Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ànima. Mila del Santo ja no es vol casar. "Mila del Santo ha begut el	suc	de les herbes collides a la lluna; ha mastegat l'arrel de l'estorlinda,
gairebé rabiosament el pit, els braços, el ventre, les cames. Un	suc	groguenc rellisca cap al plat i s'arrossega pels racons clivellats abans
una substància viscosa que s'esmuny cap a una mena de canal enllacat de	sucs	espessos. Retira ràpidament la mà i es tapa el nas amb el faldó de la
el bon home, amb les llàgrimes als ulls i amb els bigotis tots untats del	suc	d'un pollastre de nevera, ha ficat mà a la butxaca, ha tret una cartereta
europeu no havia tingut l'ambició de colonitzar-les ni de treure'n el	suc	. Els maoris, aleshores, no eren semidéus, però de tota la terregada
Jo, a aquests "advocats", els trobo una polpa com un sèu vegetal sense	suc	ni bruc, que amb molta sal i molt oli i vinagre m'arriben a donar la
morts. Hi ha altres fruites com la xirimoia, fines de paladar, però totes	suc	i pinyol. I encara trobaríem més espècies, aspres o àcides, que
només dóna la cara, i els qui l'administren de debò, en treuen el	suc	i l'exploten són els xinesos, antics propietaris de la "Potiiraiatea".
Era un cau de fustes incoherents, menjades de termites i pintades de	suc	d'estrella de mar. Allí hom venia divinitats polinèsies fabricades a
em va fer lloc al taulell després de deixar-me anar unes quantes gotes de	suc	de síndria sobre la camisa, perquè, al polinesi, li agrada ensorrar les
Mari respira i es fa un gran tip d'uru escalivat i de peix cru amb	suc	de llimona que ell mateix ha anat a pescar. Però Mari és únic dirigint
No sabia conformar-se a deixar la vida sense haver-li tret tot el	suc	: —¿Què m'importa —delirava— que siga una perduda? Si ve bé, es diaris
sobtós a mig pair, encara l'emmerdissa el gàstric	suc	d'aquell peixàs. De saliva salada sobreïx. De tant en
com tots sobrer. ¿O espremen d'ells mateixos	sucs	celestes, potser? Sort que escassegen els miralls, puix que els
dins la sang, la ment treballa com les dents; els	sucs	de l'ànima dissolen les preses dels sentits ganxuts i
Li donava llet i no la volia. Li donava aigua i no la volia. Li donava	suc	de taronja i l'escopia. El canviava, plors. El banyava, plors. Era
era ell: el cor primer de tot i la freixura i el fetge, tot negat amb	suc	i sang. I li vaig començar a passar la mà a poc a poc pel ventre perquè
agafava autoritat una mena de ganivet llarg i vaporós del color que té el	suc	de les taronges esclafades en el port. Era un raig de llum que passava
i que només elles en coneixen les excel·lències i en poden treure tot el	suc	. Don Tomàs, quan parlava del metge o del capellà de la casa, ho feia amb
de material patològic, la humanitat allí present semblava treure	suc	de la vida amb una gran naturalitat i amb una inconsciència que es podia
proletariat anònim, es veien escampats per les tauletes els que treien	suc	del prestigi de la casa. Aquella nit no n'hi havia gaires. Uns duien la
la mossegada d'un gat rabiós. Un home primet, pell i vestit de color de	suc	de pipa, li anava palpant les benes i li deia que potser li tindrien de
que es fes remarcar de tot Barcelona. Conxa tenia ganes d'exprémer el	suc	de la vida fins a defallir. Feia dies que li rodava pel cap una idea, i
i guaiten l'ànima humana, en aquell punt que és un verdall amb tot el	suc	per definir i encarrilar, com si fos el vestit més ple de flors i
es menjava les ungles, em feia llepar els seus dits quan li hi posaven	sucs	amargants perquè no se'ls fiqués a la boca, i així ella s'estalviava
de temps una operació rendable, teòricament i pràcticament. No tots els	sucs	tòxics són ardents o amargs, i la recíproca no és pas més certa; no
grana en forma de dent preservi contra les mossegades de serpent, que un	suc	groc sigui un específic de trastorns biliars, etc.— val, a títol
Els vaig rellegir una i dues i tres vegades. Cada vegada en treia més	suc	. Hi ha força idees, força sentiments trets d'allí que han estat punts
en un banc i ens van donar un plat de carn grassa amb mongetes i molt de	suc	, tot repugnant. Tot era igualment negrós dintre el plat fosc de llauna.
crues, d'altres mariscos rars, crustacis minúsculs, tot amanit amb el	suc	de la verda llimona. Ell exclamà: —Anem-nos-en d'aquí. Tot em mareja
d'ells. Jo els contemplo, bruts, fastigosos, forts, vermells de sol i del	suc	del raïm que han menjat per les carreteres, estufats com perdius
ampolla de bon vi. Després de la sopa ens van donar un plat de carn amb	suc	i patates. No era dolent, però de veure-ho tot tan negrós em feia una
gratuïtat de viure, quelcom d'igual al gra que nodreix l'ocell i al	suc	de la terra que fa viure l'herba. I era singular com en aquest recurs
de boules van en màniga de camisa. El Roine, allà al fons, és de	suc	de taronja. Fa una corba i està encalmat, encantat allí a la regolfada. A
dintre meu. —Saps què és aprofitar els diners? —Prou. —És treure'ls el	suc	. —És clar, dic rient. —No vull dir estalviant i fent-los durar. —
¡Com esprem els meus vint-i-cinc francs, el lladre! Si els en treu, de	suc	! Hi haurà anat de seguida, ha fugit de pressa, de pressa, com si
alcen alt el barral o el pitxer, la dels que trascolen gargamell avall el	suc	del raïm sense mida i sense compliments. Quines engolides! Mai bevem,
rependria perqué soch... Veu. Un tros de llus; ab pésols y forsa	such	. Tano. Si ho endevinés, encare podría sucá pa y are no tinch pa,
Si ho endevinés, encare podría sucá pa y are no tinch pa, ni	such	, ni bruch. ¡/Gran Dio\, y morir tant jóve! ser mestre y
xuclin els ulls. I, de fet, per aquests espiells se li escapa una mena de	suc	blanc que sembla llet quallada. [(Espanta les mosques.)] Està bé,
mirar, ja, amb aquests ulls rodons que se t'escapen de la cara untada amb	suc	de móra! No me'n fas, de por! ¿Oi que aquest matí han vingut les santes
la sang es gleva justament quan surt de les venes? ¿És per atzar que els	sucs	de la digestió són adaptats al pa i a la carn, segons que es mengi pa o
que diuen que no, que la taronja té una xarxa de teixit esclerós ple d'un	suc	àcid i que la mateixa escorça és una trama d'esclerènquima, etc.? Doncs,
els poncemers floreixen, cau la mirra, i destil·len les canyes	sucs	balsàmics, i els seus colors dibuixa la Natura, i de
dolços com la mel i llavors en diem raïms; els trepitgem, en retirem el	suc	, que posem en barrils, fermenta tot sol, l'obrim per Sant Jordi Bevedor,
, per l'octubre, i surt vi! Què és també aquest prodigi? Te'l beus, aquest	suc	vermell, i l'ànima s'eixampla, ja no cap a la vella carcassa, desafia Déu
de menjar, només coses fortificants: caviar negre, costelletes, peix,	suc	de llimona, kadaif. Vam fer l'amor encara una altra vegada i ens
deus haver espremut quatre o cinc mil lliures de paper; ¿i quin	suc	n'has tret? Hi havia tanta d'angoixa en la seva veu que se'm va tallar la
pastors. Prenguem ara un cas més complex. Certes plantes segreguen un	suc	dolç, en aparença per eliminar de la pròpia saba quelcom de nociu. Això
d'algunes lleguminoses i al revers de la fulla del llorer comú. Aquest	suc	, per bé que de quantitat escassa, és cercat amb avidesa pels insectes.

Pàgina 1 (de 55)

50 següents