Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la gernació que brama a l'estadi, passeja o s'entafora al cinema, les	turbes	exaltades i el plàcid seguici d'un enterrament, són, per a nosaltres,
1835, l'any 1909, a Poblet, a Barcelona, etc., les	turbes	profanaren els sepulcres. Igualment el 1936. Tots els sepulcres
Es donà el cas curiós que a la catedral de Barcelona no hi entraren les	turbes	i hi hagué sempre policia; així i tot, el cos de Sant Oleguer va ser
la vida preciosa dels més braus, a l'odi d'eixa	turba	incircumcisa que us vetlla famejant. Suau és el perfum
per als homes mortals, de nits i dies, rodejat de la	turba	esgarrifosa jeia vençut, rodant dintre l'abisme,
van avançar vers l'escarida platja on era, d'un a un, mentre la	turba	restà allunyada i en barreig promiscu. Foren llurs
la llança d'adversaris molt vils. Vingué, darrera aquests en	turba	, Astoret, Astarté per als fenicis, amb banyes de
Molt aviat unes molt amples nafres a la muntanya obrí la seva	turba	, i n'extragué costelles d'or. No estranyi trobar
unes venes de foc líquid sortit de dins el llac, una altra	turba	, d'una destresa sorprenent, fonia minerals molt
dintre l'Infern de cap, perquè hi basteixin ell i la seva	turba	industriosa. Mentrestant els Heralds, perquè els ho mana l'alt
amb la veu. El buit abisme des de lluny ho sentí: la infernal	turba	amb crits eixordadors va contestar-los, i ho aclamà.
sant, fidelitat, com el profanes! ¿Fidel a qui? ¿A la revoltada	turba	? Tal cos per a tal cap, host de perversos! ¿Aquesta
prestos a mils i milions, en nombre igual al de la	turba	impiadosa de revoltats. Amb foc i amb hostils armes,
de manera invencible; però el càstig de tota aquesta	turba	maleïda pertany a un altre; d'ell és la revenja, o bé
la meitat, per mi fou lliure d'infame servitud, minvant la	turba	dels seus adoradors. Ell, per venjar-se i per tal de
per bé que de rebels acusi els altres. Amb una	turba	, que un semblant designi aplega amb ell o sota d'ell, enduta
prescripció, haver estat, des de temps immemorial, propietat comuna de la	turba	. En aquesta narració, m'he anomenat, doncs, William Wilson, —nom fictici
de Corella, Francesc Alegre, Jaume Ripoll... no els succeeix entre una	turba	d'humanistes secundaris —Joan Margarit, Jaume Pau, Jeroni Pau...— més que
Sànchez aquí. Que has ballat gaire? I d'una estrebada el tragué cap a la	turba	. Isabel semblava joiosa, encisada, victoriosa d'haver arrabassat de les
se'n tornava al llit. I entremig sortia cada dia tot sol caminant amb la	turba	i alliberat dels propis pensaments, talment com aquells somnis que
se transparenta en la seva obra de pintor, sobretot quan, davant la	turba	humana, pinta les bestialitats de la multitut a l'inundar els balls
compte què judiquen els homes vergonyós o miserable, no va allí on va la	turba	, ans així com els planetes segueixen una ruta contrària a la del cel,
Als imperfectes, als que encara es deixen guiar pel judici de la	turba	, els farem avinent que els caldrà viure en mig d'injúries i d'ofenses,
ni de prendre amb compte. Plau-me un àpat no guisat, ni vigilat per una	turba	d'esclaus, ni encarregat des de molts dies, ni servit per moltes mans,
que entre tan insanes ambicions dels homes, diu Atenodor, entre aquesta	turba	de calumniadors que tomben en mal sentit les accions rectes, la
que sigui teu: l'esclau m'ha fugit, millor dit, jo he restat lliure". La	turba	dels esclaus demana vestits i nodriment, cal omplir el ventre de tants
les seves mímiques futilitats i les expressions destinades a la	turba	vil, digué, entre altres sentències més fortes, no solament que el
D'igual manera, a cadascun d'aquells que surten per engrossir la	turba	, els menen d'ací d'allà de la ciutat causes lleus i vanes; no tenint res
gran part, tu sol, de les matances de Calígula. Els vicis de la	turba	ens han de fer riure XV. Però no serveix de res d'haver llançat
i l'una serà remei de l'altra; la solitud ens guarirà de l'enuig de la	turba	, el tracte amb la turba del tedi de la solitud. Però no hem de tenir
l'altra; la solitud ens guarirà de l'enuig de la turba, el tracte amb la	turba	del tedi de la solitud. Però no hem de tenir l'esperit sempre amb la
pot assolir llavors, quan ningú no intervé per tòrcer, amb l'ajut de la	turba	, el judici encara feble; llavors pot caminar amb un pas igual i un estil
alguns dels seus súbdits, per ésser bons i útils, deixi els altres en la	turba	; gaudeixi's de l'existència d'uns, toleri la d'altres. La clemència,
quina solitud, quina desolació s'esdevindria en aquesta ciutat on la	turba	, escolant-se sense parar per carrers amplíssims, xoca cada vegada que
esclavitud noble? Altra és la condició d'aquells que resten amagats en la	turba	de la qual no sobressurten, les virtuts dels quals han d'afanyar-se molt
històriques, desenterrades de llurs tombes, van caure a les mans de les	turbes	estúpides, és perquè els frares, que ja ni les feien servir d'alcavotes
per tal de veure'ls passar. En tota la nit no cessà el remoreig de la	turba	cridant i amenaçant. Algunes vegades la multitud intentà assaltar la
el, per a ell, penós viatge al castell de Tarn, costà molt de contenir la	turba	que volia abraonar-se contra el pobre acusat. —Mateu-lo!... —cridaven els
havent sabut possitivament qui eren els qui fingint emparar-lo contra la	turba	l'havien cosit de ganivetades als afores del poble, ell no havia tingut
de son pare sinó arriba a ministre... I un matí, esclata la revolta de la	turba	, li assassinen el pare i Joan Antoni què fa? S'aixeca del llit on covava
Vina amb mi a dalt que parlarem... —I el prengué dolçament per la mà. La	turba	havia presenciat aquesta escena, tal vegada oí les paraules de la mossa i
senyorets. Justament feia estona que no havia tocat el torn a cap de la	turba	. Com era possible? Que s'hi adormien a dalt? Un crit, un renec feien
d'horror i de llàstima davant d'aquell espectacle lúbric. Mentrestant la	turba	avalotava els tres senyorets, engrapava les dones. S'oïen crits i renecs,
que puja a la que un dia fou biblioteca, el jorn nefast que les	turbes	beòcies robaren, cremaren i calcigaren Poblet, un felló, fill del diable,
i a sentir gelosia de Jesús, davant el prestigi que va agafant entre les	turbes	. Una ànima vulgar, fins una ànima il·lustrada, però no santa, s'hauria
eternes. I llavors Jesús, quan els enviats són fora, fa davant les	turbes	el gran elogi de Joan, l'elogi més gran que s'hagi fet mai de cap home,
més que més tenint en compte que sortia d'una boca divina. A aquelles	turbes	, que tal vegada sospitaven que Joan havia defallit en la seva fe primera,
Olimp, malgrat ésser molt espaiós, amb prou feines pot contenir-ne la	turba	. XII. Emperò, deure'm el planter i la font de la vida no fóra
de primera categoria. Quina fatxenda gasten quan espanten l'atemorida	turba	amb rostre i veu amenaçadors! O quan amb fèrules, bastons i fuets
baladrers, els tossuts occamistes, els invictes albertistes i tota la	turba	de sofistes: contemplarien, ja ho crec, la batalla més divertida del món,

Pàgina 1 (de 9)

50 següents