Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la primavera florien els geranis, l'alfàbrega i les clavellines, que ella	regava	cada capvespre. Avui, a través de les modificacions introduïdes, a penes
folls d'aquella ment. Més tard Mila del Santo recollia les seves labors i	regava	les plantes del balcó. A vegades s'enganxava una flor al pit; després
adquirí la hisenda. Era constituïda per una zona d'horta a la part baixa,	regada	per les aigües del riu i per mitjà d'una sínia quan aquelles baixaven
llançaven udols de dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i	regaven	el sòl amb llur sang. Jaume del Rendi no pogué més; va agafar un pedrot
al poble; de tret en tret, es deturaven a llepar-se les parts mutilades i	regaven	la terra amb llur sang. Jaume del Rendi agafà la podadora i s'endinsà per
Mila, asseguda vora el balcó, esperava impacient el seu padrí. Havia	regat	les flors; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, després de canviar-se de
infectaran —diu ell, escandalitzat. Però el cirurgià ja ho ha previst,	rega	la ferida amb una xeringa que acaba d'allargar-li una de les infermeres
sobretot, amb el seu fill. "Ja has posat l'arròs en remull?" "Ja has	regat	lo panís?" "A què esperes, la setmana dels tres dijous?" "Fotrem un pa
corrent, l'un rera l'altre, sense resultat. El terreny estava acabat de	regar	, i la baralla va poder ésser reconstruïda fins al més ínfim detall, àdhuc
passat, sinó del mateix Borra. Un matí d'estiu havia pujat a la Carrova a	regar	l'hort; feia una estona que havia arribat, quan veié Borra que avançava
l'aigua de la mateixa regadora. L'aigua era sempre escassa, i, quan	regaven	els de dalt, els de baix havien d'esperar el seu torn. La terra de Borra
al costat de la seva, però a la part alta, de manera que, quan l'altre	regués	, Jaume hauria d'esperar. S'escolaren alguns dies sense que passés res;
Jaume pujava d'hora amb la intenció d'anar-se'n encara a la Carrova, a	regar	l'horta abans de sopar. Aquella era, en efecte, l'hora millor. Els
mentre Jaume explicava que havia pujat aviat amb la intenció d'anar a	regar	l'horta. —Aquesta és l'hora millor, ja ho saps. Marina no respongué.
del tub, a dalt al canal, i veié que la rosca era alçada. Algú devia	regar	. Jaume se sentí contrariat. Vacil·là i tot un moment entre quedar-se o
encara que s'hagués d'esperar. Molt bé podria ésser que el qui	regava	ja acabés. Segons qui fos, podia també demanar-li que partissin l'aigua.
un moment no se li havia ocorregut de pensar que pogués ésser ell el qui	regués	en aquelles hores. Jaume experimentà una sensació de malestar; sentí que
li semblà que l'altre es movia: —Escolta, tu, ¿que acabes o no acabes de	regar	? La veu, en el silenci, arribà fins a l'altre; la veu sonava estranya,
—T'esperaràs una mica, si vols. A vore si et penses que "domés" has de	regar	tu! Li havia contestat; havia àdhuc aixecat la veu; ho havia fet quasi
i li sentí la veu: "A vore si et penses que ""domés"" has de	regar	tu!" I es llançà a córrer, amb l'aixada a la mà, cap al lloc per
les estrelles, i era com una nit qualsevol, en què ell acabava de	regar	, netejava l'aixada a la regadora, tancava l'aigua allà fora al canal i
ca nostra i si les cultivava jo. Li vaig dir que sí però era mentida, les	regava	mon pare. Ens començàrem a veure sovint. En Pau era s'encarregat local de
em convidà a fer-hi uns cursos amb un contracte per un any. Helena	regant	les flors del jardinet que perfumava una llimonera. Helena asseguda en
aquest maremàgnum, imaginem-lo vigilat per cinquanta dentadures xineses i	regat	copiosíssimament per la suor de l'esquena d'uns quants macips polinesis,
un cul com una mona. Sap que Mr. Tisserand viu amb una tahitiana que li	rega	, que li fa pasturar la cabreta, i sap que Mr. Tisserand per menjar no
noblesa. Els uns moriren a l'Àfrica, a Sicília i a Sardenya —terra sarda,	regada	per tanta sang nostra—; els altres deixaren per sempre el país i
[(Surt rient.)] Ets tot un carquinyoli! Si ara et	reguessin	, veuria créixer dotze pams de passionària. Andreu Tu ja
Els pares han vingut al món per a posar-hi fills, i	regar	-los, i deixar caure quatre llàgrimes o quatre rialletes mentre creixen, i
les criades, feia dir des de la revista que es passava la vida meditant i	regant	cossiols. Fins i tot es va fer sorprendre per un fotògraf amb la regadora
horrorós el que li feia el seu marit, que ja feia anys que la pluja el	regava	i que les malves li florien al damunt, que la lligava al llit crucificada
que se'ls ajuntava per engruixir els rengles, però que quan havien de	regar	els horts o de donar menjar al bestiar, doncs els deixaven marxar i
l'entrada de marbre blanc tindrà els testos de les fulles al carrer per	regar	-los, o a veure si la torre amb el jardí al davant i el sortidor amb
de les roses esfulladisses que portava en un gran ram pàl·lid i boirós,	regat	pel ploriqueig de l'aristocràcia. El rei ja feia hores que havia fugit. A
la barba com era el seu costum. Les estones que descansava de la butaca,	regava	les orquídies del seu jardí i despatxava la seva correspondència
freda, com la pell del ventre de les iguanes, amorosida, porosa, calenta,	regada	per mil arterioles internes que seguien el ritme de la sinceritat,
bé. Chor de fades Després entrebancau-les, posau-los politxons,	regau	-les amb les gerres fins que hi hagi saó. Bufau, seguint la dansa, i moveu
vent. Fada Ja se vesten de pàmpols, ja surten els raïms. Tornau	regar	, que l'aigua penetri ben endins. Chor de fades Encalentiu-les
jardí, cadascuna se'n va a treure aigua tot d'una per	regar	les seves flors. I les flors, que són novícies de matinals
donar-li alguna beguda a Barcelona —s'arrisca a suposar la Ventura, tot	regant	una planta minúscula amb un porronet de vidre. —Si el pare visqués, no
vestit de carrer actual. Els amics fan broma; s'han entretingut a	regar	el trespol i les parets amb els sifons de les taules; demanen dones a
vindrà que el terror plani sobre les ciutats i les	regui	amb onades de dolor esglaiadores, i tot Anglaterra
brancal de la porta pera seguir á en Lluís ab la vista. Lo mullader que	regant	l' acera havía fet l' aprenent del confiter obligá á la comitiva á passar
Pels carrers de Marsella no podia oblidar els afores de Lleida, l'horta	regada	pel Segre, la Mariola tan bella, verda, sucosa, pròdiga de fruita, on els
amb la supressió del sopar va anar-se'n en un esmorzar copiosíssim, ben	regat	de vi. Després ens vàrem proveir de pa, formatge i llonganissa per a tota
De moment em col·loca a casa seva. Em fa fer petites coses a l'hort,	regar	les flors, dur-li'n un pomell a l'hora d'esmorzar per embellir-li la taula
amb els seus pares; la dels motors que elevaven l'aigua del riu per a	regar	la propietat. Jo dormia a l'estable, dintre una mena de pastera plena de
feien neteja als dipòsits dels motors per a elevar l'aigua del Roine que	regava	els conreus. Treien els peixos a portadores. Arribaven cuejant al mas.
un crit: Allons! i l'home et ruixa, de lluny, com els qui	reguen	els carrers; l'aigua et peta al cul, al pit, a la cara... —No,
mentres ab lo mocador s' aixugaba las llágrimas:— ¿no val més que	regueu	los vostres rostres ab llagrimas que no pas ab gotas de sanch? —¡Oh! Sí, —
descansa un home honrat"!... ¡Tant de bo que puga lograr que hi hagi qui	regi	ab sas llágrimas de ternura las flors que trobin gérmen en los meus

Pàgina 1 (de 51)

50 següents