×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sendera |
Freqüència total: 331 |
CTILC1 |
veure el carro que s'aturava allà fora, davant la masia. Després, per les | senderes | que travessaven la finca, els veieren acostar-se lentament devers allí. | a la primera claror de l'alba, i ja no tornà. Mentre avançaven per una | sendera | , a través de les hortes, sonà un dispar —una cosa senzilla, com un joc—, | Han arribat les calors; els botons d'or s'han desclòs a la vora de les | senderes | , i la corretjola ha escampat les seves campanetes blanques i morades pels | es posa el seu vestit de festa i, sola i a peu, sense cap por, agafa la | sendera | del barranc i s'allunya camí enllà alegrement. Allí, a la part oposada | de conreus en els vessants. I ací i allà, per totes bandes, serpegen les | senderes | . Cap al nord es dreça una alta serra. Durant l'hivern apareix gairebé | amigues; potser dels dies de la Pasqua florida en què trescaven per les | senderes | de la serra i regnava per a totes bandes una pura alegria; potser d'una | tots aquests dies en les seves sortides al camp, per acostumar a aquelles | senderes | els seus peus delicats i per conèixer els camins. Estava ja tranquil·la, | que acabessin els seus patiments. Havia passat per camins abruptes, per | senderes | a penes fressades; havia donat a vegades amples rodeigs, ja per a evitar | tota sola en ple camp i s'adonà per primera vegada que havia perdut la | sendera | . Un temor de mort s'apoderà d'ella; la seva ànima s'omplí d'ansietat, | que fos somni i mirant al seu entorn, cercant-lo. Ella avançava per una | sendera | estreta i perdedora; les seves forces s'acabaven, li semblava ja que | ciutat... Ara ha de caminar pas a pas damunt de l'ampla i dura terra, per | senderes | intrincades, entre bardissars en els que s'enxarxen els peus, sagnen les | sobre un penyal, vora el seu ramat, la veié passar al lluny per una | sendera | amagada entre les garrotxes; potser un llenyater o un habitant de les | i es cercà també en les renulles, on l'aigua era més profunda. Totes les | senderes | i refugis foren rebuscats. Tots anaven d'un costat a l'altre com | el cas que arribés alguna notícia d'ella, s'allunyava feixugament per la | sendera | , remuntant el turó. Sempre se n'anava amb l'esperança de què, en tornar | de córrer; s'endinsà pels oliverars camps a través: desviant-se de les | senderes | , saltant marges, malmetent-se els genolls contra les pedres, | terror, com de passos que el perseguissin. Després corregué àgil per la | sendera | amb una joiosa facilitat. Guanyà el cim i es deturà per primera vegada | ulls fixos en la nit, en el buit, en no se sabia què remotíssim. Per la | sendera | , no lluny d'allí, es sentiren veus; després, uns passos, i tres figures | es sentiren veus; després, uns passos, i tres figures irromperen a la | sendera | endinsant-se pel bardissar: eren l'ancià Baldà, Càndia del Noro, i una | Mila revingué a poc a poc. Tornaren molt tard, totes dues soles per la | sendera | solitària dels garrofers, en un silenci temorós, i ni l'una ni l'altra no | sac, i el cistell de la berena penjat al braç, sortien de l'horta per les | senderes | o baixaven ja en petits grups del malecó del canal. Més tard, el silenci | Marina començava a mirar cap al roquissar; en el roquissar cercava la | sendera | que, des del poble, portava al canal i a la masia. S'acostava l'hora de la | fins al pont a esperar el seu fill i el mirava baixar tot corrents la | sendera | sinuosa del roquissar i avançar després pel malecó amb la cartera a | el pas. Els treballadors anaven plegant. Sortien de les hortes, per les | senderes | , en busca del canal o del camí. Tornaven amb les eines al coll, amb el | caminades en els matins de fred ni havia posat el peu descalç per les | senderes | de la garriga. Joana i la Pigada continuaven sentint afecte l'una per | Inútils són de dia els artificis i les remors del vent adolorit; són | senderes | de pau els precipicis i ressuscita el mar i l'infinit. [(Veuen al | tot de fantasies més o menys aventurades i l'enteniment se'ls perd per | senderes | nuvoloses. Cada passada enginyosa, de pilans i espinetes i aranyes, els | altres lectures de color de rosa. La seva tia Amèlia va endegar-la per la | sendera | d'una fe simple, sense colzades tortuoses ni misticismes tèrbols. Es | torna al llavi. Confia que sabrà endegar el marit, a poc a poc, vers una | sendera | de discreció, si Déu vol! I baixa al menjador al punt just en què els | bon grat se'n tornaria passeig avall, cap al silenci dels camps, de les | senderes | quietes, lluny de les passes que trepitgen amb discreció les llambordes: | que els deixin el pas lliure, sinó que es morfonen per intervenir en la | sendera | dels altres. Cada pas que Laura enretirà, li fou una minva d'espai, una | ella; tot obeeix al ritme de la pròpia llei; sols ella s'ha extraviat de | sendera | . Cal extirpar aquell element de desordre; restituir-se a la serenitat | Langba es deturà de sobte, enfonsà prestament el bastó a la vora de la | sendera | , i desarrelà una herbeta, tawag kûgun buladlad | Els xuringa són apilotats i amagats en abrics naturals, lluny de les | senderes | freqüentades. Hom els treu periòdicament per tal d'inspeccionar-los i | M'he endinsat per tots, pel dels sirgadors que voreja el riu, per la | sendera | dels somaders, per la via empedrada dels carreters, i cap d'ells no era | —Espera't una mica: les teves ungles de ferro no tardaran a obrir mil | senderes | vermelles en la carn dels culpables. Atanseu-vos, germanes meves, veniu a | pel fet i per la causa! ¿No he vist, però, la Mort? ¿És la | sendera | per on em cal tornar a la pols nativa? Oh escena de | la petitesa d'aquest treball devora els qui el precediren per la mateixa | sendera | . És, per altra part, un risc que sabia d'antuvi i que, si hi caic, | de fòra els seus dolcíssims recers. En el veïnat no hi havía una sola | sendera | fressada; i per atènyer el nostre benorós sojorn, calía desacostar, amb | vaporosa i pestilencial, s'hauría pogut destriar, jeient dins les | senderes | i els carrerons, o podrint-se dins les habitacions esportellades, la | a l'entrada dels camins de l'amor, ¿on t'hauria conduït la perdedora | sendera | ? Al cansament segur, que res no dura; i menys un foc de palla, tan aviat | llançà una grossa i delitosa pera (minvada només que de un mos) a la | sendera | del carrer. Vaig aturar-me, naturalment, i vaig clavar mon esguard | una altra en el manantial de Fontcuberta... Ja som dins de Miramar: pins, | senderes | i corriols oberts en l'escorça de la ribalta; a dalt un cel tot llis i | el bec entre la bardissa dels marges; un conillet travessa de sobte la | sendera | , s'atura i ens guaita confiat... Divendres Sant! El sol té una claror | els seus ulls saurins els vaig veure brillar rera un reboll de la | sendera | . Quina tristesa la meva! Amagant com puc ma nuditat, surto de l'aigua, em | , res; el camí era ben pelat. Al cap d'una hora més de caminar, l'estreta | sendera | que seguíem s'esmunyí per un congost, format per dos talussos molt alts i | em perpetuà en pecat, però de paradís. I la Sang del Fill em xopà la | sendera | per a triomfar de mi. I de tu, terra". Aquest prec resumeix el meu anhel | adés un corriol entre saules i magraners vorejant sèquies, adés una | sendera | que em desviava, no vaig cercar camins ni orientació, sinó que m'abandoní | departint-se en nombrosos camins que no pas que trepitgi una sola | sendera | deixant les altres parts inactives. [3] ¿Creus tu que en aquest | que jo vaig descriure en una poesia feta vint-i-cinc anys més tard: | Sendera | submergida en el misteri on per l'enigma del camí foscant | furó. ol, ola. Ex.: estany, estanyol; puig, pujol; | sendera | , senderola; sèquia, sequiola; bandera, banderola; artèria, arteriola; |
|