Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vuit o nou vegades. Faig visites amb la Fina. No trobem sabó de	tocador	enlloc; les perfumeries, fins fa poc ben proveïdes, són ja bastant
aquestes agradables sensacions de la domesticitat —la vànova neta, el	tocador	ben proveït, els llibres amables— amb la vida dura, aspra que m'espera si
a dins s'hi entatxonaven un llit amb cel, un rentamans, dues cadires, un	tocador	de fusta pintada, amb un mirall fosc d'imprevisibles ganyotes. Aquella
i Na Remei Huguet procedien a colgar Dona Obdúlia. Mentre Na Remei era al	tocador	, deia la senyora a l'orella de la seva neboda: —Tu ets per mi com una
sofrí un espasme i s'envià totes les agulles. Abans de sortir del	tocador	, la dama cridava sempre els domèstics perquè l'admiressin els primers:
la senyora quan m'havia dit cridant que tombés la cantonada, hi havia un	tocador	també amb el mirall picat, i, a un costat, un lavabo nou amb aixeta de
més a més bruta. A les quatre cadires, tot estava ple de coses d'ella; el	tocadoret	es veia fatigat d'ampolletes, polveres, pinces i tisores, i l'armari
llit; despertarà l'home amb un surt; s'embolcalla amb el barnús; entra al	tocador	amb prudència; es renta la cara i els braços i la boca. Fa sol! Després
ignorada de Laura fins aquell moment... Baixa del llit; torna al	tocador	; es submergeix en el bany tebi; destapa un flascó de perfum; s'aroma de
que ningú la senti a la cambra de la cosina; obre el llum; s'acosta al	tocador	. L'estoig obert mostra els caires irisats del collaret de cristall amb
en aquella gran casa, es refugià a les cambres altes: el dormitori, el	tocador	, la galeria, la sala. Rera els vidres o sota la làmpara, llegí llibres de
pueril. Va i agafa per les mans la cosina i l'obliga a seure davant el	tocador	; li recull el cabell enrera; fa que el rostre alliberat de destorbs
veurà Pere! I quan és l'hora, a través de la porta ajustada del	tocador	, es sent la mica de sanglots intermitents de Laura, davant la lluna del
allí on hi deu haver el menjador i l'escala que duu al dormitori, al	tocador	, a la sala, a la vitrina de les porcellanes i dels ventalls; al divan, a
enmig de burgesos. La maleta era per a mi l'armari, la calaixera, el	tocador	, gairebé diria la casa, que, com el cargol, portava a la meva esquena.
però no es desanimava. "Són astutes les dones!" Revisà els calaixos del	tocador	, un per un. No res, però en la seva imaginació seguia veient un feix de
de la seva cambra. Són les coses d'ahir, les de sempre: l'armari, el	tocador	, el llit on ha viscut terriblement desemparada... "Estàs sola. L'han
que havia fet: picapedrer, minaire, marxant, terrissaire, comitadzi,	tocador	de santuri, venedor de cacauets, ferrer, contrabandista; com m'havien
amb mi —quins mostatxos els seus, quines celles, quins braços!— pagava	tocadors	de tamborí i de flauta i tocaven al meu pati fins a la matinada. I les
és aquest: una petita cambra perfumada, amb robes virolades, sabons de	tocador	, un llit ben ample de molles i, al meu costat, l'espècie femella."
es mantenien dretes, més enrera. Enmig dels balladors es dreçava el famós	tocador	de lira Fanúrios, amb una rosa a l'orella. Amb la mà esquerra sostenia la
. —Toca! —cridà de nou—, toca, Fanúrios; si no, esclato! El	tocador	de lira sacsejà el braç, la lira va ressonar, els cascavells de l'arquet
asseure. Fora, al pati, els xicots havien format un ball; arribà l'hàbil	tocador	de lira, Fanúrios; apartaren la taula, els bidons de petroli, el cossiol,
punta la porta damunt la qual jeia estesa la morta. Més enrera seguien el	tocador	de lira amb l'instrument, una desena d'homes una mica alegres, que encara
! —cridava i reia. Bufava un vent càlid i humit, i la mar s'avalotà. El	tocador	de lira alçà l'arquet. Fresca, alegre, brollà, en la càlida nit, la seva
agena a tot pensament de mort, qu'estava triant flors artificials pel seu	tocador	Pompadour. Va tornarme, ab la dolsura que li era ingènita, el bes que
al camerino, una cambra petita, sense un respirall, amb un	tocador	, un mirall gran, quatre cadires i una otomana. Ella s'asseia mentre En
les juergas que s'armaven quan en Peret, que se les dava de gran	tocador	de guitarra, n'agafava una que havía sigut del célebre guitarrista
Però amb la lluna de l'armari no n'hi havia prou. A cada costat del	tocador	tenia dues cornucòpies amb els seus petits canelobres de tres candeles
de la recança. Així ho reflexionava Pina, asseguda davant del	tocador	mentre s'arreglava els cabells i es passava el llapis de carmí pels
que no destruïa, però, la severa sobrietat del conjunt. El llit, el	tocador	, l'armari de lluna: res de mobles sobrers, res de cursileries ni
boudoir de la cortesana, sense comptar el taller o laboratori de	tocador	, enfarfegat de tisores, jocs d'agulles i ferrets per a arrissar els
a la cambra d'ella, damunt d'aqueixa petita taula de caoba que fou el seu	tocador	. Aquí també hi ha el retrat del pare i de les dues germanes, i el mirall
de blanc, el lluent calorífer, la banyera plena, la tovallola estesa, el	tocador	ple de lluïssors de cristall i de níquel. Lliscà dins la banyera i clogué
tavernes, semblaven eixams sonors, amb la sonsònia de les guitarres. El	tocador	, ensenyant el mitjó vermell, el cigarret darrera l'orella, amb un rínxol
la seva cambra. No hi havia cap dibuix damunt la taula. En canvi al petit	tocador	masculí hi havia una polvera; a una cadira, un capell de dona, i un
córrer de l'un costat a l'altre, escales amunt, escales avall, del	tocador	a la Sala, a dins i a fora de les llotges, esquinçant-se els vestits amb
tavernes, plenes de la sonsònia de les guitarres. Tot passant es veia el	tocador	al costat d'una taula de marbre, torçat, una cama plegada sobre l'altra,
i Na Remei Huguet procedien a colgar Da. Obdúlia. Mentre Remei era al	tocador	, deia la senyora a l'orella de la seva neboda: —Tu ets per mi com una
sofrí un espasme i s'envià totes les agulles. Abans de sortir del	tocador	la senyora cridava sempre els domèstics perqué l'admiressin els primers:
fora de l'estoig, formaven una creu amb aquestes. Alguns objectes de	tocador	es destacaven damunt la superfície virolada formant capriciosos dibuixos.
terra com a únic aliment. A Oceania he conegut un negre, excel·lent	tocador	de guitarra, que va morir d'un tip de fang. Però ni jo ni els altres
amb bugies de cera. No s'hi veia ni senyal de llum del dia. Era un	tocador	, segons vaig suposar pel parament, encara que bella part d'ell era de
que la senyoreta Havisham m'ensopegà amb la mirada des de la seva taula-	tocador	. —Tanmateix —digué sense gens de surt ni de sorpresa,— han passat els
acabat el nostre usual exercici, i havent-la jo conduïda a la seva taula-	tocador	, em frenà amb un moviment dels seus dits desficiosos: —Digueu-me altra
era ofert en la millor d'aquelles tres cambres; la segona era el seu	tocador	; la terça el seu dormitori. Ens va dir que tenia tota la casa, però que
escala amunt a dir una paraula al meu tutor. El vaig trobar en el seu	tocador	voltat de la seva provisió de botes, maldant ja de valent rentant-se les
fantasiós, havia posat algunes de les seves joies més belles de la taula-	tocador	en el cabell d'Estel·la, i pel seu pit i braços; i vaig veure el meu
la capçalera, ara al peu del llit, al darrera de la porta mig oberta del	tocador	, o en el tocador, o en la cambra de dalt, o en la teulada de baix,
al peu del llit, al darrera de la porta mig oberta del tocador, o en el	tocador	, o en la cambra de dalt, o en la teulada de baix, pertot arreu. A l'

Pàgina 1 (de 8)

50 següents