Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

seus antagonistes carpetovetònics, mai no fou un nacionalisme virulent i	resolut	. La vocació nacionalista, prou que la tenim: l'adversitat ens hi empeny i
digué: —Acompanya'm. A tu, també t'estimava. —Anem! —digué ella,	resoluda	. S'allunyaren tots dos camí del raval. La Pigada, era cert, no havia anat
extraordinaria serietat, fent entreveure tot ensemps un geni fort y	resolut	qu' esqueya bé á la magestat total d' aquella figura esculptórica.
aferrada al nen apretá á correr cap al carrer, esferehida, esquerpa, tota	resoluda	. Tothom li va obrir pas respectuosament, ningú gosá detenirla; sols la
havia estat molt aplaudit. Fugiré a treballar qui sap a on! —vaig dir-me	resolut	, amb un redoblament d'energia no exempta de despit i d'agressivitat. Que
qui ara vos parla. Roche: som front á front, y vé 'l patrici á dirvos	resolut	y cara á cara, que com á catalá ell vos respecta, pro us exigeix que
res més que burla i simulacre. Es va aixecar indignat i anà a encendre	resolut	tots els llums. Es palplantà davant de la seva dona i la mirà amb
El progressisme va arrelar-hi amb eficàcia, i aviat va prendre un	resolut	caràcter republicà, sobretot després de la revolució de setembre del
també hi havia, en el conjunt dels literats, una intenció més definida i	resoluda	: del bilingüisme passaren a l'ús sistemàtic del català; del conreu dels
mai acabament, i el consell del despit pot menar lluny qui no li tanca	resolut	l'orella. Guardem-nos d'assegurar que mai el gat no ha tingut tractes amb
et volta. És com si ella i tu fóssiu immortals, que has d'anar bastint,	resolut	i pacient, la teva obra. Treballa, treballa. Posa ben alta la teva
s'aturà en sec, meravellada i espaordida. Que si tots eren gent brava i	resoluda	, capaç d'escometre ardidament qualsevol força armada que els vingués
cor m'obligaria a combatre més que mai la maligna bèstia, si ja no hi fos	resolut	de primera hora. Jo sé coses que tu no pots endevinar, i et puc dir que
pels camins de la prudència. Mai la molta força i el gran poder i el	resolut	coratge no han estat certer testimoni de cor superb i entranya dura. ¿Qui
cor més ben trempat i trinxa com un bri de palla la voluntat més ferma i	resoluda	? ¿Què n'ha fet la guerra, míseres volves cabdellades pel remolí del gran
i la durada, no dubtarà un sol instant de llançar-se al combat,	resoluda	, i lluitarà fins a morir per la vida, la grandesa i el repòs del seu
la gorra de l'Aleix servint de xarxa. L'Aleix arrencà la correguda.	Resolut	per primera vegada a la vida, no parà fins a veure's lluny de la colla,
en un gran plor, i li posa la mà al pit i l'aparta dolçament, però ferma i	resoluda	. Després acomoda al cap la capsana; damunt, el cistell ple de fruita, i
vent a la boira, amb tres mesos de neu i de gel a l'hivern, mare de fills	resoluts	en el combat i sempre amanits al viatge i a l'aventura. Brava gent! Brava
fàcil de trobar un altre aforisme que les contradigui, amb la mateixa	resoluta	seguretat i la mateixa pintoresca gràcia. El simulacre de collir una
viril, sencera, protectora, amb què va enllaçar-la, tingué l'aire	resolut	i solemne d'una presa de possessió. Aquell dia van donar-se compte clar
en brollar el magne conflicte, el Bon Dretista Espanyol s'inscriví ferm i	resolut	, en el cos de "ojalateros" —(molt de compte a no posar-hi "h
de dir-nos quelcom. Em recorda que solíem empendre el camí amb aire	resolut	, i que anàvem, tots tres germans, alegrois i un xic orgullosos de sortir
M'explicava també l'estructura d'aquells varons firmament xapats, "gent	resoluda	—com diu la crònica— i enfortida pels perills del mar", homes avesats a
no'm feu gens de bon efecte, y per respondre una cosa ú altra, vaig dir	resolut	: la mare. Y no deixava de ser veritat, perque era la mare qui m'havía
pròpia davant de gent forastera. —Ei, minyó: això no va per mi —li dic tot	resolut	—. Jo no en sóc de foraster a la vostra terra, com tampoc no en sou
por. N'hi ha prou, només, que poseu els braços en creu i que, tot avançant	resolut	, feu voleiar el mocador a fi i efecte que el maquinista comprengui que
diners que voldré així que em posi a treballar. I després agafant un to	resolut	: —I ara vull treballar. M'he descobert a mi mateix, he trobat la vena
en ell, que havia acabat per donar a tots els membres del seu cos un gest	resolut	i a la seva mirada una projecció concèntrica. Les guies fines del bigoti
anem; sinó que ens hi porten. Davant l'afirmació de Gibert, ella s'aixecà	resoluda	, i girant els ulls al cel, com qui llança l'ànima en allò que diu,
tota afectada, i posant-se el capell, que per l'aire s'havia tret, digué	resoluda	: —/¿Donde está?... ¿Quién es?\ —/Es una conocida mía.
causa! —recalcà ell. I aixecant-se molestat perquè ella s'apartava, afegí	resolut	: —Demà passat, vindràs on se't digui? Fe, aixecant-se a son torn,
passat, vindràs on se't digui? Fe, aixecant-se a son torn, contestà, també	resoluda	: —Vindré! Vindré i obeiré per la causa; però no per res més. Entengui'm!
és una imbecilitat; és el partit de la tirania burgesa... Fe l'interrompé	resoluda	: —No és pas un partit!... És un sentiment, una idea, reaccionària o
paraules, ella rondinà tot d'una: —Jo la vull veure! —I, aixecant-se	resoluda	, afegí: —jo me'n vaig a casa, passi el que passi! —De cap manera
vostè... és la meva dida. Tant ella com en Llorenç m'estimen força! I,	resoluda	, volia escapar-se Ronda avall; però Claudi seguia subjectant-la pel braç,
dels cadàvers assistits i estimats pels seus familiars. I deixà, ben	resolut	, el fanal ablamat que el sobrevivia amb unes resplendors misericordioses.
noi! —li contesta ell, que no té ganes de riure. Bona traça	Resolut	i decidit, se'n va a l'ombra d'un arbre. I s'asseu. En Tom encara
endevina!... Té, vet ací un d'aquells nens que no tenen roba!..." —I tot	resolut	, li fa: —Escolta. Que t'agraden les calces meves?... I la camisa?...
banda. Un moment! Parleu, ara. Posà la mà damunt del bastó, amb l'aire	resolut	que de vegades li era habitual, i mirà el foc amb una brava expressió de
eixerida; desnerit, desnerida; mut, muda; menut, menuda; sorrut, sorruda;	resolut	, resoluda; geperut, geperuda; buit, buida. Així com el fet de
desnerit, desnerida; mut, muda; menut, menuda; sorrut, sorruda; resolut,	resoluda	; geperut, geperuda; buit, buida. Així com el fet de terminar en
. —Aloma... no podem seguir així. —No, que no hi podem seguir.— Respon	resoluda	. Ell fa uns quants passos i torna a ella. —Hauré d'embarcar-me. Ara sí
Avançà devers ell, en contra direcció, per la mateixa voravia, tibat i	resolut	. Era un jove ben plantat i musculós, cobert de cap a peus de llot ressec.
novament, amb una fúria de llampecs mentals i de vehemències tallants,	resoludes	, gairebé incoherents de tan apassionades. Ara, però, dissimulava el seu
encara la senyora Mència no era morta del tot, i havia estat tan forta i	resoluda	la seva personalitat, que lo que restà en peu dins d'ella, després de
el fons d'una narració de taumatúrgia. Però ella tenia quelcom de tan	resolut	en el fons de la mirada líquida, que immediatament de contemplar-la la
tant com calgués. Ho duu pintat a la cara. Una expressió enèrgica,	resoluda	. Aquí està: massa enèrgica, massa resoluda. Massa convençuda:
cara. Una expressió enèrgica, resoluda. Aquí està: massa enèrgica, massa	resoluda	. Massa convençuda: aquesta és la paraula. I la fe és un misteri
i adulta. Aquesta vida còmoda de nou ric, contrasta amb l'actitud	resoluda	d'Emile Zola en el cas Dreyfus, que fou causa d'enuig per als

Pàgina 1 (de 5)

50 següents