×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb taciturn |
Freqüència total: 242 |
CTILC1 |
faig? M'és lícit de matar-la?", preguntava a l'inseparable company. El | taciturn | conseller es limitava a no comprometre's des d'un còmode silenci. "Jo | pagès. "I amb ella m'hauré de casar?", s'esfereïa el pensament del | taciturn | companyó —i el mot tampoc no ens agrada. "No calia pas. El germà, força | Ocnos Des de les profunditats del temps o de més enllà, el vell | taciturn | , assegut, ombres endins, a l'espartar llotós, entre joncs alts, trena | Vivia sola amb un seu fill. Ell era un minyó alt, flac, d'un caràcter | taciturn | , de mirada trista, sense rialles. Però la vella Badona no en tenia | àrab i jueu de la Kasba. Hem trobat un xofer perpinyanès i un moret | taciturn | i decent, i en companyia d'ells hem anat repassant el mapa d'Alger. El | a Borabora, com un animalet pur i assenyat, una mica somniador, una mica | taciturn | , però amb l'ànima ratllada d'optimisme. De tots els adolescents de | tenia el lagon —inoblidable— de Borabora. Els nois de Moé, prims, | taciturns | , amb un tòrax com una flauta, totes les costelles visibles, i les cames | solen els moribunds llançar l'últim alè. (M'ho ha dit un metge | taciturn | , de vasta experiència). I així va ser per a la meva | la pluja cau espessa damunt Guadalajara, que guaita, | taciturna | , dins horitzons llunyans. Boscs de xiprers s'eleven com a vesprada bruna, | a la vegada. Irrevocablement consagrats al paper de propietaris | taciturns | d'un benestar accessible només per persona interposada, afaiçonaran una | de dir que feia dies que em veien extremadament reservat, ombrívol, | taciturn | , i que amb aquest capteniment havia demostrat, tant com amb el meu acte, | de Ferlandina. L'envoltaven sempre una rotllana d'admiradors, de joves | taciturns | que tenien ulls de passió; i d'aquella rodona de flames eixia una ànsia | ? —Si els mossens i els de la funerària van a l'hora, sí. Se'n torna | taciturn | . Segueix els moviments de la seva ombra. Quan la veu abans d'entrar a la | ha contat fa poc! Elvira va callar; seguí parant taula. No per esquerp o | taciturn | deixaria d'expressar-li els sentiments que li inspirava la senyora | de nou explorà el rostre del seu pare: era evident que estava més | taciturn | i de mal humor que altres dies. L'espià durant tot l'àpat. De sobte va | una petita vida esquerpa, indolent, vulgar, esquiu. El pare, home retret, | taciturn | , d'una sorprenent semblança amb la "seva" fàbrica i la "seva" casa. | estreny la carta contra el seu pit cansat. Sembla que encara el vegi, | taciturn | i distant, darrera el diari. És ben bé ell, però avui li ha caigut la | el capità Lemonis es va treure uns rosaris d'ambre i començà, sorrut i | taciturn | , a esgrunar-los. Jo lluitava per no veure, per no sentir, per retenir | la taverna: és una espècie a extingir. Els oficis són cada vegada més | taciturns | . ¿S'han fixat vostès com es trama, en el sagrat nom de la | en el seu ajustament, aspre en les seves respostes, incivil, fred i | taciturn | , pot esperar de defensar el cor d'una dona jove contra les empreses del | els que han anat a caçar i no dinen al bosc. Com és natural arriben | taciturns | , cansats, amb el pas feixuc; posen la carrabina a un recó de la barraca, | ho havia d'estar. La primera dificultat que se li presentava era la humor | taciturna | de la seva mare: allò que ja havia previst. La dona estava de mala | i, veient que la seva mare, enc que s'era calmada del plor, romania | taciturna | , desitjós de desentristir-la, s'hi atansà per abraçar-la i amoixar-la una | "pela". Eren vuit dies que es passaven molt de grat durant els quals el | taciturn | i malganós senyor Marcel·lí encara esdevenia més comunicatiu i amable que | i orenetes, i al bell mig del camp el sembrador amb el front arrugat i | taciturn | , llençant com un boig amb el gest ample la llavor del blat comprada amb | a Magdalena, li feien mala espina. Joan Antoni esdevenia altra vegada | taciturn | i fugísser. Per dues vegades havia passat tot el dia fora de casa, sol. | i més absurda follia. Ve't aquí el que havia engendrat en les seves hores | taciturnes | i en aquelles dues nits d'escriure. A les insinuacions llagoteres | ha un vas de cervesa. És el darrer vespre que passo a casa. Tothom està | taciturn | . Me'n vaig d'hora al llit, agafo els coixins, els estrenyo contra meu, hi | gronxant-se en el balancí de sota la figuera capbaix o cap en l'aire, | taciturn | i reservat. Per què, ultra la preocupació de la causa, tenia aquell deix | seva, com si els seus no fossin dignes de la seva cordialitat, esdevenia | taciturn | i defugia les converses manyagues i les tendreses dels seus fills. Els | coratge l'alliberés dels blasmes de tothom. I es passava hores senceres | taciturn | , capjup i callat mirant el mar com si en les aigües quietes i somortes | més que no pas ell! I potser patien més que no pas ell en veure'l tan | taciturn | i li endevinaven les seves penes. Nit de silencis, aire geliu i encants | X Va fer uns dies de fred intensíssim. En Vadoret els passà | taciturn | , sorrut i insuportablement callat com mai. Ni deia res ni responia a | no! De guix solament se me n'anirien la meitat dels diners. Es quedaren | taciturns | , l'un enfront de l'altre, vetllant tots dos perquè la precipitació no els | camí de les cataractes, a través d'una boscúria estranyament deserta. El | taciturn | Monsieur Groult, que observava i anotava amb tenacitat totes les | Cuati, el seu company que el seguia com un autòmata, amb una docilitat | taciturna | , al costat de la qual, la companyia d'un gos semblava una disbauxa de | a comprendre. De sobte desapareixia sense acomiadar-se. Aquest esperit | taciturn | va suprimir en pocs dies les excentricitats d'altre temps. Una certa nit | a la mateixa hora, hi veurà un senyor rigorosament endolat, d'aspecte | taciturn | , que llegeix amb una atenció sostinguda. Les prestatgeries de la seva | a copsar que gairebé tots els llibres que llegeix o devora el cavaller | taciturn | són de caràcter marcadament sentimental, de gust un xic ressagat, però sí | massissos, de les arbredes frondoses, bateguen tres ànimes —el cavaller | taciturn | , la dama liviana i el nen solitari— sota un gran signe interrogant. | pròpies ones, anava a trencar-se i a morir dolçament en les altes roques | taciturnes | . Ah! i també les aigües del torrent que tan suaus i blanes decorrien, en | "pomellístics" són una conseqüència del que és apuntat entre el noiet | taciturn | i la noia frèvola de /Joan Endal\— però en aquelles produccions | els biògrafs ens el descriuen ja en la seva joventut com un individu | taciturn | i insociable. El seu afany de domini i de poder és un tret que | herbes seques, papers bruts. Tornaven carregats, caminant a poc a poc, | taciturns | , sense dir-se una paraula. Ara feia tres mesos que havien fugit de la | on ma pau s'és abeurada, curulls de tendresa | taciturna | , retrobi una teva espurna. Bells ulls! Que en | compteu, què compteu? Què feu? Què és de vosaltres? Franklin, usualment | taciturn | , se sentia evidentment deslligat de paraula per aquell escalf familiar. | galonejats: un noi geperudet, magre, pàl·lid, que es mostra recelós i | taciturn | . De segur que aquest viatge no li fa cap gràcia. En arribar nosaltres a | va, ni on anar, ni on posar-se. Arriben també un gran nombre de soldats, | taciturns | i calmosos. El pas dels vehicles és difícil en extrem. Els principals | veure-la i sentir el goig que li produí aquell canvi de la filla, sempre | taciturna | i pàl·lida. Però, poca estona després, en tornar de la taquilla on havia | ingènua del seu parlar, transformant-la en una nena encongida i | taciturna | . Altrament, l'austeritat de l'uniforme, la llargària de les faldilles i |
|