×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sembrar |
Freqüència total: 3063 |
CTILC1 |
—Déu no desempara mai els qui fien en Ell. Els ocellets del camp no | sembren | , ni seguen, ni arrepleguen en graners, i Déu del cel els alimenta. —Bon | Cruauté)\. Un succés inesperat alterà aleshores la pau del poble i | sembrà | la ira i la desesperació al cor de Tino Costa. El fet resultà tan | pel meu cor; unes l'han deixat indiferent; d'altres —la majoria— hi han | sembrat | ires o amargors; d'altres encara —molt poques— hi han deixat alegries. | en ella s'operà i dels fets que s'havien de produir i que tanta tristesa | sembraren | en el cor de tots. També és possible, és gairebé segur, que Mila per ella | anava murmurant allà al fons del seu ésser dolces advertències, que anava | sembrant | a la seva ànima inquietuds. I Mila les escolta, mentre està preparant-se. | què aquell matí recolzà el seu prec, la lluïssor singular dels seus ulls, | sembraren | l'esverament fins en l'ànima càndida de Maria Àgueda. Amb tot, Sileta no | en un estímul potent i encoratjador. La luxúria acaba amb les famílies i | sembra | la incoherència en els costums: la continència frenètica no seria millor, | cabell negre i brillant —aquests detalls, però, se'm fan esborradissos. | Sembrem | uns 500 pins amb en Jaume, l'avi i l'Albert. Neva un poc a | de Rilke als Sis Avets. En un camp vermell, un home | sembrava | . El seguia, amb pas incert, una criatura molt petita —cabell esbarriat, | . Ell indica el cabàs, els grans. —D'on surt, això? —Ho he de | sembrar | —explica l'home—. Hi ha una deixa perpètua perquè cada any sembrem deu | he de sembrar —explica l'home—. Hi ha una deixa perpètua perquè cada any | sembrem | deu quilos de blat. —I creix? —Més o menys —fa l'altre amb un arronsament | a sortir armats de les cases; algú sortí i tot, amb l'escopeta, | sembrant | més espant que el gos; era, en efecte, un mitjà perillós i rebutjat per | no sabia de qui eren, i es contaven històries de casos ocorreguts que | sembraven | l'espant en els qui els escoltaven, i feien més gran el terror, encenien | Jaume arribà a l'horta i es posà a treballar; cavava el tros on havia | sembrat | les faves i endegava els solcs amb una gran atenció, aplicat en la feina, | a la vagància, sense cap afecció per la terra, treballava malament; | sembrava | tard i les herbes se li menjaven la planta. En canvi, al costat de la | de les garbes. L'home, dret al darrera, amb les tirandes a la mà, anava | sembrant | -les a dret i esquerra, de manera que els quadres quedaven després coberts | a sobre de la mare, que no la deixava un moment. Els dubtes que ell havia | sembrat | a la seva ànima augmentaren en les hores d'aquella nit, passada tota | era morta. A fora, pels carrers —era ja de nit—, el pas de la filla | sembrava | una onada d'alegries i d'entendriments. S'acostaven a la casa. Ella | fruit... Eva. ¿I Caín? Ell també sent els neguits que Jahvè ha | sembrat | en el cor dels mascles... Abel. Caín no plau al Senyor. | la primera sala per anar-se a descompondre en els prismes d'una aranya i | sembrar | les parets fosques de coloraines bellugadisses. La casa era arcaica, | del mas Rondola, l'aper als dits matins i tardes, | sembren | la collita nova d'una esperança rebel·la, la pell | per dir-ho així, llaurar el camp dins el qual s'ha tancat la vida i | sembrar | -lo de llavor fecunda. Per l'altra, i justament per amor a la mesura, es | nombrosos follets i petites vermadores. Les fades els manen que vagin | sembrant | vinya, que la facin créixer, que en facin sortir raïms, madurar-los i | als follets)] Mirau aquesta plana, mirau aquest camp erm: L'heu de | sembrar | de vinya, en un tres i no-res. Senyau primer les tires, d'un cap a | Fada Anau-vos-en depressa a portar les sarments. Quan les haureu | sembrades | , follets, tapau-les bé. Chor de fades Després entrebancau-les, | criatures de les masoveries; tot el goig de poder sentir-se bona, | sembrar | el bé i els somriures. I les velles padrines, tremoloses vora la llar, | del rostre, deformat pel dolor immerescut, anà esblaimant-se; li | sembrà | tot de claps moradencs; esdevingué lívid. I d'aquella arquitectura | Gallieni feia servir a la batalla del Marne— i els "dolents" els | sembraven | el camí d'obstacles, un dels quals era un tauló o biga entravessat a la | de la noya; mes las forsas li mancaren, la corprengué 'l temor de | sembrar | sospitas ofensivas á l' honesta conducta d' en Lluís, y fins no trigá en | tot baixant l' escala, l' home rodá 'l cap ab la tristura de qui acaba de | sembrar | confiansa vejent indefectible 'l desengany. —Sempre 'l meteix! —mormolá | venían de tot arreu á aumentar la confusió dels ómnibus y carros, | sembrant | l' esglay en cada travessera, trencant la torrentada de la gent de peu. | sobre la historieta que acababa de sentir, lo canó seguia retrunyint y | sembrant | la desolació pe 'ls carrers de Barcelona. Fi de La Xinxa. | mirades la decepció que us causa el meu caràcter: recullo el que he | sembrat | . No us contaré la meva vida, però ara trobo que és una bona ocasió per a | ha brotat i anat creixent, una idea politica, la grana de la qual fou | sembrada | per la Revolució Francesa: el reconeixement del principi de nacionalitat. | Quan el Matí, amb el seu pas de rosa avançant sobre l'Est, | sembrà | la terra de perles d'Orient, tal com solia va | Lluna i les diverses magnituds d'Estrelles, i en | sembrà | el Cel, talment un camp. Va endur-se claror del tabernacle fet | parles que destrueixi llurs natives llengües i que | sembri | , en lloc seu, discordant fressa de mots desconeguts; i de | vell, amics, tinc els ronyons secs, ja no puc, i no me'n manquen ganes, | sembrar | fills; ¿què en faria, doncs, de la vida? Omplí de bell nou els vasos, | Quan vaig assabentar-me que aquests arbres joves no havien estat | sembrats | ni plantats, llur quantitat em va sorprendre tant que vaig adreçar-me a | i veiem a vegades que la contesa es decideix aviat. Per exemple, si hom | sembra | plegades diverses varietats de blat, i llurs llavors se sembren de nou, | si hom sembra plegades diverses varietats de blat, i llurs llavors se | sembren | de nou, les varietats que s'aclimatin millor al sòl o al clima, o que | que provenen d'aquestes llavors (com el pèsol i la mongeta) quan les | sembrem | enmig de les herbes altes, que l'ús principal de les substàncies | plantes. Ha estat provat experimentalment que si una feixa de terra és | sembrada | amb una sola espècie d'herba, i una feixa semblant és sembrada amb | terra és sembrada amb una sola espècie d'herba, i una feixa semblant és | sembrada | amb diversos gèneres distints d'herbes, pot créixer en el segon cas un | un major pes d'herbatge sec. Hom s'ha adonat que el mateix és vàlid en | sembrar | de primer una sola varietat de blat i més tard diverses varietats | llenca de terra. I sabem prou bé que cada espècie i cada varietat d'herba | sembren | cada any llavors gairebé incomptables; i així s'esforcen al màxim, si val | gustós és cuinat, i l'exemplar individual és destruït; però l'horticultor | sembra | les llavors de la mateixa partida i espera confiadament d'obtenir-ne una | "vanes o folles" dels caps de la insurrecció tornarien a | sembrar | la violència sobre el paisatge illenc, aquesta vegada amb una duresa | la pesta dita d'En Boga —cinquena epidèmia del segle— torna a | sembrar | la mortalitat i minva encara la pobra demografia del país. Vuit anys | com a conseqüència d'una nova epidèmia de pesta, els estralls de la qual | sembrarien | de nou la destrucció i deixarien definitivament despoblada l'illa. |
|