DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
solcar V 485 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb solcar Freqüència total:  485 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

no passes per l'estret de Sicília, esborra Escil·la de la memòria. Si el solques, tem-la molt, perquè és també, arrecerada d'habitud en una caverna, un
de ma llança desafiar els teus bèl·lics monstres? Encar que mai pogués solcar-te en imponent nau submarina, ¿vers quines platges tenebroses faria ruta
flonja. Son color trencat y l' emmaranyament d' arrugas que li solcavan en totas direccions lo rostre mal enquadrat per una mantellina
duya pintada l' inteligencia en los ulls y en l' espayosíssim front, ja solcat d' arrugas per l' hábit de reflecsionar, hi llegía ella una
en polonès, rus, italià, francès i, sobretot, en alemany. Llavors solcava la Península ibèrica en tots els sentits. En dos mesos de viure a
Vina. [(agafantlo)] Vina aquí. Mira 'm la cara. Mira si no han solcat prou per aquí 'ls torrents de llágrimas. Si encar tens lo cor mes negre
la cara. L'aigua li regalava coll avall: escorrims de frescor li solcaven el pit... Se'n tornà a seure al banc; es va decantar a la paret de fusta.
damunt de tots, l'Arcàngel; però el rostre duia solcat per cicatrius profundes fetes pel llamp; damunt les galtes
dessota un mar lluent, de jaspi o perles líquides, solcat pels qui vingueren de la Terra conduïts per uns Àngels, o, en
estel fugaç dels que travessen la nit a la tardor, llavors que solquen vapors encesos l'aire, i anuncia al mariner per quin
ans sota terra o amb un curs erràtic i sinuós, solcant camins, enfonsen profunds canals damunt de la rubina:
els núvols en el tramuntanal, que, eixut, amb hàlits solcà la faç del decreixent diluvi; i, radiant, el sol, esguards
mar Egeu. Molts són els goigs d'aquest món: dones, fruites, idees. Però solcar aquest mar en la dolça tardor, mormolant el nom de cada illa, em penso
trobat a tu, germà Canavaro. Estic salvat." Zorbàs no deia res; però li solcava la cara una rialla ampla, satànica, silenciosa, que li anava des de les
i feliç; i era tanta la meva sensibilitat que, si una barca hagués solcat la superfície de l'aigua, a milers de braces per damunt meu, m'hauria
tot arreu i, fins i tot, els historiadors parlen de dos mil vaixells que solcaven el mar sota la "senyera" de Mallorca. Encara que aquesta xifra, crec
Lluny, molt lluny (perquè l'aigua aquí és superficial), dues naus solquen mandroses la calma del golf, gairebé desinflades les veles. A mà dreta,
Darwin munta fins a les propietats morals i espirituals." Una única llei solca el curs homogeni dels temps: ja sigui aquesta la negació de la negació,
de veure's en tan forta companyia, i del gran estol de barques que la solquen per indrets, llargues i primes com els peixos que més saben de nedar, i
la nuvolada s'estén i tapa el sol. Ja no és l'estol de veles blanques solcant el blau del cel. Entretemps s'ha fet grisa, sorruda, atapeïda. I allà
sobre la terra humida i flairosa, coberta de flors i d'insectes feiners, sulcada per mil correnties d'aigua. En aquell moment el sol arribava al mig-dia,
, de cop vaig veure que s'estenia una vela, i una altra, i una altra, que solcaven plegades el mar de la més serena i encesa blavor, mentrestant que la
obradors del Temple o de la Calatrava, miraven fugir els estols de veles solcant les aigües quietes de la badia. Quasi baix de les seves finestres
estan decorades, com les més velles, amb la gràcia de navilis que solquen el pèlag, galteruts Èols, reis hieràtics o cavalcant, senyeres i escuts
i per la forma exterior es destaquen de la naturalesa morta. Allà baix solca la mar aquella barca amb la seva vela llatina inflada pel vent;
on pot calar amb els seus ormeigs, misteriós més-enllà que la barca no solca perquè ni hi ha senyes per a anar-hi, havent-se enfonsat en
em provenia abans d'aquella càrrega insofrible. La barca de tretze guhes solcava la mar un xic inclinada a sotavent i rompia les ones en dues blanques
i a l'almirall Nicolau davant d'un escenari de mars esplèndids, solcats arreu pels navilis de la imperial armada; Holbein fixa els trets
en mig la verdor fosca dels obacs. Veiem apropar-se una piroga que solca el llac silenciosament. —Jaubert! —cridem a l'uníson, i del fons de tot
de diví licor seminal, mentre Arnau, cabussant-se, nedant sota l'aigua, solcant les onades tranquil·les, s'atrafegava, enjogassat, entorn d'ella sota el
amb garlandes de fanalets. Són els camions de desenes de tones que solquen, amunt i avall, els mars enquitranats d'Europa. Els vaixells majestàtics
com Cató les obligacions, que pel seu seny li carregava la vila, amb el solcar la terra, portant la llaura tirada per la parella de bous. Cap pagès
caure els braços i aixeca el cap, presentant al sol del matí el seu front solcat per una extensa ferida, vermella i tràgica. Quelcom diamantí brilla en
en el seu objecte, un de sol, clavat entre cella i cella, un sol afany solcant-li cada anyada una arruga més al front. Era ella, la forta, la dreta de
calafatejaren i pintaren tota de nou. Fou en va. La barca, preocupada, solcava les ones sense fixar-se en res, com si el compliment del deure li xuclés
veure el bé que tenien! I d'acord tots dos s'ajuntaren i fent-se núvols solcaren la blavor del cel, passaren l'esglai de veure dessota d'ells altes
Per què l'esponja absorbeix tanta aigua Quan la mar no era encara solcada pels vaixells, hi vivia una mena d'esponges del tot senceres, diferents
en tota la seva bellesa i amb una cua de peix que la possibilitava de solcar la blavor de la mar. Els abellí tant la idea, els fou tan agradosa la
estranys amb les mans. Uns rampells plens de temor i angúnies em solcaven el cap, acompanyats d'imatges sense coordinació del que havia passat. De
en un pinetó proper. Una suor va amarar el seu front que, tot d'una es solcà d'arrugues com el mar tempestuós s'omple d'onades a la primera ratxa del
Estava torbat; amb el respir retingut; la suor del sofriment que li solcava el rostre concret; un nus arrapat al coll i un batec eixordador. Romangué
abraçar-se els dos catalans i quines llàgrimes de viril alegria varen solcar les galtes d'En Lau en imaginar la fidelitat del seu amic! —Explica,
Dóna'ns les teves ordres i, desplegant les veles dels teus vaixells, solcarem totes les mars per tal d'aportar noves terres al teu regne i tots els
assenyalat per dinar. Ja feia una bona estona que caminaven per una vall solcada per un petit riu d'aigua claríssima. A l'un costat i a l'altre es
Ara, la nit ens volta. Jo camino difícilment per la ruta profundament solcada per les darreres pluges. Tot és negre a l'entorn. Solament es destria la
trobar en les caixes velles de l'algorfa: tots ells folrats de pergamí i solcats profundament per les arnes ascètiques, qui anys i més anys hi pasturaren,
i ara lluita per a desfer-se del tukiun, del tirà. Les mars són solcades per vaixells pirates i els /hutongs\, els carrerons de les
on els homes davant la immensitat de la mar ja havien tengut l'audàcia de solcar-la i on la Tècnica ja havia assolit un progrés tan gros que es tenien
un rellotge. Això passava a Mallorca al temps que l'úxer de Jaume Ferrer solcava, abans que ningú, la Mar tenebrosa, derrocant el dogmatisme científic que
coincideix amb el cor de l'Horta valenciana, és a dir, amb el sector solcat per les set sèquies del Túria, a la zona litoral des d'Alboraia a

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »