×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sapiència |
Freqüència total: 114 |
CTILC1 |
totes les coses. La prudència era, doncs, i és encara en gran part, una | sapiència | i, com a tal, un coneixement diferent del saber científic de la natura. | coneixement diferent del saber científic de la natura. La prudència i la | sapiència | constitueixen sobretot una manera de conèixer les persones, de | que la raó, és sempre bastant més intel·lectual que la prudència o que la | sapiència | . Una persona és entenimentada perquè ha fet esforços per estar en si | dir ni molt menys que la filosofia sigui exclusivament aquesta pregona | sapiència | posseïda per l'home que res ha après; vol dir només que sense aquesta | posseïda per l'home que res ha après; vol dir només que sense aquesta | sapiència | cap filosofia escolar no podrà mai esdevenir res més que una ciència | per la gent desheretada. Temor de Déu és fonament de | sapiència | . Pensant així, cura, fill meu, de posseir | un acte malvat i punible com una estupidesa que em podia costar cara. | Sapiència | de Josep Josep caminava massa de pressa, com si fugís d'algú. Fugia de la | les dues retorçades banyes, corona del teu front, símbol de força i de | sapiència | . I, abandonant el bosc nadiu, t'arrossegues, miserable, degradat, amunt i | de l'eternitat. Aquesta idea d'aquesta imatge no es renyida amb la | sapiència | que diu: la matèria no fina mai. Aquest arbre, però, es fet de matèria. | equívoc, indesxifrable, enigmàtic, i tant pot ésser d'ingenuitat com de | sapiencia | , d'esperança com de negació, de beatitut com d'ironía... mentre que el | i era també filosòfica. Recollida de dia, al seu recés, amb un gest de | sapiència | , amb els seus ulls redons, plens d'una interna claror oliosa, l'òliba | ciència que, no obstant, no havien pogut menys que meravellar-se de la | sapiència | prodigiosa d'un noi de dotze anys. No deixaria Jesús de parlar-los de | per raó d'aquesta aprehensió coneix que en Déu la seva justícia i la seva | sapiència | es converteixen en una identitat d'essència i de natura. Però, com | successivament considera la justícia de Déu i el seu acte, i en altre la | sapiència | i el seu acte, successivament cau en dubte, el qual dubte resol pel que | cau en dubte, el qual dubte resol pel que s'ha dit de la unitat de la | sapiència | i la justícia de Déu. D'on coneix que el lliure arbitri i la | del qual se n'allunyà. I llavors l'intel·lecte ascendeix a la justícia i | sapiència | de Déu, les quals convenen en saber i judicar a l'home amb la bondat, | del dolor que per les de la joia) una fortuna cada dia creixent de | sapiència | i de virtut. Així, elevant-se cada dia més, a través d'un infinit de | per una O, ja que totes comencen per aquesta lletra; són: Oh | Sapiència | (símbol, un cap de lleó i un d'anyell), Oh Senyor (corona i ceptre) | ha convençut les multituds amb sa paraula, o ha reformat les lleis amb sa | sapiència | , o ha descobert els encants de la lletra amb el seu talent, i fer-nos | i espiritual. Si espigolem en el refranyer autòcton, compendi de la | sapiència | popular, no ens costarà gaire de trobar algunes parèmies adients que | de l'intel·lecte, com són ara l'entendre i raciocinar, la benaurança, la | sapiència | , la prudència pertanyen essencialment a l'home; l'ànima intel·lectiva en | Filosofia, ens aplegàvem uns quants joves sedents d'espiritualitat i de | sapiència | ; el que ens unia a aquell home, més que les seves idees mateixes i la | quin estol de mestres ungits per la má del geni de la Poesía y de la | Sapiencia | . Balaguer, Verdaguer, Guimerá, l'Apeles Mestres, en Matheu, en Llorente, | abisme espantós, vertiginós, revela un prodigiós càlcul d'una | Sapiència | superior. Cal haver perdut el sentit per a imaginar solament que això es | i, encara que el Caire conservà la seva posició com a centre de la | sapiència | moslema, Constantinoble prengué son lloc com a capital política de | perqué l'haveu revelat Vós que séu un Déu de infal·lible autoritat, summa | sapiència | que no podeu enganyar-vos, summa veritat que no pot enganyar. Amén. Acte | la terra en un coneixement que l'Antic Testament anomena "saviesa", o " | sapiència | ", i que en el Nou Testament s'anomena "la Paraula", la qual esdevingué | sorpresa, i vencedor de la solitud per mitjà de la carn, aquella | sapiència | que acabava amb la por i que ajudava a l'home i a la dona a conversar i a | que tots els fragments tinguessin la mateixa procedència: "L'epístola en | sapiència | del llop i la cabra. La cabra pels seus pecats tenia els genolls pelats, | dinàmica interna, sostinguda sobre els següents factors: la prudència, la | sapiència | , la cautela, la decisió, la superació del simple sentit comú, el terme | de l'indret on Tàpies havia conduït la pintura. Un nou món plàstic, d'una | sapiència | profunda, és descobert des del 1958 pel que havia estat | principi, en les essències, el bell i el bo són una mateixa cosa. Però la | Sapiència | Divina ha volgut que en el mal hi restessin rastres del bé, i els mals | de Plató i d'Aristòtil, per exemple, després de purgar-les amb la seva | sapiència | revelada, a través de Sant Agustí, de Sant Tomàs i de tants altres grans | d'ésser classificada entre els mamífers o no. Jaume Salvador, en la seva | sapiència | , no s'havia precisat, i en la reunió del darrer dimecres, a la Junta, hom | possible el desenvolupament ràpid d'aquest joc, en els temps moderns la | sapiència | , les virtuts cardinals i el treball, sobretot el treball esgotador i mal | era l'autèntic savi: humil, mai no va voler aixafar ningú amb la seva | sapiència | . Només mostrava els llibres, tancats dins l'armari, i prou..." El vicari | V. Fonoll. Herba de Santa Sofia; cat. herba de la | sapiència | ; cast. hierba de la sabiduría, h. de los | ve de scire, saber, i en tal sentit és equivalent a | sapiència | , a coneixement, a intel·lecció. La segona és el producte de la concreció | de la destrucció i de la cobejança dels forasters ho reuniren tot a la | Sapiència | , formant-hi un museu de prou importància perquè el bisbe Campins, de | Diocessà, convidàs a la Societat de que te parl, a dur-hi el de la | Sapiència | en depòsit. Així es feu, i al Palau el tens avui en dia. —Si que en | Perquè creus aquestas cosas? R. Perquè Deû veritat infalibla, y | Sapiencia | infinita, que no pot ni enganar, ni engañarsa, las ha reveladas a la | perchè l' aveu revelat Vos que seu un Deû de infallibla autoridad, suma | sapiencia | que no pudeu engagniarvus, suma Veridad que no pudeu engagniarma. Acta de | a capellà nostres; però encara no se n'ha admès cap al Col·legi de la | Sapiència | que ve a esser un altre Seminari. Fa només quatre o cinc anys que no s'hi | es consideri ja com a tal, i per tant podrà entrar, d'aquí endavant, a la | Sapiència | , tot el qui tingui mèrits suficients, sia quin sia el seu llinatge. ¿Per | posat... Així que, per un més, tant se val! Qui ha tramat açò, mancant de | sapiença | mèdica, ha anat copiant coses d'ací i d'allà... Més franquesa ja no en | veyém que les Constitucions del Colegi de Mallorca anomenat de la | Sapiencia | , manan que tots los dexebles d'aquest, en los dos últims anys de | crea la regla, donantli, en forsa de la virtut altíssima del amor y | sapiencia | excelsa de sa gran ànima d'artista, son propi nom. El cant gregorià, de | la Thorà, el Koran, la concreció jeroglífica de tota | sapiencia | ; i el llibre serà el Sefer, el Biblos, la Biblia, | reprodueixen en aquest article. Diu en Pijoan al acabar: "Tota la | sapiencia | del món antic, la potencia de Roma i l'instint artístic de Grecia | Gayá y Bauzá, Pre.. Obispo 14. R. Sr. Rector del Col·legi de la | Sapiencia | . Colegio de la Sapiencia. D. Antoni Ma. Penya. Molineros, |
|