×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb vegetar |
Freqüència total: 334 |
CTILC1 |
la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps, no | vegetar | , sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a | que s'apartava de la pràctica de l'"amor" selecte i refinat. El poble | vegeta | en uns "delits comuns", o s'ajusta a la vulgaritat conjugal, regida | estada a Tahití podria prolongar-se encara alguns mesos, i jo seguiria | vegetant | d'aquesta manera primària, sense pena ni glòria aparents, oblidant i | flonjors humides, preserva la ciutat d'influències estranyes, perquè | vegeti | entre els seus sants morts i vius; perquè dormiti recollida en ella | refugiada a Saint-Germain, d'antuvi apareix com una facció d'inútils que | vegeten | en els seus privilegis i s'afarten d'exaccions i d'usures a càrrec de la | i un ràpid progrés cap a la maduresa, i produí bones llavors, que | vegetaren | lliurement". En una lletra adreçada a mi, el 1839, Mr. Herbert | millor amic del rei i el primer de la cort, li semblava que entre això i | vegetar | al costat de la seva dona i dels seus fills, esperant l'hora de la mort, | optarien per a no respectar-la i per continuar abassegant-la ells, que | vegeten | , respecte de nosaltres, en un estadi polític inferior. Posats a llucar | les personalitats útils en un i altre estament. L'Església espanyola | vegeta | sota la preponderància de dues castes: la de la part més rural, més | quan la pentinadora li subgectava les ruques curtíssimes qu'ab prou penes | vegetaven | encara al voltant de ses orelles de cera rancia. —Sola, filla, sola! Y lo | capacitats, del nostre temperament, sinó a tornar-hi, a tornar-hi i | vegetar | -hi: vegetar-hi, si voleu, amb el consol de projectar nous oasis | , del nostre temperament, sinó a tornar-hi, a tornar-hi i vegetar-hi: | vegetar | -hi, si voleu, amb el consol de projectar nous oasis dominicals; però, | però, un fet inesperat vingué a posar en el paradís perdut on Sànchez | vegetava | ! Feia tres mesos i disset dies que havia ingressat a la presó, i | com vós desitgeu, no haig d'ésser un de tants propietaris taüls, dels que | vegeten | com els suros de la sureda, cal que em deixeu tornar a Barcelona. —Per a | il·luminava el món amb la claror d'Israel, Catalunya no feia sinó | vegetar | , dormint tranquil·la i reposada a l'ombra de l'arbre imperial castellà, | havia caigut en un tal estat de degeneració que ja no podia fer sinó anar | vegetant | per tal de desaparèixer lentament, sense que res la pogués salvar ni | la seva personalitat política, com deia Balmes, i que estava destinada a | vegetar | fins a perdre's en la boca, els llavis, la gorja i la llengua dels | amb totes les regles de l'art, per exemple. Però, ni això. Es limiten a | vegetar | , a fer la viu-viu, sense cap mena d'inquietud. El que cal és una reacció | policia creada perquè la gent visqui en pau i tranquil·litat, badallant i | vegetant | , és una idea que es troba a tots els quatre punts cardinals de seguida | en ell perenne per més que no n'havia tret profits i es resignava a | vegetar | -hi sense pena ni glòria? No pogué més, digué la seva estranyesa al | que omplien de fum i d'olors fètides la cambra dels malendreços on | vegetava | l'onclet, l'entrada al pis, del qual només habitava una petita part, | discerniment en les discussions dels savis, si s'acostava a l'Onclet que | vegetava | ara en la sala dels mals endreços li atribuïa un sentiment de pietat, | D'entre heterodoxos i dissidents, uns han tornat al seu país, d'altres | vegeten | per Nova Orleans, i troben, deixen, busquen nova feina... —Sabeu qui s'ha | si l'afecció és intensa, les fulles malaltes cauen de l'arbre. L'arbre | vegeta | amb poc vigor, fruita molt malament i, si la malura persisteix, pot | i cremen les noves produccions, però en dies de bonança l'arbre es posa a | vegetar | de nou. Els arbres malalts contrasten amb els normals, els quals es | El negre, la negreta o fumagina 112 Grogues. L'arbre | vegeta | amb poc vigor: La clorosi dels arbres fruiters 115 | i ara no la tenia. Havia de marxar. No tenia caràcter tampoc per anar | vegetant | per allí de qualsevol manera, treballant avui a un lloc, demà a un altre, | acaben per creure que són el llombrígol del món i es condemnen a | vegetar | dins la més estúpida de les ignoràncies. Més tard, una invasió de pobles | de l'obra d'un Carner, un López-Picó i un Riba, el teatre català | vegeti | massa sovint a les mans barroeres dels saineters xarons, èmuls sense | només compatibles amb una real vocació, semblava estar destinada a | vegetar | sense pena ni glòria. L'any 1862, quan Bofarull llançava la seva | la vegetativa, la qual transmuda l'elementativa en espècie i natura seves | vegetant | , i així genera el sabor. V. El tacte toca la figa verda i dura, | l'intel·lecte judica que aquests actes són actes de la vegetativa que | vegeta | i transmuda l'habituació i la situació i el primer graó en segon, ço és, | descendeix i ascendeix. Aquests graons són: vegetatiu, vegetable, | vegetar | i el subjecte, que és un element compost, en el qual actua la vegetativa | a l'acte la vegetativa que és en potència a l'element, o al subjecte, | vegetant | la terra, l'aigua, el foc i l'aire i transmudant-los en espècie seva. La | a la seva pròpia passió, que és el vegetable, mitjançant el | vegetar | , que és el seu acte; i així per via de generació i corrupció: per via de | l'intel·lecte que a la vegetativa hi ha vegetatiu, vegetable i | vegetar | , que li són coessencials i entre si diferents en nombre, encara que | els seus simples concrets, ço és: vegetatiu, vegetable i | vegetar | , pels quals té natura i està posada en moviment natural. IV. | li són coessencials i naturals, ço és: vegetatiu, vegetable i | vegetar | . També coneix que la vegetativa té quatre potències radicals, que són: | coessencials de la vegetativa, ço és: el vegetatiu, vegetable i | vegetar | , que es sustenten en aquesta planta i alhora la sustenten a ella. I | generatius i que a la planta, generals vegetatiu, vegetable i | vegetar | . Però, la imaginació no pot ascendir al gènere en comú, car no pot | hi ha cinc actes radicals, originals i principals, ço és: elementar, | vegetar | , sentir, imaginar i lleonar. Aquests actes són verament | de la poma, aquesta és elementada. III. En el lleó hi ha | vegetar | , car la vegetativa vegeta ço que ve de l'elementativa (en donàrem exemple | és elementada. III. En el lleó hi ha vegetar, car la vegetativa | vegeta | ço que ve de l'elementativa (en donàrem exemple en parlar de l'empelt de | sensitiva, com l'experiència ens ho ensenya; el sentir s'insereix en el | vegetar | , i el vegetar en l'elementar, car la sensitiva està inserida en la | l'experiència ens ho ensenya; el sentir s'insereix en el vegetar, i el | vegetar | en l'elementar, car la sensitiva està inserida en la vegetativa, i la | aquesta definició, per a fortificar-la, baixa a l'elementar, | vegetar | , sentir i imaginar, i coneix que per aquests actes els subjectes en què | pròpiament elementar; el vegetat és un ens al qual pertany pròpiament | vegetar | ; el sensat és un ens al qual pertany pròpiament sentir; i la imaginació | VIII. Com l'intel·lecte coneix el vegetat, l'afat diu que pel | vegetar | hi ha en el lleó atreure, retenir, digerir, expel·lir, créixer i nodrir. | en la qual l'elementar és acte intrínsec, i a la planta, en la què el | vegetar | és semblantment acte intrínsec; i coneix que en el sensat el | hi ha un acte, que és el lleonar, més alt per natura que l'elementar i el | vegetar | . De la passió de la bèstia I. Pel que s'ha dit dels actes del |
|