Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

còlera no s'adonava de res. Es trobà de sobte davant la casa, llançà un	renec	i avançà devers la porta. Anà per trucar aixecant la pedra, estreta
dels transeünts. Un impuls de còlera li encengué la sang. Amollà un	renec	. "Maleïda ciutat!" —exclamà gairebé en veu alta; i pensà de seguida:
dormia vora un portal; balandrejà còmicament a punt de caure i amollà un	renec	. La dona, mig adormida, mastegà malediccions i s'arraulí de nou dintre el
unes grans corregudes baix i la veu de l'individu que deixa escapar un	renec	. —No l'ha caçat —es diu estranyament satisfet. Dintre la proa de la nau
i un cabàs mentre els rajols espeteguen i es trenquen sota seu. Hi ha més	renecs	que a la fi es tradueixen en una ordre brusca i malhumorada que adreça a
—Potser ho passarem més bé que no ens pensem... Hi ha rialletes, algun	renec	, i la porta es torna a obrir, siluetejant el rostre del caporal que
amb remolc on dos individus carreguen una caixa amb gran generositat de	renecs	, es va allunyant cap a l'altre extrem, es torna a aturar, i aleshores es
les burles dels honrats ciutadans, amb ganyotes, gestos indecents i	renecs	. Jeroni ho devia contemplar tot amb la defensiva indiferència infantil
; es girà d'esquena i s'allunyà cap a l'era amb l'eina a la mà, remugant	renecs	. Per fortuna, en aquell moment s'acostava el Narro fill, que, entre les
del canyar. Anava tremolós i, a penes avançà unes passes, amollà un	renec	i s'aturà. Fins allí li arribava el soroll de l'aigua. La sospita era
el cor; s'havia fet malparlada i fins, de tant en tant, llançava un	renec	rodó. Parlava sempre cridant i no creia ni esperava en res. Plaguejava
de la seva sang i de la seva història; jo sóc esclau de les pedres, dels	renecs	i dels rams de farigola d'una vella ciutat mediterrània, i, com que no
exagerada, i mitja dotzena de pistoles a la cintura. Cargola els	renecs	amb una expressió sanguinària).] Remaleïda sort, maleïtsiga! Set
Que omplen la jornada de cants o de rialles, de sospirs, de crits o de	renecs	; que suen per acabar la feina, que es desesperen amb els contratemps i
pobres, vagabunds, italians, dones usades, robes miserables, veus fortes,	renecs	, rialles insolents. Ningú no fa cas de nosaltres. Trobem lloc en un recó
les orelles dels animals percaçant crits i destriant les ordres dels	renecs	, i els ròssecs ratllen la carretera fent una remor de ventada o d'aigua
del vell Cosme eixordant-se amb les seves blasfèmies i els seus	renecs	. —I si resulta que només hi ha infern? —replica. Troba més justa la idea
de la casa i topà amb el balcó de la cambra de Mònica, va proferir un	renec	. La vida que li hauria estat reservada si ella l'hagués estimat es va
difícils, ja que a cada moment es gratava amb fúria el cap i llançava un	renec	. I tot d'una, fastiguejat, pegà una puntada de peu al telefèric i el va
i els seus ulls inquiets feien feredat. De tant en tant apartava amb un	renec	un rotllo de mainada que anaven a estudi, qui amb les beceroles, qui amb
i a les festes, i recollir refranys, dites, males paraules, cançons,	renecs	, rondalles, llegendes, escarnis, oracions, goigs, i tot allò que forma el
de la marginalitat i del credo paternalista o bé és un pressupòsit del "	renec	" i, en definitiva, no fa més que mostrar la manca d'autèntiques
amb la resta del poble, evitant tota mena de possibles confusions. El	renec	de la mallorquinitat no parteix d'un complexe d'inferioritat col·lectiu,
de la nostra societat. Per contra, sabem del perillós atavisme del	renec	implacable. Per primera vegada en la nostra història, la llengua regional
i per això fan oposició a tot lo que sia oposable. S'oposaven a crits, a	renecs	, expedientant, acudint, "fent instàncies", fent comissions,
un cap de húngara que a sota deia Medusa que me la va recordar. Tots els	renecs	d'Orient, dels Faraons als nostres dies, varen sortir de aquella boca. Es
tants sorolls perduts en el renou de sanglots i de rialles, de cants i de	renecs	, d'imprecacions i de pregàries, que la sort i la dissort, l'admiració i
per una escala malament enllumenada un jovenet de vint anys grimpa entre	renecs	i suc de llàgrimes. Quan arriba a l'últim replà es treu un mocador,
dimonis que'l promouen ab una semblant pluja d'amenasses, flastomíes y	renechs	. No més sentint que'ls avalotadors parlen en català, sospiten que aquests
portes y balcons, desfent llits, pegant per aquí y per allà, vomitant	renechs	y flastomíes, atropellantho tot com una legió de dimonis desfermats.
amb un pa rodó poc cuit, flonjo i estireganyós, esclatà en improperis, en	renecs	, en una d'aquelles follies magnes, sobtoses, sense aturador, espantoses,
empessonar amb les arrels i pedres dels viaranys, i declarar-me, entre	renecs	, la seva aprehensió d'esguerrar-se. I en Pellini reconeixia la meva
adulo, prou m'humilio... Ah! Chewing Gum! (talment sembla un	renec	). Arreu, arreu endevino un "Déu vos ampari", hipòcrita, odiós... Tot
aixecant-se mandrosament, cercà les portes de sortida entre empentes i	renecs	. Un home deia que sentia la cama com plena de formigues; altre desitjaria
tot era blau; una gernació virolada s'hi esmunyia pels passadissos entre	renecs	, disputes i sorollet de coure. Sobre la masa gris, on cares de dona
ben bé del cert què cantava Homer. Les seves barques són lletges, com un	renec	, i les ànimes dels que les governen, no encenen damunt d'elles una
sinó una ranera confosa. I l'Amèlia llavors creia que ell murmurava un	renec	. I deia, girant el cap: —Quines paraulotes de dir! Cada vespre, en havent
—Faig el que em plau —contestà en Jeroni amb sorda veu; i esclafí un	renec	entre dents, mig per pruïja de ses males humors, mig per creure que el
Quasi no he badat boca dins aquesta casa. Si suara m'ha escapat un	renec	, aquí n'he sentits a cents quan he entrat. I què? No és pas una església
quan us heu ensotat en un carreró, no pas una mescla impura de crits, de	renecs	i d'escarafalls, sinó, inesperada, noble, una fressa d'aigües, única
de malalt. A la plaça s'hi volca tota la vida del poble. Silenci i	renecs	, pols i mandra. Homes i bèsties escupen en ella totes llurs menudes
no consisteix en els vocables sinó en l'ús que d'ells es faci. Hi ha	renecs	que són mots sense cèdula, com si diguessim pseudo-mots, que no tenen de
això no fos contra les besties una calumnia. Hi ha veus que supleixen els	renecs	, atenuant-los, paròdies vergonyants amb les quals el mal gust o la mala
genèric, i concretant-nos a les pestilencies de llenguatge, —obscenitat,	renec	, flestomia— trobarem que en primer terme solen ésser filles de la passió
a 40 schelings de multa en pena d'haver proferit 20	renecs	, segons l'antiga llei que imposava per cada renec un scheling si el
proferit 20 renecs, segons l'antiga llei que imposava per cada	renec	un scheling si el culpable era home del poble, i dos schelings si era
de l'escala, torna a asseure's... Mentrestant, el monòleg, empedrat de	renecs	pintorescos, de popularismes caragolats, de tocs brillants, de relacions
i albergínies de la contrada, maduraven allí, entre bancals de mongetes	rènegues	, vorejats de girassols, de lliris blancs i de nyanyos. En Ponsa, el
crostissers de pintura seca. Tots fumaven mal tabac, parlaven gras, deien	renecs	i acudits retorts, escopien de gairell i es mofaven de la trista
i feia el sord als carboners estiraganyosos. —I no hi planyo pas els	renecs	. Per guanyar-li el cor, acostumo a dedicar-li'n una tanda dels més

Pàgina 1 (de 14)

50 següents