×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb sociabilitat |
Freqüència total: 281 |
CTILC1 |
la vida "social" europea, cal adonar-se de com aleshores cada gest de | sociabilitat | , de costums urbans, de cortesia i fins d'indumentària, responia a uns | els ocells, una sèrie disjunta de la societat humana, però desproveïda de | sociabilitat | intrínseca. Per tant, si els ocells són "humans metafòrics" i els | l'estable significació del seu pas i el gest essencial de la seva | sociabilitat | . La llengua, doncs, queda ençà de la Literatura. L'estil queda gairebé | la Novel·la, identificada pels seus signes més formals, és un acte de | sociabilitat | ; la Novel·la institueix la Literatura. Parlant de Kafka, Maurice Blanchot | món objectiu sense passar per cap de les figures de la Història o de la | sociabilitat | . Segona part Triomf i ruptura de l'escriptura burgesa En la Literatura | del qual, cataclísmic, opera simbòlicament l'arrabassada lluny de tota | sociabilitat | (en el mite robinsonià, la tempesta inicial no és solament un element | i a les bèsties, havien finit per matar-li totes les tendències a la | sociabilitat | . Però, geni i figura fins a la sepultura. El xato, a desgrat de | per no fer res que té aquest home —i el no fer res predisposa a la | sociabilitat | —, m'ha semblat sempre veure en aquestes seves facilitats un refinament | D'això provenen la seva parquedat de paraules i la seva total absència de | sociabilitat | , el seu individualisme feroç. La seva propensió a obrar segons el propi | dimana de quatre deus, de les quals una és la coneixença, l'altra la | sociabilitat | , la tercera la magnanimitat, la quarta la temperància, necessàriament, | sembla que estan més prop de la natura aquells deures que deriven de la | sociabilitat | que no pas els que deriven de la coneixença; i això pot ésser confirmat | els dóna una gran humilitat, un sentit agut de l'obediència, de la | sociabilitat | i del conjunt, els afina l'honradesa professional i els neteja de trucs i | i Lluch. El que li feia més gràcia a En Maragall era l'ameníssima sal i | sociabilitat | que posava En Rubió en les converses. Quan En Rubió anava a visitar-lo, | però és un fet que he heretat d'ells una tradició d'hospitalitat i de | sociabilitat | . El meu fanatisme és molt diluït, i no crec que hagi arribat mai a les | se'n van, amb un cap (suposo) com uns tres quartans. Aquesta extremada | sociabilitat | és perfectament compatible, en mi, amb llargs moments de solitud. Aquesta | nit. Aquestes nits tan delicioses tenen aquest mal: inciten a dormir. La | sociabilitat | de Borralleres és tan fabulosa, que en certa manera és especialitzada. Té | la pàtria com a la fe com a l'amor. I sobretot pel que fa referència a la | sociabilitat | difusa, a la conversa i a la utilització dels mitjans expressius, aquesta | de Turró, etc.. Dóna una impressió d'home optimista, jovial, de generosa | sociabilitat | . Sembla un home satisfet, espectacularment satisfet. Acull la gent amb | i uns moments d'esplai; bell espectacle que donava una alta idea de la | sociabilitat | i bells costums de la gent del país. L'animació s'allargà fins entrada la | la llestesa en el treball, segurament també un do, que es pressent, de | sociabilitat | , foren virtuts que li obriren les portes més grans i més tancades. L'alta | a més d'un ésser històric, és també un ésser social. L'instint innat de | sociabilitat | de l'home, l'atrau —vulgue's o no— a juntar-se amb els seus semblants | més eficaç per la transmissió de les idees y'l vehicle més poderós de la | sociabilitat | y de la civilisació. Aquest darrer concepte que respon, certament, al del | Però de la matexa manera com el Comerç es una dèu de poderiu y vehicle de | sociabilitat | y de civilisació, una conexió íntima ab la cultura li es avuy més | del qual motivava que ell descendís de la vorera per no fregar-s'hi. La | sociabilitat | dels tords, de les orenetes, dels estornells i dels ànecs salvatges, si | es presenta, doncs, com fruit natural i expontani de l'instint de | sociabilitat | humana. És, per tant, fet natural: resultat natural de la realitat de les | vida d'un poble es fa inhabitable si no es disposa d'un mínimum d'amena | sociabilitat | . Un rector de poble desconeixedor del tresillo és un absurd, una | un qualsevol sentiment. Un poble que disposa d'ombres suscita la | sociabilitat | perquè té llocs on la gent pot dialogar còmodament i lliurement. Tinc | i fou el propietari qui considerà necessari trencar-lo, per raons de | sociabilitat | elemental. Digué en un to entre atabalat i irònic: —Li deia fa un moment | En tot pagès hi ha un solitari absolut, recalcitrant, amargat per la | sociabilitat | a què intermitentment s'ha de sotmetre degut a la necessitat de fer els | de treballar, de menjar, de complir amb les obligacions elementals de la | sociabilitat | . L'únic que em susciten és la necessitat de posar-me mitja tona de roba | Palafrugell. A més, no veig la relació que pugui tenir el telèfon amb la | sociabilitat | . —De tota manera, cada dia és més gran el nombre de persones per les | No. No és agradable de reunir-se amb persones de la mateixa edat. La | sociabilitat | és molt agradable a condició que sigui molt lleu, que no sigui un pretext | en l'amor el fruit de la interacció de dos factors: la sexualitat i la | sociabilitat | . Aquests dos elements es modifiquen l'un a l'altre, de manera que la | no podrem mai observar exclusivament i delimitadament la sexualitat o la | sociabilitat | . Ambdues han interactuat i s'han modificat. En altres paraules, | En altres paraules, observarem una sexualitat sociabilitzada i una | sociabilitat | sexualitzada, o, més correctament, l'amor. Ara bé, per comprendre el | un factor component de natura animal que no defineix l'home. La | sociabilitat | , en canvi, és una necessitat apresa, pròpia de l'espècie humana (almenys | el desig de donació personal, de servei, etc.. Altrament dit, la | sociabilitat | concerneix la intercomunicació i la convivència humana, que en la parella | o s'haurien de manifestar, en forma exemplar. Podem afegir que la | sociabilitat | home-dona (l'amistat) hauria de comportar per a cadascú que l'altre | el desenvolupament de la parella, serà la seva relació personal, la | sociabilitat | manifestada en aquest grup de dues persones. Dels dos elements | de dues persones. Dels dos elements constitutius de l'amor, sexualitat i | sociabilitat | , només és exclusivament humà el segon. La sociabilitat humana comporta | sexualitat i sociabilitat, només és exclusivament humà el segon. La | sociabilitat | humana comporta una història de l'espècie, un desenvolupament cortical, | ocorregut en l'àmbit d'una determinada cultura, etc.. És a dir, la | sociabilitat | és el fruit de tots els elements que defineixen l'home i s'ha convertit | l'home i s'ha convertit ella mateixa en un nou element definidor. La | sociabilitat | , per tant, és un fenomen eminentment humà, que fa progressar l'individu i | hom pot afirmar que la sexualitat és un llenguatge interpersonal i que la | sociabilitat | té una expressió sexual. És la interacció que hem denominat amor. En | que planteja possibilitats de desenvolupament, progrés i promoció, és la | sociabilitat | , la relació interpersonal. I la sociabilitat és un fenomen fonamentalment | progrés i promoció, és la sociabilitat, la relació interpersonal. I la | sociabilitat | és un fenomen fonamentalment psicològic, mental, no somàtic. Del que | a la sexualitat matrimonial és —cada vegada més— imposar limitacions a la | sociabilitat | , a la relació personal, a la fecunditat. Tota normativa ètica hauria de | la vida matrimonial, en funció de la sexualitat reproductora és negar la | sociabilitat | , afirmar l'existència d'una moral estàtica, eludir el fet de l'evolució | l'actitud psicològica de cara a la còpula, en detriment dels valors de | sociabilitat | i de donació i, per tant, de fecunditat, per tal com no deixa sovint | que priva la parella de la més específica de les seves expressions de | sociabilitat | i de sexualitat, és a dir, d'amor, en detriment, conscient o no, de la |
|