Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

objectes menys bèl·lics o revolucionaris, com sabó d'afaitar, mitjons i	samarretes	, encenedors, impermeables, corbates, tot plegat alternant amb parades de
la roba amuntegada en un extrem de quiròfan. Comencen a volar camises i	samarretes	, gecs i pantalons, unes bragues blaves amb puntes daurades que reclama la
quedat al descobert. A la galeria de la primera casa hi ha un individu en	samarreta	que contempla esmaperdut una llarga sarment que té a les mans. En
d'elefant, davantals llistats de verd i blanc, sabates desaparellades,	samarretes	amb forats... Llevat de poques excepcions, els moneders s'han refugiat a
llista i torna prop d'on treballen els altres, l'home ara sense bata, amb	samarreta	blanca transparent que deixa endevinar uns amples palpissos pectorals,
en canvi, amb la resta del vestit no miren prim, tan aviat és una	samarreta	, com un abric extret de les clavegueres, com la pell de l'esquena bruta i
no s'estan de res. Els mariners i els passatgers de tercera, amb llurs	samarretes	tinyoses i llurs gramoles vilíssimes, contemplen l'espectacle —que,
de pell entre caoba i carbó, amb casc colonial, calces de fil blanc,	samarreta	curta i peu descalç, cridant i barallant-se per atrapar els passatgers,
els homes van amb el casc blanc, i la peça de vestir més corrent és la	samarreta	de cotó. L'elefantiasi, malaltia del tròpic, deforma els membres,
estàtua té una dignitat i una delicadesa insinuants. Entre el rom i les	samarretes	de cotó, el marbre d'aquest monument sembla fet de les llàgrimes i de les
El passatge de tercera i els mariners, en plena promiscuïtat de cuixes,	samarretes	i pijames estripats, respiren la pudor de les cabines i la música de les
a l'orella esquerra, o porta un collar de flors de frangipan sobre la	samarreta	suada i estripada. I la mateixa flor, o el mateix collar, els podreu
de les flors, netegeu-lo, poliu-lo; aprimeu les dones, elimineu les	samarretes	, imagineu uns pareus brillants, uns pits perfectes, unes esplèndides
han mort la poesia damunt d'aquestes tristes pells vestides amb	samarretes	inhumanes, però la Venus maori, xata, d'anques potents, de pòmul expansiu
tristíssims, vestits amb les calces velles d'un contramestre i amb la	samarreta	d'un difunt, callats, darrera el taulell miserable i disposats a somriure
uns shorts blaus, molt rentats i molt apedaçats, i una	samarreta	de ratlles; porta a més a més el cabell tallat com un capellà de
integral, harmoniosament tatuada, han estat substituïdes per una oliosa	samarreta	de cotó i unes calces blau de tina, que són l'uniforme de l'esclavitud
actual, i es pot afirmar que els blancs, a canvi d'unes calces, d'una	samarreta	, de quatre mots de francès i d'una mica d'Evangeli de sant
el dia que fan la primera comunió. Llurs uniformes són dues camises i una	samarreta	, i encara una de les camises no té res d'esportiva ni de colonial; amb la
de la seva invenció. Els xicots que vénen del moll amb tres retalls de	samarreta	sobre el tòrax, suant l'ànima i la flor que els penja de l'orella,
tots els xinesos de Papeete quan passen dels trenta anys. Amb la trista	samarreta	de mànigues i les tristes sandàlies, i els peus nets com un os escurat,
cosa. Damunt del lagon floten corones marcides, ampolles buides,	samarretes	, calces de dona i una guitarra amb les cordes trencades. L'alegria
i amb els peus invariablement descalços. Jo he vist un vell amb una	samarreta	de color, un barret de palla foradat d'aquells que eren moda l'any
duen aquesta mateixa indumentària i alguns, a més a més, una camisa o una	samarreta	; els mitjons i el calçat, com és normalíssim, només es porten a Borabora
ha qui diu que per mandra o per un excés de shorts, de camises, de	samarretes	i de xinesos. El que abans els indígenes de Borabora oferien com una cosa
d'un color local ja inexistent. La Borabora actual és el xinès, la	samarreta	, el casquet americà i la rialla escèptica i desmenjada dels minyons que
de llur bellesa. Mari, enmig d'aquesta Polinèsia castrada, vestida amb	samarreta	, untada de tristes concupiscències i atabalada amb versets de la
unça de formatge per a tu [(el mateix joc)], i volia comprar-te una	samarreta	de llana, però les botigues eren tancades. Merceneta. Tot és per
seva. Es nota que s'ha vestit precipitadament, posant-se el gec damunt la	samarreta	. Duu les solapes aixecades, tapant-li el coll, i camina a les palpentes.
mans repassaven, sense acabar-se de decidir, la humida tebior de la seva	samarreta	guarnida amb el trofeu d'unes quantes llàgrimes de Rosa Trènor, una mica
amb uns quants duros que va robar no se sap de qui, una pipa, tres	samarretes	, un ganivet i una pistola. Al cap de poc temps, l'avi de Conxa Pujol era
un dia que "la senyoreta de can Pujol" s'arriscà massa a la vora de les	samarretes	afavorides de tuf i de sal. Conxa s'abandonà a la democràcia privada, i
El noi, esveradíssim, va entrar. Anava descalç, amb pantalons i amb una	samarreta	sense mànegues. Conxa estava ajaguda al llit gairebé nua; Antoni Mates
s'esqueia aquella nit, s'havia de passar per un corredor compacte fet de	samarretes	, de gorres, d'algun barret fort, de bruses de mariner i fins d'alguna
de la dignitat humana era mesquí, setmesó, carregat de bufandes, de	samarretes	i de pòlices de societat d'assegurances. Maria Lluïsa havia viscut
damunt la taula. Per damunt els nostres caps volaven camisa, calçotets,	samarreta	, pudents de suor. Si algú es queixava, ell li mostrava els punys. Tenia
i això que en tenia dues o tres dins el sac, i portava únicament una	samarreta	negra amb ratlles vermelles que el feia semblar un fadrí forner dels que
disputes fins el punt de dir-li que si exhibia aquella estrafolària	samarreta	no volia anar amb ell. Doncs bé, ara la imatge de Josep se'm presentava
Prada. T'he de confessar que els primers dies de Prada jo portava	samarreta	sota la camisa i, en adonar-se'n l'Eduard Bonet, me la féu treure. Segons
Bonet, me la féu treure. Segons ell, a Prada, ni els homes podien portar	samarreta	ni les dones sostenidors, i assenyalà la Glòria, de Tarragona, aquella
una alumna? Prada era així. Una altra lliçó. L'Eduard recordà allò de la	samarreta	. I em vénen a la memòria les mirades plenes d'afecte de la Glòria. En
o impostura. Sens dubte, hi ha raons d'higiene que aconsellen l'ús de la	samarreta	i dels calçotets, i de les peces simètriques per a les dones. Però, en
de remadors tan ben plantats, blancs el casquet i la calça curta, les	samarretes	virolades com un marge florit en primavera. I heu's ací més enllà el gran
descordar-se l'estèrnum o les tavelles de la panxa com els botons de la	samarreta	, ho farien ben amatents. En lloc de pendre's la recepta prescrita la
—estació de Breda— amb embenadures a les cames, motxilla de lona,	samarreta	i gorra d'alpinista, i que, de retorn, dedicava ganyotes als pagesos i a
en dir una galanteria. Fins us descriuria la seva indumentària interior:	samarreta	de xarxa des del 14 de juliol al 2 de setembre; d'aquí
si per un miracle del cel s'arribés a casar amb ella, quan el veuria en	samarreta	apretaria a córrer; era impossible que aquella dona pogués estimar-lo. De
de descarregador del moll i una alçària de Sant Pau, que anava amb	samarreta	i pantalons de vellut. En Melrosada i en Puntí cridaven l'atenció per
amb unes calces molt estretes, un gec molt ample, espardenyes blanques,	samarreta	virolada i gorra sense visera, s'aturà a contemplar, descaradament, els
de banda a banda, per impressionar una multitud maorí, els homes amb	samarretes	foradades i calces més o no tan noves i llardoses, i les dones amb

Pàgina 1 (de 16)

50 següents