Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de Metis i, amb ells, la tèrbola coneixença del bé i del mal. Les	sangs	varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada pel torrent sanguini, Metis.
dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els xuclen la	sang	. Quan ja no en queda ni una gota en les venes de la presa, se n'aparten
. A contracor del déu, ens és forçós d'admetre-ho. Ferit al cap, de la	sang	de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre
i va fer que es vessés a dolls, sota l'impassible somriure dels déus, la	sang	de molts innocents. Però no he de contar la història que tothom sap o ha
Tecleta Marigó. "Eren uns cavalls llavorers i unes eugues de pura	sang	, ve-li aquí." El comentari desavinent escandalitzava Pulcre Trompel·li,
de l'amable broma i detallava els crims incomptables de Medea. "Quanta	sang	! I no sentia mai cap remordiment?", s'exclamaven a duo les velles i
mortalment en una illada. A l'acte de l'impacient disbarat, un broll de	sang	que puja com l'aigua d'un sortidor i acoloria els fruits, fins aleshores
l'alegria de Bròmios comporta molts perills, tristeses i vessament de	sang	per als qui accepten sense mesura els seus dons. Ja convertit en un home
amb fatiga, un munt de terra i l'estendré sobre el cadàver nu, negre de	sang	, esbocinat i fètid, el cos que em repugna i em repel·leix, el de
poder? Que desgraciat el qui es lliura a una feina tan bruta, com taca la	sang	, i regalima, i em solla, quan a la fi em sentia còmode, relaxat, amb la
marit de la noia. "Una donassa, llàstima que me la prenguin. Xopa de	sang	i tan tranquil·la, com si filés. M'hauria servit per a tot, fins per a la
"El matricidi és un assumpte una mica greu, però no ve d'un petricó de	sang	, com se sol dir. No es turmenti. Sempre hi ha atenuants o diriments,
amb les meves mans els homicidis, si per desgràcia i per escreix vessava	sang	, m'hauria de purificar, i les cerimònies duren, i els divins jutges es
el mateix! —digué el vell pastor—. Sempre somniant follies. Aquesta	sang	no es calmarà mai—. I li passà una mà pel cap en una aspra carícia. —I
No obstant això, la festa en ella mateixa, l'espectacle de	sang	i de crueltat, li despertà un tan viu malestar, tanta tristesa, que hagué
s'hi ventava a mossegades cec de ràbia, impotent, amb la cara plena de	sang	. Quimet va córrer devers ell i l'abraçà estretament, i abraçats així
dominar la fera. Quan arribaren els caçadors el veieren tot ple de	sang	, lluitant a força de braços amb el cadell i ventant-s'hi àdhuc a
en dos doblecs, i li creuà l'espatlla amb tanta força, que li féu brollar	sang	. —Perquè te'n recordis. Fet això, l'agafà pel braç i l'acompanyà fins a la
i atrocitats, i la Bèstia corria a lloure pels camps, amb set de	sang	i d'extermini. En aquell moment, quan la guerra bramava amb tot el seu
cosa senzilla, com un joc—, i el jove capità caigué amb el front tacat de	sang	: caigué sense lluita i sense glòria, així, tristament, com una branca que
veu li tremolava. Ella avançà amb lentitud, tremolosa, sense una gota de	sang	als llavis. —El teu confessor m'ha fet cridar. ¿És veritat el que m'ha dit
disparada no se sap per qui, l'encertà al front i el tombà banyat en	sang	. El portaren a casa esvanit i hagué de fer llit uns quants dies, tal
oblidar-la ni perdonar-la, i quan pensava en Tino Costa sentia que la	sang	li bullia i negres idees li passaven pel pensament. L'odiava; l'odiava
Randa es desplomà, gemegant, com un bou ferit, amb la cara inundada de	sang	i de vi. S'havia produït tot amb tanta rapidesa i d'una manera tan
dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i regaven el sòl amb llur	sang	. Jaume del Rendi no pogué més; va agafar un pedrot que trobà a mà i el
es deturaven a llepar-se les parts mutilades i regaven la terra amb llur	sang	. Jaume del Rendi agafà la podadora i s'endinsà per la vinya a treballar
guerra inacabable, un sacrifici perenne, un ininterromput vessament de	sang	, perdent-se en el fons remot de la història, davant l'ona de no sabia
hom al fons de les seves inquietuds, i en què en cada gota de la nostra	sang	es sent cantar la nostra alegria. Intentà, una vegada encara, atreure'l a
se m'aparegué com el remei de tots els meus mals, i el meu cor i la meva	sang	, tot clamava en mi per aquell desig. I, malgrat tot, la vaig deixar. —I
semblava més espès, tal vegada fos degut a l'agitat palpitar de la seva	sang	, que li feia penosa la respiració. Els trons es sentien més a prop i
tan perfecta, que gairebé semblava percebre-s'hi el sord palpitar de la	sang	, com si fos el palpitar del pols de l'univers. Les primeres gotes
s'abandonava a la tendresa, començava a sentir-se vivificada, com si la	sang	tornés a poc a poc a circular-li per les venes, i una aura de felicitat
en assabentar-se del que succeïa, havia bullit en ell amb nou ardor. La	sang	li cremava de coratge a les venes. Reculà i es llançà de bell nou cap
de cap contra una pedra i balandrejava atordit amb el rostre cobert de	sang	. Quan travessava sota la llum d'un fanal, Tiago s'acotxà i collí una
Àgueda. Plorava? Un impuls de còlera el sotraguejà, li féu bullir la	sang	amb el foc de les seves antigues còleres irresistibles en què semblava
de les seves antigues còleres irresistibles en què semblava renéixer la	sang	del pare. Volgué aixecar-se, agafar una arma i sortir al carrer. S'alçà,
A vegades em sembla que et poso la mà al cor i que la retiro xopa de	sang	; t'he vist fer coses davant les quals t'hauria dit: "Dóna'm la mà, Tino
al llavi, li sortien dues obscures filades de cotó fluix, amarades de	sang	ja assecada, que li havien introduït per tal de contenir l'hemorràgia.
travessa de sobte el cercle d'un fanal. Tino Costa sentí agitar-se-li la	sang	: la fuetada del desig el sotragà, i va apressar el pas cap a la
així la compassió dels transeünts. Un impuls de còlera li encengué la	sang	. Amollà un renec. "Maleïda ciutat!" —exclamà gairebé en veu alta; i
Una dolça calor semblava transvasar-se del cos d'ella al seu cos; la	sang	li corria lleugera per les venes amb un dolç palpitar. Tino Costa
menyspreu—. Tu ets... Tino Costa sentia que la ira feia bullir la seva	sang	, que un impuls de violència salvatge l'arrabassava, li torbava la ment.
amb els ulls tancats, murmurava paraules inintel·ligibles; un fil de	sang	li començava a córrer per la galta esquerra sota l'orella. Tino Costa
el front. Es palpà i notà als seus dits el contacte calent i viscós de la	sang	. S'incorporà; estava al peu de l'escala i avançà a les palpentes. "No
pis, esperant-lo de feia ja estona. Al padrí de Mila, al primer moment, la	sang	se li va avalotar. Es digué: "Què voldrà aquest sapastre? Deu venir tal
tota la seva ànima, cada palpitació del seu cor, cada gota de la seva	sang	, tot el seu ésser, clamen per ella, l'empenyen cap a ella amb una força
no sent res, ni tan sols la respiració d'ella; ara, el tumult de la seva	sang	mateixa i del seu mateix cervell ho omplen tot amb una sorda fragor. Tot
Res. Tino Costa torna només a percebre el sord tumult de la pròpia	sang	. Per fi acosta els llavis al pany i crida en veu baixa a l'interior:
el bategar del seu cor es feia més espaiat, però més fort, dolorós; la	sang	li martellejava els polsos amb més força, i la suor li corria més
Era una veu entretallada, tremolosa; a penes li reconeixia la veu. La	sang	se li glaçà a les venes i un estremiment de fred li recorregué de cap a

Pàgina 1 (de 333)

50 següents