Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la vida "social" europea, cal adonar-se de com aleshores cada gest de	sociabilitat	, de costums urbans, de cortesia i fins d'indumentària, responia a uns
els ocells, una sèrie disjunta de la societat humana, però desproveïda de	sociabilitat	intrínseca. Per tant, si els ocells són "humans metafòrics" i els
l'estable significació del seu pas i el gest essencial de la seva	sociabilitat	. La llengua, doncs, queda ençà de la Literatura. L'estil queda gairebé
la Novel·la, identificada pels seus signes més formals, és un acte de	sociabilitat	; la Novel·la institueix la Literatura. Parlant de Kafka, Maurice Blanchot
món objectiu sense passar per cap de les figures de la Història o de la	sociabilitat	. Segona part Triomf i ruptura de l'escriptura burgesa En la Literatura
del qual, cataclísmic, opera simbòlicament l'arrabassada lluny de tota	sociabilitat	(en el mite robinsonià, la tempesta inicial no és solament un element
i a les bèsties, havien finit per matar-li totes les tendències a la	sociabilitat	. Però, geni i figura fins a la sepultura. El xato, a desgrat de
per no fer res que té aquest home —i el no fer res predisposa a la	sociabilitat	—, m'ha semblat sempre veure en aquestes seves facilitats un refinament
D'això provenen la seva parquedat de paraules i la seva total absència de	sociabilitat	, el seu individualisme feroç. La seva propensió a obrar segons el propi
dimana de quatre deus, de les quals una és la coneixença, l'altra la	sociabilitat	, la tercera la magnanimitat, la quarta la temperància, necessàriament,
sembla que estan més prop de la natura aquells deures que deriven de la	sociabilitat	que no pas els que deriven de la coneixença; i això pot ésser confirmat
els dóna una gran humilitat, un sentit agut de l'obediència, de la	sociabilitat	i del conjunt, els afina l'honradesa professional i els neteja de trucs i
i Lluch. El que li feia més gràcia a En Maragall era l'ameníssima sal i	sociabilitat	que posava En Rubió en les converses. Quan En Rubió anava a visitar-lo,
però és un fet que he heretat d'ells una tradició d'hospitalitat i de	sociabilitat	. El meu fanatisme és molt diluït, i no crec que hagi arribat mai a les
se'n van, amb un cap (suposo) com uns tres quartans. Aquesta extremada	sociabilitat	és perfectament compatible, en mi, amb llargs moments de solitud. Aquesta
nit. Aquestes nits tan delicioses tenen aquest mal: inciten a dormir. La	sociabilitat	de Borralleres és tan fabulosa, que en certa manera és especialitzada. Té
la pàtria com a la fe com a l'amor. I sobretot pel que fa referència a la	sociabilitat	difusa, a la conversa i a la utilització dels mitjans expressius, aquesta
de Turró, etc.. Dóna una impressió d'home optimista, jovial, de generosa	sociabilitat	. Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb
i uns moments d'esplai; bell espectacle que donava una alta idea de la	sociabilitat	i bells costums de la gent del país. L'animació s'allargà fins entrada la
la llestesa en el treball, segurament també un do, que es pressent, de	sociabilitat	, foren virtuts que li obriren les portes més grans i més tancades. L'alta
a més d'un ésser històric, és també un ésser social. L'instint innat de	sociabilitat	de l'home, l'atrau —vulgue's o no— a juntar-se amb els seus semblants
més eficaç per la transmissió de les idees y'l vehicle més poderós de la	sociabilitat	y de la civilisació. Aquest darrer concepte que respon, certament, al del
Però de la matexa manera com el Comerç es una dèu de poderiu y vehicle de	sociabilitat	y de civilisació, una conexió íntima ab la cultura li es avuy més
del qual motivava que ell descendís de la vorera per no fregar-s'hi. La	sociabilitat	dels tords, de les orenetes, dels estornells i dels ànecs salvatges, si
es presenta, doncs, com fruit natural i expontani de l'instint de	sociabilitat	humana. És, per tant, fet natural: resultat natural de la realitat de les
vida d'un poble es fa inhabitable si no es disposa d'un mínimum d'amena	sociabilitat	. Un rector de poble desconeixedor del tresillo és un absurd, una
un qualsevol sentiment. Un poble que disposa d'ombres suscita la	sociabilitat	perquè té llocs on la gent pot dialogar còmodament i lliurement. Tinc
i fou el propietari qui considerà necessari trencar-lo, per raons de	sociabilitat	elemental. Digué en un to entre atabalat i irònic: —Li deia fa un moment
En tot pagès hi ha un solitari absolut, recalcitrant, amargat per la	sociabilitat	a què intermitentment s'ha de sotmetre degut a la necessitat de fer els
de treballar, de menjar, de complir amb les obligacions elementals de la	sociabilitat	. L'únic que em susciten és la necessitat de posar-me mitja tona de roba
Palafrugell. A més, no veig la relació que pugui tenir el telèfon amb la	sociabilitat	. —De tota manera, cada dia és més gran el nombre de persones per les
No. No és agradable de reunir-se amb persones de la mateixa edat. La	sociabilitat	és molt agradable a condició que sigui molt lleu, que no sigui un pretext
en l'amor el fruit de la interacció de dos factors: la sexualitat i la	sociabilitat	. Aquests dos elements es modifiquen l'un a l'altre, de manera que la
no podrem mai observar exclusivament i delimitadament la sexualitat o la	sociabilitat	. Ambdues han interactuat i s'han modificat. En altres paraules,
En altres paraules, observarem una sexualitat sociabilitzada i una	sociabilitat	sexualitzada, o, més correctament, l'amor. Ara bé, per comprendre el
un factor component de natura animal que no defineix l'home. La	sociabilitat	, en canvi, és una necessitat apresa, pròpia de l'espècie humana (almenys
el desig de donació personal, de servei, etc.. Altrament dit, la	sociabilitat	concerneix la intercomunicació i la convivència humana, que en la parella
o s'haurien de manifestar, en forma exemplar. Podem afegir que la	sociabilitat	home-dona (l'amistat) hauria de comportar per a cadascú que l'altre
el desenvolupament de la parella, serà la seva relació personal, la	sociabilitat	manifestada en aquest grup de dues persones. Dels dos elements
de dues persones. Dels dos elements constitutius de l'amor, sexualitat i	sociabilitat	, només és exclusivament humà el segon. La sociabilitat humana comporta
sexualitat i sociabilitat, només és exclusivament humà el segon. La	sociabilitat	humana comporta una història de l'espècie, un desenvolupament cortical,
ocorregut en l'àmbit d'una determinada cultura, etc.. És a dir, la	sociabilitat	és el fruit de tots els elements que defineixen l'home i s'ha convertit
l'home i s'ha convertit ella mateixa en un nou element definidor. La	sociabilitat	, per tant, és un fenomen eminentment humà, que fa progressar l'individu i
hom pot afirmar que la sexualitat és un llenguatge interpersonal i que la	sociabilitat	té una expressió sexual. És la interacció que hem denominat amor. En
que planteja possibilitats de desenvolupament, progrés i promoció, és la	sociabilitat	, la relació interpersonal. I la sociabilitat és un fenomen fonamentalment
progrés i promoció, és la sociabilitat, la relació interpersonal. I la	sociabilitat	és un fenomen fonamentalment psicològic, mental, no somàtic. Del que
a la sexualitat matrimonial és —cada vegada més— imposar limitacions a la	sociabilitat	, a la relació personal, a la fecunditat. Tota normativa ètica hauria de
la vida matrimonial, en funció de la sexualitat reproductora és negar la	sociabilitat	, afirmar l'existència d'una moral estàtica, eludir el fet de l'evolució
l'actitud psicològica de cara a la còpula, en detriment dels valors de	sociabilitat	i de donació i, per tant, de fecunditat, per tal com no deixa sovint
que priva la parella de la més específica de les seves expressions de	sociabilitat	i de sexualitat, és a dir, d'amor, en detriment, conscient o no, de la

Pàgina 1 (de 6)

50 següents