Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vetustes del Castell. El carril s'allunya, no molt, i, entremig de	vinyets	i tarongerars, Barcelona. Petita ciutat feinejadora i benestant, res no
de l'esplanada, els ulls reposen amb un paisatge ben nostre. Tan nostre!	Vinyets	, oliverars, pinedes, horts, safareigs, torrentols eixuts, campanars de
a claps ombrejats de suredes i de pins, o bé arrissats de les tòries dels	vinyets	d'una verdor bajana, tornarem cantant a Sant Pol, i el nostre cant
és a dir, aquí hi ha l'aparador fastuós de l'horta, dels figuerals, dels	vinyets	, de les valls florides, de totes les llaminadures i requisits i de tota
de terres i de pobles, de sots i de barretons, de pujols, d'arbredes i	vinyets	, té una tersura alabastrina, un borrim de galta d'adolescent, una
de mil verds i blaus cada dia, i els pujolars es corsecaven xuclats pel	vinyet	. Venien festes majors; el jovent sentia ballera als peus, i els vells, a
La forma masculina del sufix eda (et) ha donat noms com olivet,	vinyet	, canyet. at. Ex.: cadira, cadirat; brèndola, brendolat;
captius, era també venerada per haver preservat Barcelona i el seu hort i	vinyet	de la plaga de la llagosta l'any 1687; santa Madrona, la verge
fins de les variants importantíssimes de Barcelona i el seu hort i	vinyet	, referents a la sui géneris, organització dóminos entremig.
integren el domini directe, facultat concedida a Barcelona i son hort i	vinyet	pel Capítol 80 del /Recognoverunt pròceres\ i estesa
Una altra especialitat de Girona i també de Barcelona i son hort i	vinyet	, Tortosa, Lleida i Vic, és segons Comes, que el lluïsme el pagui en lloc
cristall, com a obsequi a la Verge per haver alliberat Barcelona i el seu	vinyet	de la plaga de la llagosta que l'any 1687 infestava tot
una gran anomenada és sa malvasia, que procedeix particularment d'es	vinyets	de Banyalbufar. Altre temps ses malvasies d'Es General Cotoner i de
Els vins valencians Introducció Els	vinyets	valencians, amb una superfície de 180.000 has, són els segons en
les etapes anteriors. Tant l'evolució, com una sèrie de migracions dels	vinyets	des de les terres litorals vers l'interior, han estat condicionades per
medi geogràfic i en cada moment històric. En la formació històrica dels	vinyets	valencians són distingides quatre etapes ben definides: la de
Edat Mitjana, fins a mitjan segle XVIII, el predomini pertany al	vinyet	de subsistència, és a dir, aquell que cobreix les necessitats familiars
al compàs del seu procés industrialitzador. En acabar el XIX el	vinyet	panser comptava més de 30.000 has concentrades a les comarques
fou més lenta i menys danyosa que en altres indrets. Com a resultat els	vinyets	valencians esdevingueren l'últim terç del segle XIX el principal
a començament del nostre segle, ja s'havien reconstituït la majoria de	vinyets	europeus i França havia assegurat el seu consum mitjançant massives
tarongers, els ametlers i fins i tot les oliveres, la reconstitució dels	vinyets	valencians amb ceps americans no podia ser completa ni de lluny. El
és molt dinàmica; quant a les dues darreres, es tracta ja d'un	vinyet	quasibé residual amb greus problemes de supervivència. 1. Les
problemes de supervivència. 1. Les grans etapes històriques dels	vinyets	valencians 1.1. Viticultura de subsistència i vins de qualitat
veïns. Davant aquest panorama era lògic que només arribaren a formar-se	vinyets	mitjanament extensos oberts cap al comerç, entorn dels grans nuclis de
Viciana el 1564, encara que incompleta, sembla confirmar-ho: els	vinyets	més grans es localitzaven entorn de les ciutats episcopals com Orihuela i
ciutats i en una sòlida xàrcia viària, possibilità la creació de	vinyets	comercials com els de les illes de la mar Egea, Campània, Provença i
tolerància religiosa dels primers segles va permetre la supervivència de	vinyets	comercials com el de Jerez fins a les invasions dels intransigents
dels quals podem deduir com a molt probable que la superfície dels	vinyets	es duplicara entre mitjan i final del XVIII. De qualsevol
de preocupació i pessimisme davant l'atac que també patiren els nostres	vinyets	, encara que amb menor virulència que els països humits de la resta
de crisi començaren devers 1864 i perduraren fins que els	vinyets	francesos foren devastats per la fil·loxera i tornà a ressorgir el
París. En dos anys ja s'havia escampat per tota França i compareixia als	vinyets	portuguesos de les riberes del Douro, penetrant ràpidament a Galícia per
de la producció entre 1852 i 1862 i destruir els	vinyets	més propers al Cantàbric. A les costes mediterrànies començà a fer mal el
No és estrany, per açò, que la seua primera aparició tinguera lloc als	vinyets	de prop de la mar al Baix Maestrat i la Safor, tot causant greus perjuins
nova de Chiva i Llíria. També en foren afectats els escassos	vinyets	de Benassal i els raïms negres de Xixona. El 1853 la
l'adopció del sofre, considerat com a mètode poc eficaç i massa car. Els	vinyets	del Vinalopó, malgrat la seua eixutesa, tampoc evitaren l'oídium, tot i
pèrdues hi foren molt menors que a la resta del País. A Villena on els	vinyets	havien sofrit "notables perjuins" els anys anteriors, encara el
massa anys després d'haver-se refet dels danys causats per l'oídium, els	vinyets	europeus foren afectats per una nova plaga, més terrible que l'anterior i
Girona, Màlaga i Ourense. En acabar el segle havien romàs destruïts els	vinyets	de Catalunya, principal productora de vi fins aquell moment, Andalusia,
fil·loxera, l'escassa o nul·la repercussió de les esmentades plagues als	vinyets	valencians, la forta revalorització del vi davant l'estancament dels
regadius menys ben provists d'aigua. Malgrat que la constant expansió del	vinyet	valencià fora ja un fet perfectament catalogat des de mitjan segle
panser on les vinyes regades arribaren a confegir més de la meitat del	vinyet	comarcal, al qual s'atenyien en els millors casos rendiments de
ja havien estat reconstituïdes i a Algèria s'havia desenrotllat un extens	vinyet	. La lentitud de propagació de la plaga per la Península ibèrica va
En un principi la primera conseqüència de la plaga fil·loxèrica en el	vinyet	del País Valencià fou la pèrdua absoluta de 80.000 has, amb la
l'Alt Palància i les Valls d'Alcoi. Una vertadera reconstitució dels	vinyets	fou portada a efecte a quatre zones: la Vall del Vinalopó, la Vall
propietat de la terra. A la província de Castelló només podem parlar de	vinyets	residuals localitzats als Corredors del Maestrat. A la Marina i el
Andalusia, Navarra, Galícia i Castella Vella) i es mantenien estalvis els	vinyets	de la Rioja, Aragó, la Mancha i el propi País Valencià. Els primers focus
es veuria debilitat, encara que va saltar el Benicadell i s'estengué pels	vinyets	de Cocentaina, Muro i Planes, tot i que romangueren indemnes zones
del Millars a només una dècima del que havien estat. El 1920 el	vinyet	de la província de Castelló havia quedat quasibé del tot anihilat, encara
vinyes de planta europea que poder contaminar. La reducció global del	vinyet	valencià havia estat de més de 100.000 has, és a dir dues
dues, possiblement perquè hi hagué menys interés en la reconstitució del	vinyet	fil·loxerat. Es pot dir que només a la comarca del Maestrat hi hagué una

Pàgina 1 (de 4)

50 següents