Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pels cabells, li submergeix una i altra vegada la cara en la	salabror	que li puja pel nas, li omple la boca, li inunda les orelles. Una veu diu
aigua fins a la cintura obligaren les vaques, una per una, a tastar la	salabror	, i, un cop la bèstia es trobava en posició de flotar, la lligaven per les
té de complaure tothom són gotetes de mel que neutralitzen vagament la	salabror	perenne. Balboa, Panamà... Ara passem el canal en el sentit contrari, i
deliciós de joia, de força em penetrava fins al moll dels ossos. La	salabror	de l'aire, les diverses olors del port, aquelles imatges d'existències
la terra que l'envolta. T'hi capbusses, i tots els mars tenen la mateixa	salabror	. Els grans rius són, per a qui ha nascut en una terra on no n'hi ha,
són corruptes i enterament consumides, com les coses de la mar que la	salabror	corroeix, i a la mar no hi creix res que valgui res, ni res arriba, si val
estan consumides ni corrompudes com les d'aquí baix per la podridura i la	salabror	de les matèries que conflueixen aquí i porten la lletjor i les malalties
de Mar (Castellamare), li duen fins als carrerons més rònecs la penetrant	salabror	de la marinada; per altres bandes, un amfiteatre de muntanyes, de
les ales exteses, et fan seure damunt d'un mur, rovellat pel temps i la	salabror	; t'abriguen am la catedral més besada pels sols ponents, i més roenta de
contempla i absorbeix la part de visió que li pertoca. Tots respiren	salabror	i s'omplen els ulls de claror verdosa, i de mica en mica i de un a un,
l'agafa, que an el pescar això és lo de menys. Lo de més és la flaire de	salabror	que ve de l'aigua, el perfum de pins que fan de dosser, les giragonces
d'aigua! La cançó del mar hi arriba amb un endormiscament tan suau, la	salabror	i l'alè dels pins us fan respirar tan a pler i és tan blau el cel i s'hi
y la marinada un poch viva que'ns acaronava ab fresques y vaporoses	salabrors	, ajudaven a encisarnos, y després... la vista d'aquella turquesa immensa,
ells dos eren al pas de la porta, el llum del rebedor sense encendre, la	salabror	de la mar i la mel casolana es fongueren en una sola besada profunda. I
altívol o amb la parella que arriba de mar endins tota perfumada de	salabror	. Un pescador que ve de la mar és un ésser marí. El ruixim de les ones l'ha
això pensava l'Enric va treure de sota proa una capsa descolorida per la	salabror	on hi havia una vella brúixola catalana, i va donar amb ella als meus
i pals. No fos cas que ens sorprenguessin. Arreplegaren picons regalimant	salabror	. S'endinsaven rial amunt, per trencar canyes seques dels canyissars
sortints de llurs sexes passats per la mar i xuclaven en llur avinença la	salabror	de les onades. Així s'avenien ells dos, Arnau i Ramona, i llur avinença
venes saturada de totes les emanacions pirenenques, hi havia bona cosa de	salabror	de la mar. Per l'ombra dels arbres en Boi va conèixer que era migdia.
dolç. Els perfums del sofregit, barrejats amb l'aspror dels pins i amb la	salabror	del mar ens feien mirar el món amb ulls enlluernats. L'arròs, posat sobre
directament amb el cel i el mar, amb el vent fresc i la puixant	salabror	dels elements. No hi ha cap indret a Catalunya com a Cap de Creus en què
totes les traces del mar. La ratlla bruta de la marea s'esborra. La	salabror	aspra de l'oceà mor ofegada en la fortor de la reïna i de l'escorça roja
d'escuma a sobre, sense vegetació de cap mena, cremades pel vent i la	salabror	aspra, inhòspites, poblades d'ocells salvatges. Paisatge obert de bat a
davant de les inclemències de l'oceà i tenen la pell cremada per la	salabror	. Els suecs, per contra, coneixen les delícies de la terra i poden
I bé: hem dinat a Ca's Català voltats de pins, de serra florida i de	salabror	de marinada, davant per davant de la meravella de la badia encesa de sol.
la meva fam era talment canina. La brisa de la mar, saturada de iode i de	salabrors	, l'aura dels pins de la serra i, més que no pas res, la música
a Inca i escampar pels seus carrers, com una nota exòtica, aquell baf de	salabror	, aquella sentor de peix fresc, aquella olor d'algues, de fonolls i de
només hi havia el dau exagonal d'un brau fortí, embrunit pel temps i la	salabror	de les ones, voltat d'uns pins alts i esbarriats. Però, que bé que hi
com preses d'un encantament. L'horta embaumava, dolçor de flors,	salabror	de la mar, acre sentor de les algues, tot ho portava i mesclava l'airet
una llum blavosa i manyaga de cel desembarassat i de polsina d'ones, una	salabror	de marisc fresc i un empall senyorívol que desentona dels pòsits taujans
la cala i preguntava els capitans i fins els matelots sobre el color i la	salabror	de les mars llunyanes. La seva taula estava sempre coberta de mapes,
mal, la repugnant ganyota, li cauen les ulleres; encastada al paladar,	salabror	de guix, fortor de nicotina. Aquí dins no hi tornaràs a posar mai més els
sembrat en la duresa de les roques i després les feia créixer amb llurs	salabrors	vivificants. Les algues més llargues feien uns moviments que li
(cp. pedrusca). Cp. pilloscar. Altres.	Salabror	, salabrós [cp. salobre], gelabrós, engelabrir-se; magrentí;
regions costeres, del veïnatge de salines, etc., els quals deuen la seva	salabror	a l'aigua de mar i, per tant, al clorur sòdic principalment. 2n·
dia a la platja (els darrers banyistes) puja amb els llavis perfumats de	salabror	. Veu que Joan no sap com encetar la conversa. Que cada cop que ho faria
vegades, veient-la de lluny, sento l'aire romàntic omplir-se de sobte de	salabror	marina, i davallo vers ella amb les cames plenes del pessigolleig que us
d'Orió, fulgeix brillantíssim, enlaire, llunyà. Perfum de gessamins i	salabror	de vent del Caribe, encara. Un interviu ¡Que ben documentat vaig, per fer
sopa clareta d'herbes i bacallà perbullit tres vegades per treure-li la	salabror	. Els diumenges i dies de precepte sortien per anar a missa, però la resta
per a les farinetes o els fideus, als quals amarava amb les seves	salabror	i picantor, tant, que calia afegir-hi aigua per treure-li l'ardència
gust de la sal. Cert és que impressiona els nervis donant la nota de la	salabror	; però aquesta nota va barrejada amb moltes d'altres. Quines experiències
que ha estat determinada per tal cos diferenciadament dels altres. A la	salabror	i a la color hi trobem dues qualitats sensorials que el subjecte no
cap endavant i amb dos narius fetes per aspirar enèrgicament tota la	salabror	de la mar. Sota les celles espesses i de dins unes conques profundes
i tot. Hi ha prades amb vegetació especial de plantes avesades a la	salabror	de les costes marítimes. Al mig d'aquest paisatge de llacunes i de prades
s'ha trobat aigua potable relativament abundant amb un 1/1000 de	salabror	. La galeria horitzontal que s'endinsà en el massís partint de la
reclam de l'aigua per mantenir el nostre cos en les justes proporcions de	salabror	. Hem de fer esment que el sèrum de la nostra sang té una gran similitud
plorat, creador d'un estil embriagat de flaires de la terra i de	salabror	de la Mediterrània, ànima vibrant en qui reconegué el poble la seva veu,
per la sorra de la platja de les aigües del mar, que són les que donen la	salabror	a l'estany. I encara, quan hi ha temporal, la penetració directa del mar
superficial. Així ens trobem que, en èpoques de pluges freqüents, la	salabror	dels estanys baixa, perquè l'aigua de pluja alimenta l'aqüífer
espai del camp, respirar l'aire pur de les muntanyes, rabejar-nos en la	salabror	i en la llum esplendorosa del mar Mediterrani; així el nostre esperit

Pàgina 1 (de 3)

50 següents