Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava damunt el	reu	, s'abatia després sobre el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest es
amb el seu amic Hades, perquè s'endugués l'embull del giny i del	reu	al Tàrtar, on el disc giratori continua movent-se, amb el marejadíssim
i m'absoldrà, i entretant jo em comportaré amb dignitat, botxí i	reu	alhora de la forçosa pena, negres bucs estel·lars endins, en acatar les
morir, jo voldria fer...", afegí, desolat i implorant l'últim desig de	reu	, el monstre, en un llenguatge una mica més clar. Però l'home no va deixar
entorn, com si això importés, a tu, i a mi, i als restants confessos	reus	, a l'hora dels Novíssims—, i s'endormiscava, aclaparat pels anys.
1957 consentia que executessin Jacques Fesch, un jove inadaptat,	reu	d'haver ferit mortalment un policia en el curs d'una fuga desesperada; el
menestral podien conduir el seu fill a l'Esplanada, per veure penjar un	reu	i no prou segurs del xoc que havia de produir-los, els donaven una
mirada, la més lleu carícia, la feien impossible, i més encara, et feien	reu	per a tota una eternitat. Il·lustrava de passada les seves prèdiques amb
de valors molt còmoda, car el malalt no és sols malalt sinó un	reu	i víctima, no és sols una mesura preventiva allunyar-lo, és un càstig
dels meus passos; també dels ulls dels altres: "	Reu	de lletjor!" deien uns crits, uns crits de jutge amb la veu
al mal, com el tendre ocell sota la tempesta, com el	reu	de mort sota la destral. Aquests versos escrits a vint anys si fa no fa,
el llur Sant Crist... aquell Sant Crist, amb el qual solen acompanyar els	reus	de mort al suplici. Seríem nosaltres mateixos els reus de mort?
acompanyar els reus de mort al suplici. Seríem nosaltres mateixos els	reus	de mort? /Miserere, miserere nobis\. Voltàrem per molts de
Diu el brètol, nas de sutge: —Jo seré jurat i jutge; vós tan sols el pobre	reu	; condemnat a mort sereu." —No hi pareu gens d'atenció! —digué el Ratolí a
és collit en invasió nocturna, i hom el fereix, que en mor, no serà hom	reu	de sangs. Si, però, era sol alt damunt seu, reu de sangs serà ell."
en mor, no serà hom reu de sangs. Si, però, era sol alt damunt seu,	reu	de sangs serà ell." "Si el lladre no té res seu, en havent ell de
amb el menjar, ha perdut la força: donant-me la metzina, ell s'ha fet	reu	d'un crim tot i no haver fet mal; no és menys assassí un home, si el seu
és útil a la república aquell que publica els candidats, defensa els	reus	i delibera sobre la pau i la guerra, ans també aquell que exhorta el
igualment que a les bèsties. Ell és més torturat i neguitós que tots els	reus	, per tal com tem els homes i els déus, testimonis dels seus delictes,
ciutat on mai els malvats no manquen de defensor, ningú no dubtà que el	reu	havia estat condemnat justament, puix l'havia condemnat un pare que no
resti palès que l'afer que es tracta no interessa menys al jutge que al	reu	; car això pertany a la justícia, no a la clemència. Al que ara l'exhortem
a la humanitat en pes. Eren ben bé les onze tocades quan els civils i el	reu	, ben menjats i ben beguts, es disposaven a emprendre la marxa. A última
perquè amb els sotracs no es trenquessin, omplia tot el món sensible del	reu	. No pensava en la mort, i, per tant, no la temia; un dolorós malestar
que ell, personalment, no compartia l'ofensa. Una de les vegades, el	reu	va esperar tenir-lo a prop per a donar-li una puntada de peu amb tota la
i acudien a la plaça, on començaren a fer grups i a plànyer el	reu	. Els homes comentaven en veu baixa experiències semblants i tothom es
en els detalls, advertí que faltava una formalitat imprescindible: —El	reu	té dret d'expressar la seva darrera voluntat... Tothom hi convingué, i al
de lluita, es trobava llavors indefens i perdut sota la mirada del	reu	. Amb el cap inclinat, escarbotant la terra amb els esperons, feia créixer
cop de fuet li va fer caure la botella de les mans. —Commuto la pena del	reu	! —cridà Saldívar—. L'execució queda suspesa. Una ràpida mutació de
enviava regularment al penal insular i de la vida dura que portaven els	reus	en un clima abominable, vigilats per guàrdies cruels. En les diligències
la Gran Bretanya, havíem en aquella època estatuït especialment que era	reu	de traïdoria qui es temés que no tinguéssim ni fóssim el millor de tot
assotada, i en acabat m'ensenyà la Porta dels Deutors, d'on eixien els	reus	quan els anaven a penjar, recalcant l'interès d'aquell portal esfereïdor
i escultors; els braços són gairebé verticals, per al sosteniment del	reu	que, estant recolzat en el sedile, es veu obligat a treure els
fort era Déu. Però ¿qui s'hauria atrevit a pensar sense creure's	reu	d'irreverència que Déu s'abaixés fins a la mortalitat, fins a la
que era la creu aleshores: suplici dolorosíssim i infamant dels esclaus	reus	de crims capitals; que s'accepti joiosament la persecució per causa d'ell
i després la República Catalana. L'últim President de Catalunya, és un	reu	de lesa legalitat. Contra la sentència del Tribunal de Garanties
botxí, els algutzils i altres ministres de la justícia. Era costum que el	reu	portés, a les mans o lligats al coll, els instruments i les peces del
de l'ajusticiat, i es posava de manifest el Santíssim Sagrament. Quan el	reu	havia mort, la campana "Antònia" donava les darreres batallades, i en
arrossegats, des de la presó a la força, en una estora, i en passar el	reu	per davant de la porta del Born, de Santa Maria de la Mar, feia acte de
la sensibilitat dels esperits cultes i veritablement cristians. Els	reus	restaven tot el dia a la forca, i en fer-se vespre, se'ls despenjava, i
del qual es destacava la silueta del pal on havia de subjectar-se el	reu	per donar-li garrot, la manera de preparar i executar l'acte cruent,
dels escolanets que al peu mateix del patíbul demanaven caritat per al	reu	, prop d'un altaret amb la imatge de Nostra Dona dels Desemparats; la
tradicional, sense fonament jurídic, que si al tercer cop no es matava el	reu	, era segur l'indult. Va arribar, doncs, el dia en què el reu havia d'ésser
es matava el reu, era segur l'indult. Va arribar, doncs, el dia en què el	reu	havia d'ésser executat. Un dels que no es volien deixar perdre aquell
mateixa justícia que absolvia els estafadors més coneguts, condemnava els	reus	de delictes socials. I quan no condemnava, es sabia tan públicament el
les que un congregant de la Pau i Caritat posa a disposició d'un	reu	en capella que desitja expressar la seva voluntat pòstuma. Galdós ambient
tracte dels jutges i dels altres militars presents, no sols devers el	reu	, sinó devers els paisans que assistien a l'acte. Aspriu sabia per
les seves ungles curosament endurides i esmaltades, el tou del braç del	reu	, i retorçà, fins a fer-li llençar un xeric de dolor, gens fingit. —Ah
sols estableix dues limitacions: la prohibició de la pena de mort pels	reus	polítics y la formació de tribunals extraordinaris. Amb les modificacions
germà, Ramon; la del brètol del teu germà! Sol davant l'univers, com un	reu	davant el tribunal. Estava tan absort que no vaig sentir el seu trepig;
quan no hi mercadeixen vilment, venent-se el sufragi, fent-se llavors	reus	de culpable despreci a la comunitat. c) Poders i funcions de

Pàgina 1 (de 12)

50 següents