Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i n'ha transmés les imatges la tele. Un astronauta llegia uns	versicles	. Sobre la taula hi havia residus de l'adorable sopar
El vell amor, insondable, terrible, i al capdavall els	versicles	solemnes, aquells fragments que ningú no desxifra
del Bosco mescla l'admonició bíblica —s'argumenta en uns desoladors	versicles	d'Isaïes— amb una amargor satírica ben evident: això és pura Edat
Als cascos turcs són freqüents les inscripcions en àrab amb invocacions i	versicles	de l'Alcorà, com es veu en el de Mahomet II, conqueridor de
la terra..." (Gènesi, I, 26-28.) D'aquest	versicle	cèlebre, se'n desprèn una idea, o almenys una imatge: Déu ha creat l'home
per allà", semblava tant que jogués al tuti o a la barrotada, amb els	versicles	municipals: que capítol A, allà va l'as; capítol B,
cap de peça, si li posem una candela ben llargaruda o li recitem uns	versicles	en veu baixa s'entendrirà de tal manera que ens guarirà el reuma, ens
insensata o, vaja, més feliç que els qui, per haver recitat cada dia set	versicles	dels sagrats Salms, es prometen una felicitat superior a la suprema?
sagrats Salms, es prometen una felicitat superior a la suprema? Aquests	versicles	màgics, hom creu que els indicà a sant Bernat un dimoni verament
greument, i una veu femenina que, suaument com en eco, feia més clars els	versicles	que repetia. Posí el celeste a l'harmònium per apianar les melodies.
has vist, Guillem? —He vist —borbollà—, escrit en lletres de flames, el	versicle	14 del capítol 8 de Daniel, que fa: "I ell va dir-me:
a comptar; però, poc versat en comptabilitat sobrenatural, els dies del	versicle	només li arribaren fins a l'any 1843. Quedà clavat. Déu del cel!
la propera vinguda del Messias? —Però si Sant Mateu, capítol 24,	versicle	33, diu que ja "està a les portes"! —De totes maneres, em
explicant la història d'Elies, en feliç i poètica interpretació. Alguns	versicles	passen, en idea, als seus versos; però cap a la fi es resol adaptant
seus versos; però cap a la fi es resol adaptant fidelment el text bíblic (	versicles	5-8), sense afegir ni llevar paraules a penes, i mostrant una
el Llibre d'Amic i Amat, la poesia de Llull és escrita en	versicles	. Respon a un moment de plenitud, dels més equilibrats cap a Déu, de la
possibilitat amb l'exemple de sa cosina, Elisabet; finalment, la quarta (	v.	38) expressa el consentiment de Maria i l'acabament de la missió
gruix filosòfic, concretament teològic, sota la pell tremolosa d'aquests	versicles	. L'experiència mística és, per a Ramon Barbaflorida, la màxima
sentim com una magnífica rapsòdia catalana. Noemí, Rut i Booz, que en els	versicles	de la Bíblia no cobraven davant dels nostres ulls un caràcter de
dels pans, és ple d'afirmacions que només pot fer un Déu: © © (	v.	©), © (v. ©), © (v.), aquella vida
que només pot fer un Déu: © © (v. ©), © (	v.	©), © (v.), aquella vida eterna que farà ressuscitar a
© © (v. ©), © (v. ©), © (	v.	), aquella vida eterna que farà ressuscitar a l'últim dia, com aclareix en
que afirmen el caràcter vivificant de la llei de Déu: © (	v.	©). © © (v. ©). © (v. ©).
vivificant de la llei de Déu: © (v. ©). © © (	v.	©). © (v. ©). © © (v. ©).
© (v. ©). © © (v. ©). © (	v.	©). © © (v. ©). Amb molta més insistència
© © (v. ©). © (v. ©). © © (	v.	©). Amb molta més insistència recalca Jesús aquesta virtut
càstigs: el terror, la consumpció, la febre i la dominació enemiga (Ib.,	v.	©). © © (Ib., v. ©). Iguals prometences i
la febre i la dominació enemiga (Ib., v. ©). © © (Ib.,	v.	©). Iguals prometences i amenaces van repetint-se en quasi tots
Joan, que bastaria per a tota una vida de meditació, no para, des del	versicle	©, d'oferir-nos una misteriosa penyora d'immortalitat, una menja
misteriosa penyora d'immortalitat, una menja que roman en vida eterna (	v.	©), un pa que assacia per sempre la fam de viure (v.
eterna (v. ©), un pa que assacia per sempre la fam de viure (	v.	©), que, contra el que feia el mannà, dóna la immortalitat (v.
(v. ©), que, contra el que feia el mannà, dóna la immortalitat (	v.	©), talment que qui en menja no mor (v. ©); aquesta
dóna la immortalitat (v. ©), talment que qui en menja no mor (	v.	©); aquesta menja i beguda és la seva carn i la seva sang; qui
qui no en menja, no té vida; qui en menja, té la vida eterna; en els	vv.	© i © declara fins la simple fe en Ell donadora
cercle, mentre seu en l'arc del cel; aquesta disposició respon a alguns	versicles	del llibre d'Ezequiel, on és descrita una roda meravellosa que apareix
on es reflectien els generosos sentiments de la joventut ben nada,	versicles	del Llibre recitats amb la més depurada dicció o, senzillament,
mig dels pavellons hom distingia uns escuts on podien llegir-se diversos	versicles	dels càntics sagrats al·lusius a la Verge. Damunt els pedestals de marbre
tan amarada d'entusiasme vers l'Angèlic, tot exposant el c. 28,	v.	6 de Sant Mateu, ensenya espléndidament la unitat de la forma.
nou pot veure el regne de Déu." (Evang. de Sant Joan, c. III,	v.	3) i també: "En veritat, en veritat te dic, qui no renaix per
i l'Esperit Sant no pot entrar en el regne de Déu" (id. c. III,	v.	5) i el Concili de Trento establí: "Si quis dixerit:
batejarà amb l'Esperit Sant." (Evangeli de Sant Marc, cap. I,	v.	8). N'hi ha prou amb poques gotes que puguin lliscar sobre la
i del Fill i de l'Esperit Sant." Sant Mateu, capitol XXVIII,	v.	19. El qui bategi ha de tirar o abocar ell mateix l'aigua
"La boca que ment, mata la seva ànima" (Sab. Cap. I,	v.	11). En el llibre dels Proverbis: "Qui diu mentida,
del poble" diuen els Proverbis (Prov. cap. XXIV,	v.	9). I Sant Pau diu que els detractors són avorrits de Déu
diu que els detractors són avorrits de Déu (Romans, c. I,	v.	30). La gravetat de la detracció ha de judicar-se pel dany que
no condemneu, i no sereu condemnats". (Luc. cap. VI,	v.	37). Perquè el judici temerari sigui pecat mortal, és precís
De l'anunciació de la Mare de Déu escriu sant Lluc en el c. I,	vv.	26-38. 1r· El primer punt és que l'àngel sant Gabriel, saludant
visitació de la Mare de Déu a Elisabet diu sant Lluc en el c. I,	vv.	39-56. 1r· Primer: com la Mare de Déu visités a Elisabet, sant
Del naixement de Crist Senyor nostre diu sant Lluc en el c. II	vv.	1-14. 1r· Primer: La Mare de Déu i son espòs Josep van de
a Déu en els cels). Dels pastors escriu sant Lluc en el c. II,	vv.	8-20. Primer: La nativitat de Crist Senyor nostre és manifestada

Pàgina 1 (de 7)

50 següents