Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en tant que proïsme: i escric "proïsme" a consciència de la	ressonància	cristiana del mot. Tendim a establir un buit entre cadascú de nosaltres i
precisar que venjança és un d'aquells mots que vénen carregats de	ressonàncies	ètiques negatives. La història i la literatura arxiven, és clar, casos de
d'esdeveniments crapulosos, i posà a la col·lecció un títol de saboroses	ressonàncies	folklòriques: Sempre han tingut bec les oques. I en
s'ha fos en la brisa que s'enreda amb els alocs, on desperta tot de	ressonàncies	breus i enquimeradores entre els moviments de l'ombra. —És el vent —diu
Ciutat, esquitxant-la d'espurnes i crineres, omplint-la de misterioses	ressonàncies	t'aclaparà el pensament que corregué, fuetejat com els cavalls, amb la
d'aquelles barques que han navegat per moltes mars i desconcerten amb les	ressonàncies	contradictòries de tots els ports que han visitat. Amb aquests dubtes
el ritme d'un rigodon; la música d'aquell ball tenia una certa	ressonància	de parada militar, i al senyor de Lloberola el satisfeia seguir les
de punts i línies que no són més que això, punts i línies —¿amb	ressonàncies	dramàtiques? Alguns dels pintors abstractes s'inclinen per una solució
la hi veig jo, que la sobreposo a allò que, escrit, la suscita com una	ressonància	dintre meu. Quan me n'adono, quan "veig" alhora allò que he escrit, tan
per recons invisibles, trencavan lo repós del temple ab discordants	ressonancias	. La desmayada llum d' aquella hora, atravessant per los migrats
glopada agra li puja a la boca. Tomba el cap, escup. En un àmbit ple de	ressonàncies	imagina que escolta la veu estentòria del vell Cosme eixordant-se amb les
com els mascles porten el mateix tamborí o els címbals amb una caixa de	ressonància	, contràriament a l'opinió d'un poeta de l'antologia, el qual imaginava
en 1521. Si la guerra de Separació del 1640 no tingué	ressonància	al País Valencià, no fou pas perquè no s'hi donessin les condicions
Martí Lluter la van consolidar amb la cèlebre protesta que va tenir tanta	resonància	i que els va donar el nom de protestants que després els hi va quedar,
la veu de les edats no és veu buida, ans bé ens arriba plena de profundes	ressonàncies	significatives. Passat, present i futur són temps d'una mateixa
nova, i nosaltres l'escoltàvem amb oïda tan atenta, que hi percebia	ressonàncies	transcendentals. Frases que, amb més crítica, n'hauríem dit veritats de
secret. Hi ha en la seva oratòria —que podria ésser escrita— una mena de	ressonància	de la prosa imatjada i sonora de Chateaubriand. No debades l'autor del
punt caigut feixugament damunt d'un trespol d'argent— jo vaig oir-ne la	ressonança	distinta, profunda, metàl·lica i clamorosa, però com agomboldada.
camins fan un so de metall sota els claus de la sabata, l'aire té unes	ressonàncies	agudes, com si la mà del fred n'hagués tibat les cordes, i el vent, que
de l'himne revolucionari, que encara no s'havia apagat, i les darreres	ressonancies	del /Ça ira\ o de la /Carmagnolo\, trobar-se en mig
aterradores; que del chor desert devia semblar-li que n venien	ressonancies	dels cantics nocturns i apagats; que tot li pareixia aprop, si s'exceptua
a l'auditori. La primera paraula que diu és ja un mot abstracte, ple de	ressonàncies	metafísiques, empalmat secretament amb la troca mental més íntima i
les Sagues i tota la complicada màquina dels Nibelungs—, ens fa saber la	ressonància	que el parlament de Sainte-Beuve va tenir, a París, entre els murs del
fragments, traduïts d'uns poemes compostos en una llengua exòtica, de	ressonàncies	sensiblement arcaiques. I en general la França, tot el que estrictament
petgen de sobte, impensadament, la roca misteriosa que desvetlla, amb	ressonàncies	subterrànies, el regne de les fades. Perquè, tan bon punt Eugeni penetrà
en conec d'altre que En Moneva y Puyol—. El bidell té un nom d'homèrica	ressonància	, Aedo; és antic servidor de don Marcelino, i encara sembla que obeeixi la
a la faisó de personatges. Els camins de roca responen amb una	ressonància	greu. Encara no podeu ataleiar-los que ja els sentiu venir al lluny com
boca d'un tupí aplicat als llavis, i d'aquesta disposició resultaria una	ressonància	llòbrega, capaç de glaçar la sang al més valent. Mancava quelcom que
bala, que alguna peripècia estranya torbava la santa calma del fossar. La	ressonància	greu i apagada dels ansats i el dring de les cadenes el posaren alerta,
damisel·les; transformant les hores en llustres, el traüt del vent en	ressonàncies	bèl·liques, la pols en fum, un recer de marge en cel·la novel·lesca, un
la fronda, s'apaga en els herbeis margeners i mor plàcidament. Enyoreu la	ressonància	engrescadora de les places vilatanes arroentades de sol, aquella càlida
les cambres subterrànies porta un xiuxiueig de veus morents i una incerta	ressonància	de sospirs. Baldament fóssiu messells d'ànima pressentiríeu el passat: la
De l'heroi a l'home no altra distància hi ha, sinó la teva	ressonància	. El Sodoma Ens dius: No pensis, el plaer no és altra cosa sinó
cavalcada de roques pirenenques, atretes mar endins per les eòliques	ressonàncies	de la lira d'Orfeu. Damunt de la mola sembla que't trobis en la proa
sent el batec dels seus polsos. Què triga a caure l'altre batallada! La	ressonància	es va esvaint com un bel de ramat. No són les dotze, no. Tot just, les
de dit el batent, va esclatar un grinyol tan fort, despertant unes	ressonàncies	tan baladreres, que no va semblar sinó que haguessin romput a lladrar una
i sotavoltes. La remor dels meus peus despertava de vegades alarmants	ressonàncies	dins aquelles sepulcrals profunditats, sorolls inesperats i sospirosos,
arriba impregnada del feréstec ambient, forma part del paisatge com una	ressonància	humana que el teixeix amb el brogit de la brisa sota els pins. I jo estic
tal passa també en la que ara va a celebrar-se. Cap o poques firmes de	ressonancia	universal s'inscriuràn en el catàleg, on tot lo més figuraràn mitja
però quan la deixava l'Enric es sentia una ànima sonora plena de les	ressonàncies	de la dona amada. La fidelitat d'ella a no preguntar-li el nom, ni qui era
semblava que havien d'explotar. L'àvia era una dona plena encara de les	ressonàncies	d'En Prim. Contava unes converses entre els moros i el general, i després
el bec i a ajocar-se a l'ombra dels llenyers i a sota la carreta. Però la	ressonància	de l'atmosfera alterosa i les infinites crètues i els esvorancs de la
servitud, passava la ferrovia. El gran silenci de les boscúries i les	ressonàncies	de l'afrau permetien d'oir, a desgrat de la distància, el pas dels trens
l'art català que té una autèntica transcendència universal; la seva gran	ressonància	mereix, per tant, un llibre de dimensions molt superiors a les d'aquest.
sobre aquests artistes per tal de reparar aquest desconeixement. La gran	ressonància	de l'art romànic català Els americans fabriquen ràpidament el passat,
catalans, com Moragues, Tapiró i Tusquets, fet gairebé negligible i de	ressonància	nul·la, l'art del gran pintor reusenc no ha deixat rastre en la pintura
a Munich una exposició de les seves obres, que hagué de tenir escassa	ressonància	. Allò que probablement exercí una forta influència en l'obra de l'artista
Maria Junoy. Aquest fet, triat entre mil, demostra amb eloqüència la gran	ressonància	que l'art de Gargallo tingué pertot arreu. Els articles i assaigs que a
respostes. L'interviu, aparegut a "La Publicitat", tingué gran	ressonància	. En el curs d'aquella conversa, Togores digué coses d'una enorme
que en el cor d'un artista, d'un literat, desperta una altra mena de	ressonàncies	. En aquell barri hi ha empremtes de catalans. Allí, especialment, les

Pàgina 1 (de 18)

50 següents