Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

una primitiva pírrica, sota les ordres de la cretenca Rhea. Amb el	soroll	que armaven, amb una entrenada i de cor apresa combinació de l'entrexoc
teva mare i a mi. És fidel i amb els seus lladrucs ens avisa de qualsevol	soroll	de passos que s'atansen a pertorbar la calma de la nostra solitud.
Tanmateix, les despeses seran crescudes, faci-se'n càrrec." Un furiós	soroll	de rovellades màquines d'escriure arribava del despatx del costat. "El
buit a les redaccions, els confiaré un meravellós secret. Quietud, sense	soroll	, acostin-se, els el diré baixet, perquè la competència professional no se
les llanes, no sopo, veig aquesta imbecil·litat que ens envia imatges i	sorolls	a distància, m'hi avorreixo i, després, al llit, per no dormir-hi. Gens
a la vora d'un pi centenari, esperà que es fes de nit. Quan els darrers	sorolls	s'hagueren apagat damunt del camp —brillaven ja les estrelles— i els
fan buides, immenses; sento quasi fred a l'ànima, i àdhuc tinc por del	soroll	dels meus passos. Tot està igual: la tauleta coberta amb les petites
així com segueix: Tino Costa havia nascut en una època turbulenta, entre	soroll	de trets, amenaces i planys i crits d'alarma. Durant molt temps se'l
-li repetir que m'estima, de dir-li-ho jo també!" Es sentí un	soroll	de passos. Mirà, però no veié ningú. Una sensació de solitud el féu
apartar-li el cap curosament; vaig alçar-me i em vaig vestir sense fer	soroll	, tot procurant no despertar-la. Amb el peu vaig ensopegar amb la taula.
del carro a la base de la barra. Tal vegada l'animal s'espantà amb el	soroll	de la caiguda; potser Mates, amb impuls instintiu, va agafar-se a la
no deixar-se vèncer pel sentiment. A la casa no es sentia ja el més petit	soroll	: sens dubte la mare s'havia ja ficat al llit. Mila sortí de bell nou al
Mila recorria mentalment el camí que la separava de casa d'ell. El minso	soroll	d'una porta entreobrint-se arribà a oïda seva. A baix, en l'obscur marc
i retrunyí amb ressons cada vegada més llunyans; a fora es sentí el	soroll	de la pluja. Tino Costa sortí a la finestra amb el cap descobert. La
tota la casa. Fins a ells arribaren veus, crits, i tornà a percebre's el	soroll	del temporal, que batia els carrers furiosament, barrejat amb trons i
l'agafà del braç. Se'ls veié gesticular en la fosca. Alçaven la veu en el	soroll	del temporal, en el qual les paraules es perdien; agitaven els braços com
les feia xocar entre elles amb un breu i sec espetegar. A Tino Costa el	soroll	del vent en els arbres el feia pensar en el so d'ossos de no sabia quina
s'allunyà sorollosament sobre l'empedrat. Després tornà a sentir-se el	soroll	del vent en els arbres alts. Tino Costa va girar a la dreta i s'endinsà
Es deturà un moment i es gratà l'espatlla, arran del muscle amb un	soroll	com si s'esquincés un pergamí. S'assegué i començà a treure's les mitges.
de nou. La solitud l'ofega; es sent presoner de les parets, dels	sorolls	, de la nit... el lament de la dona, dreta enmig de l'habitació com una
penes l'ha vist, i ara, per primera vegada, s'adona de com ha canviat. El	soroll	dels passos d'ella treu el padrí de les seves reflexions; es gira
a una cadira, però així que l'amollà, caigué en terra i quan acudiren al	soroll	, la trobaren en terra plorant. Mila aquest capvespre s'havia sentit un
Costa a poc a poc es sent retornar a si mateix; percep de bell nou el	soroll	de la pluja que es va acostant; sent el brogit del vent als arbres; un
vast i en el que es sentien de tant en tant les esquelles dels ramats, el	soroll	d'un carro que tornava del camp, el cant solitari d'un treballador. El so
nues, agitades per un vent tempestuós, que passava, amb tot, sense	soroll	. Tot: el cel, la terra, els arbres, el temps; tot era hostil i amenaçador
contra el cel il·luminat, agitades per un vent tempestuós, però sense	soroll	, en no se sabia quins gestos desesperats. La vall es clogué, com si una
seu llitet, posada contra la paret, quasi aixafada, Sileta va sentir el	soroll	allí, i endevinà tot d'una que ell havia introduït la mà (tal vegada
seva ànima sencera, tots els seus sentits eren llavors allí, en el	soroll	dels peus en saltar de la finestra al trespol; en l'avanç dels peus cap
alguns passos rostos avall; s'aixecà, mogué els peus furiosament i el	soroll	de les pedres l'embogia de terror, com de passos que el perseguissin.
es pensa que està dormint a la seva habitació i prega que no facin	soroll	. Tots els qui la veuen no poden estar-se de plorar. —Pobra Maria! Tota la
Quan el carro es deturà davant la porta no es sentia el més petit	soroll	en tot el carrer, i els ulls de tots estaven fixos al carro en una
—Calla! Escoltaren tots dos. Sí, a l'interior ara es sentia un lleu	soroll	, un frec de robes, una petjada. Romangueren encara escoltant; tornaren a
mare i la del seu padrí sonen ja remotes, sense emoció, sense sentit, com	sorolls	de vent. Hi ha una veu que la crida més a prop, aquí al seu cor mateix,
el crepuscle, i la seguia el mateix religiós silenci; només es sentia el	soroll	dels passos en la graveta del camí. Només que en aquest enterrament no hi
que fulleja i manucleja un feix de bitllets, satisfet del tacte i del	soroll	. Ens el podem imaginar, però amb dificultat. No hi creiem gaire. Els rics
insensibilitats acústiques seria idèntica: el fet d'estar acostumats al	soroll	en qüestió, fins al punt de "ja" no percebre'l. Les "esferes" de què
del Niàgara i els digui —per si ho dubten— que les seves cascades fan un	soroll	atabalador. En unes altres paraules: convé que, davant els nostres propis
D'horrors, és clar, no en falten. En certa ocasió "vaig sentir un	soroll	com si s'hagués rebentat una arma, i era que havia esclatat l'obús d'un
i tot d'una es gira tramuntana: remolins de fulles, branques convulses,	soroll	de mar. Plou, a intervals, tota la tarda. Cel gris, llis. Llarga
guerra. Prop de les 4 passen onze avions molt enlaire, amb gran	soroll	. Vénen de la costa cap a ponent. Els veiem brillar al sol, com astres de
on foren enderrocades més de quaranta cases. Sembla mentida que el	soroll	pugui sentir-se de tan lluny. Al matí vaig a Espinelves amb el sogre.
en la cambra silenciosa on, enllà del balcó, se senten els crits i els	sorolls	de la plaça. 23 març. El diari diu que els franquistes
de contrabandista. 4 juny. Estava mig endormiscat i sento	soroll	de gent, veus vora la porta de la cambra. M'al·ludeixen (és l'avi): "
novembre. Al matí vaig al Noguer. Sol d'or, prats verds i	soroll	d'aigua a la Riera; opulència dels castanyers tardorals. Quina
era al Noguer, sento un bombardeig terrible i al cap de poca estona un	soroll	d'avions. Cap al tard ens diuen que ha estat bombardejat Vic. Llegeixo el
gener. Han caigut Granollers i Calders. A mitja tarda sentim molt	soroll	d'avions i molts trets d'antiaeri. La Roser petita plorava i la Sinda,
brunzir dels avions sobre el Montseny. A quarts de 4 sento molt	soroll	de motors. Crido la Josefina perquè obri la finestra i de seguida sentim
de seguida! És l'aigua de la direcció! Aleshores es gira i, contra el	soroll	de fons de l'aigua que va espetegant en la porcellana, diu: —Amb una
la pregunta als llavis abans d'adonar-se'n: —Què passa? A jutjar pels	sorolls	, que ara han canviat de naturalesa, la deuen arrossegar cap a fora, els
altres. Ell estira les mans sobre la taula, les va tancant, aclaparat. Un	soroll	a la galeria, com si algú hagués colpejat els barrots de la barana, els

Pàgina 1 (de 130)

50 següents