Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

miraren esverats, convençuts que anava a encendre's la baralla. Randa es	redreçà	, abrandat: —M'ho has tirat tu? —digué, com si no ho gosés creure.
ha aconseguit d'obrir-se pas cap al fons del quiròfan, on s'ajup i es	redreça	immediatament amb el líquid que el cardiòleg li acaba de demanar. Un dels
ells, fiquen el nas a les ferides del cap, del tronc, de l'abdomen, es	redrecen	amb posat satisfet, es treuen les corbates, es descorden les americanes,
aclareix: —La corbata! Se la torna a estrènyer i l'home de l'uniforme es	redreça	amb esforç per donar-li un copet a l'esquena. —Ara va bé. —I a
d'una vegada! Ha estat a punt de caure de l'escala, però aconsegueix de	redreçar	-se, tanca els ulls per refer-se d'un rodament i, quan els obre, una
de peus. El quiròfan trepida lleugerament i els altres dos cirurgians es	redrecen	, empipats i vagament amenaçadors, el fiten; l'home, avergonyit, acaba per
doblega endavant, a punt de caure, a punt de desmaiar-se, però encara es	redreça	, aconsegueix de desfer-se d'unes mans que li lliguen el muscle, i ara fa
que no entén, i ell torna a emergir, ara lliure, però massa dèbil per a	redreçar	-se. Respira sorollosament, escup, i un altre brollador de tinta li taca
per tal d'asseure's. Totes quatre veus criden, sobresaltades: —No! Es	redreça	una mica, indecís: —No, què? —Heu de seguir dret —diu la veu més
si en porteu una mica, guàrdia. L'home li deixa anar els cabells, es	redreça	. —No ho puc fer, tot alhora. Si he de vigilar aquest... —Aneu a buscar
rodola sobre ell mateix, una llosa escrostonada li fereix l'espatlla. En	redreçar	-se, hi ha una vella al seu davant. —Vine! —li diu. —No
d'urgència —insisteix ell—. A veure, la vostra identificació! L'home es	redreça	, molestat, mormola unes paraules que es confonen amb l'estrèpid de frens
una mica, i subjectant-la per les cuixes, se la carrega a l'espatlla, va	redreçant	-se. —Hi arribeu, així? —Sí. Sent que s'hissa i un moment després
aquesta generació que dius... —No sé si saps que són lamarkians. Ell	redreça	més el cap, incomprensiu. —No. —Sí. Creuen que els caràcters adquirits
Ningú no hi deu plegar res. —Sí, més que no us penseu. L'orador es va	redreçant	i, de costat, diu: —Per més esforços que fem, no podem evitar de ser
és una màquina. L'altre deixa el portaviandes al seu costat, es	redreça	i amb un altre to de veu, on ara ja no hi ha rastres d'humilitat, declara:
la veritat. L'orador dels conceptes lògics abandona el seu banc, es	redreça	contra la xemeneia, davant la qual es queda amb les mans unides a
—, no tots podrem satisfer-les, avui. Només se n'han desmaiat dues. Ell es	redreça	, irat, perquè acaba de comprendre que es refereixen a alguna cosa més que
d'accelerar el procés de recuperació, li escup a la cara. La dona es	redreça	immediatament, com si hagués sonat un despertador. —Ràpid!, ràpid! —fa
pit inclinat sobre la fusta. —Què és? —repeteix la vella. El xicot es va	redreçant	, els mira. —Serps —diu. Les dones es fan enrera, la vella fins i tot
—Anem —diu. Carrega la pala al carret, on ella ja ha deixat el cabàs, el	redreça	, però l'home diu: —Un moment. Aquesta terra. Assenyala el cabàs, on
que s'inclina endavant, la rodonesa de les sines que s'eixampla quan es	redreça	amb la pala carregada. Passat un moment, li diu: —Ara, t'estimaria. —Aquí
ja gairebé és ple i ell s'inclina per anivellar la terra cap als costats,	redreça	les vares amb la intenció d'evitar que s'escorri; la noia fa una pausa,
la caserna fins que han complert els sis mesos de servei. Ell es	redreça	una mica, evitant de fregar-la amb el cos que se li inclina. —Però vós em
doncs, la perspectiva de dormir amb un dels conferenciants... Ella es	redreça	amb una expressió altiva, projecta les espatlles enrera amb un gest
la mestressa que distribuïa els vasos i que en veure la xicota acaba de	redreçar	-se i es queixa: —No teniu temps d'haver-vos vestit com cal... —Us
soldat. —Soldat —repeteix l'home. Però ara l'altre no escriu, sinó que	redreça	el cap, el mira. —I l'uniforme? —Bé... me'l renten —improvisa ell
a tocar del qual s'atura amb la mà avançada, però aleshores, sobtadament,	redreça	una mica les espatlles i de puntetes, però ràpidament, es mou en direcció
—El tallen uns trucs insistents i sorollosos a la porta i l'home es	redreça	—: Endavant! De fora, però, no el senten, els altaveus, ací somorts,
una safata on es veuen tot de vasos i una ampolla de sidra. El vell es	redreça	una mica, s'escura la gorja i diu: —Senyors, en aquesta ocasió és
el de tot poble capaç de desenvolupar una civilització. —I nosaltres? —es	redreça	l'home, ferit—. Que no l'hem sabuda desenvolupar, potser? —Sí. —Tenim
Hi reposa el palmell, sensible a la carn dura i al mugró que es	redreça	amb fermesa. —Sentiu? —És a l'altre costat, el cor —diu ell. —
que heu tingut una conversa molt interessant... —Sí —reconeix ella tot	redreçant	-se llangorosament i repenjant l'esquena contra el seu pit—. En sap molt,
nou sobre l'individu, el sacseja per l'espatlla. —Ei, vós... Ei! —Es	redreça	sobtada—. És mort! —Mort? —diu ell, projectant-se enfora de la cadira
abans que les molles del divan espeteguin sota l'impuls de la dona que es	redreça	mentre la noia, també incorporada i amb els ulls que li surten de les
Ell s'apuntala sobre un peu, repenja la mà contra el mur i es va	redreçant	fàcilment. —Puc venir-hi? —Hem de caminar —diu el xicot—. És en
, assenyala: —És per aquí. S'inclina a deixar la noia a terra, es torna a	redreçar	i escorcolla les tenebres mentre la respiració se li aferma, alentida.
L'infant es passa la mà pels ulls mentre badalla amb una boca mutilada,	redreça	el cos esbiaixat i el torna a mirar, ara amb una llambregada que traeix
un altre trepig més tímid, fregadís. —No diu res —declara l'home vigorós,	redreçant	-se una mica. —A l'hospital em van dir que hi posarien la contrasenya. Per
, m'esperen. He de decidir... I què puc decidir? —Li abandona la mà i es	redreça	—. He de permetre que els meus escrúpols ofeguin el meu demà o he de
cura excessiva, i s'endevinava, també ara, absort en una idea, llunyà; es	redreçava	; deixava l'aixada, i anava a collir unes cols, que s'havien pujat;
desmanyotadament i, sobretot, lentament, i de tant en tant s'aturava. Es	redreçà	, de sobte, mirà el gos i dirigí les passes cap a l'arbre on havia deixat
; es girà a poc a poc i cridà: —Canela... L'animal aixecà el cap vivament,	redreçà	les orelles i es quedà mirant-lo, però no es mogué; ell la tornà a cridar.
un crit de terror. Fou un so inarticulat, un udol d'animal atrapat. Es	redreçà	amb un impuls i va córrer amb més força, i semblà com si el terror li
cap endavant, mirant-lo foscament i amb la falç a la mà. Jaume es	redreçà	amb tota la seva alçada i llançà un crit de joia. Voltejà l'aixada entorn
A ambdós costats hi havia figures borroses, agenollades, que anaven	redreçant	-se a l'ombra, darrera el seu pas. Se sentia el soroll intermitent de la
s'alliberen d'aquell pes, per circumstàncies normals d'erosió fluvial, es	redrecen	i recobren llur alçària primitiva. Aquest mecanisme de balança és
que poden corcar i malmetre els pobles. S'enfonsa, es retorna, cau, es	redreça	, en un ininterromput procés de minva i recobrament, del qual tants
sobretot en els moments cabdals del segle XVIII, quan ens	redreçàrem	, amb un gest titànic, de la nostra misèria física i espiritual. Per això
és un producte de la lluita que hem menat des del segle XVII per	redreçar	-nos? No ens importa. És un fenomen operant, que es testimonieja a cada

Pàgina 1 (de 25)

50 següents