Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de final de curs en un col·legi de jesuïtes pre-conciliars, totes les	sonores	bestieses etzibades per Rubén Darío en honor i a la memòria de
altres amb grans crits; es colpejaren amigablement; s'insultaren entre	sonores	riallades, i abans de les postres alguns dels joves invitats anaven ja a
Es tancaven finalment darrera d'ells les feixugues portes, i el seu	sonor	i violent batre en què semblava esclatar la darrera manifestació d'odi,
immemorial, ja amb el cel ennuvolat ja en serè, amb veu greu, lenta i	sonora	, com un ressò de l'última campanada, havia anunciat la mitjanit. Quan
persona seria un terrabastall agre i letal, per a elles és només un fons	sonor	quasi desdenyable. Amplieu la reserva d'aquest "quasi" tant com
del llit el pas d'aquells homes que no seran per a mi sinó unes petjades	sonores	i unes veus. Han estat molta estona a casa i no s'han mogut quan la meva
volum del seu cos. Aleshores respira a fons i se submergeix en l'ambient	sonor	que encara sembla haver-se espesseït. "Mai una conjuntura com l'actual"
ruborosa i amb els peus vacil·lants, esperen un moment sota el doll	sonor	i aleshores se separen cap als quatre horitzons de la sala. Durant la
encara pel seu aspecte. Alt i gros, de cara vermella, de veu pastosa i	sonora	, però no pas ple de salut com tothom sospitava. Li agradava demostrar que
la seva lucidesa i quan tractava de fer-se obeir, picava amb el braç bo	sonors	cops a la taula, amb qualsevol eina que li vingués a mà. Era prou lúcid
mans, des de l'era. Jeroni no va respondre. Basili tenia una bona veu,	sonora	i ampla. Després de cridar una bona estona l'amenaçà i li prometé que
gronxant-se en el llarg període, com si es tractés de la corda d'una	sonora	campana. Quan se n'anava el mestre li deixava tot un pot ple de plomes
llegia, no ho oblidem, castellà, català i llatí, la senzilla, diàfana,	sonora	primera frase l'enamorà: "Calipso ne pouvait se consoler du
fabricat a Barcelona per l'Alzina Jové menys ample de so, menys	sonors	els baixos, però d'un timbre vellutat que enamorava, més útil per
Erasme, i que és també específica de l'artista tuberculós, car en aquesta	sonora	declamació, en aquesta afirmació cridanera de vida deu trobar una defensa
pes immens del damunt. En aquell moment, tot a prop d'allí, esclatà una	sonora	riallada. Era el Boni. El Boni havia arribat feia un moment; entengué de
mogut del port, a la goleta hi cantava una alegria de cristall fresca i	sonora	. Les vainés, amb aquests ulls de bou que gasten —grans, negres, magnífics
commoció eruptiva, i veieu el serpenteig refulgent, inestroncable i	sonor	, de l'aigua, arrapada a les pedres o abandonant-se verticalment per
morir. Golferic [(agenollant-se-li)] Dolçor divina! Baume	sonor	! Rosaura meva, Rosaura, amor. Rosaura [(endolcida)] Oh
per aquells jorns de febre i agonia. En el trespol	sonor	de la cambra de cedre a on reposa, no hi sentirà mai
de ciutat a ciutat corre l'exprés. L'una li riu damunt la mar	sonora	, l'altra dins una vall de tarongers. Deixant la plana d'hortes
experimentats davant el camp; en si, la música és pura arquitectura	sonora	, però el compositor, a més, pot haver volgut adherir-li un fons
tarda seien rera els vidres del balcó; escoltaven les passes de la gent,	sonores	en aquella colzada del passeig; sentien caure els dolls de la pluja per
prop, que encomanen als vidres del balcó una queixa tremolosa. Silencis	sonors	de sabates ferrades de l'amo quan entra, quan surt, quan torna a entrar;
va semblar-li voltada d'una aurèola radiosa; estimà el vestíbul fred i	sonor	amb els dos graons que pujaven a la mica de replà que havia servit a les
fins el cor sembla voler aturar-se-li. I l'afalac d'aquella veu	sonora	, plena, afectuosa, que només diu paraules adorables!; i els llavis, que
es sent la rasquera que pessigolleja la gola del magnífic canonge Grau,	sonora	com una contra d'orgue. Aquell sacerdot ha interromput els seus precs per
guanys. El murmuri de precs i de converses esborra el diàleg i el gruny	sonor	de la gola de rera el cortinatge. Teresa acosta els llavis a l'orella de
la rialla; però s'acontenta estossegant amb un cert recalcament	sonor	. —Ens n'anirem a fora el mes entrant —declara Laura. —Sí; no hi ha
el cos amb blaus i macadures. Surten al carreró retort i mal il·luminat,	sonor	del trepig incert dels homes que no saben on acabar la gresca. Seuen en
comès la facècia de l'oncle; les rialles d'aquesta nit han estat les més	sonores	de tota la seva vida; però el disgust ha anat arrelant. Es sent vençut
és l'última d'entrar a dins. I el cop de porta retruny per sota la volta	sonora	. És un cop de porta tan encertat, que esborra com per miracle tota mena
amb perruca blanca i cueta, tiraven canonades —que un bombo o caixa feia	sonors	i que a mi, sempre temorós dels sorolls forts, em posaven una mica
com uns reflexos llampeguejants, enlluernadors, sobre tota una massa	sonora	—el preludi del Magnificat, per exemple—, s'acosta més,
que augmenta ràpidament i es converteix en xàfec; un tro molt fort,	sonor	, l'acompanya, colpeix les terres altes embolcallades de núvols i de
clar, seré com lo front d' un ángel, plens los espays d' una marinada tan	sonora	que feya soportables fins los sorolls dels carros carregats de ferro. La
com músiques i flaires. La terra, per a mi, havia esdevingut una lira	sonora	, una flor embalsamada. L'embriaguesa dels sentits m'havia emboirat
les orelles una bonior dolorosa, una xiuladissa cremant, com un vent	sonor	acompanyat del pas d'un àcid, d'un corrosiu. Més tard, he patit de mal
Tarragona, i que tot en mi aspira a la llum, a la força, al ritme càlid i	sonor	, i que potser la meva tragèdia no em ve d'altra cosa que d'haver oblidat
veu perduda l'esperança en escapar-se-li dels dits les primeres monedes	sonores	i al·lucinants que havien de cridar les altres. Jo prou em deia que els
em miraven. A l'aire vaig collir uns mots d'una d'elles. La veu era dolça,	sonora	i burleta i tenia, amb tot, quelcom de manyac, de tendrament femení.
del saber. Era ignorant de les coses concretes del món. Només quatre mots	sonors	d'una retòrica romàntica i pretensiosa. Vaig acotar el cap a la barana
una esquella que dringue fi o una campaneta de bronze o un cascavell ben	sonor	. Hi ha qui, essent l'admiració i l'enveja dels menuts, s'ha pogut posar
i torna la cançoneta, i retornen les cabrioles i els brincs i l'escampall	sonor	. A boqueta nit, en eixa hora blava i grisa en la qual les ximeneres
roba. I com que el personatge parla en gurumbeu, que és la veu forçada i	sonora	, vibrant i gutural que usen les màixqueres pel Carnaval per tal de no ser
dents. Quin càntic més agut fan les postisses! Són unes estrelletes	sonores	sobre el teló de fons dels instruments de corda. Repiquen ràpides amb una
les festes, ben solemnement, ben alegrement, escampant les notes clares i	sonores	fins a les muntanyes i les masades que estan a les envistes del poble.
amb perles i or; i mentrestant ressonen bronzes	sonors	amb músiques guerreres, i, unànime, a llur so respon l'exèrcit
tempestuosos, el Bòreas, el Cècias i l'Argestes	sonor	i el Tràscias seguen les boscúries i somouen els mars; amb bufs
per les proporcions altes o baixes i perseguien les	sonores	fugues. Dret, en un altre lloc, s'estava un home que

Pàgina 1 (de 56)

50 següents