Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

suportar contratemps i dolors, res no dura, tot s'esborra, els solcs dels	rems	i de la barca s'esvaneixen de seguida en la calma de la fosca o en la
estiguis trist. Els nostres desigs són com navilis; nosaltres posem els	rems	i les veles; però el vent el dóna Déu. Candaina tornava: —Això és de
fins que la vegi, afluixant les veles quadrades, entrar lenta a cops de	rem	a la rada, car no és poc corrent que els badocs contemplin un naufragi
inclinada, segons el vent o el corrent. El tio Jaume abaixava els	rems	i els aixecava, amb un ritme lent, i amb aquell tremolor als braços, que
viatge, però sempre n'hi havia algun que sabia vogar i li agafava els	rems	. "Vostè descanse", i era, a més a més, l'ocasió de parlar, baldament
lentament, fins a arribar a la vora. El tio Jaume deixà els	rems	; desarmà el de la part d'en terra i el diposità sobre el banc, després
de jugar. Amollà la corda, que havia mantingut subjectada; agafà el	rem	i, apuntalant-lo a la vora, empenyé la barca cap a dins. Col·locà el rem i
rem i, apuntalant-lo a la vora, empenyé la barca cap a dins. Col·locà el	rem	i es disposava a seure, però un dels "quintos", fill de pescadors, va
estos braços no em fallen..., aquí em tindreu. Entretant, passà els	rems	al noi; l'altre els prengué i s'assegué al banc. —És l'últim dia, tio
no deixava d'enraonar. Ocorria molt sovint, com ara, que li agafessin els	rems	. Ell ho agraïa; s'asseia al costat del rem, calava foc a la pipa, quasi
com ara, que li agafessin els rems. Ell ho agraïa; s'asseia al costat del	rem	, calava foc a la pipa, quasi sempre apagada, i començava a parlar. El
sí que eren tragos! I el vell barquer desenrotllava la corda; agafava els	rems	, mentre vogava amb lentitud, amb els braços tremolosos, d'una banda a
. Sempre està a punt de riure i de fer el plaga.] [Musclo és l'home del	rem	i de la barca, de la xarxa i de la pipa. És el peixater que hem vist
vegades tinc ganes de fugir, de viure, de pujar a una barca i llançar els	rems	i obrir tota la vela i fer això: fugir, viure. /Andreu\ Com quan
avall, que aquí sóc, fins que m'arribi l'hora de la mort i d'un cop de	rem	em desin dintre el nínxol. [(Entren Engràcia i Amèlia.
et fa de sostre, massa ample per sê esclau. Pels dos	rems	que al batre a l'aigua hi fan una lluïssor, com dues
als cent anys. I les remenava amb el cullerot de fusta que semblava un	rem	i a les vores de l'aigua es feia bromera. I pujava pudor d'oliva. I
l'aigua acompanyat d'un xiscle; aleshores unes mans de xicot, avesades al	rem	, tremolaven una mica, i els braços feien contracció estirant una fruita
Entra en el somni, dolçament, la barca i a poc a poc els	rems	es tornen blaus. A dins la santa quietud de l'arca
gana. Devia trobar a faltar l'aire iodat de les platges, la pràctica dels	rems	, els beneficis del salobre. Cosme també es sentia observat de cua d'ull.
començaria per foradar un tronc d'arbre, després faria un bot amb	rems	, després una canoa, després una galera, després un vaixell de veles,
trepitja la dubtosa consistència, volant i a peu; li manquen	rems	i veles. Com quan per l'erm vola un grifó, molt ràpid
les blanques ales—, amb els peus governa, talment dos	rems	, la seva augusta calma; però sovint, de la humitat escàpol,
era la que practicaven els seus companys de Tiberiades. Tot navegant al	rem	a les envistes de la platja, els pescadors calaven calmosament les dues
ja s'havia esquivat. Ja tirava l'art amb una altra colla o agafava els	rems	per menar una barca mar endins. A tot acudia, com si tota la feina del
a la costa? Els pescadors més ardits, varant la barca, vogaren a força de	rem	en aquell braç de mar adormida. I res. Les calanques s'estaven tan
que la donzella —o la flor— es marceix, s'arruga, s'opaca, i que el	rem	vell brilla més que el nou. Però Rimbaud, als divuit anys, havia acabat
a les altres, i dels vaixells als molls. Bell espectacle, quan els	rems	, xipollejant l'aigua densament blava de migdia, alcen espurnes de sol;
segellant-les del seu escut, cobrarà la fama. Vosaltres, lligats al	rem	, geperuts de la fatiga, macada i sangonent l'esquena sota el fuet, fèieu
sortíem cap a les banyades al clar de lluna o per avarar una barca de	rems	. Bon nadador i remador de resistència era en Sala. Val a dir que no ens
transpuant l'aigua pertot. El vell sorrut que la mena amb un sol	rem	, i un gos borni que de fam reganya els ossos, en són els únics
artista. L'una representava un pescador tornant de mar amb un parell de	rems	al muscle, l'altra una peixatera, el paner de peix als peus, les balances
Qui tot ho ha perdut: terra, gent i casa, barca a la deriva sense	rems	i sense vela, s'hi sent de seguida arribat a bon port, i l'àncora de les
de menar-los a port i salvació. Si el braç ja no té vigoria de vogar un	rem	o redreçar una vela o esgrimir una destral, per fort que sigui el vent i
Palma. Abans d'anar-hi, això sí, com que hi hà més d'un quart de	rems	, consulta el vent pera alçar la vela, i com que amb això de la vela, si
pren el partit de lo que s fa mitja hora abans dels naufragis: agafa els	rems	i es posa a remar. Al cap d'un moment es cansa i reposa, i, pera
per companyia, i us explica am tant d'amor aquella desolació, que els	rems	li cauen de les mans, i la barca ja és com una boia que espera que l
prims i àgils que s'agitaven a banda i banda a manera d'un aparell de	rems	. I la flota s'allunyava, s'allunyava desordenadament, però amb més
bot i quatre homes se llençaren en busca del nen perdut. De cada cop de	rem	se n'enduien unes quantes braces i els remadors suaven a raig fet. Anaven
hissant bandera de mitges llunes, Tunis, diu la llegenda. A vela i	rem	un navili i tres barquetes van i vénen. De la porta de terra n'ix un
ventre i el carpó són la popa; que la cua fa de timó, i les ales fan de	rems	i de veles segons els vingui millor de vogar o d'anar a la vela, com fan
i el Canigó encara blavejaven. La calma essent completa, teníem d'anar a	rems	per tornar a casa, la manca de vent no permetent-nos fer ús de la vela. El
a la piroga, embarcà i es posà a proa. El negràs de popa agità el seu	rem	i començaren de navegar riu amunt amb força cridots i xerrameca. Les
tant un dia al cinema per la duresa realista dels esclaus lligats als	rems	, li voltava vertiginosament davant els ulls perduts a la banda de dintre,
tenen pressa d'arribar a algun lloc). De passada, ell es desentumiria els	rems	, que prou li frisen de ganes de trotar. Però, en fi, com que és una bèstia
Laia? V Pesca Quelot passà de l'arborà a la banqueta i deixà els	rems	. Feia calda. La mar era una quieta planúria. Clapes grisenques,
llurs pipes, asseguts a l'arena. Reposaven, esperant. —No hi valen	rems	ni perxes. —Jo estic que ha estat una badada. Murriejaven, ingenus,
Eren molt jovenets. Prims, esvelts, graciosos. —Adéu-siau, pare. Els	rems	s'enfonsaren en l'aigua. El pare, un homenàs refiat i calçasses, els
millor! Acabar, enllestir d'un cop, de qualsevol manera. Abandonà els	rems	. —Que t'has tornat boig? Vatua la pesta! Volquem! Asseu-te! Avançava,
podríem fer un tracte. —Quin? —preguntà el xaval amb emoció. —Mira: gussi,	rems	, veles, ruixó, palanqui, palangrons, nanses, garbitanes... anem, tota sa

Pàgina 1 (de 28)

50 següents