DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
terrós A 428 oc.
terròs AI 1 oc.
terròs M 520 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb terròs Freqüència total:  949 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb fortes rialles. Tino no rigué: s'havia acostat; s'aixecà amb un terròs de fang endurit a la mà dreta, i el llançà contra Randa amb tanta força,
ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els terrossos amb la vara. El prometatge de Mila i Tiago s'havia clos, com s'ha dit,
m'ha vist, i ha continuat volant. Tenen el ventre ros i l'esquena grisa i terrosa. Són llargs, afuats, estilitzats, com un esparver o una grossa oreneta.
als Sis Avets i veiem, enllà dels boscos, un gran núvol de fum gris i terrós. És un dels bombardeigs més forts i impressionants que he sentit durant
en l'ombra, els reflexos vermellosos s'aprofundeixen en tonalitats terroses, d'argila. —Ja no hi és —diu—. No hi serà més. —Morta
banda de l'era. Les patateres començaven a treure el cap entre els terrossos, i en els solcs creixien algunes herbes; es ficà a escardar, esforçant-se
endimoniat—, Joanet, mentre treballàvem en el quadre d'arròs, li tiràvem terrossos de fang i sortíem corrents pel camí, amb una por horrible que no ens
amb alguna broma cruel; més d'una vegada li vaig disparar els durs terrossos i el vaig ofendre cantant-li una cançó en què es feia burla dels coixos,
que, sense voler, et vaig ofendre. Si algun dia et vaig llençar un terròs de fang, aprofitant-me de la major lleugeresa dels meus peus; si vaig
entre Manuel i Manuel, i "tonto" i "tonto", li enviaven algun terròs, no pas de sucre, precisament, que el feia trontollar, o li deixava un
es fills de senyor. Noltros pareixíem dos negrets, colrats pes sol i pes terrossos. Teníem unes galtes ben vermelles... Però no tenguérem temps d'ésser nins
Tu miraves el riu, les baranes, els ponts; i entre uns arbres, terrós, l'Hospital Militar, els Jardins del Real. El paretó
Les úniques papallones que he trobat són uns borinots de color terrós, escassíssims i sense gens d'importància, que a les nits vénen a visitar
sense mànigues o se us mengen un parell de calçotets com si fossin un terròs de sucre. Recordo que a París algunes persones que coneixien, o que deien
de prendre cafè i d'un pot vulgar d'alumini, la sal va ser sal de terròs, i, com que n'hi va posar bastant a la boqueta, la criatura va engegar un
criatura del país que treballa, que sua, que doblega l'espinada sobre els terrossos! [(Ha acabat de menjar la poma i se'n treu dues més de la pitrera. N'
la porta sense haver-lo vist.)] /Xela\ Que se t'ha fos el terrosset de sucre? /Andreu\ Hola, Xela. /Xela\ Estàs molt
Dic armes que van ser d'acer mal aliat. S'han fet terrossos tan friables com els vells ossos, i no voldria pas
d'ajudar fugues i transports del diner lluny del seu terròs. No ve a tomb. Quan jo l'agafo ja no hi havia lloc a
nascut en pesava dos i mig. Se'ns fon, deia en Quimet. Se'ns fonia com un terròs de sucre a dins d'un vas amb aigua. Quan només pesarà mig quilo, se'ns
de les hores que esclafes sota els peus amb els terrossos, vas obrint un camí dret que, travessant l'horitzó,
en el seu passeig; es feia pesadet i grinyolaire, i Rosa li portava dos terrossos de sucre que ella caçava obrint la boca i posant els ulls en blanc com un
en el trepig d'anar i venir, al sostre? Tornen a ser al llit. Una rojor terrosa passa pel rostre de la Muntanyola; pudor revoltat o indignació. Fins el
Teresa li obre la porta, els ulls com a fiblons, vorejats d'una ombra terrosa; el rostre angulós, lívid, corsecat per la gelosia. Les dues dones es
té prou esma per a somriure, agraïda, quan la cunyada compareix, més terrosa i eixuta que mai. Els dits li formen tot d'angles quan volta la clau;
com és ara la forma (plana, gruixuda, en espiral, de fulla de nopal, de terròs, d'ou, de llengua de bou, etc.), la textura (farinosa, elàstica,
cosa. En cambi ell feya 'ls ulls grossos al veure minvar cada dia 'ls terrossos de sucre que s' enduya del café y apilonava en son calaix pera ferne
i l'esperit em demanaven repòs; el cap em feia mal, la boca era amarga o terrosa. Però a encesa de llums, el món es transfigurava. La nit em cridava amb
amb aquella ruïna d'home. Tenia un braç mig paralitzat; la cara, terrosa, els ulls, sense vida; tot ell estava arrugat, corbava les espatlles,
afeblides, com de convalescent. Vaig veure amb la imaginació la figura terrosa de l'ajudant, davant la qual hauria d'humiliar-me. El veia amb els ulls
com temorenc d'haver expel·lit una substància estranya, verdenca i terrosa. El llibre parlava de mercuri i de productes mercurials. Jo, allà al
embranzida, se'l veia apagat com un llum que acaba l'oli. Tenia la pell terrosa i l'aire esmorteït. Res no l'animava fora la dona i l'alcohol. Jo, en
no menjava. En tot cas ho feia d'amagat. Això sí, tot el dia es ficava terrossets de sucre a la boca, prèviament mullats amb unes quantes gotetes d'un
treia de la butxaca. Aquesta operació de treure's l'ampolleta, mullar el terrosset i empassar-se'l, la feia parsimoniosament, davant de tothom, amb un aire
aquella cremor del sol a la cara de l'amic, tota ella embotornada, terrosa, escatosa. I aquell aire d'atreviment infeliç, de deixament arrauxat, que
crech que ni 'm vol la mort. Com que ja no 'm queda re per engreixar als terrossos... ella vol carn... jo tinch ossos y 'm desprecía... fa be. ¡Vint y un
fet vells: se'ns resseca la pell, se'ns arruga, ens surten tot de taques terroses a les mans, a la cara; però el senyal encara hi és, no s'ha esvaït;
miops, sota la pell usada, les arrugues, els cabells blancs i les taques terroses, Cosme, el de sempre, no havia desertat. Existia darrera aquell gruix
allà on érem. Per al químic, tan mort és un albuminoide com un terròs de sulfat de ferro. Tan lluny de la vida està l'un com l'altre.
estructura. Abans d'aparèixer les moneres individuals com a petits terrossets de vida, hi havia un munt de matèria en fermentació que podia prendre
pasturant i sortits en grups molt densos. Vedellen ara herbats terrossos; ara mig apareix algun lleó, que urpeja fins que les
la mar, d'un blau fosc, bullia encara. Zorbàs, embolcallat en una manta terrosa, mirava insaciablement l'illa de Creta. La seva mirada volava de la
de terra —va pensar—, un grapat de terra que tenia fam, reia i besava. Un terròs de fang que plorava. I ara? ¿Qui redimonis ens envia al món i qui
de la vinya, i van d'una soca á l'altra, d'ont fuig terrosa llebre esparverada, i de perdius un vol, deixant les gaspes.
haurá memoria d'un amor sens igual. Sempre te veig, oh Mort silenciosa i terrosa! Avives de ma nit l'amarga voluptat, i passa com
l'ungla amb tal emoció, que talment semblava un goç d'aigua darrera d'un terroç de sucre. Al poc temps d'aquests exercicis, el meu prestidigitador em va
per guanyar-se en ella el salari més segurament i descansada que estovant terrossos; car l'agricultura, practicada com en temps dels romans i per pagesos
de colors virolats, a guisa de grans collarets, penjaven de son coll terrós. Ab una de ses mans prenía un bon corn de falda acurullat d'herbes
pararen un minut. En Reyes era ja no més qu'un farsell de roba estripada, terrosa y sangnosa, al que burxaven inútilment. Ja havía mort. La justicia
i beneïm a Nostre Senyor perquè ens ha dut aquell bon amic d'ala terrosa, que ens refrescarà amb unes gotetes de música quan ens llevarem de bon

  Pàgina 1 (de 19) 50 següents »