Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i confiada convivència, de noble emulació en el bell obrar, d'aquella	temperança	que és flor de saviesa, benifet dels déus i repòs dels homes!
la luxúria! Quants torts a reparar! Quants crims a castigar! ¿On és la	temperança	, on és la fortalesa que podran aturar la balança en el fi? I ai si
a les falles del proïsme, la vida fóra una batalla massa dura. La	temperança	és la virtut que més aquieta el cor i més fa la vida dolça.
emmenant-se'ls a l'escola. Ningú com ell per inculcar-los serenor,	temperança	i resignació; ningú com ell per practicar guariments d'urgència amb mans
Vaig pujant, pujant, encisats els ulls, vigoritzat per la puresa i la	temperança	de l'aire, content del primer bocí d'excursió, i àdhuc de la soledat que
. I ara, ocupant-vos de medicina, no heu parlat de mesura en el viure, de	temperancia	, d'esforç i de trevall, com si sols haguessiu tractat de menar un home
més que malalts envernissats de bons, i com a malalts els té, mancats de	temperança	. Per això no s'indigna si en llur malaltia gosen a dir algun mot
aixecar-la a l'exultança i a la llibertat, apartant-ne una mica la trista	temperança	. Car si hem de creure al poeta grec, "alguna vegada és agradable de
immaculada, a no haver escampat mai la sang dels ciutadans; la veritable	temperança	de l'esperit en el cim del poder i l'amor del llinatge humà tan generós
Primer tractaré de la part que afecta a ell, car és més difícil de tenir	temperança	quan el càstig és reclamat per la dolor, que quan ho és per
ressorgiment de l'afecte cordial i la dretura junt amb la fidelitat i la	temperança	, i que després del llarg domini dels vicis s'obrís pas a un segle de
es diuen i es fan, virtut aquesta darrera que comprèn la moderació i la	temperància	. De cadascuna d'aquestes quatre divisions, per bé que entre si lligades i
de respecte, com més ornat està d'aquelles virtuts més dolces, moderació,	temperància	i d'aquesta mateixa justícia de què ja tant hem parlat. Perquè la
la discreció, i com si diguéssim les ennoblidores de la vida, la	temperància	i la mesura, així com tot l'apaivagament de les pertorbacions de
allò que és talment concorde amb la natura, que en ell apareixen mesura i	temperància	amb una certa aparença de noblesa. XXVIII. Que així s'entén
confiats per la natura els papers de la fermesa, de la moderació, de la	temperància	, de la modèstia; i com que aquesta mateixa natura ens ensenya de no
en la seva potestat: justícia, lleialtat, generositat, moderació,	temperància	, a fi de fer les seves falles menys sensibles. La millor herència que
la qual hem parlat al principi; ara, però, ens ocupem de la mesura, de la	temperància	i de les virtuts similars. I així, el que era propi de la prudència ha
l'altra la sociabilitat, la tercera la magnanimitat, la quarta la	temperància	, necessàriament, per a decidir una qüestió de deure, hauran d'ésser
de rebutjar la impietat i les cobejances mundanes i de viure amb	temperança	, justícia i pietat i, assolida així la justificació per la seva gràcia,
la naturalesa de les qüestions morals: prudència, justícia, fortalesa i	temperança	, el comú denominador de les quals era l'equilibri, la serenitat la
anomenarem virtuts especials: la prudència, la justícia, la fortalesa, la	temperança	. Els objectes de l'especulació socràtica, d'altra part, són els
comuns. La virtut, per exemple, és un element comú al valor i a la	temperança	. En fi: les parts que composen els objectes de l'especulació socràtica es
la fortitud s'hi mostra amb el casc i la cuirassa dels guerrers, i la	temperança	amb el ganivet llescant el pa i el vi dins el porró, puix, com deia
la llarguesa, aixafant l'avarícia. A la banda dreta, el consell amb la	temperança	, oposades a la gola; la ciència amb la humilitat, contra la supèrbia;
En contrast amb la bonior difusa, però sordament glatent de fora, quina	temperança	, quina quietud, quina soledat, a dins! Mateix que una polsina de tenebres
països de sol, evocava vagament les poètiques frigideses i les dolces	temperances	d'altres països; d'uns països remots i misteriosos que tenen els dies
De segur que..." Però acte seguit, trencant-li cruelment l'instant de	temperança	en la cavil·lació, una veu interior cuità de dir-li: "No, no: no vulguis
i a la nit va pels barris baixos a convertir borratxos a la virtut i a la	temperança	. Però, pel que vaig veient, els borratxos d'aquest país tenen males
protestantisme anglès, el monarquisme dels protestants de Prússia, o la	temperança	escèptica de Guizot. I bé, ens podria dir algú: "De quina escola sou?
pensament matriu, punts de vista complementaris, tó general d'elevació y	temperança	que ja no l'han d'abandonar may més. Y aquestes son les primeres linees
les potències de l'home sense ferir el dret de ningú; la fortitud i la	temperança	, que perfeccionen la voluntat perquè freni les passions quan volen saltar
póls en gran febrada. —Vetaquí la virtut! Vetaquí la quietesa! Vetaquí la	temperansa	!...— D'una estreta espasmòdica dels punys sobre la falda, els nusets dels
seguí, gayrebé sol, conreant la gracia y la gentilesa en el dir, la	temperança	y la sobrietat en el descriure, la riallera bonhomía en el narrar, la
per tal de no semblar ingrat, a abellir-me a allò que em demanaven, la	Temperança	se'm presentà davant davant i va dir-me: ¿Per què vols traspassar les
i detingué el meu rubor, en dir-me això: Obeeix el consell de la	Temperança	i no comencis, presumptuós, coses més grans que tu; ans deposita el teu
desagraït. Sacrifici en la guarda dels sentits per la modèstia, la	temperància	, la mortificació. Sacrifici en l'exercici del ministeri pastoral,
ha lloc per a nous increments de virtut. Capítol XXXI Sobre la	temperància	. Com el pudor l'ajuda molt. Sobre l'abstinència i la castedat.
el pudor l'ajuda molt. Sobre l'abstinència i la castedat. 1. La	temperància	impera en les delectacions, que es perceben pel gust i pel tacte;
mateix en tot lloc i estimar aquella pulcritud nítida de tot fer, que la	temperància	fa brillar. Ara bé, et reconeixeràs pudorós de veritat, quan el sol nom
i caritat. Virtuts cardinals Són quatre: prudència, fortalesa, justícia i	temperança	. Lo manament nou de Jesús "Vos donc un manament nou: que vos estimau los
i les quatre virtuts cardinals de la prudència, justícia, fortesa i	temperança	, i especialment les virtuts teologals que són la fe, l'esperança i la
Abigaïl, la prudència; Ester, la justícia; Judit, la fortalesa; i Rut, la	temperança	. Seguien dos exploradors hebreus portadors dels raïms tramesos per Caleb,
Pare, amb la gràcia de Déu." "—¿Et servaràs en la virginitat, la	temperança	, i la pietat?— (Castedat.)" "—¿Servaràs fins a la mort l'
el quart de les vinyes. També el nostre Oliba aprofitarà aquesta lliçó de	temperança	i caritat de l'oncle Miró. Encara un altre fet alliçonador devia copsar
genialitat que són característiques de tota la família; hi havia a més la	temperança	substituint l'arravatament i la violència familiars. Totes aquestes
posin especial cuidado en portar la joventut per camíns de moderació, de	temperança	, de desconfiança prudent, y per lo tant optimista, de sí meteixos; fent
donzelles no n' haveu sapigut fer sinó vils prostitutes! Demófil La	temperansa	es el vigor de l' ánima. —Els magnífichs vestits son un embarrás pe'l
—No 's donguin pressa á pujar els qui pujan: els qui no ho fassin per	temperansa	, fássintho al menos per conveniencia propia, perque no 'ls arribi tan
que no pas á son enemich. —Segur está el poder que á son poder posa	temperansa	. —No tè menos forsa bona amistat que bon parentiu. —No hi ha tan moderada

Pàgina 1 (de 3)

50 següents