×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb rumbejar |
Freqüència total: 147 |
CTILC1 |
companys malalts a l'hospital de capellans de Barcelona. Però d'ençà que | rumbeja | aquella majordona tan enfarbalanada, se li han posat bons tots els amics. | emergeixen monedes del segle XIII, i gafes dels baldrics que | rumbejaren | els croats de sant Lluís. Més ensota, mosaics de Bizanci, llànties que | una espessor de canyes, graciosament desmaiades en sortir de l'aigua i | rumbejant | dalt un floc de verda cabellera. Present que l'Egipte fa a Sicília, ací | de castell, com Caltavuturo, Caltanissetta, Caltabellotta, o | rumbejant | encara el nom llatí, com Castrogiovanni. Aquesta és la més alta de totes | característica. Tret del centre de La Valetta, on hi ha les famílies que | rumbegen | "d'europeïtzades", si no és al cap d'alguna estrangera, no veureu ni un | militar, tancaren en pocs anys una ciutat d'estrades rectilínies que | rumbeja | , en les seves illes quadrangulars, de palaus i de temples. Ciutat tota | Així, quan l'escut d'un català es fa invisible, és per deixar que | rumbegi | , encara amb més esclat, el d'un altre compatriota nostre. Dos sitials hi | dels nostres pagesos, i cegats de l'ambiciosa amor que llurs fills segons | rumbegessin | corona reial, no s'adonaren del tort que feien a la causa de la | del Llobregat que només per les festes de la Mercè anaven a Barcelona, | rumbejant | mantellina de randes i joies de núvia, desades la resta de l'any al fons | o la càtedra, mentre sorges de la reraguarda i ufanosos "comitès" | rumbejaven | llurs amigues en autos requisats. De l'home del Renaixement, que tant | de la Malaltía havía tingut la seva naixença, hom només podía trobar-hi, | rumbejant | a plaer, l'Esglai, la Terror i la Superstició. Per ordre del rei, aquests | cel inclement, balbs, aixecaven les branques ertes. Sols tu podies encara | rumbejar | la gran capa felpuda del teu menut, innombrable fullatge. Damunt la | i juguen amb el vent esbojarrat que els pessigolleja i despentina, tots | rumbejant | les belles túniques que els acaba de dur la primavera. Quina magnífica | gaire enllà, per mes gran pena, just a l'altra banda de camí, les vinyes | rumbegen | la sencera pampolada, a les oliveres no manca oliva ni fulla i les | tota mena de vendes clandestines de vi, de blat o d'oli, a fi de poder | rumbejar | com pertoca a un hereu de bona casa. Jo feia semblant de mig riure. Però | les mans a les butxaques. Mentre li llisquen fàcils les hores, l'histrió | rumbeja | i fatxendeja pel gran teatre del món, ben cuirassat i ben encasacat, el | de la carena del nas; una fardassa d'amples i pomposos costats, que els | rumbejava | com brindant-los als pessics i maurades dels hostes aficionats a tan | Màxim, i els Cossus, i els Servilis, i tan gran estol de nobles que no | rumbegen | pas títols vans, sinó d'aquells que fan honor a les imatges de llurs | la rojor de les galtes i del nas i amb la cadena i el rellotge d'or que | rumbegen | . Aviat foren entesos: tant en vols, tant t'en daré. Sense caldre que l'un | d'aquesta manera. La feina de portar la peça era meva. Tu em deixaves | rumbejar | amb la bestiola, discretament agafada pel mig de la panxa i el cap i les | que teoritza massa. —Doncs vegeu com va el món: ell n'està tot cofoi i | rumbeja | d'una manera intolerable. —Ja m'ho sabrà dir, que s'emboliqui amb | deixen assecar la seva pompa despullada del fruit, i en les planes on | rumbejava | el moresc, ara les canoques preludien la calba de la terra. Qui ha vist | tan llunyà de llur pàtria. —Ah, és estúpid! —rondinava Lau.— Per poder | rumbejar | davant la cort de Madrid amb les recerques d'uns estrangers, arribar a | d'un verd negrós; a banda i banda de riu, les faldes de la muntanya | rumbejaven | grans esteses de prats frescals que, amb el seu verd maragdí, omplien de | els restobles esclatava la violenta sang de les roselles. Els cirerers | rumbejaven | la polpa carnal del fruit, el robí lluent i suculent. Era la saó en què | amb un estel blanc. Prou es comprèn que són mare i fill! Uns coloms | rumbegen | per l'espai, tacant de blanc el blau del cel, sense oblidar, però, de | De vegades, sentint alguns cristians fluixos, fins alguns que | rumbegen | , no massa humilment, un cristianisme moralment truncat, millor diríem | és tan pàl·lid com el te quan s'ha colat tres vegades. Els dos coneguts | rumbegen | una rojor que oscil·la entre la de la carn del llagostí i la de la sotana | a Catalunya la blasfèmia; i, mercés a aquella mitja rialla, campeja i | rumbeja | ufanosa a casa nostra. Ah! mares, mares! Què heu fet? Somriure | podem atravessar el carrer sense perill, i els tramvies i autobusos, els | rumbegen | ben visiblement, per tal de senyalar-nos els sectors ciutadans per on | màquina que ell mou segons la seva voluntat i per això és el general, qui | rumbeja | el llorer de la victòria o carrega amb la responsabilitat de la desfeta. | augusta, que engarlanden les rimes del "Llibret de versos" | rumbeja | la fina i subtil elegància del poeta, el per antonomàsia anomenat | i essent de cristall o de vidre, serà bo que la preciositat del metall | rumbegi | en el peu, ansa i cobertor. A través del temps, igualment que els altres | graciosament la coberta del copó, pusqué les torres o cloquers gòtics | rumbejaven | a la punta una creu. Aquesta creu del copó es conservarà, a desgrat del | primer sistema avalat que els escau i passar-se la resta de la seva vida | rumbejant | -lo. Devoren sense tria els llibres de pietat, no parant-se a considerar | fins a unes dimensions com cap anterior imperi oriental no havia pogut | rumbejar | . Al sud, Cambises afegí Cirene i, menys segurament, Núbia a l'Egipte | de les festes y del apanyo de boles y gallardets de paper; dempués | rumbejaren | les aranyes de cristal y les robes de sedes de florero. F | lo saludava. Rodejat per los comandants del batalló y ajudants de órdres, | rumbejant | los uniformes de gala plens de galons y plomas blancas, ab las dauradas | s' olvidan, capgiran y estrafan, del còm y perquè la nostra llengua ha | rumbejat | per tot lo mòn, tan en boca del poble com en boca de Reys, de Sabis y de | y de la afronta per l'esfors y l'enginy de fills seus generosos, com | rumbeja | ab natural elegancia, no sols les recobrades joyes de pubilla pagesa, | ó vulgar, ó poc interés en agradar á la qui preten per muller. No 's | rumbeja | donchs en les vistes per vanitosa fatxendería, si no pêl noble desitj de | y graciosa mantellina y lo vistós mocadoret de seda, que tan gentilment | rumbejan | nostras ayrosas menestralas. En la nostra voluntat está, donchs, lo | atrevida si es digués que l'Alcàntara, sense el Barcelona, també hauria | rumbejat | ... el suprem prestigi que, fins ara, ha gaudit. Nosaltres, lamentem, | qui-sap-lo. Això era el més raonable: "Si a en Joaquim li agradava | rumbejar | al costat d'una noia, que es busqués promesa". Però com que a judici de | la mes bella, y exes princeses tan desensiades, que mentres | rumbejen | ses robes de seda y d' or, consenten que sa germana, vestida de burell y | primitius veyem, com en son bellíssim Comentari, la veritat | rumbejar | se al costat de la més alta poesía, y sens donarsen compte l' autor, mirars | l'ànima del poble. Totes les obres mestres de tots els països, encara que | rumbegin | la més sàvia tècnica moderna, que els dóna majestat i grandesa, en | flors perfumades i plantes novelles a punt de cullî. Les moces | rumbegen | penyores i robes de peces antigues que l'art ha fet noves; | sense gec i gairebé sense ermilla. Tots són casats i | rumbegen | faixes de totes les mides, vermelles, blanques, | feta: per mí els pagesos resten esclaus i el que em | rumbeja | té una doneta de cabells rossos i d'ullets blaus. La Faixa |
|