Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tan assossegat i quiet com la gallina després de pondre l'ou. Uranos Gea,	sola	o en companyia, no parava d'engendrar i parir, tal com li esqueia. Com
un cèlebre ardit de la mare, es va escapar dels singulars aliments un de	sol	, Zeus. No parlarem de la seva infantesa ni de com va madurar, fins que va
tothom. Vés-te'n, jo miraré de fer arreu el teu treball, quan els dies de	sol	arribin. Excepte a Lavínia i a les terres que li són properes, esteses
en un tombant de la nit. Sí, les germanes posseïm, entre totes tres, un	sol	ull i una sola dent i hem de servir-nos-en per torn, un torn rigorós.
de la nit. Sí, les germanes posseïm, entre totes tres, un sol ull i una	sola	dent i hem de servir-nos-en per torn, un torn rigorós. Ara, la segona
et calgui i no negligeixis d'aturar-te a contemplar cada vespre el	sol	quan es pon dins les més tranquil·les aigües del mar, les més llunyanes
pràcticament nu, enmig de la immundícia?" "Em banyo i prenc després el	sol	", va contestar el xicot. "I no et fastigueja de capbussar-te en les
"Mulós", badallava, lapidari, el gambaire. "Així, te les campes	sol	?", indagava el vell. "I mestipé com el barbal", va riure, amb grolleria
Després de l'accident, Dànae es desmaiava. La dida i la veïna, netejat el	sòl	, acudien a auxiliar-la. "Presto, presto, fia mia, tiò, nasa, nasa
es passava la vida entretingut amb la flauta, la seva única arma, al	sol	, sense ni mirar la bellesa dels camps, que s'expandien sota la suavitat
de l'arcadi Isquis i s'hi va lliurar. L'engany va acalorar Apol·lo, que,	sol	o amb l'ajut de la seva germana Àrtemis, va matar Coronis i el seu amant.
sense cap boira, i el cos s'anava a poc a poc escalfant al baterell del	sol	. Perseu i la Medusa "Qui jo sigui, senyores i senyors, no importa", va
succeir, i de segur que s'esdevindran, ho conceptuo inevitable, tots dos	sols	en la cambra on dormíem l'abnegada Alcestis i jo. Qui sap on para
sense remissió, sense esperances, estimant com estimo la vida, i el	sol	, la claror damunt els prats fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que
impertinent, aquest vici a tots, no discrimina." El jove es va quedar	sol	, fascinat per la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco:
aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la lluna, resplendent com el	sol	? He baixat al jardí de les nogueres, per veure com rebrota la vall, per
el mascle d'aquell debut a duo però que constava de debò d'una	sola	part, el doble element integrant fos i confós pel bufador i el foc de la
poètica, qui sap si per motius de purisme, i abatia la víctima d'una	sola	garrotada. "No s'hi val!", s'indignava el meu oncle Lluís Castelló.
que l'ajudaran després, i Kedàlion, el seu amic i mestre, l'ha deixat	sol	. Confia ja en la traça del deixeble, una habilitat que esdevindrà
dels morts més enllà de l'oceà i de la roca blanca, de les portes del	sol	, del poble dels somnis, i les lliura, en el prat dels asfòdels, a la pau
sarda Sperata Perdasdefogu. "Tanmateix, tot el dubte prové d'una	sola	paraula." I l'amollava en el convencional llenguatge homèric. Els altres
un xitxarel·lo. Per a una dona, quedar-se asseguda dia rera dia a casa,	sola	, és un dany que esglaia. Per tant, que no se m'exigeixi més. I Crisòtemis,
dubto, però com els amenitzaria, pobra de mi, la veritat? Vaig tenir un	sol	marit —no els cinc que em pengen, els moderats inclosos, amb
Tendre, eixerit, bonic, mon petit chou, mon chou d'amour, un	sol	. I dolent, indòcil, millor, prova de salut, gràcies a Déu, fins els
alta muntanya on déus grans i implacables es complaïen a néixer. Quan el	sol	s'enfonsa en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la sola
el sol s'enfonsa en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la	sola	ombra del cim intacte esglaiava tothom. Hi ha l'episodi del suposat palau
si en llançar-te a l'espai comences a bogejar i puges més del compte, el	sol	et fondrà de seguida el gruix de la substància, cauràs al mar i t'hi
quin fosc pressentiment, i en la nit i al poble —al seu poble— es sentí	sol	com en un desert immens. III Solveig, deixa que et contempli. Que
fills, havent ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a casar, vivia	sol	a la casa pairal amb una vella criada que el servia. Era un home jovial,
feliços. Quan et faci un retret no contestis. Si és injust, per ell	sol	se n'adonarà. Ell és bo, t'ho repeteixo, i t'estima. Pensa en els fets
que no podria. Es sentia decebuda al seu entorn, gairebé l'odiava, i la	sola	presència d'ell li alterava els nervis. No obstant, prometé que
Arribats al camí que assenyalava el límit dels cultius, es deturaren. El	sol	brillava en un cel pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió de les
prop del mar, al final dels pasturatges. Molts d'ells no havien anat una	sola	vegada al poble: naixien, es casaven i morien prop de llurs bous, de
saludà amb un nodrit aplaudiment l'adjudicació. Després ballaren tots dos	sols	: ell, orgullós, radiant de ventura, car no havia tingut en sa vida una
la llum i l'esplendor de la festa, per la vistositat dels vestits, pel	sol	brillant i el cel blau, la música, la vasta agitació de la multitud, els
avís al pare d'ella, perquè deixés les seves terres, més que fos per un	sol	dia, i baixés a celebrar la festa amb ells, i cosa estranya donat el seu
que a la tarda tornà a veure Mila a casa seva. La féu cridar i, ja	sol	amb ella, en un to greu, gairebé solemne i el més apartat de la seva
el bé i el mal... /Eclesiàstic\, XV, 18. Tino Costa, a la nit,	sol	a la seva habitació, reflexionava. Acabava d'arribar del seu últim fracàs
tan allunyat d'ell com es sentia. El vell professor era per a ell com un	sol	molt brillant, però els raigs del qual, a causa de la distància i del
ànima. Ell l'havia conegut uns quants anys abans; l'ancià aleshores vivia	sol	. La seva filla, casada, era ja fora de Santa Maria. Mil vegades Tino
No obstant això, des de la cima on vivia, en l'atmosfera d'aire clar i de	sol	, no podia descendir fins a ell: li era impossible arribar al fons dels
felicitat passà de pressa: fou com la neu de març, que el primer raig de	sol	la desfà. Morí la meva esposa, i em vaig quedar sol amb la meva filla.
que el primer raig de sol la desfà. Morí la meva esposa, i em vaig quedar	sol	amb la meva filla. Vaig consagrar-me a ella: el seu amor, la seva
-t'ho, i casa't. Casa't, perquè ja ho saps: què farà l'home	sol	? Si caiguessin, l'un aixecarà l'altre; però, ai de l'home sol! Que quan
farà l'home sol? Si caiguessin, l'un aixecarà l'altre; però, ai de l'home	sol	! Que quan caurà no tindrà ningú per a aixecar-lo. Casa't, doncs, i si
que a través de les reixes espesses penetrés, barrejada amb raigs de	sol	, fins al recinte on es sentia presoner; eren com un toc de campanes
que ressonava amb lúgubres accents en el seu esperit: "Ai de l'home	sol	!" Des del fons de la seva desolació el pensament li tornava sense treva
allunyàrem nosaltres una darrera l'altra. Mila no es mogué. Quan estigué	sola	s'acostà a la gàbia, obrí la porteta, agafà la cardina i se la posà a la
Joan baixà al portal de casa seva i s'assegué al pedrís. Ara Mila estava	sola	, sense pare ni mare, però es sentia més acompanyada que mai. Mila del
trista! com ho faré? Per aquell bosc i muntanya tota	soleta	em perdré. Set anys transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i

Pàgina 1 (de 1344)

50 següents