Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no	vegetar	, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a
que s'apartava de la pràctica de l'"amor" selecte i refinat. El poble	vegeta	en uns "delits comuns", o s'ajusta a la vulgaritat conjugal, regida
estada a Tahití podria prolongar-se encara alguns mesos, i jo seguiria	vegetant	d'aquesta manera primària, sense pena ni glòria aparents, oblidant i
flonjors humides, preserva la ciutat d'influències estranyes, perquè	vegeti	entre els seus sants morts i vius; perquè dormiti recollida en ella
refugiada a Saint-Germain, d'antuvi apareix com una facció d'inútils que	vegeten	en els seus privilegis i s'afarten d'exaccions i d'usures a càrrec de la
i un ràpid progrés cap a la maduresa, i produí bones llavors, que	vegetaren	lliurement". En una lletra adreçada a mi, el 1839, Mr. Herbert
millor amic del rei i el primer de la cort, li semblava que entre això i	vegetar	al costat de la seva dona i dels seus fills, esperant l'hora de la mort,
optarien per a no respectar-la i per continuar abassegant-la ells, que	vegeten	, respecte de nosaltres, en un estadi polític inferior. Posats a llucar
les personalitats útils en un i altre estament. L'Església espanyola	vegeta	sota la preponderància de dues castes: la de la part més rural, més
quan la pentinadora li subgectava les ruques curtíssimes qu'ab prou penes	vegetaven	encara al voltant de ses orelles de cera rancia. —Sola, filla, sola! Y lo
capacitats, del nostre temperament, sinó a tornar-hi, a tornar-hi i	vegetar	-hi: vegetar-hi, si voleu, amb el consol de projectar nous oasis
, del nostre temperament, sinó a tornar-hi, a tornar-hi i vegetar-hi:	vegetar	-hi, si voleu, amb el consol de projectar nous oasis dominicals; però,
però, un fet inesperat vingué a posar en el paradís perdut on Sànchez	vegetava	! Feia tres mesos i disset dies que havia ingressat a la presó, i
com vós desitgeu, no haig d'ésser un de tants propietaris taüls, dels que	vegeten	com els suros de la sureda, cal que em deixeu tornar a Barcelona. —Per a
il·luminava el món amb la claror d'Israel, Catalunya no feia sinó	vegetar	, dormint tranquil·la i reposada a l'ombra de l'arbre imperial castellà,
havia caigut en un tal estat de degeneració que ja no podia fer sinó anar	vegetant	per tal de desaparèixer lentament, sense que res la pogués salvar ni
la seva personalitat política, com deia Balmes, i que estava destinada a	vegetar	fins a perdre's en la boca, els llavis, la gorja i la llengua dels
amb totes les regles de l'art, per exemple. Però, ni això. Es limiten a	vegetar	, a fer la viu-viu, sense cap mena d'inquietud. El que cal és una reacció
policia creada perquè la gent visqui en pau i tranquil·litat, badallant i	vegetant	, és una idea que es troba a tots els quatre punts cardinals de seguida
en ell perenne per més que no n'havia tret profits i es resignava a	vegetar	-hi sense pena ni glòria? No pogué més, digué la seva estranyesa al
que omplien de fum i d'olors fètides la cambra dels malendreços on	vegetava	l'onclet, l'entrada al pis, del qual només habitava una petita part,
discerniment en les discussions dels savis, si s'acostava a l'Onclet que	vegetava	ara en la sala dels mals endreços li atribuïa un sentiment de pietat,
D'entre heterodoxos i dissidents, uns han tornat al seu país, d'altres	vegeten	per Nova Orleans, i troben, deixen, busquen nova feina... —Sabeu qui s'ha
si l'afecció és intensa, les fulles malaltes cauen de l'arbre. L'arbre	vegeta	amb poc vigor, fruita molt malament i, si la malura persisteix, pot
i cremen les noves produccions, però en dies de bonança l'arbre es posa a	vegetar	de nou. Els arbres malalts contrasten amb els normals, els quals es
El negre, la negreta o fumagina 112 Grogues. L'arbre	vegeta	amb poc vigor: La clorosi dels arbres fruiters 115
i ara no la tenia. Havia de marxar. No tenia caràcter tampoc per anar	vegetant	per allí de qualsevol manera, treballant avui a un lloc, demà a un altre,
acaben per creure que són el llombrígol del món i es condemnen a	vegetar	dins la més estúpida de les ignoràncies. Més tard, una invasió de pobles
de l'obra d'un Carner, un López-Picó i un Riba, el teatre català	vegeti	massa sovint a les mans barroeres dels saineters xarons, èmuls sense
només compatibles amb una real vocació, semblava estar destinada a	vegetar	sense pena ni glòria. L'any 1862, quan Bofarull llançava la seva
la vegetativa, la qual transmuda l'elementativa en espècie i natura seves	vegetant	, i així genera el sabor. V. El tacte toca la figa verda i dura,
l'intel·lecte judica que aquests actes són actes de la vegetativa que	vegeta	i transmuda l'habituació i la situació i el primer graó en segon, ço és,
descendeix i ascendeix. Aquests graons són: vegetatiu, vegetable,	vegetar	i el subjecte, que és un element compost, en el qual actua la vegetativa
a l'acte la vegetativa que és en potència a l'element, o al subjecte,	vegetant	la terra, l'aigua, el foc i l'aire i transmudant-los en espècie seva. La
a la seva pròpia passió, que és el vegetable, mitjançant el	vegetar	, que és el seu acte; i així per via de generació i corrupció: per via de
l'intel·lecte que a la vegetativa hi ha vegetatiu, vegetable i	vegetar	, que li són coessencials i entre si diferents en nombre, encara que
els seus simples concrets, ço és: vegetatiu, vegetable i	vegetar	, pels quals té natura i està posada en moviment natural. IV.
li són coessencials i naturals, ço és: vegetatiu, vegetable i	vegetar	. També coneix que la vegetativa té quatre potències radicals, que són:
coessencials de la vegetativa, ço és: el vegetatiu, vegetable i	vegetar	, que es sustenten en aquesta planta i alhora la sustenten a ella. I
generatius i que a la planta, generals vegetatiu, vegetable i	vegetar	. Però, la imaginació no pot ascendir al gènere en comú, car no pot
hi ha cinc actes radicals, originals i principals, ço és: elementar,	vegetar	, sentir, imaginar i lleonar. Aquests actes són verament
de la poma, aquesta és elementada. III. En el lleó hi ha	vegetar	, car la vegetativa vegeta ço que ve de l'elementativa (en donàrem exemple
és elementada. III. En el lleó hi ha vegetar, car la vegetativa	vegeta	ço que ve de l'elementativa (en donàrem exemple en parlar de l'empelt de
sensitiva, com l'experiència ens ho ensenya; el sentir s'insereix en el	vegetar	, i el vegetar en l'elementar, car la sensitiva està inserida en la
l'experiència ens ho ensenya; el sentir s'insereix en el vegetar, i el	vegetar	en l'elementar, car la sensitiva està inserida en la vegetativa, i la
aquesta definició, per a fortificar-la, baixa a l'elementar,	vegetar	, sentir i imaginar, i coneix que per aquests actes els subjectes en què
pròpiament elementar; el vegetat és un ens al qual pertany pròpiament	vegetar	; el sensat és un ens al qual pertany pròpiament sentir; i la imaginació
VIII. Com l'intel·lecte coneix el vegetat, l'afat diu que pel	vegetar	hi ha en el lleó atreure, retenir, digerir, expel·lir, créixer i nodrir.
en la qual l'elementar és acte intrínsec, i a la planta, en la què el	vegetar	és semblantment acte intrínsec; i coneix que en el sensat el
hi ha un acte, que és el lleonar, més alt per natura que l'elementar i el	vegetar	. De la passió de la bèstia I. Pel que s'ha dit dels actes del

Pàgina 1 (de 7)

50 següents