Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

notables, li fa una escolteta a cau d'orella al donçainer, redobla el	tabalet	, la donçaina fa dos destarifats arpegis, paren els nanos, la gent fa
calcetinets al garró, va i ve també, pegant-li ab un cullerot de fusta al	tabalet	que porta penjat del coll. ¡Bon sarrabastall que armen! ¡Lo que es riuen
la gelor estranya de l'últim bes que li donà? La sambomba i la raca i el	tabalet	s'acabaren per aquella nit. Sols lo foc s'encarregava d'animar aquella
en l'aire, i clap!, l'altre peu retingut i clap!, seguint el ritme del	tabalet	, prrrrrr pam, prrrrrr pam, la capeta curta sobre el muscle esquerre, i al
llaurador valencià. Caràcter i llengua. Els àrabs. Barraca, saragüells,	tabalet	i dolçaina. De la traca als masclets. La taronja, l'arròs i l'orxata. Un
la seua vida, el valencià si ou el queixit de la dolçaina o l'avalot del	tabalet	"i que es coneixen amb el nom de música del país, immediatament deixa
Tenia el dolçainer un segon jo, que era com la seua ombra inseparable: el	tabalet	, un xiquet aprenent de l'ofici, través, un murri que rebia de quan en
queixes, a força d'habilitat i de lleu, mentre el xiquet feia redoblar el	tabalet	i així anaven per les festes dels pobles o pels carrers de la capital
per a el nostre sistema de cortesia". No cal dir que la dolçaina i el	tabalet	eren l'ànima del ball. Al finar, cada parella passava pel davant del
l'ofici. El banderer era sempre un oficial de molta força, que al so del	tabalet	i la dolçaina, anava fent cabrioles i aixecant i baixant en alardons,
vivendi molt estret i desesperat. El Tabaler Festes i festetes.	Tabalet	i dolçaina. Ofici d'herència. Tabalers famosos. La tabalada de Santa
d'herència. Tabalers famosos. La tabalada de Santa Llúcia. Llorente. El	tabalet	és un instrument que sona molt pel País Valencià; no hi ha festa,
festeta, commemoració, repartiment de bescuïts o festa de carrer, que el	tabalet	no vaja pel davant ensordint-nos amb el seu repic. Pot anar sol, però el
admirat, feia goig veure'l encés d'entusiasme batre com un guerrer el	tabalet	; a les festes de carrer, tan vulgars i ensopides tocava d'esma i
i badallant d'avorriment. No era corrent veure a un fadrí tocant el	tabalet	; era com havem dit un ofici de xiquet, i com totes les arts del món va
Mellat, Nicolau, Rafalet, el Clavell, Subies i el Tort de la Sènia. El	tabalet	i la dolçaina han segut, són i seran els instruments de la nostra música
estris necessaris. S'hostatjava a una de les millors cases i mentre el	tabalet	i la dolçaina anaven fent la seua via i anunciant la festa voltats de
metre de llargària, per tal com aquesta dansa, que s'interpreta al so de	tabalet	i dolçaina, és del tipus de les de ball de bastonets. Els moms
els dansaires, genoll en terra, adoren. La dansa s'interpreta al so de	tabalet	i dolçaina i té dues melodies, una per a acompanyar els moviments de
hora abans de l'eixida de la processó, les Roques, al so de dolçaina i	tabalet	, emprenen la marxa i fan la volta de la carrera processional, entre gran
de les roques les ocupen les dansetes corresponents, cadascuna amb el seu	tabalet	i dolçaina, i alguns moliners, els quals llancen al públic confits, flors
l'aspecte de ser curts de cos, i que ballen i fan evolucions al so de	tabalet	i dolçaina. El 1801 eren sis els nanos: una parella de turcs,
Pardo: Comenta Josep Climent que encara que es balla al so de dolçaina i	tabalet	i amb repic de castanyoles, la dansa dels nanos té unes característiques
anaven alguns acompanyats d'antics tambors propis, però generalment de	tabalet	i dolçaina, i moltes vegades també d'alguna danseta. Els portadors de les
també una anda de Sant Josep i així mateix una danseta amb dolçaina i	tabalet	. 4o· Els cistellers i pinters, que portaven l'anda de Sant
esclaus de Castella. València no és sols falles, trons, dolçaina i	tabalet	. València és una part integrant d'una comunitat històrica a la qual hi ha
pareix que ha naixcut pera la bullanga y el fandango, pues en ouir el	tabalet	y la donsayna, ya está tot lo mon en peu. Assó que 'n altres díes donava
entaulat lo dumenge y dilluns per les nits, fins la baixada del Sant. El	tabalet	y la donsayna se pot dir que no paraven may; entre les albaes, qu' eren
flors artificials, que posades sobre una bandeca de metall, y al só del	tabalet	y la donsayna, portava per tot lo carrer ú dels clavaris. Demprés, pujant
lligantlos dels brasos en lligases fetes de mocadors de pita, al colp de	tavalet	y la donsayna, els duyen presos al carrer de la festa; y pera lliurarse
la golosina. Transcurrix un rato, al cap se ou, a lo llunt del carrer, el	tabalet	i la donsaina. Per fi escomensen a cridar: —¡Yaya, yaya..., ya están ahí
que està en lo llit pega un sortit al repicar el	tabalet	, i sent pel cos rampes de fret. Quan apleguen, el pobre vell
7] Potaje. Con que pera arreglar la cosa de bé á bé y que no tingam	tabalets	, s'ha fet una nova tanda de sanadors, entre els cuals figura el nostre
[17, 32] El	tabalet	. Número 2. 9 de Mach de 1847. Imprenta de Blat, carrer
S' anunsia pues que el planteo del sistema tributari del	Tabalet	ha produit efectes pasmosos. No digam que hacha segut lo de la
que els contribuyents han encontrat el sistema tributari del	Tabalet	... tan bo ú millor que el atre... y que als morosos no els caldrá
buenos tabaleros\ á achudar á llevar la pesada carga... del	Tabalet	. Deu prèmie als contribuyents Convertixca als pecadors,
la dolçaina de tota l'èpica del nostre país, i amb el	tabalet	li aniré repicant la fel de les ferides i dels colps
compàs, tocant una canya per floviol y picant lo cistell en comptes de	tabalet	. Los dos, sorpresos, de primer estavan tots avergonyits; després l'home
cases dels regidors y de les autoritats. Cada comparsa balla al so del	tabalet	y la donsaina: eixos dos instruments que, al sentir'los, s'eixampla el
la casa del personatje á quí li van á fer reverencia, sona el redoble del	tabalet	que crida á la gent. Els chiquets corren á vore alló, els vehins ixen á
y graves com els mateixos regidors de la ciutat, y que va acompanyat de'l	tabalet	y la donsaina, eixos dos instruments que, al oirlos, s'eixampla el pit,
ahí! ¡Ja s' òhuen los riallers Ressòns de les donsaynes y els	tabalets	! ¡Ja els acòrts de les músiques s' òhuen també, Y á
Jaumes, Marchs y Ferrers, Qu' en quant òu les donsaynes y els	tabalets	, Fa, ingeniosa, tals còses, qu' en tots los temps, La
y olorós. Es el valensiá chovial y de un chéni tan vivét, que en oir el	tabalét	ya no pensa en ningun mal: eixe bèlic instrument, tradisió del musulmá,
ballem els nanos ó qué fem? Ché, total per deu pesetes... Nelo, duro al	tabalet	. [Tabalet y donsaina. Ballen els nanos y al mateix temps canta el Cor]
els nanos ó qué fem? Ché, total per deu pesetes... Nelo, duro al tabalet. [	Tabalet	y donsaina. Ballen els nanos y al mateix temps canta el Cor] Elles Ma que
Y en la ciutat del Cit ¿qué 's lo que pasa, Que el	tabalet	y la dolçaina sòna; Y grans y gichs se 'n ixen de sa casa,
Y en fí, pera que siga el gòig complet, Donçaina y	tabalet	. A tal punt l' entusiasme va aplegar, Que, com si
Quant toca son instrument? Dessota l' esquerra bras Lo	tabalet	se sopluja, Mentre que cáuhen com pluja Colps en ell,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents