Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

considerada com la primera de Santa Maria. Posseïen terres, prats a la	ribera	, olivers a la garriga; posseïen boscos extensos i vastes deveses on
oblidar de tot. Joan del Santo, per altra banda, se n'anà de seguida a la	ribera	, d'on no pujaria sinó un cop cada setmana, el dissabte. Mila deixà de
de realitats, de records de somnis. Llavors els paisatges de les	riberes	de Santa Maria, els boscos i les llacunes, els escenaris de les seves
Entre dos foscants els vuit carros emprengueren la tornada cap a les	riberes	. Digueren que l'animal que conduïa Mates era de mena espantadís; digueren
de totes passades anar-hi aquella nit. A més a més, el seu pare era a la	ribera	, i aquella nit no podia ja pujar. La tempestat, segons ella, en lloc
perdulari? —És ben cert. —Doncs, quan ho sàpiga Joan del Santo! —És a la	ribera	. L'esperen per a la nit. —Quin disgust que tindrà! Amb el seu caràcter! —
cel de la tardor. S'oblidaren els estralls passats, i per les idíl·liques	riberes	sonaren de bell nou les clares esquelles dels ramats. Els camperols
posar després d'aquella nit! A mi m'esglaià i tot. Després s'encauà a la	ribera	i no podíem treure-l'en. Ara està més animat. El Sagristà els ha
. —Padrí, és ací el meu pare? —El teu pare? No: és a la	ribera	, però tornarà aquest vespre. Pobre Joan! D'ençà d'aquell dia, Mila, ja no
les llàgrimes li rajaven incontenibles galtes avall. Ara se n'aniria a la	ribera	: se n'aniria desassossegat, i abans de fer-se nit estaria ja de retorn a
una masia; estava situada a la bifurcació de camins, al principi de la	ribera	, voltada d'arbres i quasi tocant al mar. El vell Narro era l'amo de la
bé. El meu cosí Quico Allà baix a prop de la mar, ja en el límit de la	Ribera	, voltada de camps d'arròs i d'horta, hi havia la masia. A la masia
i, sense escoltar-nos, s'allunyà carrer avall, en direcció al camí de la	ribera	. A la masia era ell, Quico, el qui feia tots els recados. Això li
els espantava quasi tant com la ràbia mateix. El gos havia pujat de la	ribera	, pel camí de l'Encanyissada, i havia entrat al poble a les últimes hores
es feien comentaris pertot; es parlava dels estralls que havia fet a la	ribera	. Se sabé i s'explicà, com havia empaitat el noi del Pescador, que pujava
que havia seguit el gos. Deien, en efecte, que l'animal havia pujat de la	Ribera	, pel camí de l'Encanyissada. Ignoraven, però, d'on venia; alguns deien
Ràpita semblaria Xicago. —Què vols, pos?, ¿que els lladres vaiguen per la	ribera	, como Pedro por su casa? ¿Aquí en prenc una, allà tres?
un gos rabiós; ha mossegat moltes persones. Han dit que pujava de la	ribera	, és a dir, que ha passat per aquí... Si molt convé, pare... —No,
d'aire temperat, i el sol es vessava per tota l'extensió de les	riberes	. Però Jaume, enfundat en la seva preocupació, no veia el cel, ni el mar
del roquissar, el poble s'animava de sorolls. Jaume treballava a la	ribera	; per a baixar fins a la masia havia de travessar abans la població. Quan
era de coll de dama, de l'espècie millor de les que es crien a la	ribera	, que donen un fruit saborós i molt estimat. Era un arbre coput i
a l'hivern, a recollir olives a la garriga, a l'estiu a espigolar a la	ribera	pels arrossers. A l'hivern les plegadores s'aixecaven amb els estels i
bandes començaven a sentir-se sorolls de carros que baixaven cap a la	ribera	. En el matí, tot adquiria una estranya i clara sonoritat. Aturat davant
de vagància, al petit Gilet, al fill de l'amo, li agradava d'anar a la	ribera	amb els treballadors. La nit abans, el pare li havia promès que hi
ja que la mare sempre veia amb disgust les anades del fill a la	ribera	. Però el petit, al matí, a penes el seu pare deixà el llit, es despertà i
més, les plantes ho necessitaven, i a ell l'endemà li convenia ésser a la	ribera	; l'hi reclamaven les feines de l'arròs. Tornà a dir-se que no podia
un vell que s'havia deixat les forces i la salut pels aiguamolls de la	ribera	, quan arrencaven als erms els primers conreus. Ara el marit de la Rutlla
els vessants alliberen un pit que puja i baixa; la	ribera	que el talla fa un niu de roques blaves. M'estemordeix el ritme
tan poca cosa. D'ésser menys que el penyal que assalta la	ribera	; d'ésser menys que l'herbei que cus els raigs de sol
gelada. 20 La rentadora Al safareig de	ribera	rentaves els teus llençols, oh rentadora, i
ha humanitzat el costum. Anant de pas a la vorella,	ribera	avall per gaia estreta que deixa l'aigua entre dos murs,
ventre una coma, entre cada braç una gorja. A baix, espona de	ribera	, quatre camps a les dues costes, i al recolze manyac
que esclata en bromera, i els minyons que juguen per l'alta	ribera	a prop de llur mare, que estreny en el pit l'infantó
pel vent, camina damunt la mort. Mes al matí, la	ribera	tranquil·la es destriarà: /Rossinyol de primavera
d'onades i de vents i de tempestes, pèlag sense cap port, sense	riberes	. Ja dins el vas a poc a poc davallen el cos bell de l'Amic i
música dels astres. XII Sense illes voluptat, sense	riberes	, fúries candents i roses trepitjades... Sols a la fi
la melangia de la carn inútil. XV Illes sense	riberes	ni badies, pàl·lides ombres de terres llunyanes, ¡o
és igual. Aquesta sensació fóra trista per a l'home temporal si a les	riberes	no esclatés tanta animació de vida que et distreu de l'etern i et
guaitar per damunt l'estacada, des d'un pujolet que allí davant feia la	ribera	del riu, i el vaig veure passejant pels petits caminals, les mans al
recolzades de carretera, pendissos, torrents, xaragalls, vores de canals,	riberes	de rius, carrers de ciutats, placetes, suburbis, ravals, passeigs, viles,
Seguí Rimmon, que per sojorn tenia el bell Damasc, a les	riberes	fèrtils del Fafar i l'Abbana, corrents límpids. També
d'un enemic que sempre vetlla, mentre jo, lluny, segueixo les	riberes	d'aquests foscos estralls, mirant si trobo
tal abís feréstec, l'Adversari s'aturà, caut, a la infernal	ribera	, i va esguardar uns moments, mentre pensava la ruta a
bufant des del Nord-est, perfums de Saba vinguts de les	riberes	oloroses de l'Aràbia feliç: amb alegria pel retard
ho produeix, lleva a les Índies d'Orient o Occident, o a les	riberes	centrals del Pontus; o a les costes púniques, o a les
la matèria restant, i amb llim asfàltic; afermen la	ribera	amuntegada, tan ampla com la porta i tan profunda com
tot seguit. Va tornar a passejar lentament la mirada al llarg de la	ribera	. Havia dormit sobre el pont i els seus cabells grisos i arrissats
¿I és això el que en diem llibertat? Cap al tard abordàrem a la nostra	ribera	sorrenca. Una sorra blanca, molt fina, llorers encara en flor, figueres,
xops després del naufragi imaginari. Exploràvem la sorprenent	ribera	i saludàvem cerimoniosament els habitants de la contrada. Aquesta madam
Em quedava, doncs, temps de sobres per a donar un tomb i veure a quina	ribera	la sort m'havia llençat. Apuntava el dia quan vaig sortir als afores;

Pàgina 1 (de 34)

50 següents