Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

contra el tedi i l'espessa estultícia que tant ens escurcen les hores del	sobri	, net, desinteressat plaer intel·lectual, que mai no ens enganya. I us
A despit de passar-se tanta part del temps a la taverna, era un home	sobri	i mesurat en tot, i mai ningú no recordava haver-lo vist ni tan sols
dissipadores o inertes. Cal que els individus treballin, siguin	sobris	i honrats, es juguin la vida si cal per la pàtria, compleixin la paraula
el Chemin de la Croix de Claudel. Quina emoció, punyent,	sòbria	! Ara es fa fosc. Al camí, ran de l'heura fosca, hi ha una ratlla estrident
es retira una mica i ell penetra en un vestíbul llarg i ample, molt	sobri	de mobiliari, però de parets massa recarregades per una mostra de paper
per aquell juny, i amb divuit anys i una serietat i severitat i un viure	sobri	, inconscient de tota incomoditat, visionari ple de sentit pràctic, que
aquestes begudes, les barrejaven amb aigua, car tots dos eren	sobris	i mesurats i, a tots dos, els agradaven una mica les llepolies. Si
es dreça la Casa de la Ciutat, resseguida d'ornamentacions del barroc més	sobri	de Catalunya; la pupil·la translúcida del rellotge s'obre a mig aire del
moderns, que ella va escollir a Barcelona. Les butaques són còmodes i	sòbries	de color: la catifa és suau i d'un bell gruix. Ara només caldrà
braç del foraster. Laura es sent les mans preses dins l'encaixada ferma i	sòbria	d'aquell home de posat simple, del tipus més corrent, el qual li diu amb
i vibrant, dolorida per la mort de la seva criatura, amb el desconsol	sobri	de les persones discretes que no es planyen amb grans queixes inútils.
que seguiren la mort de la seva filla. Les paraules d'aquell home,	sòbries	, sense retòrica, la varen fer plorar més que el parloteig sentimental de
pagesívoles. Va acontentar-se amb els menjars més simples i tan	sobris	com plagueren a la cunyada, però Laura parà la taula harmoniosament,
colrada pel sol, els braços i el coll llustrosos, emmarcats per la roba	sòbria	; el rostre una mica angulós, ennoblit per l'adoloriment contingut. La
Tanmateix, encara no s'ha revellit gens; és la mateixa Teresa de línies	sòbries	com vint anys enrera, tot just una mica menys ondulada. Només la cara
alguns poemes de forma perfecta, una mica baudelairiana, equilibrats i	sobris	, de bona qualitat. Fa el que vol. La Pilar Llongueres, acompanyada pel
tràmits de l'Emília, i després cap al museu del Jeu de Paume.	Sobri	, antològic, fàcil de seguir, no dóna la impressió d'un món arqueològic,
estat decorat dins el mateix gust i, darrerament, ho ha estat dins d'un	sobri	estil "rústic" actual. Bon nivell dels nostres "burgesos camperols"
—a Le retour de l'enfant prodigue— i una mena d'afectació	sòbria	i deliberada d'intel·lectual —a Les faux monnayeurs— i un
pòmuls sortits, sota uns ulls petits de color de porcellana blava, gest	sobri	, somriure sobri, mans plenes i que fa servir molt poc quan parla, desig
sota uns ulls petits de color de porcellana blava, gest sobri, somriure	sobri	, mans plenes i que fa servir molt poc quan parla, desig de no accentuar
moresc, després d'una estada a l'Aràbia que l'havia fetillat. Natch era	sobri	com un franciscà, fort, nerviós, culte i extravagant. Havia passat tot un
pedra, arran de l'aigua que m'espera. Em contemplo. Estic prim. El viure	sobri	d'aquests darrers temps i el caminar m'han aprimat. Allargo els braços i
passàvem les hores bevent i fumant en algun cafè de poble. D'antuvi érem	sobris	, per economitzar, però després Josep demanava un licor, un cigar, i jo no
d'aquest cretí que semblo als meus propis ulls. O potser de fer una vida	sòbria	i dura d'asceta. Ens esguardem tots dos i riem l'un de l'altre. Això em
el Capvespre grisenc anà vestint totes les coses amb	sòbries	draperies; el silenci l'acompanyava; car ocells i bèsties
el casal de Déu reedifiquen i viuen un quant temps humils i	sobris	, fins que, a l'últim, en nombre i en riqueses havent
paisatge cretenc s'assembla, vaig pensar, a la bona prosa: ben treballat,	sobri	, exempt de riqueses supèrflues, poderós i contingut. Expressava
com si fossin Déu tota aquella frescor, aquella lleugeresa, aquella	sòbria	embriaguesa. Déu canvia de cara, i feliç aquell que el pot distingir sota
no tenen res de grandiós o de patètic. Fins i tot el nom del problema és	sobri	: "problema dels futurs condicionats (o futurs contingents)". ¿Com
"La Història", "L'Existència", "La Totalitat", "L'Ésser"?	Sobri	és també el nom de l'enfocament: "teoria de la informació (i de la
solen reaccionar de la següent manera: "Ens exercitem sobre temes	sobris	a base d'enfocaments poc sonats perquè la sòbria (o sana) filosofia ha de
exercitem sobre temes sobris a base d'enfocaments poc sonats perquè la	sòbria	(o sana) filosofia ha de seguir per aquest camí. No vivim ja in illo
estrènyer molt poc. Tanmateix, fóra un error creure que els "temes	sobris	" en filosofia són sempre "temes menuts" que, d'escreix, viuen en estat
encara (vencedora dels segles, de les ventades i dels homes) la torre,	sòbria	i robusta, octagonal, com els cloquers de la nostra Catalunya. Els
densa, imatjada, d'amples i sonors períodes, acompanyada d'un gest	sobri	i adient— va donar-me la mostra d'un gran orador català, en el sentit
adonar-se de la meva maniobra, i la lliçó va quedar enlaire. En la nostra	sòbria	Espanya, tot lo que són lleis naturals (i el guanyar els quartos mal
gestos amples, d'obrir materialment les portes. Ni el silenci, o el gest	sobri	, no volen dir inhospitalitat. Són coses molt distintes. El mal de la
totes les alsaries i de totes les arquitectures, desde l palau senyorial,	sobri	d'histories de decorat i bell i proporcionat de linies, fins a les cases
per estona. Tindriem de parlar de la Llotja, la capsa gòtica de pedra més	sobria	i més armoniosa que s'hagués pogut fer a l'edat mitja; dels claustres de
la subtilitat del cos, s'absté del vi i no fa més que un àpat, no és pas	sobri	ni temperant; i d'un terç que, importunat per un amic pobre, li dóna a la
/fos la pus mala nova que podia esser per tot lo regne\. El	sobri	estil d'En Torralles assoleix l'energia d'un aiguafort en descriure
hi és tant sols com a petita ornamentació, que no trenca pas gens la	sòbria	harmonia clàssica del conjunt. "Clàssica" aquesta és la paraula. Cert
en son estudi sobre Balmes, dóna del geni català: pacient, metòdic,	sobri	, molt més analític que sintètic, il·luminat per l'antorxa del sentit
naturals: hi ha el temperament català, les qualitats dels obrers	sobris	, intel·ligents i treballadors, i les dels patrons tenaços, ardits,
dels valencians; Calmette i Vidal defineixen els rossellonesos com a	sobris	i treballadors, i Brunhes cita l'observació d'un francès, relativa als
en sigui inferior; estimava, doncs, que l'aptitud dels obrers catalans,	sobris	, hàbils i actius, podria ésser molt més valoritzada. A conclusions
grandíssima de conèxer sa inferioritat, era reverent per naturalesa,	sobri	per hàbit, estalviador per apocament. Sa vida, a Roma, anava lligada a la
hi havia un portalabors, tot feixuc al capdamunt, i que tenia per cim una	sòbria	canastrella capritxosament brodada, amb cabdells de tots colors, i
època de la cartografia mallorquina l'esplendor gràfic dels mapes, sempre	sobri	i elegant, no destorbava la precisió científica. La introducció de la

Pàgina 1 (d'11)

50 següents