Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

part li portava sempre a la memòria el recinte on es confinaven els	senyalats	per la terrible malaltia, descrit en l'Antic Testament; aquella ciutat
les cames flaques, una mica torçades. Era una ruïna. Els ossos se li	senyalaven	per tot el cos, i els pits li penjaven com bufetes a mig inflar.
enfonsats en unes profundes ulleres; les galtes xuclades i la calavera es	senyalava	clarament sota les faccions gairebé transparents. S'entendrí. Volgué
sí, però on l'hem de deixar? Jo no puc més. /Engràcia\. [(	Senyala	la barraca d'Amèlia.)] Aquí. Que no hi és la noia? /Andreu\
el pamet de cara de Júlia, la seva presència, el seu dallonses... [(	Senyala	l'amplitud del pit i dels flancs.)] Víctor. Però... què està
la porta de la seva cambra i espia l'escena.)] Víctor. [(	Senyalant	imperiosament la porta a en Pepe.)] Surti! Pepe. Però...
hauria fugit d'aquests retalls que m'entrebanquen; de tot això... [(	senyala	el que té a l'entorn)] d'aqueix pis emmetzinat! Merceneta.
desparat la taula... Calla; vols mirar aquesta cadira, Merceneta? [(En	senyala	una que és a prop de l'Ernestina. Aquesta es separa un poc amb intenció
[(alçant-se joiós)] Mon bes, temia dins sa presó; [(es	senyala	el cor)] ara pren ales com de falcó. [(Fins al terme de
gratada per l'ungla, i els malpensats ho atribuïen a un intent de	senyalar	el joc, cosa completament falsa, perquè Reina, en fer això, no pensava en
la manca de dignitat arriba de vegades a insospitats extrems. Ja hem	senyalat	alguns punts de contacte entre Maria Lluïsa i el seu oncle Guillem de
figures damunt els geps de les cavalcadures, anaven	senyalant	ombres moventes en l'herba dels turons i les planures. ¿Qui, en
europea: si ens interessava una data particularment espectacular per a	senyalar	-ne els inicis remots, jo adduiria la de 1535. En 1535
Pirineus ja són nevats. I Laura segueix amb l'esguard aquell índex que	senyala	, joiós, els camps de patateres renegrides per la tardor que comença; els
i naturals, a les galtes colrades per l'aire i pel foc del braser,	senyalen	l'Angelina, filla de l'oncle Llibori Terra Negra, cap de la família.
que nosaltres no hem volgut tocar mai res de tal com ho tenia la mare. —I	senyala	la gran fotografia que mostra una pubilla sanitosa i optimista de cara,
cosa per altra, amb un parell de miquels li n'he llevat les ganes. Laura	senyala	cada detall que fixa la seva atenció. Així és com per primera vegada en
la tardor. Tomàs fa que sí amb el cap; li agrada molt tot allò que Laura	senyala	; i, de sobte, pregunta, com un infant que té por de dir una
i d'aire tan modest. I la seva mà fresca, que s'ha passat la vida beneint,	senyala	la modèstia d'aquella forastera perfumada de muguet, abrigada amb
coses de l'antigor, —objecta Tomàs distretament quan Laura intenta de	senyalar	-li algun detall que l'encanta i vol fer-hi aturar l'esguard del marit.
amb el cap del dit un clap de sol que travessa la copa del vi i que	senyala	un estel palpitant, morat, damunt les estovalles. Un cap de núvol que
La làmpara banyava la catifa amb un ròdol amable; les copes tallades	senyalaven	un iris molt lleu a la laca de la safata, prop dels dolços, dels licors.
agafades per la cintura. —Mira allà baix! —fa la muller de Tomàs, tot	senyalant	al capdavall del passeig; la roureda, els prats nets i lluminosos. La
picades al morter, durant el període de la lactació. I el dit de l'oncle	senyalà	el pit de la mare amb pudorosa incertitud; després les cames, amb temença
faixes modernes, tan ajustades que dueu, en lloc de cotilla com abans —	senyalà	el dit honest, carnós i aombrat de pèl rogenc. —Per a mi han de fer blaus
casats. Una resplendor de felicitat il·lumina aquells ulls profundament	senyalats	per les tortures d'una infància dolorosa i d'una adolescència vexada per
. —Fa temps que no ha vingut a visitar-nos, a dalt! —I el sacerdot	senyala	les finestres del museu. —Tenim un bé de Déu de coses noves!, són deixa
que s'il·lumina quan la miren: d'uns llavis ferms; de l'agulla que	senyala	els segons a l'esfera del rellotge de l'advocat i que ell consulta de
mals de cap. El rellotge sona dos quarts de set. El campanar del Remei	senyala	l'Àngelus; per l'escletxa dels porticons s'entreveu una ratlla
enervadora dels dos vells. —Et deu pesar, a la butxaca! —fa l'altre oncle	senyalant	el rellotge. —Llautó i prou; set pessetes i Déu n'hi do! —El meu me
Joan es calma de mica en mica. Reprèn la dolcesa de sempre. El seu dit	senyala	els llibres dels prestatges. —Tot això n'és obra. Quan sentis parlar de
vint per cent. —Vingui'm a veure qualsevol tarda de la setmana entrant! —	senyala	el canonge amb aquella noble actitud de mans com si beneís. —Ara no és
que no escolten ni ell ni ella. Pere mira aquell rostre marcit,	senyalat	pel sofriment interior; els llavis dolorosos; els ulls aombrats per
les dones, les oques i la mainada, fugiren de l'acostament d'aquella dona	senyalada	pel dimoni. Els homes, negrosos, palplantats als marges amb la fanga o
que el volta com una claror; i el dit de la gent que l'envejava el	senyalarà	. Cal divertir-se, revenjar-se! Llibori de l'Om se li acosta a dir-li: —
damunt l'escalfapanxes; Laura segueix d'esma la indicació del dit que	senyala	la gàbia. En un recó, contra la reixa, veu l'ocell arrupit; el cap sota l'
Serra, després de dues hores de recerca angoixosa, arriba a temps que li	senyalin	el cotxe resplendent, que s'emporta la barcelonina: punt lluminós que es
dignitat de les cuirasses fabricades a Barcelona. Hom exigeix que siguin	senyalades	amb una marca o punxó, que ha d'ésser diferent en les cuirasses d'acer i
Tot ho faré.— La Toneta 's plantá de peu, imponent com una estátua y	senyalant	la porta, ab veu ronca y resolta á la vegada digué: —Una proba? Donchs
. —Si, fill, sí; —digué la mamá. Y despues, alsant la vista y	senyalant	me, li digué: —Mira quina nena mes hermosa que tenim. Lo nen, sense
's debia principalment á la poca conciencia del amo. La opinió 'l	senyalaba	á n' ell com á l' autor de aquella desgracia y á l' Esparver com á
qu' estaba molt cap-ficat, com si 'n portés alguna en lo magi, va	senyalar	lo plat y la cadira de l' Esparver, y digué: —Voldría saber qui
l' Alfredo. —Lo senyor, —digué 'l pacificador dels dos desafiats, mentres	senyalaba	á l' Esparver,— deu ser l' esca del pecat; deu ser la causa ignocenta del
de l' Alfredo com te 'n parlo. —Esparver, —vaig dir jo ab dignitat y	senyalant	li la porta del cuarto,— ¡feume 'l favor de deixarme estar en pau! —
á cá Heròdes, mirant sòls als adoquins, mentres tots ixen á vorem y em	señalen	en lo dit. Y vòl ma muller que no m' amoine! En meñs motiu hiá home qu'
ja 'l fa delí. Ella. Hont vol que li posi? Ella. [(	Senyalant	distret la boca, luego la taula.)] Aquí. (Que te 'n fará poch de mal
estratagema de les dones. No deus haver oblidat l'incident que et va	senyalar	per tota la vida: és una marca que t'ha de posar en guàrdia. Quan et
tenen sovint àrees molt restringides. Mr. H. C. Watson, posem per cas, ha	senyalat	per a mi, en el ben garbellat catàleg de les plantes de Londres
ocasió de veure la diferència radical del concepte que'n tenien. I	senyalats	aquests errors de "La Tradició catalana" del famós Torres i
Catalunya aixís que resplandeix, el primer que fa és filosofar, i	senyalada	aquesta diferència, direm que nosaltres no solament creiem que Catalunya

Pàgina 1 (de 54)

50 següents