Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

als espectadors ingenus i tornava a tenir en les mans la primera noble	testa	de la dona. "M'ha deixat de pedra", comentava la senyora Marigó. "Bah,
perdut, ja no compten", es lamentava la senyora Tecleta Marigó. "Les	testes	són les dels seus propis fills, que ella, en matar-los, tallava",
amb aquell... Déu meu! —I Munda del Roso tornà a plorar, amagant la	testa	entre les mans, sobre els seus genolls. —Abans que tot és Mila; és la
d'ací... Qui sap si un canvi d'aires..." Però mossèn Anselm mogué la	testa	amb gest escèptic. Ja en aquella ocasió Manuel del Santo havia indicat
sempre esperant. El retorn de cada enviat li era com un nou cop sobre la	testa	, que l'abatés una mica més. De tant en tant, agafava el seu gros bastó
amb el so de l'àngelus vespral, semblava ploure benediccions sobre llurs	testes	. Tal vegada en els ulls de Sileta tremolava llavors una llàgrima; potser
cossos, mentre una espessa pluja que els ofegava es vessava sobre llurs	testes	. Era pluja? Eren esquitxos del corrent? "Mare! Mare! Que les aigües ens
recalcà lleugerament amb el braç contra el marge). Aixecà una mica més la	testa	, oferí el rostre més de ple als seus enemics. Llavors serenament,
la seva benedicció. Ell traçà torpement el senyal de la creu sobre la	testa	de la seva filla. Llàgrimes dels ulls li caigueren sobre els seus
L'especialista en cirurgia cranial encara està inclinat sobre la	testa	de la dona, proveït de l'electrode circular que enfonsa en la menuda
perquè se li omplia de gotes que encara li ragen dels cabells. Amb la	testa	inclinada enrera, pregunta: —Quina negligència? —Teníeu l'obligació de
somriu triomfalment, s'inclina cap a la cabina del costat i mou la	testa	en un gest irònic. —Per això no us jutgem. No jutgem ningú. Ja us ho hem
ell cap a la cartolina. —Sí. —Doncs no sóc fuster. L'home branda la	testa	, fastiguejat per la seva recalcitrància. —Les opinions no compten, aquí.
ensopeguen amb el tirant del sostenidor. La noia, però, denega amb la	testa	. —Primer, ella —diu—. És més teva que jo, a pesar de tot.
Confieu en la meva experiència. —Mira cap a la dona, torna a moure la	testa	—. Llastimosament, ara ja no farà res de bo en tota la nit. —Sí, sí
silenci i aleshores s'insinua una remor sorda de graons que protesten. La	testa	de la dona emergeix per damunt de les pileres més baixes, seguida d'una
prop del sostre on treballa, el fum es barreja a la pols i li nimba la	testa	amb una aurèola gairebé lluminosa que li dóna una estranya dignitat. La
encesos en una lluor afamada i histèrica abans de colpejar-li de nou la	testa	contra els rajols que s'esberlen. —...mitjons verds —mormola ell. I
ho sé. —T'han ferit? —interroga l'altre. L'expressió l'obliga a alzinar la	testa	cap al rostre on s'acumulen tot d'infiltracions vermelloses i que potser
del carreró, on comprova la fermesa de les seves cames, la solidesa de la	testa	. L'altre l'observa. —Sí, podré —diu. —Passarem per tots aquests carrers
—diu l'home—. Però amb paraules no n'hi ha prou. —Torna a inclinar la	testa	i aleshores ell s'adona de la calvície que li puja per darrera tot i que
com si haguessin caigut al bertrol. Només després veu el trenc de la	testa	que encara sagna una mica i l'os que, sota el genoll, sembla voler
al límit dels quals es desvien a l'esquerra, sense penetrar-los. La	testa	de la noia es gronxa a tocar de l'esquena de l'home; els braços, caiguts
al menjador. El llum que encén s'aplana en tot de raigs negres en la	testa	de l'infant que seu davant la taula, la cara inclinada sobre els braços
que ensopega amb el d'ella, profund i trèmul, tan consentidor com la	testa	que afirma una pregunta no formulada, contestada ja molt abans; com els
plega els genolls amb gest lent, en una gran tristesa desolada, i abat la	testa	sobre la sorra, i sent com se li apaga davant els ulls la claror de la
invertebrada "que hi havia raons per a anar sospitant que només	testes	castellanes tenien òrgans adequats per a percebre el gran problema de
brilla ja el tors secret, resta captiva en el lli, dalt, la	testa	. Un instant o dos. Ah! ¿són prou perquè es trenqui foscament el
podríem dir que aquella nit Aina Cohen recità "davant un parterre de	testes	coronades". Ella i el marquès es trobaren casualment en un salonet
[(Esguardant-lo fixament.)] Et sap greu? [(En Víctor acota la	testa	.)] Que no vols respondre'm, Víctor? No hi estic prou encara de sola i
ja n'estàs informat de la nostra alegria? [(En Víctor, mut, acota la	testa	.)] Sents, Víctor? No et faci vergonya parlar amb mi, Víctor. Ningú
i tot pensant: —Bonica i barata obtinc així una	testa	-model per l'escaparata. VI "Dime, cabeza, que
sé muy honesta." Cervantes Amonestaments de la	Testa	Parlant a les fadrines. Per a tu sola,
un mall de fadrí picapedrer i de bursada llevo la	testa	de qui em fou dea, musa i fada. Era de pedra picada
càntir transparent que el vi novell colora la vostra	testa	, detrurerament, devers mos llavis es decantaria fins
cabina he posat cara de festa perquè em servissin la	testa	damunt plat de cartolina. XIV "Erat enim
la sotja, cobejosa de tec i de cotxe.) Quan mira l'horrenda	testa	damunt plàtera d'argent, del color de la ginesta
Maridatge d'ala i neu, fruit celeste, (	testa	sacra de madama Anna Bolena
inviolada com una negra neu. Ombra única del cos i de la	testa	. La sorra de tes hores, encara prou gruixuda, no s'arremolina.
P. La decapitació passà de moda quan arribà la dona sense	testa	i amb signe gràfic demanà una soda al barman de
sota un doll de tremendes flastomies i assassinà la dona sense	testa	una hora abans de començar l'enquesta.
i pel damunt hi sura el polsim blanc dels olivers de	testa	aureolada. Ara és el temps que torna poc a poc aquell
ample de braços, ert i omplint l'espai. Era de bronze, esfereït de	testa	de tant d'oir la mar amb aquell bram, llis i brunyit
sa cabellera estesa com un vel i, un altre, es veu sa	testa	coronada i un altre els seus dos braços cel a cel. Crist de
ventre i reclinant el cos; un desmai trist els fa afluixar la	testa	en l'espatlló, com l'ocell quan s'adorm. Assegurant-se amb
magnificència, puntant narius de viola. Altre cop la	testa	abaixa, com una dalla que es blega, i, caminant cap a
de ninot mecànic. En els museus etnogràfics, s'acostumen a veure aquelles	testes	reduïdes que elaboren els salvatges de l'Equador, en les quals fa
un cabell de gigoló, tot plegat, agredint-se i desmentint-se, feia de la	testa	de Níobe una cosa per mig cloure els parpres i anar xuclant de la
cap festa un aire tan ben olent, ni perfumaren llur	testa	les dames tan subtilment. Mai de la murtra, millor
corrien densos, i la tempesta horrible alçava sa roja	testa	damunt la fosca de l'alta nit, embolcallava ton resplendor

Pàgina 1 (de 49)

50 següents