×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ribera |
Freqüència total: 1661 |
CTILC1 |
considerada com la primera de Santa Maria. Posseïen terres, prats a la | ribera | , olivers a la garriga; posseïen boscos extensos i vastes deveses on | oblidar de tot. Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de seguida a la | ribera | , d'on no pujaria sinó un cop cada setmana, el dissabte. Mila deixà de | de realitats, de records de somnis. Llavors els paisatges de les | riberes | de Santa Maria, els boscos i les llacunes, els escenaris de les seves | Entre dos foscants els vuit carros emprengueren la tornada cap a les | riberes | . Digueren que l'animal que conduïa Mates era de mena espantadís; digueren | de totes passades anar-hi aquella nit. A més a més, el seu pare era a la | ribera | , i aquella nit no podia ja pujar. La tempestat, segons ella, en lloc | perdulari? —És ben cert. —Doncs, quan ho sàpiga Joan del Santo! —És a la | ribera | . L'esperen per a la nit. —Quin disgust que tindrà! Amb el seu caràcter! — | cel de la tardor. S'oblidaren els estralls passats, i per les idíl·liques | riberes | sonaren de bell nou les clares esquelles dels ramats. Els camperols | posar després d'aquella nit! A mi m'esglaià i tot. Després s'encauà a la | ribera | i no podíem treure-l'en. Ara està més animat. El Sagristà els ha | . —Padrí, és ací el meu pare? —El teu pare? No: és a la | ribera | , però tornarà aquest vespre. Pobre Joan! D'ençà d'aquell dia, Mila, ja no | les llàgrimes li rajaven incontenibles galtes avall. Ara se n'aniria a la | ribera | : se n'aniria desassossegat, i abans de fer-se nit estaria ja de retorn a | una masia; estava situada a la bifurcació de camins, al principi de la | ribera | , voltada d'arbres i quasi tocant al mar. El vell Narro era l'amo de la | bé. El meu cosí Quico Allà baix a prop de la mar, ja en el límit de la | Ribera | , voltada de camps d'arròs i d'horta, hi havia la masia. A la masia | i, sense escoltar-nos, s'allunyà carrer avall, en direcció al camí de la | ribera | . A la masia era ell, Quico, el qui feia tots els recados. Això li | els espantava quasi tant com la ràbia mateix. El gos havia pujat de la | ribera | , pel camí de l'Encanyissada, i havia entrat al poble a les últimes hores | es feien comentaris pertot; es parlava dels estralls que havia fet a la | ribera | . Se sabé i s'explicà, com havia empaitat el noi del Pescador, que pujava | que havia seguit el gos. Deien, en efecte, que l'animal havia pujat de la | Ribera | , pel camí de l'Encanyissada. Ignoraven, però, d'on venia; alguns deien | Ràpita semblaria Xicago. —Què vols, pos?, ¿que els lladres vaiguen per la | ribera | , como Pedro por su casa? ¿Aquí en prenc una, allà tres? | un gos rabiós; ha mossegat moltes persones. Han dit que pujava de la | ribera | , és a dir, que ha passat per aquí... Si molt convé, pare... —No, | d'aire temperat, i el sol es vessava per tota l'extensió de les | riberes | . Però Jaume, enfundat en la seva preocupació, no veia el cel, ni el mar | del roquissar, el poble s'animava de sorolls. Jaume treballava a la | ribera | ; per a baixar fins a la masia havia de travessar abans la població. Quan | era de coll de dama, de l'espècie millor de les que es crien a la | ribera | , que donen un fruit saborós i molt estimat. Era un arbre coput i | a l'hivern, a recollir olives a la garriga, a l'estiu a espigolar a la | ribera | pels arrossers. A l'hivern les plegadores s'aixecaven amb els estels i | bandes començaven a sentir-se sorolls de carros que baixaven cap a la | ribera | . En el matí, tot adquiria una estranya i clara sonoritat. Aturat davant | de vagància, al petit Gilet, al fill de l'amo, li agradava d'anar a la | ribera | amb els treballadors. La nit abans, el pare li havia promès que hi | ja que la mare sempre veia amb disgust les anades del fill a la | ribera | . Però el petit, al matí, a penes el seu pare deixà el llit, es despertà i | més, les plantes ho necessitaven, i a ell l'endemà li convenia ésser a la | ribera | ; l'hi reclamaven les feines de l'arròs. Tornà a dir-se que no podia | un vell que s'havia deixat les forces i la salut pels aiguamolls de la | ribera | , quan arrencaven als erms els primers conreus. Ara el marit de la Rutlla | els vessants alliberen un pit que puja i baixa; la | ribera | que el talla fa un niu de roques blaves. M'estemordeix el ritme | tan poca cosa. D'ésser menys que el penyal que assalta la | ribera | ; d'ésser menys que l'herbei que cus els raigs de sol | gelada. 20 La rentadora Al safareig de | ribera | rentaves els teus llençols, oh rentadora, i | ha humanitzat el costum. Anant de pas a la vorella, | ribera | avall per gaia estreta que deixa l'aigua entre dos murs, | ventre una coma, entre cada braç una gorja. A baix, espona de | ribera | , quatre camps a les dues costes, i al recolze manyac | que esclata en bromera, i els minyons que juguen per l'alta | ribera | a prop de llur mare, que estreny en el pit l'infantó | pel vent, camina damunt la mort. Mes al matí, la | ribera | tranquil·la es destriarà: /Rossinyol de primavera | d'onades i de vents i de tempestes, pèlag sense cap port, sense | riberes | . Ja dins el vas a poc a poc davallen el cos bell de l'Amic i | música dels astres. XII Sense illes voluptat, sense | riberes | , fúries candents i roses trepitjades... Sols a la fi | la melangia de la carn inútil. XV Illes sense | riberes | ni badies, pàl·lides ombres de terres llunyanes, ¡o | és igual. Aquesta sensació fóra trista per a l'home temporal si a les | riberes | no esclatés tanta animació de vida que et distreu de l'etern i et | guaitar per damunt l'estacada, des d'un pujolet que allí davant feia la | ribera | del riu, i el vaig veure passejant pels petits caminals, les mans al | recolzades de carretera, pendissos, torrents, xaragalls, vores de canals, | riberes | de rius, carrers de ciutats, placetes, suburbis, ravals, passeigs, viles, | Seguí Rimmon, que per sojorn tenia el bell Damasc, a les | riberes | fèrtils del Fafar i l'Abbana, corrents límpids. També | d'un enemic que sempre vetlla, mentre jo, lluny, segueixo les | riberes | d'aquests foscos estralls, mirant si trobo | tal abís feréstec, l'Adversari s'aturà, caut, a la infernal | ribera | , i va esguardar uns moments, mentre pensava la ruta a | bufant des del Nord-est, perfums de Saba vinguts de les | riberes | oloroses de l'Aràbia feliç: amb alegria pel retard | ho produeix, lleva a les Índies d'Orient o Occident, o a les | riberes | centrals del Pontus; o a les costes púniques, o a les | la matèria restant, i amb llim asfàltic; afermen la | ribera | amuntegada, tan ampla com la porta i tan profunda com | tot seguit. Va tornar a passejar lentament la mirada al llarg de la | ribera | . Havia dormit sobre el pont i els seus cabells grisos i arrissats | ¿I és això el que en diem llibertat? Cap al tard abordàrem a la nostra | ribera | sorrenca. Una sorra blanca, molt fina, llorers encara en flor, figueres, | xops després del naufragi imaginari. Exploràvem la sorprenent | ribera | i saludàvem cerimoniosament els habitants de la contrada. Aquesta madam | Em quedava, doncs, temps de sobres per a donar un tomb i veure a quina | ribera | la sort m'havia llençat. Apuntava el dia quan vaig sortir als afores; |
|