Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

del comunisme. Thierry Maulnier —escriptor de dreta i, per tant, gens	suspecte	...— no descartava que pogués donar-se un Bossuet comunista. I hem
"Madame Bovary sóc jo!". Una altra versemblança s'hi fa	suspecta	, de seguida: la versemblança del sexe. Si la Bovary era Flaubert
amb tota seguretat que l'ordenança no ho pot ser. Cal anar eliminant	suspectes	, compreneu? —Ben cert. Potser un dels mateixos oradors... —insinua ell,
la mateixa, que no hi falta res, que entremig no hi ha notes ni missatges	suspectes	—. Està bé —fa aleshores, desencisat. L'altre ja ha engegat el cotxe que
veu diàfana que va pel món amb l'ull dret a la misèria i amb una cicatriu	suspecta	a la galta. És una barreja de suís i d'australià que aquí fa el comerç de
i d'altres vegades un punt de ressentiment primari i casolà que fa	suspectes	les millors actituds. Sobretot, desvetlla un sentimentalisme torbador,
una saleta de baccarà. El pis de Rosa Trènor era un principal dels menys	suspectes	. A la porta hi havia una placa que deia "La Aseguradora Agrícola, S·
espontània de la societat. (El cromo literari d'aquella època, segons una	suspecta	però no menys significativa insistència de la posteritat, ens el donen
hom inhuma el cos i posa damunt la tomba tants còdols com membres o	suspectes	compta el grup. El còdol que hom retroba tenyit de sang indica l'assassí.
encara, hom estira els cabells del difunt un a un recitant la llista dels	suspectes	: el primer cabell que cedeix denuncia l'assassí. (Elkin 4, pàgs.
si hom li concedeix la circularitat que invoca per dissipar el "caràcter	suspecte	" que s'encomana a les primeres etapes de la seva síntesi, el que Sartre
ara, em portava a cercar les delectances del talp: els carrerons	suspectes	on la vida és fangosa, les cofurnes, la nit, la taciturnitat. On havia
Jo llegia en els seus ulls que ens considerava com uns individus	suspectes	. Dada curiosa. En aquest mateix bar, esdevingut per a mi memorable, m'he
que abans no li havia sabut veure, amb no sabia què de tèrbol i de	suspecte	. Em dolia d'haver sortit amb ell. Hauria volgut fugir del seu costat. En
Veure no importa què: si els viatgers m'observen, si jo faig un posat	suspecte	. Alguns han baixat. Només són quatre o cinc. Xerren, xerren com vint.
que hi bevia i menjava, obrers, vagabunds, estrangers, dones de cara	suspecta	, gent estranya, plena de vitalitat i de duresa que es mostrava en llurs
amargor; m'encantava de veure sobresortir d'enmig de les seves accions	suspectes	la seva bonhomia tan clara i essencial, que, vestida de sornegueria i de
estic a punt d'esclafir. L'home em mira i remira, com el policia mira un	suspecte	. —D'on ve la carta? —De Barcelona, ja us ho ha dit dues vegades!
en els teus calaixos, en els armaris de la roba, en els racons més	suspectes	, convençut de trobar-hi les seves cartes. Hi havia dies que un gest, una
Entrà al cosidor; revisà els mobles i els armaris robers, els racons més	suspectes	. Destapà la màquina de cosir, i, en obrir un dels calaixos, la tapa va
de la Ciència, prohibit. ¿La Ciència prohibida?	Suspecte	, absurd! ¿Per què podrà envejar-los-ho llur Senyor? ¿Que potser
ulls més penetrants; cap artifici d'astut serpent no fóra gens	suspecte	, com procedint d'una finor nativa, i en alguna altra
ans mostra amb alegria el bé obtingut, autor que no és	suspecte	, amic de l'Home i lliure d'impostura. ¿Què temo,
de Faraó: allí mor i deixa el poble tornant-se nació, i es fa	suspecte	, ja havent crescut, a un rei següent, que busca
propi. Aquest "medi propi" ha rebut diversos noms, un dels quals és tan	suspecte	com inevitable: "la cultura". Es tracta d'un medi que segueix una llei
és "un món", sinó senzillament "el món"—, té el mateix nom tan	suspecte	com inevitable: "la cultura"; i segueix la seva pròpia llei: la
castellans i alemanys. Si el poble, dessagnat per la Germania, i	suspecte	, no podia intervenir-hi, els aristòcrates locals tampoc no van posar
implacable) no tolera el sojorn a Malta del seu enamorat. Serà criminal o	suspecte	? No, és un gosset falder amb cara d'estúpida innocència; però a Malta són
un redós d'afecte i d'estima que l'empara, i torna a ser un home i no un	suspecte	. I ningú no sap bé quin és el goig de posseir-te, dignitat de ser home,
cada moviment acomodatici del malaurat Pellini, emprenia una oscil·lació	suspecta	. Amb una mica que es revirés corria perill d'empendre una vertiginosa
corriols amb la seva calma, una calma que dia per dia anava fent-se més	suspecta	. Era evident que caminava amb por de caure. Demés prenia un trascamar
Només érem sis els que restàvem sense el preat bitllet en front del	suspecte	atuell —una dona, dues noies, un jove i nosaltres— quan obrint-se una
els seus homes, la terra... Per que lo que os vaig a dir, potser em faría	suspecte	. Peró, sense que s'atenui mon entusiasme, veig els pecats que vá comètre
romangué mut. Bé en feren de sorolls discrets i remenadisses	suspectes	en mig de la fosca; bé l'aixecaren el ninot i l'impulsaren a executar
mester, sinó lànguida i tal que, a un ignorant dels seus fets, podia fer	suspectes	els seus costums. Quan ell demanava a Calígula la consigna, li donava
plens de clivelles i sacsons, uns pebrots verds retorts com una banya,	suspectes	d'haver heredat l'escoïssor dels bitxos i uns cogombres granelluts,
més corpulent de la colla. Tots desfilaven darrera d'ell, en un mutisme	suspecte	. Diria's un escamot d'indis guerrers disposant-se a sorprendre un enemic
el veus? Un altre! Encara no acabava de dir aquestes paraules, una negror	suspecta	tacava el cel en el mateix indret per on havia aparegut el primer
Erbok. Així, l'acte de salvament d'un cristià, que hauria pogut semblar	suspecte	a l'arraix, es convertia en una captura, cosa que constituïa un mèrit de
fet concebre esperances a Arnau i que tot canvi d'actitud podria semblar	suspecte	i arrossegar les pitjors conseqüències. —Has estat poc franca amb mi,
la clau. La mateixa poesia de Verdaguer, ¿no li haurà estat una mica	suspecte	? ¿No ha estat el primer d'insinuar que el millor de Verdaguer no era el
màquina de vapor del carroussel, ha remarcat la presència d'un personatge	suspecte	. Aquest home només té un ull —i tan intens!— el qual és fixe a tothora
uns esperons invisibles, amb un joiós dringar inoportú. Per no ésser	suspecte	, s'assegué a l'espona del llit, les mans als ulls. Volgué veure de prop
li demano un tros de pa. Me'l dóna sense replicar. És un senyal	suspecte	, puix que, normalment, és molt mesquí. Per això resto despert. No passa
ençà, certs melangiosos estats d'ànim, moviments d'absència, inesperats i	suspectes	silencis, fan pressentir que la vostra vocació perd arrels, que
reinfla l'estrèpit dels motors; passen reüllant a banda i banda: tot és	suspecte	, cada transeünt un probable adversari que els odia. Algú s'atura al
Aquesta sorpresa que manifesta, senyor Roca —vaig afegir—, és una mica	suspecta	. ¿Que potser no està conforme amb el que li acabo de dir? Les meves
amenaça immediata de vents o de pluges, com pretén Aristòtil, ans torna	suspecta	tota una anyada; de què apareix que no treu del seu veïnatge immediat
hores d'oblit i de benaurança al costat d'ella, tot li semblava	suspecte	i anguniejador... Avui se sentia més apropat de l'amic i potser al fons
meva sense haver-la jo posseïda. Si encara ens restava una gota de passió	suspecta	, si encara, d'amagat nostre, guardàvem algun petit desig perillós, des

Pàgina 1 (de 6)

50 següents