×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb tremolor |
Freqüència total: 1218 |
CTILC1 |
més? En l'accent de la veu el padrí percebé una profunda tristesa, un | tremolor | gairebé de plor. Sí: hauria jurat que Mila estava a punt de plorar. No ho | ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia presa d'un insòlit | tremolor | , subjugada per la seva presència. Ell prosseguí: —Que bonica t'has fet, | ferida. Restà un moment en silenci, mirant-la, agitat per un intens | tremolor | . Els ulls li espurnejaven de còlera. —Maleïda siguis! P... Maleïda siguis | amb la boca entreoberta i torçada, bavejant, i agitat per un continu | tremolor | . A la nit el vell Costa havia entrat en l'agonia. Pare i filla no | l'alba; quan surt encara és fosc. "Déu m'ajudarà." I espera l'hora amb | tremolor | d'esperit, però ja sense vacil·lar, fixa la ment en la seva idea. Té ja a | vegada la seva impaciència li ho fingí— semblava desvetllar-se una minsa | tremolor | lluminosa. A la masia i fora d'ella tot estava en repòs. Mila s'ha | respirant afanyosament, i tot el seu cos era sotragat per forts | tremolors | . La veu sonava feble entre l'estrèpit de les aigües, monòtona, com el | si de sobte s'hagués sentit una mà amorosa sobre el pit, deturant-lo. Un | tremolor | més íntim li fa flaquejar els genolls; es passa novament la mà pel rostre | la llengua se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un continu | tremolor | : no pot dominar el tremolor de les seves mans. Beu, i vessa gairebé la | paladar i per les seves mans passa un continu tremolor: no pot dominar el | tremolor | de les seves mans. Beu, i vessa gairebé la meitat del licor, que | lluita interior que sosté volgués contenir-la, i s'esglaia del terrible | tremolor | de la seva mà. Torna a empènyer la porta, gairebé sense saber què fa. | movien inquiets al rostre, desorbitats; els llavis, a causa de l'intens | tremolor | , no podien articular cap paraula; el seu cos semblava saltar contínuament | el vetllava, s'havia adormit. Vaig alçar el llençol, i encara em dura el | tremolor | . Em semblava tothora veure'l; no he pogut tastar res en tot el dia. Com | calamarsa barrejada amb neu; més tard neu sola. Però tot d'una la gran | tremolor | blanca s'aclareix, s'il·lumina. "És llum de neu" —dèiem—. No. Era | lamenta la feblesa de les democràcies, "de mans flàccides que, per llur | tremolor | , no poden empunyar l'espasa" i constata que els règims autoritaris | molt vell, i, encara que s'aguantava fort, vogava a poc a poc, amb un lleu | tremolor | als braços. La barca anava avançant així, lentament, més o menys | Jaume abaixava els rems i els aixecava, amb un ritme lent, i amb aquell | tremolor | als braços, que s'accentuava de dia en dia, i parlava. Mentre creuava el | a pesar-li i a doblegar-lo. Vogava amb un ritme lent, amb un lleu | tremolor | en els braços i, mentre vogava, no deixava d'enraonar. Ocorria molt | arrossegant-se pel fang i amb la boca plena de bromera, i en aquell | tremolor | tot ell, que no se li acaba mai. No em direu que no fa mal al cor! | nit. I es va adonar de totes ses flors de la casa... Em va complaure es | tremolor | de sa seva veu, semblava gelós. —Què fan tantes flors? Qui les ha | se'n van a jóc i ens deixen a les branques un subtil | tremolor | de petites veritats. Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre | de carbó, i sento el xiscle de l'exprés. L'enorme | tremolor | ens passa a la vora i ens hem de parlar a crits. Ho deixem | Quan baixo de l'acera, un xipolleig flàccid i un | tremolor | d'aigua inquieta, per bé que un temps brevíssim, em retarda | del llagrimeig que plovia damunt el teu abric de cuir. | Tremolor | dels bruscos túnels per on te'm perds: cor confús, | Dóna't sencer. Si te l'estimes, no li ofeguis aquest | tremolor | : la curiositat del cos, que tu fa massa temps que en | al cel més tendre que les flors descloses hi ha un | tremolor | d'estels i serení. L'hora és tranquil·la, fonda, ampla i calmosa, | castell veí hi ha un llumet que titil·la, talment la | tremolor | d'una pupil·la que no es pot adormî. Hi ha un fill i un pare | Veure com responia la virilitat dels homes que la contemplaven, en el | tremolor | admiratiu dels ulls, en el desig contingut de la respiració. Va ésser | pensava que, en la pell de Dionísia, Pat no podria trobar-hi mai aquella | tremolor | encesa i hospitalària. L'odi per Dionísia cada vegada era més intens; | Alçà les mans al cel, i, humiliada, caigué la multitud en | tremolor | , sentint baixar, com una gran ventada, l'esperit del | les seves flors. I les flors, que són novícies de matinals | tremolors | , beuen les fresques delícies com els cors beuen | —No sents com el matí l'alosa canta? Romeu té un | tremolor | en son parlar mentre ella a son abraç tota es decanta. Mes ella | com en el cel la claredat del dia. El peix de plata, amb vives | tremolors | , s'estén damunt el moll dels pescadors, cobrint-lo de | humil. Però de sobte es senten veus llunyanes: —hi ha una gran | tremolor | dins el cel clar— són les veus matinals de les campanes | III Amor diré: i no serà tristesa ni | tremolor | de roses esfullades. Amor diré: i a la claror del somni | banya mai, seu al primer banc a totes les festes religioses; s'acosta amb | tremolors | de goig a l'anell del senyor Bisbe si vesteix de pontifical; puja als | de la Rambla. No es recalca gens al brancal de la porta, malgrat la | tremolor | que se li apodera de les cames, per no atraure cap dels múltiples | estava amb tot el goig de la meva ànima. Teresa es posa a riure amb una | tremolor | nerviosa que es fon en un sanglot. —I t'ha dit que t'estimava? —Tres o | gran surt quan Teresa li posa la mà al braç i li diu amb una estranya | tremolor | de veu: —Ell és aquí. I la mà de la cunyada és freda, palpitant. De | besar-li els llavis i per tenir-lo tot ell, de cap a peus? —Una | tremolor | convulsa la interromp; s'acosta més amb les mans afuades com a urpes. | descobriria la terbolesa moral de la cunyada; però el fred i el | tremolor | se li apoderen de les mans i les cames; li fa balbucejar mots | de màuser que el creuaven per sobre. Allò si que em va fer sentir un | tremolor | , pel perill que havia corregut, però ell em va tranquil·litzar dient que | que fan referència a l'estada a casa dels ducs, i sentia com un | tremolor | davant de la bellesa de tota aquella faula i de les paraules amb què és | Panissars" —o bé "Pau Claris" i "Montjuïc", tant se val— els corri un | tremolor | per dintre i sàpiguen que senten una paraula important i alhora | i amb més solta, i va arribar, en alguns moments, a fer-me sentir el | tremolor | de l'obra d'art. 10 d'abril Ahir al vespre, vam anar, amb | que vivíssima. Mes, de sobte al trepitjar lo portal, sentí com certa | tremolor | que la privá de pujar serenament l' escala. Devant la porta del pis | de rostre demacrat, ulls sortits, la color espalmada, presa tota ella de | tremolor | nerviosa, agafada ab lo petit atahut y ab veu baixa y trencada, accent | de manifest sa injuriosa equivocació; mes qu' humiliarse, cedint á la | tremolor | de sos genolls qu' anavan á clóures ab reverencia, hauría volgut fóndres. | que tant s'assembla a la reflexió profunda; els infants sentien el | tremolor | d'un borrissol d'ales que esbategaven inhàbils. Tothom estava enlluernat, | les millors cases del poble. Segon ensenyament Jo hi vaig entrar amb un | tremolor | de cames. Tot em va fer respecte: la cara del mestre, que em semblava de |
|