Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la seva obra sencera. I tot això, que és molt, guanyareu contra el	tedi	i l'espessa estultícia que tant ens escurcen les hores del sobri, net,
I per sempre ignorarà tant l'esglai de la fugida del temps com el pes del	tedi	, l'aversió a una feixuguesa parada i buida que els esperits senzills, les
embridant la molèstia, perquè aleshores m'avorria —i persevero en el	tedi	i, en resum, em detesto— feroçment i àdhuc desesperada. "Tu no t'amoïnis
com un model de virtuts domèstiques. Que el paradigma els causa	tedi	? No ho dubto, però com els amenitzaria, pobra de mi, la veritat? Vaig
silenci. El silenci de les Torres de Padrós va ser, possiblement, ple de	tedi	i fatiga, però inútil no, car allí va néixer el poeta. Josefa Valls havia
recordes? Com vols que el meu pobre cap emboirat per la peresa i el	tedi	i un vinet lleuger que venen a poc preu al mercat de San Giacomo,
amb paraules franceses tota possible vulgaritat, qualsevol rastre de	tedi	, parlava de llibres francesos, i la seva veu francesa cantava tan
vida que menava, que ni el plaer del remordiment li compensava l'immens	tedi	de viure, reclamava tossut una vida eterna. Des de l'immens avorriment
intentava emergir per respirar cap a una autèntica vida. En aquest	tedi	fangós el remordiment actuava com un estimulant que li permetia
d'abril? Plovia a poc a poc. Nosaltres, amb gran	tedi	, darrera la finestra, miràvem, potser malalts, la
i hem engendrat després fills i filles, al llarg de tot el	tedi	del nostre temps. Ah, si raonem, quina rialla trista,
tristos. Després jo m'escapolia cap a la farmàcia amb l'ànima amarada de	tedi	i de lassitud, covardament encongit, o exasperat d'haver fracassat una
possessió total d'aquella dona. I era generalment aleshores, amb aquest	tedi	i aquesta amargor vergonyosa dintre l'ànima, que es produïa precisament
procediments esdevinguts costum, jo sentia odi, tristesa, fàstic o	tedi	al seu costat. I, tanmateix, la set d'ella no se m'apagava. Hi anava
i la meva ànima. D'ençà que m'havia desprès d'ells, em sentia aferrat pel	tedi	, minat pel descoratjament. Els dies que em deixava dur per aquests
no cessarà fins que hauràs caigut a l'altre extrem de la felicitat, al	tedi	. De la set d'ideal que tenia regust de cel, has passat a la sacietat dels
moltes nits, les quals no sabia com omplir, per tal d'allunyar el	tedi	i l'enyorança que m'acoraven. Anàvem junts al cafè-concert. Jo no hi
abraçat tots els homes com germans, i l'endemà odiava tothom, devorat pel	tedi	i la rancúnia? Sovint em tenia una ràbia jo mateix, que m'hauria destruït
no pot viure únicament de les seves sensacions. Després d'un dia de	tedi	que se m'havia fet insuportable, vaig demanar a l'amo que em deixés
amb les aigües somortes on xipollegen la vanitat, la suficiència i el	tedi	, i l'amargor i l'amor propi excitat, amb l'ambició i l'acidesa i la bilis
sigui la que sigui, esdevé un turment insuportable, que és l'origen del	tedi	de molts matrimonis i amistançaments poc intel·ligents. Però un amic, a
que lluitar contra els quaderns i els llibres. A vegades es defensava del	tedi	inventant-se històries il·lustrades; aventures que acoloria amb tons
la seva cort amb ell, cort més solemne que el magne	tedi	que acompanya els prínceps, llavors que en comitives fastuoses
no podrà sorgir l'acord perfecte, ans, en tots dos, un prompte	tedi	. Parlo de la companyonia que recerco, de tot plaer
la ventura m'és ventura; no compartida, en canvi, amb tu, m'és	tedi	, molt aviat fins odiosa. Tasta'l tu també, i que un
morosa... La malenconia d'antany venia a ser una curiosa barreja de	tedi	i de desesperança, a dosis variables, el resultat "depressiu" de la
és que, nosaltres, en aquestes altures, manquem de sensibilitat per al	tedi	i per a la desesperança. Parlo en general, naturalment. El cens
diferents. Perquè mentre s'esbucava tot el microcosmos mediterrani, el	tedi	d'aquell segle de mort col·lectiva impedia als illencs adonar-se del que
parets d'aqueixa venerable academia, vaig passar, tota-vegada sense	tedi	ni fàstic, els anys del terç lustre de la meva vida. El cervell fecunde
d'amar tot temps del que hom n'ha estat de no amar. Les amors moren del	tedi	i les enterra l'oblit. El començ i la posta de l'amor es fan coneixedors
lunyat d'esta encontrada?@ En l'enuig de la navegació velera, en el	tedi	del campament, el poeta enyora Na Isabel, i li escriu: @A, cos
a remarcar, i repetir i esvalotar sobre un sol fet, fins a consumir-me de	tedi	, i un fet que no era per tant, pres en sí mateix: el d'haver-me
mentre durà la reparació del navili, els seus tripulants, sentint que el	tedi	els corcava i que malgrat la brevetat de la vida el temps s'escolava
els lleures del nostre repòs, ni l'ambició de Balzac el nostre	tedi	. La novel·la anglesa és la que més ens satisfà. Segurament la finor
també vivim i que la mort no és la vida. Però sentim la punyida del	tedi	. Després de la son i del somniar ens sap greu alçar un braç, doblegar una
en països remots o passejaven pel món, amb pàl·lida inèrcia, llur	tedi	byronià. De vegades sentia parlar d'una nit de Liceu, o d'un ball a casa
el deure, aquesta cosa dramàtica i excitant —llegiu Sant Pau— amb un	tedi	inhumà. Una vegada em van presentar un lliurepensador de Reus que, en les
mitjà de Laia. Volia... Ja no sabia el què volia! Per damunt de tot el	tedi	, que l'aplanava. —Adéu, Anneta. —Ja te'n vas? És d'hora.
vas? És d'hora. Adéu, Anneta. Sí, la mort. La mort per sortir del	tedi	. Caure en un altre tedi per ventura. Tedi de la vida i de la mort. Tedi
Adéu, Anneta. Sí, la mort. La mort per sortir del tedi. Caure en un altre	tedi	per ventura. Tedi de la vida i de la mort. Tedi per arreu: més enllà de la
la mort. La mort per sortir del tedi. Caure en un altre tedi per ventura.	Tedi	de la vida i de la mort. Tedi per arreu: més enllà de la mort i de la
tedi. Caure en un altre tedi per ventura. Tedi de la vida i de la mort.	Tedi	per arreu: més enllà de la mort i de la vida. El tedi, ja abans i després
i de la mort. Tedi per arreu: més enllà de la mort i de la vida. El	tedi	, ja abans i després de la vida i de la mort. Un carrer. —Ep! —
mateix destret, tant aquells que són malmenats per llur lleugeresa, i pel	tedi	, i per un canvi continu de propòsit, als quals sempre plau més allò que
parets, i sols a contracor es veu abandonat a si mateix. D'aquí ve aquell	tedi	i aquella desplaença de si mateix, i el desfici de l'ànima mai aquietada,
III. Em demanes quin remei crec que pots emprar contra aquest	tedi	. El millor seria, com diu Atenodor, d'ocupar-se en els càrrecs de la
la solitud ens guarirà de l'enuig de la turba, el tracte amb la turba del	tedi	de la solitud. Però no hem de tenir l'esperit sempre amb la mateixa
la mentida de París? ¿On són els cercadors del somriure impossible del	tedi	? i els fracassats de tots indrets que venjaren en la ciutat la tragèdia
i putrefacte... La vida en el poble, té un ritme únic que va del desig al	tedi	i del tedi al desig. Si hom té prou força per collir aquest ritme,
La vida en el poble, té un ritme únic que va del desig al tedi i del	tedi	al desig. Si hom té prou força per collir aquest ritme, l'oscil·lació

Pàgina 1 (de 9)

50 següents