×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb truja |
Freqüència total: 251 |
CTILC1 |
vegades en l'ull del camperol europeu, aquí va a càrrec dels garrins. Les | truges | sobretot, són sòrdides, se us presenten com aquelles masoveres endolades | el vell consell municipal puja i es posen en llurs esquenes cuirasses de | truja | amb les quals cobreixen llurs ossos". Aquestes primeres cuirasses, | són una defensa, almenys de l'esquena ("dos"), feta de pell de | truja | , salvant les intencions humorístiques de Raimbaut de Vaqueiras. A la | o que de la somera naixquera el somerí que es desitjava, o bé que la | trutja | criara sans i forts els porcellets fins a les set setmanes, que és la | atrapar per una veu així (i per quina cosa no es deixen atrapar, les | truges | !). El que passa en llurs entranyes, el diable ho deu saber. Tu pots ser | brandant el bastó. —Dorm? —va fer, veient la madam—. ¿Dorm, la | truja | ? —Sí —vaig respondre—. Se l'ha enduta el Voronov que rejoveneix els | vespre la seva pujada al Calvari i ells l'hi havien d'acompanyar. Dues | truges | de mamelles rosades dormisquejaven sota un garrofer; els coloms, a les | les seves tofudes celles i atalaiava enllà, cap al poble. —Triga la | truja | ... triga la rebregada... triga la bandera arrossinada... Una papallona | el miracle i perquè una vella cocota torni als seus vint anys? —Triga la | truja | ... triga la rebregada... triga la bandera arrossinada... —remugava a cada | cap a mi: —Patró —digué—, vaig volant al poble per veure què té aquella | truja | ... Espera una mica. Dóna'm dos ous vermells, que els hi portaré i els | amb coll de guineu, és del dot de la meva dona. També m'ha donat una | truja | i set garrinets, què te'n sembla? I dos fills del seu primer home; una | Arrossegaven cadenes llarguerudes. —Guaita el noi Botes. Sembla una | truja | . Ulls de porcell, una galta menjada d'una cremada, el crani aixafat. | —Per mi no. Sòc. —És evident que tu negaries el valor àdhuc a la | truja | de Cromió. Això no ho dic en to de burla, sinó perquè crec que segons el | es cuidava més de criades i mossos, de guanys i collites, de porcs i de | truges | , de coloms i gallines, que no del seu fill. Bah, que és cert que hi ha | per dins d'un atapeït i fosc alzinar, per on pasturen colletes de | trujes | i porcells i algun que altre pollí pelut i escamarlat. Com més ens | que s'havia engreixat, i els pits i el budellam li penjaven com a una | truja | , parlant amb perdó. Però del seu vetllador s'enlairava fàcilment el | ni m'interessa. Per què reclamar un granet d'encens, farina, un boc, una | truja | , si tot el gènere humà em ret un culte que els mateixos teòlegs | tirar-me en terra, i vaig ficar la cara dins un bassiot, grufant com una | truja | . Quan em vaig aixecar, tots els altres havien fet com jo, i érem allí, | i carbonitzà Joyce: engrunat pel sentiment de ser nat a Irlanda, " | truja | que devora la seva pròpia ventrada", i tenir necessitat d'escriure | ara que no veia aigua sinó quan plovia, fou feliç una temporada com la | truja | sobre el fem. Vet aquí que un matí truquen a la porta. La minyona era a | el bestiar a lloure, i sovint havíem de disputar la presa amb alguna | truja | , que hi portava tota sa godallada. No et desplàcia, bell lector amic, | que ell, amb el seu propi nom, ha entrat en l'epopeia més solemne. Una | truja | blanca, tombada també sobre unes blanques alzines de la vorera del Tíber | només el morret humit! —Poc que són tots germans. N'hi ha vuit d'una | truja | i tres d'una altra. Bé es veu prou amb el pelatge —fa un pagès; i mossega | muller, gendre nora, pare mare, ase somera, cavall egua, matxo haca, porc | truja | , bou vaca, moltó ovella, boc cabra, ànet oca. 249. Hi ha | de ferro que gira amb ella. El cap de dalt de la forcada balla dins la | trugeta | , una peça quadrangular de fusta encaixada i empernada davall el jou, la | davall el jou, la grossa biga damunt la qual descansa l'arbre. La | trugeta | és estalonada amb l'estrebador o apitrador, bastó de reforç | amb ells els individus de sexe femení (mestressa, tia, cuinera; egua, | truja | , gata). Hom diu, llavors, que els noms mestressa, tia, etc., | tia; gendre, nora; cavall, egua; ase, somera; boc, cabra; porc, | truja | ; marrà, ovella; toro, vaca. Un mateix nom, masculí o femení, serveix | forces; esperança, esperances; prometença, prometences; pluja, pluges; | truja | , truges; esponja, esponges; platja, platges; pasqua, pasqües; llengua, | esperança, esperances; prometença, prometences; pluja, pluges; truja, | truges | ; esponja, esponges; platja, platges; pasqua, pasqües; llengua, llengües; | troglodita, company de les cuques de cent cames, dels serradits, de les | trugetes | i d'altres insectes de claveguera. Potser esdevindria repugnant com ells, | una dotzena de popes més greixosos que coca de llardons i més grassos que | truja | a punt de matar. "És el que cerques", em dic. "Sant Vladimir!" | en coses així. Els nostres pensaments són més casolans: que si la | truja | s'engreixa, que si les gallines ponen, que si a l'hort maduren els | que no és gaire comú, i per tant els porcells es podrien vendre bé. Les | truges | poden fer dues cries cada any. Es pot comptar, terme mitjà, quinze | any. Es pot comptar, terme mitjà, quinze porcells en les dues cries. Les | truges | de tres anys són millors que les de dos. És una mala costum fer-los fer | ho fou ell mateix. Cornevin cita el cas d'un verro craonés que, unit amb | truges | de la mateixa raça o d'altres races, produïa sempre subjectes que eren la | i Doisy (1924) extreuen del liquor folliculi dels ovaris de | truja | una substància que injectada subcutàniament a la rata provoca els calfors | la xeixa del mestall, o que ni tan sols sabia què calia fer amb la | truja | així que tenia els godalls. Tot això, coses necessàries, urgents, | resten per a viure 13 hectàrees i una granja pròpia de quaranta | truges | . Una història que indigna, però lamentablement ben freqüent. Va | i mirava extasiat els porcellins que s'abocaven a les mamelles de la | truja | , allargassada sobre el fanguer. —Sempre mamen —deia en Cosme—. Valga | en Cosme—. Valga s'ensegonada, que si no la m'eixugarien. Parlava de la | truja | i dels porcellins com si fossin seus. A mi em semblava que, llevat de les | fredolics, etc., per a enviar-los avall. Com que totes les cases tenen | truges | , surten a mercat molts porcells, que són comprats per comissionistes. De | 30 pessetes. Des de un temps a aquesta part l'explotació de les | trujes | per a la cria, degut a que els godalls s'han vingut pagant a preus | vigatana). Del 1239 és una donació de cinc porcells i una | truja | . Els productes del porc tenen molta aplicació en l'alimentació dels | del bestiar porcí és la cria o reproducció. Cada casa de pagès té algunes | truges | (femelles reproductores). Els garrins són venuts a les set o vuit | del preu dels tocinos i l'abundància dels garrins deguda a l'excés de | truges | de cria. Però la gent del camp sap que als anys de crisi segueixen altres | les cases de la vila. I per la seva rodalia cada casa de pagès té la seva | truja | i hom ven part dels porcells als recriadors; de tal manera que no sols no | de banyes o antenes, i no n'hi ha cap que dugui ales. Són crustacis les " | truges | ", els crancs, llagostins, etc. (Fig. 1.). Els aràcnids | per les regles establertes pel bestiar de llana y cabriu. De berres ( | trujes | ). En quant al capital, se regeix per les regles del primer paragraf | l' ovella; el cabriu, el boch y la cabra; y el porquí, el berro y la | truja | . P· Quines son les funcións económiques del bestiar cavallar, |
|