×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sembra |
Freqüència total: 661 |
CTILC1 |
camps, fertilitzats pel llim de la riuada, eren preparats per a la nova | sembra | , i vers el capvespre, entre els guarets fumejants, sobre els quals | criat del padrí; arribà amb el carro i portava queviures i gra per a la | sembra | . Per a Mila l'arribada del criat —la nova que dugué—, fou d'un efecte | noi, a la casa on abans havia viscut amb la seva mare: És un temps de | sembra | , bons minyons, És un temps com tots els temps de guerra... | dir-vos humans!, jo em reconec entre els fills de les vostres | sembres | il·lustres: sé que no fórem fets per a un destí bestial. | collita esdevingui mestissa. Només una tria meticulosa de les espigues de | sembra | i l'arrencada de tanys desviats poden permetre de conservar una varietat | de susu diferents, aporten cadascú els seus nyams de | sembra | , que cultiven en jardins diferents i que mai no són barrejats. No hi ha | i recordi l'aliança. Els dies i les nits, els temps de | sembra | i els de collita, gebres i canícules, s'aniran | la terra endurida i fer un munt del gra escallat que reservava a la | sembra | . El minyó, tot eixugant-se el front d'un revés de mà, girat devers el | als cortals de baix, amb un soroll d'esquelles. Per la llaurada i la | sembra | no hi ha sant més favorable que sant Galderic. Mai no abandona l'agullada | els camps bladers, i això pel sol goig de la vista, sense llaurada ni | sembra | , perquè amb una sola fruita us hi mantindreu en salut. —Vaja! Sembla | Cal recordar-ho just en el moment que comença a granar la llavor de la | sembra | universitària i són catalans els pensionats a l'estranger per a estudis | no altrament, pot ser algun dia assossegada la terra. 7-IX-42 La | sembra | A Antoni Rovira i Virgili Amunt i avall van i vénen les tres | només el necessari per al seu sosteniment i de la seva família i per a la | sembra | ; la resta és requisada. Aquesta política, dictada imperiosament per les | condició de plebeus, i aleshores girà de dret llur diligent atenció a la | sembra | de les calcigades i negligides feixes de nyams, i a la | que en els pobles més propicis a les anàrquiques improvisacions de les | sembres | culturals desordenades s'obtenen collites de selecció d'homes | del món, espurnes de cultura, esperances de vida nova, llavors per a la | sembra | , i resplendor. III Les muntanyes La tercera gràcia de l'Empordà | vellesa i feliços. Es clar!" Carta 7a· i darrera Al temps de la | sembra | . "Amic meu Tailor de can Vidrier: T'escric a sang calenta, passats tres | l'esperança que el fruit del seu treball ell mateix se'l collirà. Altres | sembres | , hi ha que demanen com una mena d'esperit heroic en el sembrador... Sí; | Si vegéssiu els de cal Serapi! i tot just fa trenta anys d'aquella | sembra | . Per collir el fruit hi té d'ésser tota la casa, el Lluís i la Ramona i | cova profunda, sinó a les mateixes Illes Afortunades, on tot creix sense | sembra | ni conreu. Allà no hi ha treball ni velledat ni malaltia de cap mena, i | de la mortificació i les regors de la paraula divina vivifiquen aquesta | sembra | espiritual; que si reeixim bé en aquest conreu, mereixerem aplegar la més | meravellós davant de les mirades aclarides de joia. Era el temps de la | sembra | i la gran plana espurnejant de riells s'estenia per totes bandes. L'Ebre | poble del món; si ho vol ésser, que empri l'aristocràcia veritable... La | sembra | meravellosa Som a la Tardor, l'estació dels cels rosats com mosaics | fer per les fires: quitar cobrances i deutes; comprar la llavor per a la | sembra | ; comprar el pebre per a les matances, comprar l'arada pel goret. Terror | origen, de farina, blat i espiga, comporten el vocabulari cerealístic: | sembra | , collita, batuda, mòlta, referències al forn, a l'obrador i als treballs | juny, que ha d'esdevenir l'Hòstia: el treball que s'hi ha aplicat, en la | sembra | i la recol·lecció; el Pa que lleva i el que es reparteix; la presència de | i les festes que l'Església li dedica; les virtuts que escampa (nova | sembra | ) i els qui les recullen: © © © © I | abscés, la seva evolució és massa ràpida i parlen de la seva gravetat les | sembres | que apareixen en el fetge i que rarament ocorren en patologia humana. | a començar, de manera que els pagesos comencen la poda de les vinyes i la | sembra | d'algunes verdures, trascolen o trasbalsen el vi, i és creença que els | remarca; revenjar, revenja; restar, resta; segar, sega; sembrar, | sembra | ; triar, tria; trigar, triga; pronunciar, pronúncia; renunciar, renúncia; | 98, de la Institución Libre de Enseñanza; amb la gran | sembra | del P. S. O. E.. I la recança és forta quan mesurem el que hem perdut: la | escrivint. Les combinacions que ell fa són múltiples i complicades. De la | sembra | a la collita ha de transcórrer un lapse molt més llarg que el de les | la vida. Els lliris, els ocells, els arbres, el cel rogenc, els ramats, la | sembra | i altres realitats aparentment intranscendents li donen peu a les més | de les grans veritats morals? Ell descobreix aquest simbolisme en la | sembra | , en la llavor bona i la dolenta, blat i jull, en els jocs i cançons dels | tant, els cultius no es poden desenrotllar amb intensitat, car sovint les | sembres | s'han de fer en carenes. Però com que el clima, sobretot en les contrades | en llunyania lo traqueteig del primer carro s'ou claríssim caminar a la | sembra | matinera i los teuladins s'entouen enfolgant-se de pensar en lo forment | de quatre mesos: any de la inundació (de juliol a octubre); any de la | sembra | (de novembre a febrer); any de la recolecció (de març a juny). Però | professors més pacífics, amb els excessos i fisiologies de Dionisos i la | sembra | és una operació que ha penetrat a través de la figura i del gest del | permanent i més acreditat que podem presentar als nostres visitants. La | sembra | A octubre entrat, s'obre l'època del sementer i els pagesos del país | Hom ha sentit sembrar idees i opinions, proferir ditirambes i himnes a la | sembra | . Hom ha observat en molts oradors una gran tendència a sembrar, una | bella necessàriament. En tot cas, aquesta noble i digna operació de la | sembra | està molt tocada de simbologia. Els símbols agraden i són apreciats | voluntat d'aquell qui edifica, principis jurídics que fa extensius a la | sembra | i plantació amb aquestes paraules: © © © ©. Altres usatges | vida neix i es consagra en vosaltres, que sou el camp ben adobat per a la | sembra | ; i en el moment de venir al món una nova vida, la pariu amb dolor i | gleves o terrossos i les cendres del boïc i queda la terra ja a punt de | sembra | . Les boïgues han estat sempre molt estimades. Són terres de molta | forat per donar sortida a l'aliment de tot el dia, com un fil de | sembra | , frèvol, que travessava Barcelona de dalt a baix. En un cop de ràbia, | el senyal del bon temps, fins que el vent de març l'espargia en una | sembra | de pètals nevats. Però aviat, amb l'abril, començava el fresseig dels | —Són diners perduts; amb la meitat que me n'haguessin quedat per a la | sembra | , n'hauria tingut prou. no t'hi encaparris.— En un racó es veia un llit de | de blat no es poden desenrotllar amb intensitat, deguent-se fer les | sembres | , a voltes en les carenes o vessants de les muntanyes. Com que hi abunden | També en plats es formen lo que dihuen jardils, que son una | sembra | de llegums y blat, criats al fosch, per lo que están molt descolorits, y | de aquella ahina de treball, o cava ab la aixaeteta, fent després la | sembra | , especialment de fresòls, regat tot ab una canterella. El mal está que |
|