàmpols fins a l'altura del raïm. Aquesta operació es feia perquè la	redolta	mare, que era la que portava normalment el raïm, tingués tota la saba del
els brots, cosa que hauria provocat que el raïm fos més petit. Quan la	redolta	mare ja tenia un metre o més, es passava a escavallar, o sigui, es treien
els brots (coneguts com a cavalls) que sortien a cada nus de la	redolta	. Això també ajudava a evitar que els cavalls es mengessin la saba del
la botifarra negra els acompanyen rostint-se al caliu que han deixat les	redoltes	que han morfit i ennegrit el ceballot. La història d'aquest preuat bulb
Algunes, un cop acabada la collita, tornaven a la vinya per recollir les	redoltes	, fer-ne feixos i portar-los a vendre als forns de pa del poble.
a terra. Poden arribar fins als cinc metres de profunditat. Sarments o	redoltes	o tòries: Són les branques d'un cep o d'una parra. En cada una apareixen
Tu sadolles el meu vas, el meu cep, el meu carroll i les meves	redoltes	. Tot un desert de set és al palmerar de la teva boca.