Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dels vençuts; eren com una cançó de llibertat que a través de les	reixes	espesses penetrés, barrejada amb raigs de sol, fins al recinte on es
movia d'una banda a l'altra, donant cop d'ala aquí i allà, mossegant les	reixes	amb el bec, buscant desesperadament una sortida. La professora s'allunyà;
se li posà al costat, i baixaren plegats, camí de la presó. Davant la	reixa	, per tot el carrer, es veien grups comentant la desgràcia. Quan aparegué
I s'apartaven a les vores per deixar-li pas. Sileta s'acostà a la	reixa	i el cridà de cara a l'interior, on res no es distingia. I de seguida
germà arrapades als ferros; distingí confusament el rostre encastat a la	reixa	i el brill dels ulls que la buscaven ansiosament en la fosca. Era tanta
Sileta! Per fi, Sileta aconseguí de calmar-lo; va romandre allí vora la	reixa	fins molt tard, car ell no volia separar-se de sa germana; la idea de
nàusees que ni un d'ells pugui ser mantingut més de setze anys entre	reixes	?" La reprovació dels pares Legouy i Jaouen no s'origina tant en la
a trets una ovella que pasturava i, un cop escorxada, l'han penjada a la	reixa	del pati. A la tarda s'han sentit llarga estona els cops de tallant, quan
molt curts, i de moment es queda al seu davant, sense travessar les	reixes	, observant el líquid negre que li escumeja a la boca i que, de tant en
A la fi l'home decideix: —Sortiu. Obre els cinc panys que asseguren la	reixa	, torna a tancar curosament al seu darrera i el precedeix al llarg d'un
La casa és d'aparença discreta, una torre de finestres tancades i de	reixa	generosament oberta que convida a endinsar-se pel jardí frondós on
maó vermell amb sòcols de pedra, fosca i closa. El cap s'atura davant la	reixa	i indica: —Fica la mà pel darrer barrot... Més baix... Cap a sota la
moment després la porta es tanca i, felinament, travessa de nou cap a la	reixa	, surt al carrer i s'allunya en direcció a la ciutat. Damunt la mar,
del porter surt un individu engalonat i enguantat que, abans d'obrir la	reixa	, pren nota de la matrícula i característiques del cotxe, de la data i
i es troben davant d'una noia rossa protegida per una gruixuda	reixa	on s'obre una menuda finestra amb una indicació: "Control". L'home
lloc i el paisatge que veig des d'aquí, dividit en quatre bocins per les	reixes	de la meva finestra, m'agrada d'allò més. Sobretot perquè m'ofereix
pintats de crema, de verd i blau celeste, amb jardinets infames i	reixetes	sòrdides. Alguns d'aquests bungalows posseeixen tot el confort del
una carícia. Vosaltres no en sabeu. Els qui hem passat dos anys entre les	reixes	ho fem així. Té gràcia, oi, Maurici? Pobra Xela! /Maurici\. [(
reixat: d'una finestra que tocava a terra, sota mateix d'un balcó, amb	reixa	de barres de ferro, de dalt a baix. La finestra que tocava a terra, també
la galeria, un pati polsós, tallat del jardí del primer pis per una	reixa	amb llances. Aquest pati sempre estava ple de papers i borra que venia
un tremolo que coincideix amb el batec de la llàntia de vora la	reixa	, que dibuixa tot d'ombres mòbils a les escultures de l'altar, que fins
que no pas a les Aulines. La indiferència, l'aversió que la volta com una	reixa	, la descoratja en el seu propòsit. És l'illot de glaç que ja no li pot
d'esma la indicació del dit que senyala la gàbia. En un recó, contra la	reixa	, veu l'ocell arrupit; el cap sota l'ala li posa al descobert entre les
escriptori, que tenía comunicació privada ab lo pis, vidrieras ab	reixa	al jardí y rebía ademés llum cenital del terrat per claraboyas de vidre
això, em passava el dia a la rebotiga, un soterrani humit i fosc, amb una	reixa	alta al carrer de l'Est, cargolant píndoles i omplint ampolles d'aigua de
hi eren llargues, tristes. Hi vaig tenir pensaments molt negres. Per la	reixa	em venien els crits dels venedors ambulants, que pul·lulaven per aquells
projectades al sòl del meu catau en passar aquelles per davant la	reixa	; sentia el trepig de llurs peus damunt meu, com un fregadís constant i
i irritant dins el meu cervell; distingia, si alçava els ulls devers la	reixa	, faldilles i cames de dones, peus mal calçats, baixos de pantalons bruts
ampolles, els brogits, les sentors i les ombres que m'entraven per la	reixa	, eren tota la meva vida, eren la vida que cridava, bruelava,
no vivia i envejava la miserable existència que entreveia més enllà de la	reixa	. Les angoixes que allí vaig sentir, la tristesa que m'oprimia l'ànima! He
vers que diu així: "Creu, santa Creu del bon Déu..." Davant la	reixa	del jardí del poeta se'm seguen les cames. Oh, com em veig miserablement
de l'aire fresc i perfumat del parc, Josep va aturar-se davant una gran	reixa	de ferro daurada que era la porta d'entrada a la propietat. Jo al seu
després davallava pel caminal una cambrereta tota airosa. S'acostà a la	reixa	i preguntà què volíem. Josep va dir-li que érem dos treballadors sense
Jo tremolava d'alegria i li somreia, igual que ella a mi. A través de la	reixa	ens allargà el paquet embolicat amb un paper fi. Vaig ésser jo qui el
de les carreteres i que difícilment un hom oblida. Vam allunyar-nos de la	reixa	. Ella ens va cridar: /Bonne chance!\, i durant una estona ens
descobríem al llarg de la carretera. Àvidament guaitava a través de les	reixes	daurades, resseguia amb l'esguard enlluernat els caminals dels jardins,
pel passeig de la Bonanova. Al Paral·lel sembla al seu lloc; vora les	reixes	de puntes daurades i de les tanques cobertes de flors, fa la impressió
demanaré l'almoina, també? ¿Estiraré la campaneta que penja d'aquella	reixa	treballada? ¿Pitjaré aquest botó de laca negra que s'enfonsa en el mur,
Els homes, a peu plantat enmig del carrer, vora les portes, vora les	reixes	, vora les barreres. Les mateixes barreres estan plenes de gent, i fins a
les necessitats del moment. Altres se'n pugen pels travessers de les	reixes	i de les barreres, fent raïms de gent, emocionada i cauta. Els fadrins
en vindre, eixir al carrer per astorar-lo quan ja ha passat, pujar a les	reixes	i a les barreres si ve, pegar-li puntades de peu si es posa a tret quan
vells arbres, la blancor dels murs de la fàbrica, el pati assolellat, la	reixa	negra i rovellada que donava al carrer: el clima impertorbable de la seva
córrer... Aquell no era un gemec humà: era l'escarritx de la porta de la	reixa	. Li arribaven veus disperses: la de Gaspar; ara la del guardià de la
per atzar es desplomés tocat de mort, sense ningú, al peu d'aquella	reixa	? No, no cediria. Reinflat de coratge, abandonà la cambra i baixà a
i s'adreçà al portal de la fàbrica. Sense moure's del peu de la	reixa	examinà l'indret on l'havien agredit. A plena llum tot era tan distint!
del carrer que es tancava i la figura de Josep que passava entre les	reixes	. El va compadir. "No és culpa teva: és més fort que jo. Puc penedir-
Josep? —No res. —D'on véns? D'un gest vague indicà part defora de la	reixa	. —D'allà... Li he anat a demanar que em tornés l'anell. —I què t'
""Déu"". Poso la paraula perillosa entre cometes (com una fera entre	reixes	), perquè no t'enfadis així que obris la carta. Una feina difícil, doncs,
forjat. Unes fines lloselles formen la cambreta del sant que tanca una	reixeta	. Hi pot haver dues o tres cambretes superposades. L'oratori té
dels nostres fronts la capelleta de fusta i ens convidava a besar la	reixeta	, darrera de la qual apareixia la imatge sagrada. Al fons una pintura

Pàgina 1 (de 24)

50 següents