×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb trepig |
Freqüència total: 376 |
CTILC1 |
trencat per la campaneta es converteix en una mena d'udol llarg, en un | trepig | frenètic que timbaleja contra els vidres. De cua d'ull, ell pot veure | valdrà més que sortim tots... Però a la sala ja han acabat, s'atansa el | trepig | dels peus enèrgics dels homes i les petjades més menudes i silencioses de | corredor, on fins aleshores no sent ell els talons de la dona i un altre | trepig | més tímid, fregadís. —No diu res —declara l'home vigorós, redreçant-se | que talla camins per conèixer fins on el porta el seu | trepig | que marca la terra, i sentir cruixits de les branques | Merceneta. [(Tombant-se des dels fogons en sentir el | trepig | d'Ernestina.)] Hola, Ernestina! Que ja et trobes bé? | durant la qual sols se sent el tic-tac de la màquina de Víctor i el | trepig | de la Merceneta, que acaba de desparar la taula, ficant-se finalment a la | el cabdell del fil. —Ca! —insisteix la dida. —No s'ha fixat en el | trepig | d'anar i venir, al sostre? Tornen a ser al llit. Una rojor terrosa passa | molt ben decorat d'al·legories barroques. Solia passar-hi de nits amb | trepig | cautelós, pel goig d'acostar-se tant com pogués a Laura, protegit per la | desvetllada pel neguit, per l'enyorament de l'absència de Pere, sent el | trepig | de Laura pel passadís. S'aixeca del llit; mira per l'escletxa; veu com la | a la sala, a parlar baix amb les visites que entren i surten amb | trepig | de dol. Quan Laura i Teresa arriben se'ls fa lloc a primer rengle; | amb Pere Gifreda. Mai com ara no conegué l'angoixa del terror, qualsevol | trepig | rera seu li entresuava els polsos i les mans; els batecs del cor li | fet de por i de desig de veure'l; espant per la possibilitat que el | trepig | fos de Pere, i enyorament en adonar-se que eren les passes d'un | blaus i macadures. Surten al carreró retort i mal il·luminat, sonor del | trepig | incert dels homes que no saben on acabar la gresca. Seuen en el banc de | de confitura. Després, amb les mans netes puja escales amunt... Aquell | trepig | mesurat ja prediu a Laura que ve a dur-li la solució. I a través la | d'ulls, no pensar res, com si fos morta! Ésser a casa, no sentir cap | trepig | . Contar-ho tot a Tomàs, ben a poc a poc perquè ho entengui bé; dir- | boira entre les branques nues del bosquet. I, de sobte, la certitud d'un | trepig | rera seu; de l'acostament d'un home innoble, monstruós; la barbeta | vermellenca, de propietari enrabiat, amb escapularis i ulleres verdes. El | trepig | ; la por enorme... cega! I comença la carrera folla, amb la figuració del | la por enorme... cega! I comença la carrera folla, amb la figuració del | trepig | més prop; d'un alè ardent que li crema el bescoll; una mà llefiscosa que | que a mi m'exasperaven. Quan, finalment, jo m'atrevia a tot, es sentia el | trepig | de la mula a baix a l'entrada i se'm glaçaven les sangs. El bon marit mai | al sòl del meu catau en passar aquelles per davant la reixa; sentia el | trepig | de llurs peus damunt meu, com un fregadís constant i irritant dins el meu | Els crits, els plors, les baralles, les lliçons dites en veu alta, el | trepig | i el rum-rum ininterromput de la quitxalla l'omplien d'una remor | més tard de mitjanit, em passava tot a l'instant de reconèixer el seu | trepig | o el seu tossir enllà del carrer; el cor se'm fonia com una cera i | de la calçada, fora ja d'ella i tot, per on caminava cautelós, amb el | trepig | lleu, mirant de reüll, l'esguard esporuguit, exagerant el posat de la | tornàvem del bosc per un camí desigual i convertit en fanguissar pel | trepig | de les vaques, vàrem sentir un espetec de llenya, i una persona ens va | i ella vegent-se acorralada i perseguida d'aquella manera, sentint el | trepitg | del cavall damunt les lloses de l'esglèsia, se'n va anar a amagar al | com papellones de nit. Quasi a sota mateix, l'"Edén", no parant el | trepig | flamenc en tota la santa vesprada, com magatzem de divertir-se que | de lluir-se. Torna el ramat de la pastura entre dos llustres, remorós del | trepig | de tanta bèstia, davant el vailet i els manyacs amb les esquelles, | que venen a esser capces armòniques fetes de lloses acústiques, i que l | trepig | , més que caminar, sembla el teclejar d'un gran piano. Ho són tant, que l | que, al trasbalçar-se, se senti dringar un vidre, ni una remor, ni un sol | trepig | , mateix que si els parroquians patissen de mal de cap i vinguessin a la | les fosques..., escolteu. Escolteu una remor extranya, que no sabeu si és | trepig | , si és resar o ànimes en pena. No veieu a ningú. Ni als ermitans. Però els | a la vora, sia més lluny de vosaltres. A les dotze toca una campana. El | trepig | es fa acompassat, i els sentiu que van a l'iglesia. S'han llevat pera | pel carrer Major del poble, devant de les poques dònes que al ferrench | trepitx | del matxo guaytaren pels finestrons. S'escapaven les gallines escataynant | pas d'aquestes cavalcades té quelcom de fantàstic. Comença per oir-se el | trepig | del bestiar. El ruc i la somera petgen fort i acompassadament a la faisó | va anar tan amunt, que una nit la vídua Buxareu sentí un sorollet i un | trepig | misteriós, es tirà qualsevol cosa a sobre, sortí de la seva cambra i anà | Anava a aixecar-se per anar al séu quarto, quan li semblà sentir un lleu | trepig | en el pròxim corredor, i totduna vegé aparèixer al dintell de la porta la | la promptitut amb que mare i filla s'havíen adormit, mentre que un lleu | trepig | sentit al séu entorn li féu preguntar amb veu baixa: —Que no t'en vas al | l'ermità varen convenir de pujar al cim abans de trencar l'alba. Amb el | trepig | dels homes pujant el terrabastall, i la fressa que cada u feia en | a venir. En sentir un truc espaiat —el d'elles— a la porta del pis i el | trepig | lleuger de la minyona que va a obrir, desitja un instant que no sien | les deixà enrera sense girar-se. Caminava a passes seguides, d'un | trepig | lleuger. Els miralls de les botigues retenien un instant la seva imatge, | de la música, les xerracades del contrabaix, la bonior, l'alenar i el | trepig | de la gent... I volta que volta, amb el colze de la balladora clavat al | i, després d'escoltar atentament per assegurar-se que no hi sonava cap | trepig | , s'hi esmunyí, agafà d'una arpada el sarró i tornà al seu amagatall. No | menja. A punta d'alba ja posa els ulls a terra i penetra els misteris del | trepig | de les bèsties. Ensuma i pasta amb els dits, per conèixer-ne la tendror, | sentir esqueinar un pollastre, que algú perseguia. Era un empait ferm. El | trepig | mat i apressat dels peus nus es barrejava amb el crit agut del pollastre. | les pistes dels brúfols, en ramada, que marquen llurs itineraris amb | trepig | i masegament d'herba. Si trobeu aquesta petja, grossa i arrodonida, | diríeu que remena la cua. Es veu un masegament general d'herbes, un | trepig | considerable, muntanyes de fems, branques trencades i humitats per terra. | cor parat, la mort en l'ànima... La remor es sentí novament. Era com un | trepig | cautelós damunt de la fullaraca. Marianneta va treure forces de flaquesa | o encertava, vaig seguir escoltant. Sentia dintre meu el ressò del | trepig | que s'atansava, i altre cop, molt a la vora meu, aquestes paraules: —¿El | Bep en les seves profundes abstraccions que ni tan sols ha sentit el meu | trepig | quan he entrat al templet. M'ha calgut tossir ben fort per tal que | de traüllar pel forat del pany; Arandó l'havia embussat. I quan sentia | trepig | escales amunt, exagerava les precaucions, covava l'infant, li tapava la | onejant, bullent com un torrent de plors i esgarips. Ensems, es sentia el | trepig | d'Arandó, cantussols, després interjeccions, per fi cops de peu sobre el |
|