Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

escenes pintades a la ceràmica grega, portaven a les esquenes, com a tot	vestit	, la claina —origen de l'himàtion—, una ampla capa de llana espessa,
que a la força em parlis. Però entra de seguida al palau, a canviar-te de	vestit	. No consentiré que sopis amb aquest mateix, tan modest i amb uns quants
i a la resurrecció. —Mano!... Tino!... Era allí, davant seu. Portava un	vestit	que li arribava al genoll a penes; un vestit de ratlles blanques i
allí, davant seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a penes; un	vestit	de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de color damunt la mitja
deturà davant la masia, mentre la masovera i les seves filles, totes amb	vestits	rentats de poc, car sabien que baixava la jove mestressa, s'apressaven a
per la llum i l'esplendor de la festa, per la vistositat dels	vestits	, pel sol brillant i el cel blau, la música, la vasta agitació de la
seu seient en un lloc destacat de la taula. S'estava rígid dintre el seu	vestit	de les festes i la seva camisa emmidonada; donava ordres als criats
Adéu, casa espaiosa plena de serventes, preparada per a rebre-la amb el	vestit	de núvia! Adéu, hisendes en les quals es cansa un de caminar abans
que també la professora desitjava el seu retorn. Es canvià de seguida de	vestit	i vingué amb nosaltres al col·legi. L'alegria que tingué Donya
la gosa deixar. A penes se'n va ell, la sogra la despulla dels seus rics	vestits	, l'obliga a cobrir-se amb pobres robes camperoles i l'envia a guardar
aquella nit! La teva mare et mirà escandalitzada, t'agafà després pel	vestit	, però tu te'n vas deseixir sense girar-te, i dirigint-te a Rita, i
les nafres del cos martiritzat de santa Catarina, que revesteixen amb	vestits	de llum les carns nues de santa Agnès en el prostíbul, i canvien en roses
les flors; havia arruixat, a baix, l'entrada, i, després de canviar-se de	vestit	—se n'havia posat un de net, senzill, amb ratlles blaves i blanques—,
a la resplendor dels quals es desenrotllava l'espectacle. Un herald,	vestit	a l'antiga, anunciava el començ de l'acte. Plantat davant la barraca,
Per l'extrem oposat avançaven aleshores cinc dimoniets amb llurs	vestits	escarlata ajustats al cos, els quals, a la viva resplendor de les flames,
ésser feliç pot desitjar una dona: si volia joies, joies tenia; si volia	vestits	lluïts, vestits lluïts; si volia festes, festes, i no hi havia ningú a
desitjar una dona: si volia joies, joies tenia; si volia vestits lluïts,	vestits	lluïts; si volia festes, festes, i no hi havia ningú a Santa Maria que no
ha pujat més d'un pam. Era el temps en què les noies preparaven llurs	vestits	clars per a les sortides al camp; el temps del ball a la plaça a la llum
d'esglai. El veié entrar a la seva habitació i el veié sortir poc després	vestit	ja amb el seu vestit nou. Se n'anà sense dir-li res, i ella en el
a la seva habitació i el veié sortir poc després vestit ja amb el seu	vestit	nou. Se n'anà sense dir-li res, i ella en el seu cor sentí més viva
mateixa vanitat; de manera que aquests, per llurs joguines, per llurs	vestits	, per les adulacions dels criats, manifestaven ja de petits un insolent
en ella el senyal inconfusible de la seva xarpada sagnant. Portava un	vestidet	més llarg, més sever, i la immaculada puresa del seu rostre destacava amb
humanes. Era ella: Mila. Tenia a penes l'alçada d'un braç i apareixia	vestida	amb la seva roba de diari, el vestit que portava la tarda que ell la veié
l'alçada d'un braç i apareixia vestida amb la seva roba de diari, el	vestit	que portava la tarda que ell la veié per primera vegada davant la porta
a un costat de la porta, dreta com una estàtua, embolcallada amb els seus	vestits	negres, que quedaven confosos amb l'ombra i en els quals només es
Maria Àgueda era allí, dreta, cobrint l'entrada amb la seva figura prima,	vestida	de negre, es dreçava quasi fantasmal en la tenebra. Ell deixà escapar la
contemplant-la. Tino Costa tornà a mirar la dona. Ella s'havia tret el	vestit	; portava una camisa molt curta, bruta, i ensenyava les cames flaques, una
i desiguals, com de borratxo... Ella mirà Tino Costa aterrida. Agafà el	vestit	i féu el gest de cobrir-se. Tino Costa tragué un cigarret, l'encengué i
gemec. El crit de la dona féu tornar en si Tino Costa. Ella deixà el seu	vestit	, i, oblidada del fred i dels insults que ell li havia dirigit, s'inclinà
sense veure res. Després hi havia sa mare, dreta davant d'ell,	vestida	de negre, amb els ulls eixuts en el rostre sense color... "Tino, fill
devoció. Anselma cada diumenge, després de dinar, es posa el seu	vestit	de festa i, sola i a peu, sense cap por, agafa la sendera del barranc i s'
amb el feixuc tabard fins als peus, en les nits de fred; amb el	vestit	de vellut, en la calor... Llavors anaven tancant-se les tavernes, i Santa
besllum de l'alba, Mila se n'anirà. No vol pensar ja en res. Té amanit un	vestit	vell d'Arcisa, que es procurà d'amagat; té amanides les seves espardenyes
xal de les nits d'hivern a Santa Maria; els seus mocadors; un dels seus	vestits	, que es canviarà —anirà amb el vell vestit d'Arcisa— quan es senti prop
seus mocadors; un dels seus vestits, que es canviarà —anirà amb el vell	vestit	d'Arcisa— quan es senti prop de trobar-lo, com si es vestís de festa; té
amb les seves coses; porta a la mà les espardenyes; s'ha posat el vell	vestit	d'Arcisa i s'ha nuat el seu mocador al cap. Després resa la seva darrera
Un que la veié ho explicà després: amb el seu caminar fatigat, amb el seu	vestit	vell i esparracat, el seu mocador negre tirat damunt la cara, el seu cos
peus ensopeguen i sagnen, les romegueres on s'enganxen i s'esquincen els	vestits	; els sots que és forçós rodejar; els espadats, els precipicis, els
Li havia dit "bona dona" perquè ningú ho hauria cregut que sota aquell	vestit	cobert de pols i esparracat, en aquell cos flac, maltractat per la
hi ha darrera d'aquesta silenciosa promesa? Tino Costa la torna a veure,	vestida	de dol, asseguda a la vora d'un camí, esperant. Un dia l'esculpirà així,
noia. La trobà encara més fina, més delicada i espiritual dins els seus	vestits	negres, amb més puresa, més llum en les seves faccions. Tal vegada el seu
que les aigües, com si flotés en l'atmosfera.) Vestia de blanc, i el seu	vestit	gairebé resplendia. Dreta allí, prop d'ell, severa, el mirava, el mirava
ara a la coma més alta i corria a través d'un espès bardissar; portava el	vestit	fet parracs: un esquinç dels pantalons mostrava el genoll ple de sang;
fill. S'amagà en un portal, i allí, dissimulada dins la fosca i els seus	vestits	negres, el seu cor de mare anà assabentant-se punt per punt de la
fill meu... Tinet... S'assegué sobre la pedra, embolcallada dins els seus	vestits	de dol, sola en la nit, amb el rostre sense sang, vora el cadàver del
fa plorar les pedres. Què volien? Aquest matí l'he vista, tota	vestida	de blanc, amb roses a banda i banda, sense mare, ni pare, ni germans que
volia sortir a passejar i desitjava que ella l'acompanyés. L'esperà ja	vestida	, i quan estigueren fora, li pregà que la perdonés per haver-la enganyada,
l'ancià Baldà; es veia també Tiago, ja més asserenat, i Quim Bisa, sever,	vestit	de dol. També el germanastre de Candaina figurava al dol: anava greu, amb
figurava al dol: anava greu, amb la seva gravetat de sempre, exagerada,	vestit	amb la roba de les festes, ja vella i destenyida. Anava una mica separat
Tots Sants sobre la vanitat de les coses humanes; s'estirà dintre del seu	vestit	nou, destenyit, i murmurà per a ell mateix: "Res: igual que la pols de

Pàgina 1 (de 304)

50 següents