Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tots els cans estan consagrats. De tant en tant, en alguns indrets els	sacrifiquen	a munts, en honor d'Hècate, quan revesteix una de les seves fases lunars,
tenir temps de donar-li nom, o m'ha fugit de la memòria, i després va	sacrificar	la pobra Ifigènia, que el brètol en mi havia engendrat, li constava. És
festejar la sort de l'hereu. Una vedella, pujada dels prats, havia estat	sacrificada	, i l'havien repartida en bocins. L'havien guisada en diverses i amples
em vaig avançar al compliment. Tots hem d'estar disposats, com Abraham, a	sacrificar	els nostres més cars afectes, tan aviat com ho ordena la voluntat de Déu
com si no em pega, jo a la plaça vull anar. Ho feia per ell:	sacrificar	-se, morir per ell i amb ell en una nit així... "Déu meu! morir per
de la necessitat, dels fins superiors, a què tot ha d'ésser sotmès i	sacrificat	, així com en un monument es sacrifiquen els detalls a l'harmonia del
a què tot ha d'ésser sotmès i sacrificat, així com en un monument es	sacrifiquen	els detalls a l'harmonia del conjunt; car també en la vida tot es
estava sense pare ni mare i sense família, sola, perquè tot li ho havia	sacrificat	. També ella li havia parlat del seu sentiment, i com la sentia també
la vida si cal per la pàtria, compleixin la paraula donada: cal que	sacrifiquin	la seva inclinació a la peresa, a la disbauxa i a l'engany, a la
el govern anglès per a avui. És una cosa inusitada que els ministres	sacrifiquin	el cap de setmana. Demà Hitler farà un discurs al Reichstag.
fills no estaven fent una profitosa comèdia, sinó que estaven disposats a	sacrificar	avenir i fortuna a favor dels seus enemics. L'actuació de Jeroni no podia
el fenomen és històricament irreversible: mai els castellans no podran	sacrificar	llur Segle d'Or, perquè l'han viscut en el més pregon de llur ànima;
l'antropofagia neandertaloide de les masses, no tingueren valor per a	sacrificar	llur popularitat als designis d'una tasca mancomunada. Al final hom acabà
pressa! I és llàstima, perquè el Clavell és l'home que l'estima, que s'ha	sacrificat	... /Xela\ Et ve de gust fer mal. /Andreu\.
Ara se'ns en va, Pepe? Pepe. Per mitja hora. El cor deu	sacrificar	-se al seny; el present al pervenir. Rosa. Sí que té raó, sí que
morta. Tenies unes mans precioses... veritablement precioses! En fi, cal	sacrificar	-nos. Pensa que quan jo, amb el meu gènit, m'he deixat retallar de la capa
tan decisivament la vida humana com l'haver-se decidit un dia a	sacrificar	les immenses possibilitats que radiquen en altres formes de vida per tal
i el romàntic. En aquest segon moviment no es tracta ja, en suma, de	sacrificar	-se per la fecunditat i per l'eficàcia, sinó de respectar l'objectivitat.
més efectiva que la del savi antic. Però mentre l'home modern ha volgut	sacrificar	absolutament a la llibertat aquesta saviesa de la fatalitat, el català,
pel destí, concedint-li només la vida de tres fills, i tota la resta fou	sacrificada	en gastaments i criatures poc vividores que havien anat a parar al
militar plantada dalt de l'armari, i demanà a Rosa si pel seu amor	sacrificaria	aquell record del general. Rosa es va resistir molt; un dia que Frederic
com vulguis, però la gent d'aleshores tenien una mica més de to, sabien	sacrificar	-se, es prenien la vida... —Bé, ella, segons tinc entès, també sap
es prenien la vida... —Bé, ella, segons tinc entès, també sap	sacrificar	-se. Diu que es va vendre un bosc per pagar la festa que va donar l'any
record a ningú de la família, res. A les pobres minyones que s'havien	sacrificat	per a ella, a la desgraciada Carmeta, que feia més de quaranta anys que
literari va ésser fet en silenci, secretament, no sense que el botxí,	sacrificant	les víctimes, sentís despendre's quatre roses mastegades de la punta del
l'aroma del desig que dintre l'urna del nostre cor a Déu	sacrificam	. Glòria al Senyor, que en salvament us torna! Anc que la set
la família del rei Saül volem: en nom de Déu, entrega'ls, i els	sacrificarem	.— David el front inclina, sumís a la sentència, i
ells el que els interessa és el "fet", el fet positiu, no haurien gosat	sacrificar	-ne l'aspecte. Justament, l'"aspecte", i no el "prospecte", és
que emmuralla de terror la ciutat. Teresa sentí el goig delirant de	sacrificar	-se en espera d'una compensació ultraterrena; oprimí el desig dins una
per les cinc parts del món. Si Laura hagués tingut la grandesa de saber	sacrificar	, com qualsevol esposa normal, la pròpia independència amb el fi de
resplendia el sol de l'amor? I encara més; el goig de saber que us	sacrifiqueu	per un amor sense compensació; el plaer de dir-vos que us hi podríeu
com si fos un bou a tal cogombre particular en situació d'ésser	sacrificat	diuen, només, que és assimilable a un bou en aquell context particular; i
bou; d'altra banda, aquesta gradació està orientada: a falta de bou hom	sacrifica	un cogombre, però a la inversa seria un absurd. Al contrari, per al
un casament mal mirat. Nó, no 'm farán casar á la forsa. Oh, jo no dech	sacrificar	la vida de qui 'm portá al món, de qui tant m' estima, pera la reparació
moment propici de parlar ab don Miquel. La Madrona feu un esfors suprem,	sacrificá	la vergonya que l' enrojía y descobrí la dissort de la Toneta, recomenant
bo, i això és un perill. La seva bondat és irreflexiva, primària. Se	sacrificarà	pels altres gaudiosament; donarà la salut, el benestar, la vida pels
la falsa ilusió de que Deu l' ha creat no mes que per ells. Lo seu home,	sacrificant	se per la patria, va complir ab son deber, y cregui que si tots fessem com
he promès a Déu ser lleial amb tu. He decidit quedar-me. —Vols dir que et	sacrifiques	! —Podria contestar-te sí, però no diria la veritat, tota la veritat...
esperes que t'ho agraeixi, Déu o jo?". No agrair, però reconèixer que es	sacrificava	, que acceptava el pes terriblement feixuc del seu pecat, sí. Déu li ho
Si sabies com me'n penedeixo... I la meva filla, i el gendre que cada any	sacrifica	una vaca. El meu nét, que ja se'n va cap als set anys, ha estat criat
cada dia més de la Naturalesa. Persegueix ocells, empaita insectes,	sacrifica	tota classe d'animals. El cas és estar al camp. L'any trenta —ell en té
en els diàlegs, i en dóna explicacions En els cinc diàlegs anteriors hem	sacrificat	moltes coses. Això ens ha obligat a cometre faltes. A vegades, faltes
Amèrica i Europa. Conseqüents a cada moment amb la nostra comesa, hem	sacrificat	molt sovint la tònica del llenguatge per tal de posar-lo al servei de la
sempre que ens ha convingut doblegar el diàleg a favor nostre, hem	sacrificat	les característiques temperamentals dels protagonistes. Finalment, una
amb els primers anyells de la ramada, molt escollits; llavors,	sacrificant	-los, n'estengué les entranyes i greixures, amb
collites d'oli, de vi i de blat; i de llurs bèsties	sacrificant	anyells i bous i cabres, amb ofrenes de vi i sagrades festes,
altra de més noble... Però això, ¿no és també una forma d'esclavitud? ¿	Sacrificar	-se per una idea, per la teva raça, per Déu? ¿O és que, com
no, no! Li feien pena; comprenia el sofriment de cada una, se	sacrificava	per elles. Quan veia en un racó de món una vella soltera que es marcia de
més provident. Havent fet l'esmerç d'un ample cistell de vim, heu	sacrificat	una tovalleta per aplegar aquesta fulgurant multiplicació de bessonades.
boví desitgen que la carn i el greix estiguin ben entreviats; l'animal és	sacrificat	però el criador tendirà confiadament a mantenir la mateixa família. Tinc

Pàgina 1 (de 39)

50 següents