×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb solcar |
Freqüència total: 561 |
CTILC1 |
no passes per l'estret de Sicília, esborra Escil·la de la memòria. Si el | solques | , tem-la molt, perquè és també, arrecerada d'habitud en una caverna, un | de ma llança desafiar els teus bèl·lics monstres? Encar que mai pogués | solcar | -te en imponent nau submarina, ¿vers quines platges tenebroses faria ruta | flonja. Son color trencat y l' emmaranyament d' arrugas que li | solcavan | en totas direccions lo rostre mal enquadrat per una mantellina | duya pintada l' inteligencia en los ulls y en l' espayosíssim front, ja | solcat | d' arrugas per l' hábit de reflecsionar, hi llegía ella una | en polonès, rus, italià, francès i, sobretot, en alemany. Llavors | solcava | la Península ibèrica en tots els sentits. En dos mesos de viure a | Vina. [(agafantlo)] Vina aquí. Mira 'm la cara. Mira si no han | solcat | prou per aquí 'ls torrents de llágrimas. Si encar tens lo cor mes negre | la cara. L'aigua li regalava coll avall: escorrims de frescor li | solcaven | el pit... Se'n tornà a seure al banc; es va decantar a la paret de fusta. | damunt de tots, l'Arcàngel; però el rostre duia | solcat | per cicatrius profundes fetes pel llamp; damunt les galtes | dessota un mar lluent, de jaspi o perles líquides, | solcat | pels qui vingueren de la Terra conduïts per uns Àngels, o, en | estel fugaç dels que travessen la nit a la tardor, llavors que | solquen | vapors encesos l'aire, i anuncia al mariner per quin | ans sota terra o amb un curs erràtic i sinuós, | solcant | camins, enfonsen profunds canals damunt de la rubina: | els núvols en el tramuntanal, que, eixut, amb hàlits | solcà | la faç del decreixent diluvi; i, radiant, el sol, esguards | mar Egeu. Molts són els goigs d'aquest món: dones, fruites, idees. Però | solcar | aquest mar en la dolça tardor, mormolant el nom de cada illa, em penso | trobat a tu, germà Canavaro. Estic salvat." Zorbàs no deia res; però li | solcava | la cara una rialla ampla, satànica, silenciosa, que li anava des de les | i feliç; i era tanta la meva sensibilitat que, si una barca hagués | solcat | la superfície de l'aigua, a milers de braces per damunt meu, m'hauria | tot arreu i, fins i tot, els historiadors parlen de dos mil vaixells que | solcaven | el mar sota la "senyera" de Mallorca. Encara que aquesta xifra, crec | Lluny, molt lluny (perquè l'aigua aquí és superficial), dues naus | solquen | mandroses la calma del golf, gairebé desinflades les veles. A mà dreta, | Darwin munta fins a les propietats morals i espirituals." Una única llei | solca | el curs homogeni dels temps: ja sigui aquesta la negació de la negació, | de veure's en tan forta companyia, i del gran estol de barques que la | solquen | per indrets, llargues i primes com els peixos que més saben de nedar, i | la nuvolada s'estén i tapa el sol. Ja no és l'estol de veles blanques | solcant | el blau del cel. Entretemps s'ha fet grisa, sorruda, atapeïda. I allà | sobre la terra humida i flairosa, coberta de flors i d'insectes feiners, | sulcada | per mil correnties d'aigua. En aquell moment el sol arribava al mig-dia, | , de cop vaig veure que s'estenia una vela, i una altra, i una altra, que | solcaven | plegades el mar de la més serena i encesa blavor, mentrestant que la | obradors del Temple o de la Calatrava, miraven fugir els estols de veles | solcant | les aigües quietes de la badia. Quasi baix de les seves finestres | estan decorades, com les més velles, amb la gràcia de navilis que | solquen | el pèlag, galteruts Èols, reis hieràtics o cavalcant, senyeres i escuts | i per la forma exterior es destaquen de la naturalesa morta. Allà baix | solca | la mar aquella barca amb la seva vela llatina inflada pel vent; | on pot calar amb els seus ormeigs, misteriós més-enllà que la barca no | solca | perquè ni hi ha senyes per a anar-hi, havent-se enfonsat en | em provenia abans d'aquella càrrega insofrible. La barca de tretze guhes | solcava | la mar un xic inclinada a sotavent i rompia les ones en dues blanques | i a l'almirall Nicolau davant d'un escenari de mars esplèndids, | solcats | arreu pels navilis de la imperial armada; Holbein fixa els trets | en mig la verdor fosca dels obacs. Veiem apropar-se una piroga que | solca | el llac silenciosament. —Jaubert! —cridem a l'uníson, i del fons de tot | de diví licor seminal, mentre Arnau, cabussant-se, nedant sota l'aigua, | solcant | les onades tranquil·les, s'atrafegava, enjogassat, entorn d'ella sota el | amb garlandes de fanalets. Són els camions de desenes de tones que | solquen | , amunt i avall, els mars enquitranats d'Europa. Els vaixells majestàtics | com Cató les obligacions, que pel seu seny li carregava la vila, amb el | solcar | la terra, portant la llaura tirada per la parella de bous. Cap pagès | caure els braços i aixeca el cap, presentant al sol del matí el seu front | solcat | per una extensa ferida, vermella i tràgica. Quelcom diamantí brilla en | en el seu objecte, un de sol, clavat entre cella i cella, un sol afany | solcant | -li cada anyada una arruga més al front. Era ella, la forta, la dreta de | calafatejaren i pintaren tota de nou. Fou en va. La barca, preocupada, | solcava | les ones sense fixar-se en res, com si el compliment del deure li xuclés | veure el bé que tenien! I d'acord tots dos s'ajuntaren i fent-se núvols | solcaren | la blavor del cel, passaren l'esglai de veure dessota d'ells altes | Per què l'esponja absorbeix tanta aigua Quan la mar no era encara | solcada | pels vaixells, hi vivia una mena d'esponges del tot senceres, diferents | en tota la seva bellesa i amb una cua de peix que la possibilitava de | solcar | la blavor de la mar. Els abellí tant la idea, els fou tan agradosa la | estranys amb les mans. Uns rampells plens de temor i angúnies em | solcaven | el cap, acompanyats d'imatges sense coordinació del que havia passat. De | en un pinetó proper. Una suor va amarar el seu front que, tot d'una es | solcà | d'arrugues com el mar tempestuós s'omple d'onades a la primera ratxa del | Estava torbat; amb el respir retingut; la suor del sofriment que li | solcava | el rostre concret; un nus arrapat al coll i un batec eixordador. Romangué | abraçar-se els dos catalans i quines llàgrimes de viril alegria varen | solcar | les galtes d'En Lau en imaginar la fidelitat del seu amic! —Explica, | Dóna'ns les teves ordres i, desplegant les veles dels teus vaixells, | solcarem | totes les mars per tal d'aportar noves terres al teu regne i tots els | assenyalat per dinar. Ja feia una bona estona que caminaven per una vall | solcada | per un petit riu d'aigua claríssima. A l'un costat i a l'altre es | Ara, la nit ens volta. Jo camino difícilment per la ruta profundament | solcada | per les darreres pluges. Tot és negre a l'entorn. Solament es destria la | trobar en les caixes velles de l'algorfa: tots ells folrats de pergamí i | solcats | profundament per les arnes ascètiques, qui anys i més anys hi pasturaren, | i ara lluita per a desfer-se del tukiun, del tirà. Les mars són | solcades | per vaixells pirates i els /hutongs\, els carrerons de les | on els homes davant la immensitat de la mar ja havien tengut l'audàcia de | solcar | -la i on la Tècnica ja havia assolit un progrés tan gros que es tenien | un rellotge. Això passava a Mallorca al temps que l'úxer de Jaume Ferrer | solcava | , abans que ningú, la Mar tenebrosa, derrocant el dogmatisme científic que | coincideix amb el cor de l'Horta valenciana, és a dir, amb el sector | solcat | per les set sèquies del Túria, a la zona litoral des d'Alboraia a |
|