Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veure el carro que s'aturava allà fora, davant la masia. Després, per les	senderes	que travessaven la finca, els veieren acostar-se lentament devers allí.
a la primera claror de l'alba, i ja no tornà. Mentre avançaven per una	sendera	, a través de les hortes, sonà un dispar —una cosa senzilla, com un joc—,
Han arribat les calors; els botons d'or s'han desclòs a la vora de les	senderes	, i la corretjola ha escampat les seves campanetes blanques i morades pels
es posa el seu vestit de festa i, sola i a peu, sense cap por, agafa la	sendera	del barranc i s'allunya camí enllà alegrement. Allí, a la part oposada
de conreus en els vessants. I ací i allà, per totes bandes, serpegen les	senderes	. Cap al nord es dreça una alta serra. Durant l'hivern apareix gairebé
amigues; potser dels dies de la Pasqua florida en què trescaven per les	senderes	de la serra i regnava per a totes bandes una pura alegria; potser d'una
tots aquests dies en les seves sortides al camp, per acostumar a aquelles	senderes	els seus peus delicats i per conèixer els camins. Estava ja tranquil·la,
que acabessin els seus patiments. Havia passat per camins abruptes, per	senderes	a penes fressades; havia donat a vegades amples rodeigs, ja per a evitar
tota sola en ple camp i s'adonà per primera vegada que havia perdut la	sendera	. Un temor de mort s'apoderà d'ella; la seva ànima s'omplí d'ansietat,
que fos somni i mirant al seu entorn, cercant-lo. Ella avançava per una	sendera	estreta i perdedora; les seves forces s'acabaven, li semblava ja que
ciutat... Ara ha de caminar pas a pas damunt de l'ampla i dura terra, per	senderes	intrincades, entre bardissars en els que s'enxarxen els peus, sagnen les
sobre un penyal, vora el seu ramat, la veié passar al lluny per una	sendera	amagada entre les garrotxes; potser un llenyater o un habitant de les
i es cercà també en les renulles, on l'aigua era més profunda. Totes les	senderes	i refugis foren rebuscats. Tots anaven d'un costat a l'altre com
el cas que arribés alguna notícia d'ella, s'allunyava feixugament per la	sendera	, remuntant el turó. Sempre se n'anava amb l'esperança de què, en tornar
de córrer; s'endinsà pels oliverars camps a través: desviant-se de les	senderes	, saltant marges, malmetent-se els genolls contra les pedres,
terror, com de passos que el perseguissin. Després corregué àgil per la	sendera	amb una joiosa facilitat. Guanyà el cim i es deturà per primera vegada
ulls fixos en la nit, en el buit, en no se sabia què remotíssim. Per la	sendera	, no lluny d'allí, es sentiren veus; després, uns passos, i tres figures
es sentiren veus; després, uns passos, i tres figures irromperen a la	sendera	endinsant-se pel bardissar: eren l'ancià Baldà, Càndia del Noro, i una
Mila revingué a poc a poc. Tornaren molt tard, totes dues soles per la	sendera	solitària dels garrofers, en un silenci temorós, i ni l'una ni l'altra no
sac, i el cistell de la berena penjat al braç, sortien de l'horta per les	senderes	o baixaven ja en petits grups del malecó del canal. Més tard, el silenci
Marina començava a mirar cap al roquissar; en el roquissar cercava la	sendera	que, des del poble, portava al canal i a la masia. S'acostava l'hora de la
fins al pont a esperar el seu fill i el mirava baixar tot corrents la	sendera	sinuosa del roquissar i avançar després pel malecó amb la cartera a
el pas. Els treballadors anaven plegant. Sortien de les hortes, per les	senderes	, en busca del canal o del camí. Tornaven amb les eines al coll, amb el
caminades en els matins de fred ni havia posat el peu descalç per les	senderes	de la garriga. Joana i la Pigada continuaven sentint afecte l'una per
Inútils són de dia els artificis i les remors del vent adolorit; són	senderes	de pau els precipicis i ressuscita el mar i l'infinit. [(Veuen al
tot de fantasies més o menys aventurades i l'enteniment se'ls perd per	senderes	nuvoloses. Cada passada enginyosa, de pilans i espinetes i aranyes, els
altres lectures de color de rosa. La seva tia Amèlia va endegar-la per la	sendera	d'una fe simple, sense colzades tortuoses ni misticismes tèrbols. Es
torna al llavi. Confia que sabrà endegar el marit, a poc a poc, vers una	sendera	de discreció, si Déu vol! I baixa al menjador al punt just en què els
bon grat se'n tornaria passeig avall, cap al silenci dels camps, de les	senderes	quietes, lluny de les passes que trepitgen amb discreció les llambordes:
que els deixin el pas lliure, sinó que es morfonen per intervenir en la	sendera	dels altres. Cada pas que Laura enretirà, li fou una minva d'espai, una
ella; tot obeeix al ritme de la pròpia llei; sols ella s'ha extraviat de	sendera	. Cal extirpar aquell element de desordre; restituir-se a la serenitat
Langba es deturà de sobte, enfonsà prestament el bastó a la vora de la	sendera	, i desarrelà una herbeta, tawag kûgun buladlad
Els xuringa són apilotats i amagats en abrics naturals, lluny de les	senderes	freqüentades. Hom els treu periòdicament per tal d'inspeccionar-los i
M'he endinsat per tots, pel dels sirgadors que voreja el riu, per la	sendera	dels somaders, per la via empedrada dels carreters, i cap d'ells no era
—Espera't una mica: les teves ungles de ferro no tardaran a obrir mil	senderes	vermelles en la carn dels culpables. Atanseu-vos, germanes meves, veniu a
pel fet i per la causa! ¿No he vist, però, la Mort? ¿És la	sendera	per on em cal tornar a la pols nativa? Oh escena de
la petitesa d'aquest treball devora els qui el precediren per la mateixa	sendera	. És, per altra part, un risc que sabia d'antuvi i que, si hi caic,
de fòra els seus dolcíssims recers. En el veïnat no hi havía una sola	sendera	fressada; i per atènyer el nostre benorós sojorn, calía desacostar, amb
vaporosa i pestilencial, s'hauría pogut destriar, jeient dins les	senderes	i els carrerons, o podrint-se dins les habitacions esportellades, la
a l'entrada dels camins de l'amor, ¿on t'hauria conduït la perdedora	sendera	? Al cansament segur, que res no dura; i menys un foc de palla, tan aviat
llançà una grossa i delitosa pera (minvada només que de un mos) a la	sendera	del carrer. Vaig aturar-me, naturalment, i vaig clavar mon esguard
una altra en el manantial de Fontcuberta... Ja som dins de Miramar: pins,	senderes	i corriols oberts en l'escorça de la ribalta; a dalt un cel tot llis i
el bec entre la bardissa dels marges; un conillet travessa de sobte la	sendera	, s'atura i ens guaita confiat... Divendres Sant! El sol té una claror
els seus ulls saurins els vaig veure brillar rera un reboll de la	sendera	. Quina tristesa la meva! Amagant com puc ma nuditat, surto de l'aigua, em
, res; el camí era ben pelat. Al cap d'una hora més de caminar, l'estreta	sendera	que seguíem s'esmunyí per un congost, format per dos talussos molt alts i
em perpetuà en pecat, però de paradís. I la Sang del Fill em xopà la	sendera	per a triomfar de mi. I de tu, terra". Aquest prec resumeix el meu anhel
adés un corriol entre saules i magraners vorejant sèquies, adés una	sendera	que em desviava, no vaig cercar camins ni orientació, sinó que m'abandoní
departint-se en nombrosos camins que no pas que trepitgi una sola	sendera	deixant les altres parts inactives. [3] ¿Creus tu que en aquest
que jo vaig descriure en una poesia feta vint-i-cinc anys més tard:	Sendera	submergida en el misteri on per l'enigma del camí foscant
furó. ol, ola. Ex.: estany, estanyol; puig, pujol;	sendera	, senderola; sèquia, sequiola; bandera, banderola; artèria, arteriola;

Pàgina 1 (de 7)

50 següents