×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb senyalar |
Freqüència total: 2700 |
CTILC1 |
part li portava sempre a la memòria el recinte on es confinaven els | senyalats | per la terrible malaltia, descrit en l'Antic Testament; aquella ciutat | les cames flaques, una mica torçades. Era una ruïna. Els ossos se li | senyalaven | per tot el cos, i els pits li penjaven com bufetes a mig inflar. | enfonsats en unes profundes ulleres; les galtes xuclades i la calavera es | senyalava | clarament sota les faccions gairebé transparents. S'entendrí. Volgué | sí, però on l'hem de deixar? Jo no puc més. /Engràcia\. [( | Senyala | la barraca d'Amèlia.)] Aquí. Que no hi és la noia? /Andreu\ | el pamet de cara de Júlia, la seva presència, el seu dallonses... [( | Senyala | l'amplitud del pit i dels flancs.)] Víctor. Però... què està | la porta de la seva cambra i espia l'escena.)] Víctor. [( | Senyalant | imperiosament la porta a en Pepe.)] Surti! Pepe. Però... | hauria fugit d'aquests retalls que m'entrebanquen; de tot això... [( | senyala | el que té a l'entorn)] d'aqueix pis emmetzinat! Merceneta. | desparat la taula... Calla; vols mirar aquesta cadira, Merceneta? [(En | senyala | una que és a prop de l'Ernestina. Aquesta es separa un poc amb intenció | [(alçant-se joiós)] Mon bes, temia dins sa presó; [(es | senyala | el cor)] ara pren ales com de falcó. [(Fins al terme de | gratada per l'ungla, i els malpensats ho atribuïen a un intent de | senyalar | el joc, cosa completament falsa, perquè Reina, en fer això, no pensava en | la manca de dignitat arriba de vegades a insospitats extrems. Ja hem | senyalat | alguns punts de contacte entre Maria Lluïsa i el seu oncle Guillem de | figures damunt els geps de les cavalcadures, anaven | senyalant | ombres moventes en l'herba dels turons i les planures. ¿Qui, en | europea: si ens interessava una data particularment espectacular per a | senyalar | -ne els inicis remots, jo adduiria la de 1535. En 1535 | Pirineus ja són nevats. I Laura segueix amb l'esguard aquell índex que | senyala | , joiós, els camps de patateres renegrides per la tardor que comença; els | i naturals, a les galtes colrades per l'aire i pel foc del braser, | senyalen | l'Angelina, filla de l'oncle Llibori Terra Negra, cap de la família. | que nosaltres no hem volgut tocar mai res de tal com ho tenia la mare. —I | senyala | la gran fotografia que mostra una pubilla sanitosa i optimista de cara, | cosa per altra, amb un parell de miquels li n'he llevat les ganes. Laura | senyala | cada detall que fixa la seva atenció. Així és com per primera vegada en | la tardor. Tomàs fa que sí amb el cap; li agrada molt tot allò que Laura | senyala | ; i, de sobte, pregunta, com un infant que té por de dir una | i d'aire tan modest. I la seva mà fresca, que s'ha passat la vida beneint, | senyala | la modèstia d'aquella forastera perfumada de muguet, abrigada amb | coses de l'antigor, —objecta Tomàs distretament quan Laura intenta de | senyalar | -li algun detall que l'encanta i vol fer-hi aturar l'esguard del marit. | amb el cap del dit un clap de sol que travessa la copa del vi i que | senyala | un estel palpitant, morat, damunt les estovalles. Un cap de núvol que | La làmpara banyava la catifa amb un ròdol amable; les copes tallades | senyalaven | un iris molt lleu a la laca de la safata, prop dels dolços, dels licors. | agafades per la cintura. —Mira allà baix! —fa la muller de Tomàs, tot | senyalant | al capdavall del passeig; la roureda, els prats nets i lluminosos. La | picades al morter, durant el període de la lactació. I el dit de l'oncle | senyalà | el pit de la mare amb pudorosa incertitud; després les cames, amb temença | faixes modernes, tan ajustades que dueu, en lloc de cotilla com abans — | senyalà | el dit honest, carnós i aombrat de pèl rogenc. —Per a mi han de fer blaus | casats. Una resplendor de felicitat il·lumina aquells ulls profundament | senyalats | per les tortures d'una infància dolorosa i d'una adolescència vexada per | . —Fa temps que no ha vingut a visitar-nos, a dalt! —I el sacerdot | senyala | les finestres del museu. —Tenim un bé de Déu de coses noves!, són deixa | que s'il·lumina quan la miren: d'uns llavis ferms; de l'agulla que | senyala | els segons a l'esfera del rellotge de l'advocat i que ell consulta de | mals de cap. El rellotge sona dos quarts de set. El campanar del Remei | senyala | l'Àngelus; per l'escletxa dels porticons s'entreveu una ratlla | enervadora dels dos vells. —Et deu pesar, a la butxaca! —fa l'altre oncle | senyalant | el rellotge. —Llautó i prou; set pessetes i Déu n'hi do! —El meu me | Joan es calma de mica en mica. Reprèn la dolcesa de sempre. El seu dit | senyala | els llibres dels prestatges. —Tot això n'és obra. Quan sentis parlar de | vint per cent. —Vingui'm a veure qualsevol tarda de la setmana entrant! — | senyala | el canonge amb aquella noble actitud de mans com si beneís. —Ara no és | que no escolten ni ell ni ella. Pere mira aquell rostre marcit, | senyalat | pel sofriment interior; els llavis dolorosos; els ulls aombrats per | les dones, les oques i la mainada, fugiren de l'acostament d'aquella dona | senyalada | pel dimoni. Els homes, negrosos, palplantats als marges amb la fanga o | que el volta com una claror; i el dit de la gent que l'envejava el | senyalarà | . Cal divertir-se, revenjar-se! Llibori de l'Om se li acosta a dir-li: — | damunt l'escalfapanxes; Laura segueix d'esma la indicació del dit que | senyala | la gàbia. En un recó, contra la reixa, veu l'ocell arrupit; el cap sota l' | Serra, després de dues hores de recerca angoixosa, arriba a temps que li | senyalin | el cotxe resplendent, que s'emporta la barcelonina: punt lluminós que es | dignitat de les cuirasses fabricades a Barcelona. Hom exigeix que siguin | senyalades | amb una marca o punxó, que ha d'ésser diferent en les cuirasses d'acer i | Tot ho faré.— La Toneta 's plantá de peu, imponent com una estátua y | senyalant | la porta, ab veu ronca y resolta á la vegada digué: —Una proba? Donchs | . —Si, fill, sí; —digué la mamá. Y despues, alsant la vista y | senyalant | me, li digué: —Mira quina nena mes hermosa que tenim. Lo nen, sense | 's debia principalment á la poca conciencia del amo. La opinió 'l | senyalaba | á n' ell com á l' autor de aquella desgracia y á l' Esparver com á | qu' estaba molt cap-ficat, com si 'n portés alguna en lo magi, va | senyalar | lo plat y la cadira de l' Esparver, y digué: —Voldría saber qui | l' Alfredo. —Lo senyor, —digué 'l pacificador dels dos desafiats, mentres | senyalaba | á l' Esparver,— deu ser l' esca del pecat; deu ser la causa ignocenta del | de l' Alfredo com te 'n parlo. —Esparver, —vaig dir jo ab dignitat y | senyalant | li la porta del cuarto,— ¡feume 'l favor de deixarme estar en pau! — | á cá Heròdes, mirant sòls als adoquins, mentres tots ixen á vorem y em | señalen | en lo dit. Y vòl ma muller que no m' amoine! En meñs motiu hiá home qu' | ja 'l fa delí. Ella. Hont vol que li posi? Ella. [( | Senyalant | distret la boca, luego la taula.)] Aquí. (Que te 'n fará poch de mal | estratagema de les dones. No deus haver oblidat l'incident que et va | senyalar | per tota la vida: és una marca que t'ha de posar en guàrdia. Quan et | tenen sovint àrees molt restringides. Mr. H. C. Watson, posem per cas, ha | senyalat | per a mi, en el ben garbellat catàleg de les plantes de Londres | ocasió de veure la diferència radical del concepte que'n tenien. I | senyalats | aquests errors de "La Tradició catalana" del famós Torres i | Catalunya aixís que resplandeix, el primer que fa és filosofar, i | senyalada | aquesta diferència, direm que nosaltres no solament creiem que Catalunya |
|