Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

allò gran al que és minúscul) talment com quan Bel·lona	tempesteja	amb els seus ginys ressonadors, frisosa d'arrasar una
pel mar calmós; alguns, immensos, s'hi rebolquen, feixucs, i el	tempestegen	. Allí Leviatan, la més enorme criatura vivent, damunt
, i el vent, i la boira i la pluja. Amb gran estrall dels nervis, ja prou	tempestejats	pel que hem de veure i escoltar i sofrir, sense poder tornar-nos-hi, en
no perdre el nord ni abandonar el timó, mal que el vent i la mar enfurits	tempestegin	a l'una la barca. Sovint la tramuntana era tan forta i freda, que en
que els dies de fort tramuntanal onejava com el mar que el llevant	tempesteja	. La sala de rebre era guarnida tot al volt de cadires encoixinades; unes
com una campana de cristall, els esgarips de la vaquera, que no para de	tempestejar	fins que la calma és revinguda. I altra vegada el món abrigat de xafogor
un sonar de campanes ritmant el fugir de les hores. Quan el mistral	tempesteja	i baladreja i tota la ciutat sona com un orgue de les seves mil veus, en
el cor. L'estup de sorpresa, de gelosia, de rancúnia, de cobejança que el	tempestejà	furiosament, convertí en un instant el nen maliciosot i torturat en un
vaig veure que les cases del fons de la plaça ondulaven com una draperia	tempestejada	pel vent. I... què us diré?... em semblaren banderes que gloriejaven el
les alternatives de goig i pena, d'esperances i decepcions, que l'havien	tempestejada	, després, tota la vida; i va dir: —Quan li vaig abocar a ses butxaques sa
única manera que tenen de comunicar-se. En Tomàs de Bajalta prou va	tempestejar	i estirar a crits i a garrotades, per obligar la pobra bèstia a llevar el
—Què voleu? —República, Legalitat i Sobirania. —Aneu a fer p... —	tempestejà	el ferrer rebatent el finestró amb ràbia concentrada. Però el Guerxo no
Pigmalió l'escometé amb precs i amenaces i, no trobant-la dòcil,	tempestejà	, i maleí i volgué fer-la creure per força. —Que no veus com estic?
amb amor de sacrifici, ¿on trobar-los? Tots veiem el món anomenat cristià	tempestejat	per l'odi, senyal evident que no és cristià. No és solament l'absència de
pau a les ones avalotades en sap posar als esperits afligits i als cors	tempestejats	per les temptacions o pels remordiments. Sense ell, la vida és
de llum, la voluntat és fortament atreta per una beutat irresistible que	tempesteja	i aquieta alhora, nous sentits sembla que neixin en el nostre esperit que
pescador esquiu, abatut i oprimit pels neguits, torturat pels dolors i	tempestejat	per les lluites entaforades dins del seu mutisme de tossut i esquerp,
en les ermites marineres, d'ofrenes fetes per les gents de mar, en jorns	tempestejats	per l'onatge desfet i amenaçador, i rescatant coratjosament la vida cara
facultat misteriosa, si ella és també carn de la nostra carn, per més que	tempestegin	les passions dintre de les nostres venes? De cap manera. Les passions i
facultat misteriosa, si ella es també carn de la nostra carn, per més que	tempestegin	les passions dintre de les nostres venes? No. De cap manera. Les passions
agences l'altre caire que havíem oblidat. Ja els ulls no em	tempestegen	quan ets al davant meu, o fre, saó i estímul:
Veient que tant ne treia de cridar com de no cridar, que com més ell	tempestejava	, més fort era l plor de la criatura, l'home provava d'agafar-ho diferent,
de la forçada reclusió en que havia d'estar-se. Aleshores tot era	tempestejar	contra la seva filla i la seva dòna, que trastejava per la casa sempre
morir un pobre de fam, per no desdinerar-se d'un xavo! Que lladressin i	tempestegessin	! Res li feia. Passat el llindar de la porta, quan la seva baldufeta se li
só fit á fit de tu: ja prou baixesa; tot l' odi agombolat de ma familia	tempesteja	en mon cor y 'm puja als llabis per llensártel al rostre. Ja es finida la
De jove m'has dat pau quan jo'm desfeya, per tantes passions	tempestejat	. Quan sota'l día ardent mon front dequeya, tes ales
que devalla al antre d'ignota sepultura. Son pàlit front encara	tempestejant	fulgura ab l'arrogància indòmita d'un africà lleó. Posta
roca dolça en el camí serà una fita que farà florir i	tempestejarà	sense emmascara. T'acostes de puntetes a qui pot donar cristall
més Furies y llampechs: —¡Pujáu del Nort; baixáune del Sur;	tempestejáu	la; feres aquí, prenèuvosen los trossos á mossechs!— Y ab lo
de la mateixa. Perquè aquesta limita la llibertat del seu esperit quan es	tempestejada	per un substancial desequilibri, més si s realisa la perfecta equació de
¿No veus quina mort dura l'esbardella, com cap n'ha dut la mar	tempestejant	?— Mai no fou rapidesa de centella en deixar el mal i en
Davant sa faç és un foc abrusador, i al seu entorn fort	tempesteja	. Convoca els cels des de dalt, i la terra per a
mateix domini, ara el Maurici regeix la feina que fa. Però encara que no	tempestegi	ferament a l'estiu, ni l'hivern administri la seva essència passant
que no s'escolta sinó a si mateix, que es llança cegament a un mar	tempestejat	. I, a l'altra, el gest de l'atleta que llisca damunt la planxa exigua:
néixer, però, la poesia, d'aquesta deu massa clara? L'estrany sentiment,	tempestejat	i fosc, de Renée cap a Vally havia trobat, per contra, la seva única
inferioritat abismal de l'intel·lecte de Freddy en relació amb el d'ella.	Tempesteja	, tiranitza i ridiculitza, però ella li planta cara tan implacablement que
per mig la Rambla! El temps flaqueja no	tempesteja	ja cap revolta. Canta l'absolta el centre
d'allò mai no dit. Perquè ens esclaten als ulls, ens enllumenen i ens	tempestegen	l'esperit. La descoberta de la terrassa equival a una anagnòrisi: en la
recercant a l'endeví les aigües, la pell de flam que els aires	tempestegen	. Així vivim, com viuen els follets o els focs
allò que a tot poeta farà enveja: trobar l'oblit d'un món que	tempesteja	i, amb bons amics, tenir un col·loqui dolç. N'han
ploure, plovisquejar, roinejar, rufejar,	tempestejar	, tempirar o tronar, en el significat recte s'usen només en
vaixell al fons del mar. calendari La tardor romana	tempesteja	amb fúria senil. És Júpiter que s'enrabia
sang o serà aigua. 45/III Em refresques la set.	Tempesteges	el meu vi. 51/III Aquesta és la promesa dolça:
mi em transform. Som temperi que s'encalma; calma que	tempesteja	. Tu, llavor i terra. A fora, plovisqueja. A